Nadal amb fills, l’excusa per tornar a ser nens


L’arribada d’un fill acostuma a suposar per als pares l’oportunitat de reviure les festes de la seva infantesa i recuperar plenament l’esperit del Nadal.

nadal-amb-fills-lexcusa-per-tornar-a-ser-nens

L’Anna Torres i la seva parella, el David González, fan un tomb per la fira de Santa Llúcia de la Sagrada Família amb els seus dos fills, l’Andrea i el Pau, que d’aquí just una setmana fan dos i set anys, respectivament. Aquesta passejada és una mena de tradició familiar que serveix per donar el tret de sortida al Nadal. “Sempre comprem alguna cosa per decorar la casa”, explica l’Anna. Aquest any les novetats són nous inquilins per al pessebre: dos ànecs, dues cabretes i una ovella, totes de fang. Mentre l’Andrea no es perd cap detall, el Pau, conscient que comencen “les festes màgiques”, ja pregunta als seus pares, amb certa impaciència, quan faran l’arbre i el pessebre a casa.

A l’Anna sempre li ha agradat el Nadal. De petita -recorda- muntaven el pessebre i l’arbre, feien cagar el tió i venien els Reis. Quan es va independitzar amb la seva parella, però, el gran pessebre va ser substituït per un de “simbòlic” i el tió es va prendre unes llargues vacances. “Vam mantenir l’arbre i els Reis”, diu.

L’arribada del Pau, i després la de l’Andrea, ha fet que l’Anna i el David revisquin el Nadal de la seva infantesa. Els protagonistes, però, ja no són ells, sinó els seus fills. El pessebre ha recuperat gran part del menjador i el tió torna a aparèixer cada desembre quan veu que l’arbre ja està a punt. “Sempre arriba de nit i el Pau, que és qui s’encarrega de donar-li menjar, l’endemà ens desperta per dir-nos-ho. Els nens et tornen a transmetre la il·lusió, les ganes, la sensació de sorpresa que es difuminen quan et converteixes en adult”, reconeix l’Anna.

Segons la investigadora d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Bruna Álvarez, aquesta pèrdua de protagonisme dels pares a favor dels fills que s’exemplifica per Nadal és un sentiment que està molt lligat amb “la pròpia maternitat”. “Quan les dones tenen fills el seu nom és substituït per «Ets la mare de…» Actualment el sentit de la maternitat està molt relacionat amb el sacrifici que fan les dones a nivell individual pels seus fills. No ha sigut sempre així i a molts llocs no passa”, apunta.

TRADICIONS HERETADES

Com en la majoria de famílies, els González Torres reprodueixen per Nadal les tradicions que seguien a casa seva quan eren petits. L’única diferència és que hi han introduït un nou convidat: el Pare Noel. La invitació l’hi va fer l’Anna. Els motius? “Rebien massa inputs de la seva existència a través dels mitjans de comunicació, companys de classe… i sense que ells ho demanessin vam decidir que el convidaríem perquè no es pensessin que no volia passar per casa”, relata.

El dia que es viu amb més intensitat és, sense cap mena de dubte, el dia de Reis. Els preparatius per acollir-los són llargs. El Pau ja fa dies que ha començat a fer la carta amb els regals que els demanarà -l’Andrea encara no té aquesta responsabilitat perquè és massa petita-. Primer l’escriu en brut i la va variant en funció del que va veient en el que ell anomena “revistes de joguines”, que li acostuma a proporcionar la seva mare o algun familiar. A l’hora d’incorporar una nova petició sempre li agrada compartir-ho amb els pares. “Ell pot demanar tot el que vulgui perquè sap que seran els Reis qui triaran què li portaran i què no”, detalla la mare. Un cop ja té clara la llista definitiva la passa a net i l’entrega als Patges. La nit de Reis sempre adverteix als pares que es llevarà molt d’hora per comprovar si els seus desitjos s’han fet realitat, i sempre ho compleix. “La il·lusió de veure aquelles cares d’innocència quan et vénen a despertar no té preu. Jo em dedico a fer fotos i gravar vídeos perquè vull que quan siguin grans ho tinguin com a record”, diu l’Anna.

Segons Bruna Álvarez és molt difícil no creure en la màgia dels Reis, perquè és un ritual que es viu “d’una manera molt social”. “De fet, des del punt de vist antropològic sempre s’ha dit que quan es trenca aquesta màgia es passa d’una infància innocent a una que et dirigeix cap a la vida adulta”, explica. L’altra cosa, matisa, és com ho viuen els nens: “Personalment crec que saben bastant més del que ens pensem, el que passa és que o no ho verbalitzen o no volen saber-ho”.

RECUPERAR EL JOC PERDUT

Sigui com sigui el que és evident és que en la societat actual està molt diferenciat el món dels adults i el dels nens. “Sembla que un adult no pugui jugar, i especialment si ets dona”, diu l’experta. De fet, hi ha diversos estudis que corroboren les seves paraules, com la recerca elaborada per investigadors de la URV i la UAB Homes cuidadors. Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura. Una de les conclusions de l’estudi és que els homes perceben el joc com una part de la vida i l’utilitzen per relacionar-se amb els fills i fins i tot amb altres companys, organitzant, per exemple, partits de futbol o de bàsquet. En les dones, en canvi, el joc s’allunya quan s’acaba l’etapa de la infància. “A través dels fills, però, les mares recuperen aquests espais perduts, ja sigui llançar-se per un tobogan quan acompanyen el nen al parc o teatralitzant els rituals de Nadal quan obren un regal”, relata la investigadora.

CRIATURES – ara – Llegiu tot l’article aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: