Fòbia a la lletjor


Psicòlegs i psiquiatres alerten de l’auge del trastorn dismòrfic corporal i l’excessiva obsessió per l’aparença.

LAB WORKER CHECKS SILICONE IMPLANT IN RIO DE JANEIRO

La malvada madrastra de Blancaneu -la del “mirallet, mirallet, qui és la més bella?”- seria avui, si cobrés vida, carn de bisturí. Quan la bellesa es converteix en obsessió i es produeix una preocupació excessiva per algun defecte imaginat o real de l’aspecte físic, entrem en un conte de malson: el trastorn dismòrfic corporal (TDC) o dismorfofòbia. O sigui, fòbia a la lletjor. Psicòlegs i psiquiatres alerten d’aquesta malaltia i de l’auge de casos subclínics més lleus, en la societat de l’aparença, mentre els quiròfans s’omplen de persones a la recerca de l’ideal de bellesa i del mite de l’eterna joventut.

“Quan un pacient és reincident i et demana corregir coses que ni tan sols nosaltres detectem, comencem a estar davant un problema”, admet Vicente Paloma Mora, cirurgià plàstic del Centre Mèdic Teknon de Barcelona. S’entra llavors en un situació “molt incòmoda”. “Hem de dissuadir-los i fer-los entendre que necessiten l’ajuda d’un psicòleg. Moltes vegades no ho entenen o s’arriben a enfadar. Són pacients que no estan mai contents i et donen més disgustos que no pas alegries”, confessa, i detalla un perfil habitual: “És l’anomenat ‘Simón’: pacient solter, immadur, masculí, amb expectatives excessives i narcisista”.

El problema no és un primer retoc, sinó el segon; entrar en un cercle d’“insatisfacció absoluta”, aclareix el psicoterapeuta Jorge López Vallejo, expert en Teràpia Breu Estratègica. “Per mantenir la satisfacció han de seguir operant-se, van apareixent nous defectes i sorgeix la frustració”. La bellesa, recorda, ja obsessionava Cleopatra, però “l’abús del quiròfan” és cosa d’avui. “La dismorfofòbia és una malaltia postmoderna que s’està estenent, afecta totes les franges d’edat, cada vegada més joves, i s’allarga fins al final. Un exemple: la duquessa d’Alba pocs dies abans de morir es va fer un tractament facial. El cas més rellevant seria el de Michael Jackson”.

El reconegut cirurgià Ramón Vila-Rovira, que ha esculpit molts famosos, defensa, en canvi, les bondats d’un bisturí que ens fa “sentir més bé i ser més feliços”. “¿Què hi ha de dolent a millorar la imatge si tenim el privilegi de poder-ho fer?”. Els casos patològics, diu, són molt pocs i les alegries, moltes, i explica entre aquestes la d’una senyora fregant la tercera edat que “va trobar l’amor de la seva vida” després d’haver passat per les seves mans. “Hi ha molts separats que s’operen perquè han de tornar a cotitzar… Quin problema hi ha a voler ser més atractiu?”.

BAIXA AUTOESTIMA

Estudis internacionals revelen que entre el 3% i el 16% dels que van a un cirurgià plàstic pateixen TDC. Per a la doctora Soledad Humbert Escario, especialista en psiquiatria, el que caldria millorar és aquest món de “superficialitat, aparença i immediatesa”. Un culte a la imatge, associada a la felicitat, que ella inclou entre els desencadenants d’aquella angoixant mania per l’aspecte físic, a més de la baixa autoestima -que en edats prematures està lligada a l’autoimatge corporal-; la influència de la família i de l’entorn, i el model corporal de moda.

L’ideal de bellesa que ens arriba a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials és “un model distorsionat i enganyós”, aporta la psicòloga Lourdes Alegret Morgades. “La pressió que qualsevol físic pot canviar-se ens porta a comparar-nos, acomplexar-nos i pensar que podem aconseguir un objectiu de bellesa irreal i inabastable”. En aquest sentit, la doctora Marga Serra, professora del màster de nutrició i salut de la UOC, alerta del mal ús de la xarxes socials que ha portat a la proliferació del TDC i els trastorns alimentaris. “Per a moltes noies, l’exhibició d’un cos prim és motiu d’èxit”. Copien models a seguir o ‘influencers’. “Moltes estan construint la seva identitat digital a través dels ‘likes’ que recullen dels seus amics de les xarxes. Conclusió: al voltant d’un 50% de les adolescents no s’agraden i els agradaria estar més primes, encara que tinguin un pes saludable”. La prevenció, afegeix, passa per promoure l’autoestima, una imatge corporal positiva i educar en l’acceptació del cos.

ORIGEN EN L’ADOLESCÈNCIA

La dismorfofòbia i els casos més lleus de preocupació excessiva per la imatge apareixen majoritàriament en l’adolescència, però ja es descriuen símptomes als 12 o 13 anys, informa la doctora Humbert. Els afectats presenten un “funcionament psicosocial alterat”. Aquelles persones que comencen molt aviat tenen més risc de depressió, conductes suïcides o de presentar un altre trastorn psíquic.

Aquesta patologia s’associa sovint a la depressió, la fòbia social i el trastorn obsessivocompulsiu. “L’ansietat o la por en les interaccions socials els porta a l’aïllament, tenen por de ser jutjats”, indica Alegret, que enumera alguns trets comuns majoritaris: necessitat d’aprovació, inseguretat, baixa autoestima, alta sensibilitat a la crítica, tendència obsessiva, ansietat, perfeccionisme, fòbia social i timidesa.

UN 2,4% DE LA POBLACIÓ ALS EUA

Estudis de prevalença de dismorfofòbia als EUA situen la taxa en un 2,4% de la població adulta, i és discretament més elevada en les dones. Les anàlisis europees reflecteixen xifres una mica més baixes (1,8% a Alemanya). S’estima que als EUA més del 10% dels pacients dermatològics pateixen TDC; el 8% dels que recorren a cirurgia estètica i el 10% dels que requereixen cirurgia oral o maxil·lofacial.

Al marge de la malaltia psíquica, la doctora Humbert llança un altre debat: “Hauríem d’acceptar-nos com som o és legítim voler canviar el meu nas i el que sigui si em desagrada? És patològic aquest desig?”.

IMMA FERNÁNDEZ – EL PERIÓDICO

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: