L’oli de palma, sota sospita: és tan dolent com diuen?


El Congrés aprova una proposició no de llei per exigir que els productes que continguin aquest tipus de greix ho especifiquin de manera clara a l’etiqueta. Algunes cadenes de supermercats han començat a demanar als seus distribuïdors que restringeixin l’ús d’aquest ingredient.

Oli de palma preguntes i respostes

L’oli de palma torna a estar en el punt de mira. Una multitud d’interrogants planen sobre aquest ingredient que contenen la majoria de productes que es poden trobar als supermercats. És saludable? Té un gran impacte sobre el medi ambient? No tots els dubtes plantejats tenen una resposta clara. La majoria de nutricionistes convenen a alertar que no és bo per a la salut, tot i que també demanen relativitzar les conseqüències que pot tenir per a una persona consumir-ne de manera regular.

De fet, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) va emetre un informe l’any passat per analitzar la suposada toxicitat de l’oli de palma i d’altres greixos vegetals que s’utilitzen com a additius en el procés de fabricació de diversos productes alimentaris. Els resultats de la investigació van ser poc concloents i els experts comunitaris van evitar fer cap recomanació sobre la conveniència de consumir o no aquest ingredient. Segons l’AESA, caldria dur a terme informes específics sobre l’oli de palma per poder avaluar exactament l’impacte que té en la salut dels consumidors.

Polítics i empresaris es posen les piles

Però aquest tipus d’oli fa temps que està sota sospita i l’ombra de dubte que planeja sobre ell ha obligat les autoritats a moure fitxa. Hi ha dos exemples recents sobre la taula. Per una banda, la setmana passada el Parlament Europeu va aprovar una resolució que demana restringir les importacions d’aquest greix vegetal i, per l’altra, el Congrés espanyol va donar llum verda aquest dimecres a una proposició no de llei que exigeix que les etiquetes dels productes que en continguin n’informin d’una manera clara. A més, el projecte normatiu també fa una crida al govern de l’Estat perquè limiti la publicitat dels aliments elaborats amb aquest ingredient.

La iniciativa política ha avançat mentre les cadenes de supermercats prenien mesures per anar retirant aquest greix vegetal de les seves prestatgeries. Mercadona, Dia, Lidl o Auchan han demanat als seus proveïdors que substitueixin, en la mesura del possible, l’oli de palma per altres ingredients. “Els demanem que només l’utilitzin quan no hi hagi alternativa i sempre que tingui el certificat de sostenibilitat ambiental”, expliquen fonts de Dia a NacióDigital. De fet, Asedas, la patronal de les plataformes de distribució, apunta que “fa temps” que treballa amb les administracions “per millorar la composició dels aliments”.

Sobre la taula hi ha propostes polítiques i empresarials per donar resposta a la inquietud que s’ha instal·lat entre els consumidors per la presència generalitzada de l’oli de palma en els productes dels supermercats. Però quin és l’origen d’aquest aliment? Quins elements l’han convertit en un enemic públic? I, sobretot, què pot passar a una persona que en consumeixi de manera regular? Diversos interrogants als quals veus especialitzades donen resposta.

Cinc dubtes resolts
Per a què s’utilitza exactament l’oli de palma?

És un oli vegetal que s’obté del fruit d’una espècie concreta de palmera. L’Àsia és el principal productor mundial d’aquest producte. Malàisia i Indonèsia s’han convertit en els dos grans exportadors del planeta, tot i que, inicialment, l’oli de palma s’extreia bàsicament de cultius de l’Àfrica i Sud-amèrica. És un greix ric en vitamines i a molts països africans s’ha utilitzat tradicionalment per cuinar en substitució d’ingredients més cars com la mantega. Ara, però, el consum s’ha disparat perquè la indústria de l’alimentació l’utilitza com un additiu que aporta gust, textura i capacitat de conservació a una infinitat de productes. Però no només se’n pot trobar als aliments; també s’usa per a la fabricació de sabons, cosmètics i, fins i tot, biodièsels.

Com afecta la salut?

En aquest punt és on hi ha menys resultats científics clarament contrastables. La nutricionista, farmacèutica i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Anna Bach, creu que “hi ha la necessitat d’una millor comprensió dels efectes de l’oli sobre la salut” i, de fet, recorda que, si es compara amb les conseqüències que té la ingesta d’altres tipus de greixos saturats, “aquest ingredient és una opció més saludable des del punt de vista cardiovascular”. Ara bé, Bach emfatitza que l’oli propi de la dieta mediterrània és el d’oliva i assegura que és el millor complement per a qualsevol plat o aliment. “Hem de conservar i promocionar l’ús de l’oli d’oliva com a greix d’addició principal”, assenyala la nutricionista.

Realment en porten tots els productes?

Bach recorda que el de palma és l’oli més usat al món i que, per tant, no és gens estrany que en continguin tot tipus de productes alimentaris, com ara la margarina, alguns cereals refinats, els dolços i, per descomptat, la brioixeria industrial. El problema, segons els experts, és que l’etiquetatge no sempre és prou clar i pels consumidors no és fàcil distingir entre els diversos greixos saturats que els productors introdueixen als seus productes. Ara bé, la nutricionista de la UOC defensa que l’impacte en la salut d’aquest tipus d’additius és similar, independentment de l’ingredient concret que s’hagi utilitzat per realçar les qualitats del producte i garantir-ne la conservació durant més temps.

Podem evitar consumir-ne?

Segons Bach és possible reduir-ne la ingesta. Ara bé, per aconseguir limitar el consum d’aquest producte la solució no és obsessionar-se a analitzar les etiquetes de tots els productes que es compren per saber si porten oli de palma o no, sinó “consumir preferentment productes frescos, locals i de temporada”. Es tracta, en definitiva, de seguir les recomanacions tradicionals dels nutricionistes. En aquest sentit, la professora de la UOC aconsella “no abusar dels productes processats perquè són els que poden contenir greixos amb pitjor valor nutricional”, ja siguin oli de palma o no. Bach insisteix que “no passa res si en fem un consum esporàdic” i recorda que “és com tot: una qüestió de freqüència i quantitat”.

Té un gran impacte en el medi ambient?

En aquest punt no hi ha dubtes: l’impacte sobre l’entorn natural és molt notable. A Indonèsia, per exemple, les grans multinacionals de l’alimentació estan deforestant els boscos per instal·lar-hi grans plantacions de palmeres per produir oli de palma. Segons el Fons Mundial per la Natura, en una dècada aquest país asiàtic haurà perdut el 98% de la seva massa forestal com a conseqüència de la tala indiscriminada que es duu a terme per obtenir l’oli. Aquest procés té un impacte vital per a la població local, que veu perillar el seu entorn natural i un dels seus principals mitjans de subsistència, però també per al conjunt del planeta, ja que els boscos tropicals són el mecanisme natural bàsic que té la Terra per absorbir les emissions de CO2. Els animals encara ho tenen pitjor: el seu hàbitat desapareix i es veuen abocats a l’extinció.

Jordi de Planell – NacióDigital

Fa dos anys va començar la polèmica:

Què és l’oli de palma i per què és polèmic?: deu preguntes amb resposta

Ségolène Royal ha demanat avui el boicot a la Nutella per fer servir oli de palma. Però tot i les campanyes de conscienciació la producció d’oli de palma no para de créixer.

La ministra francesa d’Ecologia, Ségolène Royal, ha demanat, durant una entrevista de televisió, un boicot a la Nutella adduint que la popular crema de cacau està elaborada amb oli de palma. Posteriorment, Royal ha hagut de demanar disculpes, ja que fa un any que Nutella compleix el seu compromís de sostenibilitat, però la controvèrsia ja estava en marxa. En tot cas, què és l’oli de palma? Com s’obté? Quines conseqüències té el seu ús? En aquest article us expliquem per què l’oli de palma s’ha convertit en un dels principals enemics de les organitzacions mediambientals.

1. Què és l’oli de palma i per a què es fa servir?

És un oli vegetal que s’obté del fruit d’un tipus de palmera. Tot i ser originari de l’Àfrica, el seu cultiu es va estendre a Amèrica i, en les últimes dècades, a l’Àsia, i avui n’és el principal productor mundial. Ric en vitamines A i E, s’ha fet servir des de temps immemorials. A molts països s’usa per cuinar. Però el boom recent del producte s’explica perquè la indústria de l’alimentació va descobrir que, en ser un greix molt saturat, resulta un ingredient apropiat per aportar gust i textura a molts productes que, a més, es conserven millor. La demanda es va incrementar encara més quan el seu ús es va generalitzar en altres sectors, com la fabricació de sabons i, més recentment, biodièsels. També es fa servir de forma massiva en la indústria de la higiene i la cosmètica. A grans trets, el 80% de la producció mundial va parar a mans del sector de l’alimentació i el 20%, a altres indústries.

2. On es cultiva l’oli de palma?

A l’Àfrica, Amèrica i el Sud-est Asiàtic, en granges que necessiten unes condicions molt concretes. Els arbres d’on s’extreu necessiten estar aïllats, amb tres metres de diàmetre sense res al costat, i el cal un clima humit. Per fer espai, milions d’hectàrees de selves tropicals han estat cremades i talades. És un fenomen semblant al de la soja, la plantació de la qual està acabant amb enormes superfícies de boscos a Amèrica. El 90% de la producció mundial d’oli de palma prové de Malàisia i Indonèsia. Cada hora es destrueixen al Sud-est Asiàtic zones de boscos que equivalen, en dimensions, a 300 camps de futbol.

3. Per què es destrueixen boscos?

Per incrementar els beneficis. Segons WWF –el Fons Mundial per la Natura–, només a Indonèsia hi ha 20 milions d’hectàrees de superfícies ermes on es podrien instal·lar plantacions. Però la indústria s’estima més destruir els boscos perquè, d’aquesta manera, no només s’assegura el terreny per fabricar l’oli de palma, sinó que obté els beneficis de la fusta, una altra indústria lucrativa. Es calcula que en menys d’una dècada Indonèsia haurà perdut el 98% dels boscos com a conseqüència de la tala indiscriminada que es fa per obtenir l’oli. Borneu és un altre dels països severament afectats. En poques dècades, ha passat de ser verd a ser marró.

4. Què implica això per al planeta?

Els boscos tropicals són el principal mecanisme natural que té la Terra per a absorbir les emissions de CO2: ells sols són responsables de l’eliminació d’un terç de totes les emissions mundials. La conclusió és òbvia: si desapareixen els boscos, la lluita contra el canvi climàtic es convertirà en un objectiu encara més inassolible. Això comportarà un clima més extrem, sequeres, desglaç, inundacions… i, per tant, fam i desplaçaments de la població.

5. Què implica per a les poblacions locals?

Des de fa milers d’anys els habitants de països com Indonèsia han viscut dels boscos. La desaparició del seu hàbitat natural comporta que milers de persones perdin el sustent i es vegin obligats a emigrar a les ciutats. En molts casos, les poblacions indígenes pateixen la violència dels productors, amb actes d’intimidació i, en casos extrems, assassinats. Sovint, els governs venen les terres a les companyies, sense tenir en compte les poblacions indígenes que hi viuen. Els habitants d’aquestes terres que no emigren no tenen altre remei que treballar per a les plantacions, on són explotats i tractats com si fossin esclaus.

6. Quines són les conseqüència per a la fauna?

No ho tenen millor els animals, molts dels quals es veuen abocats a l’extinció. Els orangutans són les principals víctimes. Cada setmana en moren més de 50. Sense arbres, sense menjar, sense cap lloc on fugir, queden tirats enmig de paisatges desolats i moren de gana. Ara fa tres anys, Patrick Rouxel va filmar un documental on explicava el drama de ‘Green’, una femella d’orangutan trobada per una ONG després que el bosc on vivia fos destruït per fer espai per a les plantacions de palma. De fet, les companyies productores d’oli de palma consideren els orangutans com una pesta que ha de ser eliminada: maten els adults i s’enduen les cries per vendre-les. Tigres, lleopards, rinoceronts o elefants pigmeus també estan sent exterminats o bé moren en no tenir aliment ni casa.

7. Per què abans no se’n parlava?

L’ús de l’oli de palma per part de tota mena d’indústries, entre elles la de l’alimentació, s’ha disparat en un temps rècord. La producció era molt reduïda als anys 60 del segle XX, però avui ha arribat ja a 30 milions de tones anuals. I com que la demanda no para de créixer, les perspectives de futur apunten a un augment de la producció.

8. Com podem saber si un producte té oli de palma?

No és fàcil. Conscients de la mala premsa del producte, i temeroses de les campanyes de pressió que ONG com Greenpeace fan arreu del món, moltes marques l’amaguen a les etiquetes i, en comptes de parlar d’oli de palma, parlen d”oli vegetal”. Una pista per saber si el producte té oli de palma és parar atenció als greixos saturats: si el contingut de greixos saturats supera el 40% del total de greixos, és pràcticament segur que ha estat elaborat amb oli de palma, digui el que digui l’etiqueta. Pitjor és encara el que passa en la indústria no alimentària: hi ha més de 200 noms que amaguen l’oli de palma, entre ells, glicerina.

9. El boicot és la resposta?

Els activistes més radicals demanen la prohibició de l’oli de palma, i fins que no arribi, el boicot per part dels consumidors de tots els productes elaborats amb oli de palma. Però no hi ha acció sense conseqüència, i algunes ONG alerten que boicotejar les marques que fan servir oli de palma és contraproduent, ja que els productors sense escrúpols desviaran la producció cap a mercats amb menys consciència ecològica, com ara Rússia, la Xina o l’Índia, mercats emergents amb centenars de milions de consumidors i un enorme potencial de creixement. A més, alerten que un boicot provocarà encara més sofriment en països pobres i molt poblats. Uns quatre milions de persones viuen del cultiu de l’oli.

10. Què es pot fer?

En vista de la seva utilització massiva, no sembla gaire realista confiar que l’oli de palma es deixi d’utilitzar. D’entrada, caldria buscar-ne substituts. Així doncs, la solució més factible passa, segons molts activistes, per establir normes estrictes que en regulin la producció, controlar de forma estrictes les zones on es cultiva –tal com fa Ferrero, que només compra oli de palma procedent de plantacions sostenibles per elaborar la Nutella–, etiquetar correctament el producte i crear un impost per penalitzar-ne el consum.

ISIDRE ESTÉVEZ – ara

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: