Les emocions entren a l’aula


Experts en neurociència aplicada a l’aula apunten que el cervell s’activa de manera més intensa quan els aprenentatges es fan a través de les emocions. A Catalunya són molts els docents que, de manera intuïtiva o conscientment buscada, estan aplicant aquesta premissa amb molt bons resultats.

Les emocions entren a l aula

CRISTINA SERRET – CRIATURES

Al maig es van trobar a Tarragona més de sis-cents docents de tot Catalunya per participar en el congrés EduMindUp!, un fòrum dedicat a la neurociència aplicada a l’aula. Aquesta xifra d’assistents posa en relleu l’interès creixent dels agents educatius en una disciplina, la neurociència, que ha obert un ventall de noves possibilitats en el camp de l’aprenentatge.

Així ho explicava David Bueno, doctor en biologia, professor de genètica de la UB i Premi Europeu de Divulgació, que va ser l’encarregat d’obrir el congrés: “Tenim clars diversos aspectes sobre el funcionament del cervell pel que fa a l’adquisició de nous aprenentatges. El primer són les emocions; qualsevol aprenentatge que tingui components emocionals (plaer, sorpresa, alegria…) és emmagatzemat pel cervell, que el fa servir millor”. Bueno també va explicar que el cervell s’activa de manera més intensa quan col·labora amb altres persones, i com més actiu està, més ben implantats queden els aprenentatges.

El cervell s’activa de manera més intensa quan col·labora amb altres persones

Així doncs, la neurociència aplicada a l’aula ens diu que les emocions són clau en l’aprenentatge i que com més positives siguin més bé s’aprèn. A la pràctica, els estudis neurocientífics han de servir per donar eines als educadors perquè l’aprenentatge a l’aula pugui fer un salt qualitatiu. Això no vol dir, però, que calgui descartar anteriors models d’ensenyament. Així ho apunta Pablo Muñoz, organitzador del congrés EduMindUp!, que assegura que no es tracta tant de canviar com d’incorporar estratègies que, gràcies a l’estudi del cervell, ara sabem que són efectives: “Els bons mestres sempre han sigut bons mestres. Quan ens ve al cap aquell professor amb qui vam disfrutar aprenent, o que ens va marcar, segurament és perquè complia les premisses dels estudis neurocientífics”. En realitat, apunta Muñoz, la neurociència ens dona moltes pistes de què és el que fem bé i què és el que no funciona, cosa que sol tenir una explicació neurocientífica.

AL LLINDAR D’UN CANVI

¿Som a les portes d’una petita revolució en el camp de l’ensenyament i l’aprenentatge? A parer de Pablo Muñoz, que també és director de l’Escola Sant Pau Apòstol de Tarragona, estem encara lluny d’aquest punt, però ens trobem “al llindar d’un canvi”, perquè hem començat a posar un nom científic a la manera com es fan els aprenentatges a nivell cerebral. Així, per exemple, explica Muñoz, quan a un alumne se li planteja un repte que per a ell és significatiu, aprèn més i millor. I els treballs que es fan de manera cooperativa i que estan pautats amb una sèrie de característiques específiques tenen més bons resultats que l’aprenentatge individualitzat i que no està contextualitzat. “Però tot això ja ho deia la pedagogia -afirma-, el que passa és que ara hi estem posant un nom en el camp de la neurociència”. Així i tot, admet Muñoz, encara no hi ha prou coneixements per tenir tot un corpus teòric que ens permeti un aprenentatge neurocientífic o neurodidàctic a la universitat, però sí que s’està veient que les experiències realitzades en aquest camp estan donant resultats.

Quan a un alumne se li planteja un repte que per a ell és significatiu, aprèn més i millor

A l’Escola Sant Pau, de la qual és director, fa un parell d’anys que van començar a investigar i a aplicar alguns principis de la neurociència a l’aula. El seu director explica que tot i que encara no es pot dir que tinguin “aules neurodidàctiques”, al centre es duen a terme accions que estan donant fruits. No tant en termes de rendiment escolar com pel que fa a l’adquisició de noves destreses: “L’avaluació dels resultats és una qüestió complicada. Al nostre centre els alumnes tenen molt bons resultats acadèmics, i això no ha canviat significativament des que apliquem tècniques de neurociència; però sí que hem vist com han millorat en destreses com la creativitat, la resolució de problemes complexos o aquelles competències menys memorístiques”.

Més enllà de les evidències empíriques, els experts en neurociència aplicada a l’aula estan començant a explorar les bases científiques d’aquest camp. Així es va poder veure en l’acte de presentació previ al congrés, on el mateix Pablo Muñoz va fer una demostració del funcionament d’un casc neuronal que, a través de taques de color, permet observar en la pantalla d’un ordinador els canvis de l’activitat cerebral davant diferents estímuls. Així, el director de l’Escola Sant Pau va mostrar a través dels encefalogrames de diversos nens com l’aprenentatge del cervell, sota les pautes que suggereixen els neurocientífics, obre tot un camp per explorar. Experiències amb el casc neuronal -apunta Muñoz- també ens indiquen les bondats de la meditació o mindfulness per fer disminuir l’activitat d’una zona del cervell que genera estrès; la neurociència ens diu que l’estrès dificulta l’arxiu i la recuperació de tot allò que s’ha memoritzat, però també el desenvolupament emocional de la persona.

NOUS REPTES

El congrés celebrat a Tarragona també va comptar amb la participació de Begoña Ibarrola, una de les màximes autoritats en matèria d’educació emocional a l’estat espanyol, el catedràtic d’ètica de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, i l’escriptora Elsa Punset. A més, EduMindUp! també va servir per mostrar diverses experiències en el camp de la neurociència aplicada a l’aula que s’estan duent a terme a Catalunya amb resultats d’èxit. S’hi va parlar de conceptes com la ludificació o el mindfulness com a grans aliats en aquesta nova via que s’ha obert en el camp de l’ensenyament.

La neurociència ens diu que l’estrès dificulta l’arxiu i la recuperació de tot allò que s’ha memoritzat

“Pensem que els docents han de conèixer els principis neurocientífics que poden ajudar-los en la pràctica diària, i per això volem encoratjar-los a aprofundir en aquest camí”, explica l’organitzador del fòrum, que reconeix que l’ús d’aquestes eines requereix una formació, però també apunta que hi ha molts docents que les utilitzen de manera intuïtiva: “Són aquells professors que, com diria Malcolm Gladwell, tenen una «intel·ligència intuïtiva», unes capacitats innates que els fan copsar la realitat i veure que allò funciona amb els alumnes”. En congressos com EduMindUp!, conclou Muñoz, professors com aquests poden veure que allò que intuïtivament estaven fent té un fonament científic.

CRISTINA SERRET – CRIATURES

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: