Creant la nova generació d’enginyers


Escoles i universitats necessiten canviar el model educatiu per incloure la tecnologia com a vehicle per desenvolupar la vocació dels joves i preparar-los per al mercat laboral.

“La tecnologia no ha estat mai el motor del canvi, és un facilitador”. El director de l’E-Learn Center de la UOC, Lluís Pastor, està cansat de situar tota la revolució tecnològica al centre dels avenços que està vivint la societat. Per a ell, que viu de ben a prop la renovació del sector de l’educació, les eines digitals i les noves metodologies de treball són només un canal que ens està portant a aquest esmentat canvi.

I és que si una cosa preocupa és la preparació de les generacions que algun dia impulsaran el país. Preocupa l’Administració, les entitats, les empreses i, per descomptat, els centres i professionals docents. “Estem fent moltes coses, però estem fent suficient si ens comparem amb els Estats i àmbits? A tots ens sembla que ho estem fent molt bé, però n’hi ha d’altres que estan fent les coses molt millor i més de pressa, i des de fa més anys. Al final, d’aquí a cinc anys, si no trobem el talent aquí, anirem a buscar-lo fora“, reflexiona el director de Seidor2Learn, Baptista Borrell. Per a ell, no s’està invertint prou en educació, pel que debats com Educació i TIC: tecnologia des de la infància com a motor d’ocupació, organitzat pel CTecno, considera que són necessaris.

Retornar el prestigi al professional tecnològic

Per posar en context, Borrell anuncia una dada: “Només el 16% dels joves tenen una titulació científico-tecnològica a Catalunya. A la Xina, gairebé són el 50%”. Què passarà si no arribem a cobrir la demanda del mercat laboral en un futur? “Que tindrem un problema en una societat que ja és digital”, respon, per la qual cosa reclama com a mesura immediata que el sistema educatiu comenci a preparar els infants pels coneixements que caldrà tenir els pròxims anys.

Ara bé, no tot està en mans de l’Administració. Les empreses, les organitzacions i la mateixa societat són també una part activa en el procés d’adquisició de coneixements, competències i valors arrelats a la innovació. Motiu pel qual aquests dies, en el marc del Saló de l’Ensenyament, són diverses les entitats i companyies que estan presents a la fira.

Un exemple de bones pràctiques en aquesta direcció és la del Clúster EduTech, presidit per Elisabet Marill. En els tres anys que porta en actiu ha aplegat prop de 40 empreses, des de grans companyies fins a startups emergents, que treballen per donar solucions generals i també respostes a problemàtiques concretes. “Som tots molt diferents entre nosaltres, però tenim sinergies i col·laborem per solucionar les necessitats el sector. Som el reflex d’un sector que és molt heterogeni“, explica.

Abans de la crisi, el perfil de l’enginyer o especialista TIC era un professional reputat. Les companyies se’ls disputaven, tenien bons sous i a ulls de la societat tenien cert prestigi. Amb la recessió, tot això va decaure perquè semblava que no calien als equips, i ara sembla que tornen a ser empleats cotitzats. “Ens està passant el mateix que al sector immobiliari, ara de nou el professional de la tecnologia és un recurs escàs“, apunta, el que ha generat que hi hagi “equips poc estables”. Per això justifica que hi hagi cada cop més empreses que absorbeixen startups, perquè és la “manera creativa de trobar professionals qualificats”.

La tecnologia a les aules
Si d’una banda tenim el debat de la necessitat de formar els joves, de l’altra hi ha com fer-ho. Una proposta que ja ha demostrat que funciona és la de mSchools. Es va implantar per primera vegada el curs 2013-2014 com una assignatura de 4t d’ESO per introduir les eines tecnològiques a 200 escoles i formar 6.000 alumnes. Tres anys després, ja es troba a 3r i 4t d’ESO, a batxillerat i cicles formatius; i prepara més de 20.000 estudiants anualment del 25% dels centres educatius catalans.

CTecno educacio i TIC

Jornada ‘Educació i TIC’ organitzada pel CTecno. Cedida

El programa, emmarcat dins del mEducation i impulsat per la Mobile World Capital, ajuda els alumnes i docents a integrar les tecnologies digitals dins de l’aula i donar una nova a utilitat a gadgets com el telèfon mòbil o l’ordinador per millorar l’aprenentatge, els resultats acadèmics i l’ocupació. Així, els alumnes poden integrar la tecnologia –un element que s’ha vist que els motiva- en l’àmbit escolar, i els professors poden crear, com exemplifica el director, Albert Forn, “programes multidisciplinars” a través de la plataforma Mobile History Map. “La transformació és una realitat, però cal alimentar-la. Si dónes formació i eines als docents, veus que són gent creativa”, constata.

Un altre cas que serveix per parlar de bones pràctiques és el del Col·legi Montserrat de Vallvidrera (Barcelona). Al capdavant del seu programa hi ha en Marc Estruch, un enginyer informàtic que ocupa el càrrec de coordinador TIC i que va ser distingit el 2012 per Apple per la seva tasca formadora en tecnologia.

En aquest centre educatiu, els nens utilitzen iPads i portàtils; els professors han canviat els llibres pels continguts al núvol amb Moodle i ha passat a ser un “entrenador que acompanya l’estudiant perquè aquest vagi al seu ritme”; s’ha modificat l’estructura de les assignatures; i les aules són espais oberts amb petits racons pensats per a funcionalitats adaptades a les necessitats concretes de cada nen i moment. “I des de ben petits treballen amb la robòtica i la programació”, insisteix Estruch, “així quan arriben a l’ESO, on ja no hi ha aquesta matèria, treballen en projectes multidisciplinaris i en grup que ho inclouen”.

Tot aquest marc és el que permet que els joves puguin desenvolupar la seva pròpia vocació. Per a Elisabet Marill, del Clúster Edutech, tan important és tenir més joves titulars en carreres científiques i tècniques, com tenir professionals d’altres vocacions que ho han escollit lliurement gràcies a l’ús de les noves tecnologies. “Tenim un dèficit científico-tècnic, però hi ha molts nens que no volen anar per aquest camí. Els infants han de veure en la tecnologia una eina de suport per a la seva creativitat i habilitats”, defensa.

Eliminar el model “cronofàgic”

En tot el joc les universitats hi tenen un paper clau. Els seus estudis han d’estar orientats a l’oferta o a la demanda? “Durant 10 segles s’han orientat a l’oferta. Això ha anat molt bé quan les coses no canviaven ràpidament, però la societat demana ara un aprenentatge posat al dia“, afirma el director d’E-Learn Center de la Universitat Oberta de Catalunya, Lluís Pastor.

Ferm defensor de la metodologia de la UOC, Pastor critica que les universitats de Catalunya i Espanya “encara no han fet el canvi”. Una transició que ha de situar “el temps” com l’element més important, molt més que el fet d’ensenyar o aprendre, “perquè ara tenim un aprenentatge ‘cronofàgic’ que ens roba temps i ens dóna pocs resultats“. La seva proposta és aixecar l’alumne de la cadira, deixar d’explicar-li coses que no li interessen i que ja troba a Internet, per passar a un model on ell és qui està al centre i on la seva activitat –no les assignatures- són la base del coneixement a adquirir.

Aida Corón – VIA Empresa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: