Els alumnes ‘categen’ els professors en les proves de 4t d’ESO


Els tests de competència han inclòs una redacció sobre com ha de ser un bon professor. Estudiants de l’Institut Joan Brossa expliquen les qualitats que ha de tenir un docent i afirmen que la majoria no les compleixen.

avalucio-eduacacio-secundaria-2017

«No m’imaginava unes proves tan fàcils, pensava que serien més enrevessades», assegurava una somrient Gemma després de passar pel que l’exministre José Ignacio Wert va voler convertir en una guillotina. Una revàlida. «Hauria sigut un desastre. Hi ha alumnes que es bloquegen davant d’un examen però que són competents i ho demostren durant els nou mesos. El més important és que siguin competents no que revalidin», argumenta el director de l’Institut Joan Brossa, Ferran Cardenyes.

L’ensurt ha passat i els alumnes catalans de 4t d’ESO (gairebé 70.000) van acudir ahir sense nervis a les proves per mesurar el grau de consecució de les competències bàsiques al final de l’etapa obligatòria. Acabat el primer desafiament –matemàtiques, llengua espanyola i llengua catalana–, la Gemma i altres alumnes de l’esmentat institut del Guinardó coincidien que havien posat el llistó baix. «Jo soc una mica obtús amb les mates, no soc de números, em costen, i aquests exercicis m’han anat bé. Era un nivell molt bàsic», admetia el Mario.

Però, a més d’avaluar els coneixements dels xavals, la convocatòria ha fet un gir cap al pupitre i ha portat a examen el professorat. Amb resultats negatius, cal dir-ho. «¿Com és per a tu un bon professor?», es plantejava en la redacció en llengua castellana. Vegem aquí les qualitats relatades per diversos alumnes del Joan Brossa. Unes aptituds que, asseguren, no compleixen la majoria dels docents. Suspesos, doncs.

Parla l’Albert: «Els professors no han de tractar-nos com si fóssim màquines, robots. La majoria se centren en l’objectiu que memoritzem molt, que tinguem molta informació, i a mi aquest sistema no m’agrada, no funciona. S’han de disfrutar més les matèries i entendre-les». En aquest punt coincideixen tots. Menys lloros i més reflexió. L’Adrián va apuntar altres aptituds: «Han de tenir caràcter. Un professor que deixa que els alumnes cridin i facin el que vulguin no serveix. Ha de tenir una certa autoritat, però sense arribar a extrems».

L’Adrián opina, com els seus companys, que un docent no ha de limitar-se a llegir els llibres i posar deures. «Han de saber explicar les coses, fer les classes amenes, no de forma rutinària. La majoria posen els exercicis i no s’interessen per si els entens bé o no». Així també seria el mestre ideal de l’Anushawan, un noi armeni de 15 anys que voldria rebre «explicacions més ben fetes i consells per afrontar la vida». «M’agradaria tornar a casa cada dia sabent una cosa més. Per això anem al col·le, per aprendre», reclama i demana més atenció per als que es puguin desencarrilar. «Hi ha alguns alumnes rebels, o ganduls, a qui haurien de prestar més atenció, posar-los a la primera fila i insistir-los perquè segueixin les classes i no es distreguin, però els professors passen d’ells i es limiten als exercicis». La Marta és del mateix parer: «Han de preocupar-se més per l’ensenyament de cada estudiant, si un va amb les notes més justetes, necessita més atenció».

UN DOCENT NO ÉS UN AMIC

«Un bon professor és el que obre la ment de l’alumne i provoca reflexions», aporta el Mario, que a més critica que els han deixat sense vida més enllà de l’escola, les activitats extraescolars i els deures. «No tinc temps per anar un dia al cine, a la biblioteca, a prendre una fanta amb els amics o a llegir els llibres que m’interessen», s’exclama. També parla de la línia que separa el professor i l’alumne i que convé respectar. La seva companya Ainhoa s’esplaia en la qüestió: «El profe no és un col·lega, no és un amic. És una figura que ha de ser respectada, té una autoritat, encara que no l’ha d’exercir a crits perquè no funciona. Ha de guanyar-se el respecte de bones maneres».

Les proves ja realitzades, corresponents a les matèries de matemàtiques, llengua espanyola i llengua catalana, han inclòs també una redacció sobre com s’han de tractar els animals de companyia (en català) i la comprensió de textos relatius a aquesta qüestió i com ser un bon professor, entre altres.

IMMA FERNÁNDEZ – EL PERIÓDICO

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: