Si et controla, no t’estima


Creix un 10% la violència masclista entre menors que no identifiquen el maltractament. Una de cada tres menors considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”.

de-lamor-al-control-en-un-clic

No ens hauríem imaginat mai que això ens pogués passar a nosaltres. Som una família de classe mitjana (tots dos funcionaris), en què tant ell com jo creiem que tenim una relació molt igualitària, i així ho transmetem a la nostra única filla. L’ eduquem en el respecte, en la igualtat d’oportunitats, en la independència… Però sembla que de tot això res no li deixa empremta. Als 16 anys va començar a canviar. Va començar a sortir amb un noi de 21 anys, i aviat va deixar de parlar-nos, va canviar de manera de vestir, de pentinar-se, de maquillar-se. Es va tancar en si mateixa, sense que nosaltres, els pares, poguéssim fer-hi res… Fins que un dia vaig entrar al lavabo i li vaig veure uns blaus. La maltractava!”. La Maria (nom fictici per voluntat explícita) i el seu marit van acompanyar la seva filla a interposar la corresponent denúncia davant la Policia Nacional d’Alcalá de Henares.

Ell ha estat condemnat. La jove, que va deixar els estudis, es recupera psicològicament. Però com va arribar a aquesta situació? La resposta de la seva mare és clara: “No va saber entendre que l’estava controlant fins a anul·lar-la completament”. Segons l’estudi Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut , promogut per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, un 33% dels menors no identifiquen els comportaments de control com a maltractament. És a dir, una de cada tres menors considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”, “impedir a la parella que vegi la seva família o amistats, no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot o no pot fer”. Una de cada deu pot arribar a admetre la violència verbal, és a dir, que la insulti i la vexi tant en privat com en públic. Aquesta permissivitat, afegida a l’ús de serveis de missatgeria que permeten la comunicació instantània a través dels smartphones, és a l’origen de l’increment dels casos de violència de gènere en els menors, tal com han reiterat moltes vegades tant la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, com la presidenta de l’ Observatori per a la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, Ángeles Carmona .

Una prova d’això és que en els primers sis mesos d’aquest any els jutges han dictat ordres o mesures de protecció per a 354 menors, mentre que un centenar de nois que no han complert els 18 anys han estat condemnats per maltractament (en la majoria de casos el maltractador és major d’edat), segons les últimes estadístiques del CGPJ. Des del telèfon ANAR , al qual es deriven les trucades rebudes al 016 relatives a violència de gènere dels menors, també alerten d’aquest increment. Des del 2009 s’han multiplicat gairebé per 10 el nombre de trucades denunciant aquest tipus de violència. “Només l’any passat l’increment del nombre de trucades va ser de 34,9%”, assenyalen en l’informe relatiu al 2015. En aquest període van rebre 2684 trucades , que corresponien a 1741 casos.

No tots corresponien a menors maltractades per les seves parelles o exparelles, també feien referència a la situació de maltractament que vivien a casa. Gairebé 400 casos es corresponien a cas de violència masclista soferta per menors. L’estudi Ciberassetjament com a manera d’exercir la violència de gènere en la joventut , elaborat també pel Ministeri d’Igualtat, alerta de la falta de consciència d’una part dels joves que el control que s’exerceix a través d’internet forma part de les “pràctiques de risc”. “La naturalitat amb què els joves fan anar internet els fa percebre aquest mitjà com un àmbit social més”, adverteixen els autors. L’increment de casos, la constatació que les xarxes socials poden afavorir l’assetjament i la falta de consciència dels menors obliga a adoptar mesures. Algunes se sentiran dijous vinent i divendres, els dies que el CGPJ celebra el IV congrés sobre violència de gènere, en el qual s’abordarà específicament el tema de la violència masclista en menors.

Des de la Fundació ANAR tenen clar que, després d’haver-se analitzat reiterades vegades quins són els problemes, les solucions passen per l’educació. “L’educació és la vacuna contra la violència”, assenyalen des d’aquesta entitat. Així mateix, s’insisteix en la necessitat de continuar treballant en les tasques de sensibilització i informació per part dels governs central i autonòmics, els cossos de seguretat, els centres escolars i les oenagés “perquè aquestes campanyes funcionen i ajuden els ­menors a prendre consciència d’aquesta violència”. Així mateix, exigeixen recursos públics especialitzats en menors víctimes de violència de gènere, ­inexistent en algunes comunitats. “També considerem imprescindible que tot menor agressor rebi el tractament educatiu i terapèutic necessari, perquè no continuï buscant futures víctimes,” expliquen.

CELESTE LÓPEZ – LA VANGUARDIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: