L’educació a casa reclama ser legal

Les famílies de “homeschooler” demanen un registre que els regularitzi com ja passa en part d’Europa i els EUA.

homeschooler-martha-el-pais

Martha toca el bombardí costat dels seus pares Lluís i Esther a casa de Cornellà

Martha aquest setembre no ha tornat a l’escola. Si estigués en un col·legi hauria entrat a 1r d’ESO, però els seus pares -Lluís Vives, professor d’anglès de secundària i Esther, mestra de primària-, van decidir educar-la a casa com havien fet amb els seus dos fills grans: Ona, de 19 , que somia amb ser acròbata, i Pol, de 22, que acaba de graduar a la Universitat. Els Vives sabien que en decidir educar els seus fills a casa podria incórrer en problemes amb els serveis socials, però van seguir endavant. “No hem tingut por, mai” explica Vives. Tampoc van tenir problemes.

La normativa espanyola fixa l’escolarització obligatòria excepte tres supòsits: malaltia de l’alumne, vida itinerant o residència a l’estranger. La resta s’equipara la majoria de les vegades a l’absentisme encara que hi ha casos, com el de la família Vives, que passen desapercebuts al sistema. El Tribunal Constitucional va asseure un precedent en 2010 i va rebutjar donar empara a altres pares que volien ser mestres dels seus fills . Tot i això, l’Associació per la Lliure Educació i la Plataforma Catalana pel Reconeixement de l’homeschooling estimen que 800 famílies tenen als seus fills desescolaritzats i demanen que es regularitzi la seva situació com ja han fet Itàlia, França, Regne Unit, Portugal o els Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: