Fàrmacs en nens i Adolescents, el pla B


Farmacs-nens-Adolescents-pla_1795630501_40819130_1500x1084

Els experts defensen la medicació després del tractament psicològic o en paral·lel.

Les dades sobre l’ús d’antidepressius en menors d’edat a Catalunya conclouen que el seu consum està estabilitzat: en prenen l’equivalent a un 0,4% de la població, en línia amb els països de l’entorn europeu. Mentre decreix entre els nois, puja, però, entre les noies, que són majoria sobretot entre els 15 i els 17 anys. En l’any comprès entre el juliol del 2015 i el juny del 2016 es va administrar algun tipus d’antidepressiu a 5.100 menors, segons dades del Servei Català de la Salut (SCT) publicades al març, i en un 70% dels casos la prescripció va provenir de l’atenció especialitzada i no de la primària o d’altres.

Pel que fa al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) -el més freqüent en el neurodesenvolupament-, uns 25.000 menors d’edat van rebre medicació en el període analitzat, d’un any, entre el juliol del 2014 i el juny del 2015. El cap de psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos Quiroga, contextualitza les xifres: “Es calcula que al voltant d’un 6% dels nens al món pateixen TDAH, i a Catalunya els que prenen medicació són un 2%; per tant, en termes de població, no es pot parlar d’hipermedicació”.

Ara bé, a l’hora de decidir si es tracta amb fàrmacs un nen o adolescent, els experts insten a tenir molt en compte el tipus de trastorn -no és el mateix un TDAH que una depressió o un quadre d’ansietat- i a individualitzar el tractament. “En casos com l’ansietat o la depressió, el tractament serà psicològic, i només es recorrerà al farmacològic si és greu”, explica la vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil, Montse Pàmias. Quan s’opta per medicar, afegeix, les pastilles es combinen amb l’atenció psicològica. “És essencial que en tots dos tipus de tractament hi hagi una evidència científica”, subratlla Pàmias.

Carme Grifoll, psicòloga clínica de la Fundació Nou Barris, reconeix que els medicaments estan indicats en molts casos. Adverteix, però, que a vegades es tendeix a classificar en excés. “No és el mateix fer un bon diagnòstic que classificar els nens segons una simptomatologia que pot dur automàticament als fàrmacs”, avisa. Sosté que el diagnòstic ha d’incorporar “què li passa a la persona”. També, afegeix, cal veure el moment de desenvolupament del nen: “La pressa per buscar respostes ràpides a coses que no ho són és un risc”.

Laia Mollà, psicòloga clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també defensa el diagnòstic diferencial: “El dèficit d’atenció pot donar-se en quadres d’ansietat, però també de depressió”, avisa. Per això, insisteix, és molt important no perdre de vista què li passa al pacient.

Efectes secundaris

Els efectes de la medicació sobre els nens i joves és un aspecte que cal tenir en compte. “No hi ha res innocu, un tractament psicològic tampoc ho és; la pregunta que cal fer-se és si el risc compensa i el benefici que en traiem és més gran”, diu Mollà.

En el cas del TDAH, Ramos Quiroga defensa que una medicació a temps pot estalviar quadres “de depressió o addiccions” més greus en edat adulta. “S’ha demostrat que adults amb TDAH no medicats tenen més casos d’accidents de trànsit per distraccions que els que sí que ho han sigut”, afegeix.

Un informe de Salut reconeix riscos cardíacs, com ara hipertensió o taquicàrdies, derivats de fàrmacs psicoestimulants per tractar el TDAH. Un estudi amb 2.400 nens que van començar a rebre algun tractament el juliol del 2014 a Catalunya va detectar 14 casos en què durant els dotze mesos posteriors a aquesta data també van començar a prendre algun medicament cardiovascular.

Ramos Quiroga defensa que més del 80% dels tractaments de TDAH a Catalunya usen un fàrmac que han pres “milions de nens al món” durant dècades sense tenir efectes secundaris i que data del 1957. La medicació, però, no vol dir que no s’hagin de valorar les alternatives que puguin resultar igual d’eficaces, diu. També insisteix en la recerca i recorda que la Vall d’Hebron té en marxa un pla pilot per tractar nens amb TDAH fent ús de tècniques de realitat virtual.

En el cas dels riscos associats als antidepressius en adolescents, com que poden incrementar les conductes suïcides, els experts apel·len a la prudència abans de treure conclusions. “El 2004 un estat dels EUA va decidir deixar de prescriure antidepressius i al cap d’un any les conductes suïcides entre adolescents havien crescut”, recorda Montse Pàmias. El Servei Català de la Salut (SCT) recull en un informe observacions internacionals que calculen que alguns fàrmacs -els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS)- poden augmentar el risc de suïcidi amb un cas addicional per cada 32 persones tractades. “Si els resultats dels assajos clínics són aplicables als joves tractats [a Catalunya], hi hauria anualment 160 casos addicionals d’ideació o comportament suïcida induïts per antidepressius”, conclou l’SCT.

ELENA FREIXA – ara

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: