Repetir curs és un fracàs?


Un cop o una oportunitat? D’una banda, pot ser una manera d’acceptar el ritme de l’alumne, que pot necessitar més temps per assolir els coneixements. De l’altra, pot ser una situació descoratjadora, amb el greuge que els companys passen a un altre curs.

Repetir-curs-fracas

Eduard Vallory (45 anys), conegut per ser un dels impulsors de l’Escola Nova 21, va repetir tres vegades cursos de secundària. Va repetir primer, segon i tercer de batxillerat. “En dues ocasions vaig estar a punt de deixar els estudis: a segon i a tercer”, perquè cada repetició de curs era un bomba que li minava l’autoestima. “Et destrossa les expectatives; acabes convençut que tens menys capacitats que els altres”. I encara més, en cada curs se sentia “distant respecte als nous companys de classe, així que l’entorn també es fa estrany”.

Si a l’escola la situació no era fàcil, a casa, tampoc. “El missatge permanent era de culpabilitat: no treballes prou, no t’esforces. I, esclar, quan tu ja no saps com aconseguir fer bé les estructures d’anàlisi sintàctica, o com ubicar adequadament els elements de la taula periòdica, o com aïllar incògnites d’equacions, penses que, en efecte, l’aprenentatge no està fet per a tu. Que millor deixar-ho”, recorda l’Eduard.

“A casa estaven decebuts amb mi, perquè em deien que podia sortir-me’n, que no havia treballat gens”

NACHO – ESTUDIANT

Ara recorda la seva experiència com si la repetició li hagués servit de revulsiu. “A més, a casa estaven decebuts amb mi, perquè em deien que podia sortir-me’n, que no havia treballat gens”, recorda el Nacho. Tot plegat li va calar fondo per capgirar-ho tot.

REPETIR SERVEIX?

A l’hora de valorar la idoneïtat (o no) de les repeticions, els experts argumenten diferents raons. Per exemple, Rafael Bisquerra, director del postgrau en educació emocional de la UB, sosté que facilitar als alumnes que justegen que passin de curs malgrat les dificultats pot ser “un estímul més potent que haver de repetir curs, que és altament desmotivador i descoratjador”. Segons Bisquerra, “només tindria sentit repetir quan es canvia algun aspecte essencial en la docència que permeti motivar l’alumne”. O també, en un segon cas, “quan es tracta d’un cas d’immaduresa important, que requereix un temps per posar-se al nivell del grup”.

Vallory, com a impulsor de l’Escola Nova 21, sosté que la repetició de curs només té sentit si es pensa que a una edat determinada tots els infants han d’haver après exactament el mateix. Concepció errònia, creu, perquè la personalització de l’aprenentatge (que des de la Logse del 1990 hauria de ser generalitzada) i els objectius de currículum, marcats per cicles i no per cursos, indiquen un altre camí.

A l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès el professor de matemàtiques Ramon Casals creu que la repetició podria ser una oportunitat per als alumnes que necessiten un ritme diferent per assolir els coneixements. Conscient de tots els matisos, exemplifica el perquè de repetir curs: “Hi ha infants que caminen als 9 mesos, però n’hi ha d’altres que no ho fan fins als 18 mesos!” Aquest fet no voldrà dir que després caminaran pitjor; senzillament el seu ritme de maduració és diferent. Però si féssim cicles de nadons, “ens trobaríem que n’hi hauria que haurien de repetir perquè no arribarien al nivell de caminar”. El mateix passa amb l’adquisició de la parla i altres processos maduratius.

Ara bé, el sistema educatiu fixa l’adquisició d’alguns processos (habilitats, coneixements, procediments) per cicles, “de manera que els infants i els joves que tinguin un ritme més lent no arribaran a l’assoliment; potser ho farien un o dos anys més tard”. I just per aquest motiu “la repetició es pot veure com una situació bona, perquè l’alumne que repeteix necessita més temps per adquirir el que segur que acabarà adquirint”.

ALUMNES DESMOTIVATS

Però, esclar, hi ha un revers. “L’alumne sent que no hi arriba, i l’autoestima i la confiança li poden quedar afectades”. La inseguretat, a més, pot condicionar futurs processos. Per això és tan important que, en cas que s’opti per la repetició, tot l’entorn (pares, mestres) ho vegi en positiu, perquè la criatura entengui que la repetició es una oportunitat i no un fracàs. “No és fàcil, perquè la sensació de fracàs sura en l’aire quan algú ha de repetir”. Insisteix Casals que “superar el moment de frustració també pot enfortir l’infant i el jove”.

És important que, en cas que s’opti per la repetició, tot l’entorn (pares, mestres) ho vegi en positiu, perquè la criatura entengui que la repetició es una oportunitat i no un fracàs

Ara bé, amb dades a la mà, els resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària i de quart d’ESO “demostren que la repetició de curs no millora les notes de l’estudiant, perquè els repetidors van treure entre 10 i 19 punts menys de mitjana que els alumnes que no repetien”, segons un estudi sobre les repeticions de curs de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest sentit, el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Enric Pratsés partidari d’altres mecanismes abans que fer repetir curs a un alumne. Tan bon punt els professors ho detecten, “cal donar suport i orientació pedagògica a l’alumne: repetir curs és un bon predictor dels alumnes que deixaran els estudis en etapes posteriors”.

TRINITAT GILBERT – CRIATURES – ara

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: