Vacances al col·le cada dos mesos a Cantàbria


Cantàbria comença les vacances d’una setmana que posen fi al calendari escolar tradicional per trimestres. Les escoles de la comunitat continuen obertes per acollir activitats d’oci i prestar el servei de menjador.

comparacio-de-vacances-a-espanya

Els experts celebren la iniciativa, però creuen que ha faltat valentia per retallar també les vacances d’estiu. Les famílies de Cantàbria acusen el seu Govern d’improvisar i li retreuen que, al final, els pares acabaran assumint costos.

Trenta-cinc dies de classes i una setmana de pausa. Els aproximadament 96.000 estudiants d’educació infantil, primària i secundària de Cantàbria tenen tota aquesta setmana de festa. És la primera de les quatre parades que faran aquest curs els centres educatius d’aquesta comunitat, d’acord amb la reforma del calendari escolar introduïda aquest 2016-2017. Cada dos mesos de classes, les escoles càntabres tindran una setmana (o dues, si es tracta de Nadal i Setmana Santa) de descans. Això significa que, en comptes dels tres trimestres tradicionals, aquest any hi haurà cinc bimestres.

vacaciones_escolares_1

Aquesta setmana, entre el dilluns 31 d’octubre i el divendres 4 de novembre, es porta a terme la primera pausa, les primeres vacances de tardor que tenen lloc a l’escola espanyola. I cap a Cantàbria miren aquests dies els pedagogs, els sociòlegs, els responsables de les polítiques educatives, els innovadors i fins i tot aquells que en els últims temps s’han distingit com a defensors de la reforma horària. El ‘laboratori’ on es desenvolupa l’assaig és un sistema educatiu, el càntabre, amb una taxa d’abandonament escolar de només el 9,4% (la mitjana espanyola és del 19,4%, i l’objectiu europeu per al 2020, del 15%), una població escolar de dimensions reduïdes i una xarxa d’escoles molt vinculades al territori, sobretot en el medi rural.

Els canvis introduïts al calendari aquest any a Cantàbria formen part d’una reforma dels temps escolars més àmplia, explica Ramón Ruiz, conseller d’Educació d’aquesta comunitat. “Les modificacions ja van començar el 2009 amb la implantació de la jornada contínua en totes les etapes educatives”, afegeix Ruiz.

El model és d’una claríssima inspiració francesa. En el cas càntabre, les escoles s’han organitzat entre elles per mantenir obert el servei de menjador i organitzar activitats d’oci educatiu a preus assequibles per a les famílies (i gratuïtes per a les famílies amb beca). “També obriran museus, filmoteques i biblioteques i alguns ajuntaments han previst campaments i activitats a les ludoteques”, indica José Antonio Sánchez Raba, director del col·legi públic Cisneros, el menjador del qual acull els estudiants de quatre escoles més de Santander.

NOMÉS CAL MOURE CINC DIES

“En realitat, el que s’ha fet ara ha sigut tan simple com avançar un parell de dies l’inici de curs i endarrerir lleugerament el començament d’alguns períodes de vacances”, detalla Santiago Ferreiro, director de l’escola pública María Sanz de Sautoula de la capital santanderina. Al final, conclou Ferreiro, “només ha calgut moure cinc dies del calendari, de manera que segueix havent-hi els mateixos 175 dies lectius que hi ha a tot Espanya”.

“La proposta és sens dubte molt interessant, sobretot des del punt de vista pedagògic, perquè està comprovat que com més períodes de descans puguin tenir els estudiants, millor treballaran“, destaca Elena Sintes, sociòloga, investigadora en diferents universitats catalanes i especialista en ritmes i horaris escolars. “Però potser ha faltat una mica d’ambició… ¿Per què no s’han retallat les vacances d’estiu, que són sens dubte massa llargues?”, qüestiona Sintes.

Unes vacances tan prolongades com les que es fan actualment a Espanya (on duren una mitjana de 12 setmanes, pràcticament tres mesos), “suposen una considerable pèrdua per als alumnes, especialment per als més desavantatjats”, assenyala la sociòloga catalana. Estudis realitzats sobre aquest tema entre estudiants nord-americans xifren el retrocés acadèmic “en al voltant d’un mes”, subratlla Sintes. A més, afegeix, “entre els avantatges d’allargar el curs, prenent uns dies a les vacances d’estiu, destaca la possibilitat de flexibilitzar l’organització diària a les escoles, de manera que es podrien incloure activitats lectives i no lectives en el dia a dia dels col·legis”.

DIFICULTATS PER A LA CONCILIACIÓ

Però no tot són elogis per a l’arriscada reforma empresa a Cantàbria. “S’han oblidat de les famílies: no se’ls va consultar quan es van negociar els canvis amb els sindicats de mestres i, ara, amb l’arribada de la primera setmana de descans, amb prou feines se’ls ha informat sobre com s’organitzaria tot l’operatiu”, protesta Leticia Cardenal, presidenta de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FAPA) de Cantàbria.

I encara que els costos econòmics seran petits per a les famílies (o nuls per a les més vulnerables), “la realitat és que, al final, això no serà totalment gratuït com es va prometre en un principi”, lamenta Cardenal.

“És que una mesura d’aquesta envergadura no es pot portar a terme sense un acord social molt ampli, del qual també han de ser partícips els agents responsables del calendari laboral”, adverteix Sintes. Perquè, en definitiva, “al final els horaris escolars també són els horaris socials”, recorda la investigadora, que ha dirigit diferents projectes per a la fundació Jaume Bofill.

MARIA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: