El trimestre dels miracles


La recta final del curs reobre el debat sobre la utilitat de les repeticions

El trimestre dels miracles

Esprintar o repetir? És el dilema a què aquests dies s’enfronten molts escolars –i les seves famílies– que acumulen suspensos al butlletí de notes i, superada la Setmana Santa, descobreixen que el curs ha entrat a la recta final i amb prou feines queden vuit setmanes perquè s’acabin les classes.

“Cal ser realistes; a l’últim trimestre hi ha molt poc marge de reacció perquè la tercera avaluació és molt curta”, diu Benjamín Montenegro, psicòleg especialitzat en escolars. I adverteix que aquests dies a les consultes dels psicòlegs i pedagogs arriben molts pares i mares a la recerca de fórmules màgiques perquè els fills, amb set o vuit suspensos, aprovin el curs. “Quan venen al gener o al febrer es poden fer moltes coses, però ara tot són pedaços, i podem ajudar a canviar la metodologia d’estudi, però sense cap promesa d’èxit, perquè no fem miracles”.

Els tutors ja han informat alguns estudiants que, tal com estan les coses, repetiran curs, però encara són molts –nens i pares– els que confien que un esprint final els salvarà, perquè han remuntat situacions semblants en el passat. Però la tessitura provoca angoixa i bastantes tensions familiars. I si aquesta vegada amb l’esprint no n’hi ha prou? Podrà sol o val més posar-li un reforç? Val la pena que passi de curs a qualsevol preu o la falta de preparació serà un llast posterior?

I en aquest escenari es reobre el debat sobre la utilitat de les repeticions, una pràctica molt arrelada al sistema educatiu espanyol i que té un cert suport social malgrat que són moltes les veus i els informes que neguen la seva eficàcia.

“La repetició no és la solució: ha de ser l’última cosa, l’últim recurs”, assegura la mestra Maria Vinuesa, membre de la comissió executiva de l’associació de mestres Rosa Sensat.

“ Espanya té una taxa de repetició molt elevada, que dobla la mitjana dels països de l’OCDE, perquè hi ha la creença que és bo que repeteixin per millorar les competències i que la por de repetir fa que els estudiants s’esforcin més, però, realment, fer repetir curs a tants nens i joves porta problemes, no és útil per a la majoria i és caríssim” en termes de pressupost educatiu, explica Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

En un estudi sobre l’efectivitat de la repetició en la millora del rendiment educatiu finançat per la Fundació Ramón Areces, els professors Álvaro Choi (UB), María Gil (UAB), Mauro Mediavilla (UV) i Javier Valbuena (UdG) asseguren que als 16 anys pràcticament un de cada tres alumnes espanyols han repetit almenys un curs i que la repetició no només no en millora el rendiment, sinó que té un impacte negatiu sobre l’alumne. Els autors reconeixen que les dades que hi ha no permeten determinar si els repetidors obtenen més mals resultats acadèmics que els no repetidors pel seu baix rendiment previ o si és la mateixa repetició la que minva el rendiment, però constaten que és ineficaç, a banda que provoca que aquests estudiants carreguin amb l’estigma de ser poc brillants i perdin motivació per l’aprenentatge.

“Les notes compleixen una funció selectiva per poder continuar estudiant o no, però hi ha un qüestionament profund de com s’han de tractar des de l’escola perquè no propiciïn comportaments negatius, perquè no es converteixin en una finalitat en lloc de ser un mitjà per a l’aprenentatge i no minvin l’autoexigència i les ganes d’aprendre”, indica Palacín.

Però que els mètodes d’avaluació tradicionals estiguin qüestionats no els resta transcendència ni tranquil·litza els alumnes que es juguen el curs aquestes vuit setmanes perquè acumulen suspensos. I quan apareix l’ombra de la repetició, tampoc no anima pensar que, en lloc d’una solució, serà un problema. Per això convé tenir en compte que també hi ha professors i pedagogs que veuen en la repetició avantatges i oportunitats per a determinats alumnes.

Montenegro diferencia les repeticions a l’etapa de primària de les repeticions a l’etapa de secundària. Considera que a primària pot ser recomanable repetir curs en el cas de nens que, a banda de tenir un trastorn d’aprenentatge, són immadurs i acumulen un retard acadèmic superior al curs i mig. Però adverteix que la repetició no ha de ser mai una decisió aïllada, sinó que ha d’anar acompanyada d’altres mesures, d’un pla de suport, de més tutorització, d’un pla d’integració al grup nou. Per això creu que s’han de planificar amb temps i que a hores d’ara ja haurien d’estar decidides perquè els nens comparteixin algunes activitats amb el grup que ve al darrere i, així, sigui més fàcil la integració el curs vinent.

I, en el cas de secundària, Montenegro –com altres experts–, opina que, si a un nen li costa seguir el curs i cada any arrossega assignatures perquè s’ha desconnectat del nivell de coneixements exigit, no es tracta de repetir-li el mateix, sinó d’oferir-li alternatives, com els programes de diversificació curricular (PDC), que permeten treure’s el títol de l’ESO però amb uns continguts mínims adaptats i dirigits a cursar un grau mitjà de formació professional. “Per a molts nens repetir en les mateixes condicions és excloure’ls del sistema educatiu, de manera que cal valorar com passen i plantejar-se graduats escolars adaptats”, assegura.

D’altra banda, acumular cinc suspensos en aquest moment del curs tampoc no s’ha de prendre com a sinònim de repetició, perquè, com explica Montenegro, el curs no s’acaba al juny, sinó a primers de setembre, de manera que es poden gestionar els suspensos per afrontar algunes assignatures ara i d’altres durant l’estiu, màxim tenint en compte que molts centres permeten recuperar assignatures amb treballs d’estiu sobre la matèria. “Com que repetir sempre és l’última opció, val la pena parlar amb el nen i amb l’escola, veure el seu estat ànim i què necessita, i plantejar-se un tour de per intentar que passi al curs següent”, indica Vinuesa. A parer seu, l’important és escoltar el nen i que hi hagi una bona entesa entre la família i l’escola per veure si li convé ajuda personal, el reforç d’alguna matèria o més disciplina en l’organització diària.

Palacín també considera que l’esprint final té sentit si està ben treballat amb l’alumne i l’alumne s’identifica amb la meta, perquè hi ha nens que en un moment determinat del curs fan un punt d’inflexió i remunten. El que desaconsella és la pressió, les amenaces i la sobrecàrrega d’hores de feia. “Els sistemes de pressió serveixen perquè les persones fem coses senzilles, però no serveixen en les coses complexes, i si associem emocions negatives amb una tasca no ens servirà a llarg termini. El càstig i l’estrès negatiu no serveixen per autoorganitzar-se i canviar d’hàbits a classe, i s’acabarà fracassant en l’esforç sostingut”, reflexiona. I apunta que el nen no estudiarà més per molt que se’l tingui moltes hores fent deures o se’l castigui tot el trimestre sense sortir. “Les quatre coses que hem vist que influeixen més perquè els fills tinguin bons resultats escolars són educar hàbits i rutines domèstiques, crear un clima lector a casa, projectar confiança en les seves capacitats i parlar cada dia en clau positiva del que ha fet a l’escola”, indica.

Montenegro també alerta contra la sobrecàrrega, en especial quan es planifica salvar el curs entre el juny i el setembre. “Cal centrar-se a treballar la metodologia més que en els resultats i organitzar l’estiu perquè els quedin 20 dies de desconnexió a l’agost, perquè, si cremes el nen treballant tot l’estiu, farà vacances el primer trimestre del curs següent”, adverteix.

MAYTE RIUS – LA VANGUARDIA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: