Massimo Recalcati: “Els pares s’han convertit en sindicalistes dels seus propis fills”

massimo-recalcati

A Massimo Recalcati (Milà, 1959) se’l considera a Itàlia una mena de rock star de la psicoanàlisi. Assagista mediàtic i professor a diverses universitats, es dedica a analitzar els mals de la hipermodernitat. En L’hora de classe, que acaba de publicar Anagrama, reflexiona sobre el paper de l’educació en una societat en la qual s’ha diluït l’autoritat paterna i, per extensió, la del professor. A diferència del que passava en la generació del 68, els joves ja no han de rebel·lar-se contra els seus progenitors -ni matar, com Èdip, al pare- perquè els tenen al seu costat, convertits en companys de jocs. «El mestre està cada vegada més sol i humiliat» , sosté Recalcati, que reivindica la figura del docent que desperta en l’alumne la passió pel coneixement.

En què es diferencia el mestre actual del de generacions anteriors?

El fet nou és que s’ha trencat el pacte generacional i això ha incidit en el discurs educatiu. Els pares i els professors ja no treballen junts en l’educació dels joves. Els pares més aviat són els aliats dels fills contra els professors. És un canvi inaudit : els pares, en comptes de donar suport al treball dels professors, s’han convertit en sindicalistes dels seus propis fills. Per Freud existia un vincle espiritual entre pares i docents. Avui, aquest vincle s’ha desfet. Quan un professor assumeix la responsabilitat de suspendre a un alumne o iniciar un procediment disciplinari, les famílies ho miren amb sospita. Es pregunten: ¿No estarà abusant de la seva posició de poder? ¿No estarà infravalorant la qualitat del nostre fill? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: