Emocions a l’aula: Desmuntant els mites del fals amor romàntic


La UdL organitza tallers de prevenció de violència de gènere entre universitaris, als quals prevé sobre conductes de control disfressades d’afecte.

taller_dolors_piera_lavanguardia

Situacions de violència de gènere entre parelles joves, en discoteques o a les xarxes socials, acaben sovint al jutjat. I ara també a l’aula. Casos reals d’aquestes agressions són algunes de les eines que utilitza el Centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats i promoció de la dona de la Universitat de Lleida en els seus tallers de prevenció de la violència de gènere entre universitaris.

El centre va posar en marxa aquests tallers fa un parell d’anys per afrontar els escandalosos resultats d’una enquesta de la qual es desprenia que només un 36% de l’alumnat veia la gelosia com una cosa negativa en la seva relació. I hi havia més dades: el 40% acceptaria perdonar a la seva parella després d’una agressió i un 28% veia bé que la seva parella volgués saber on està en tot moment.

Encara que l’assistència és voluntària, les classes estan plenes. La directora del centre, Ana Romero, assegura que el que més li sorprèn a ella és la dificultat que tenen encara els joves per distingir entre conductes d’afecte i de violència. “Hi ha confusions molt greus, ja que conductes de domini i control s’interpreten erròniament com mostres d’amor, sobretot quan es tracta de conductes de violència psicològica”, afirma. “Per sort amb la violència física no hi ha confusions, en general”, afegeix.

El centre adapta el taller a cada grau per aconseguir major receptivitat dels alumnes i compta amb experts en disciplines de cada especialitat. Per exemple en la Facultat de Dret participa Anna Nadal, una advocada del torn d’ofici del Jutjat de Violència sobre la dona de Lleida.

Al seu taller presenta denúncies d’adolescents que han estat en una situació d’assetjament, en ocasions per mòbil o per xarxes socials, que passen pel seu despatx. Un dels exemples dels que de vegades parla és el d’un noi de 18 anys que no acceptava la fi d’una relació i assetjava la seva exparella. Li enviava molts missatges de WhatsApp, a ella i a les seves amigues, per tenir-la localitzada. Fins que un dia se la va trobar en una discoteca i la va tirar a terra. La noia ho va denunciar, però va acabar retirant la denúncia.

Algunes joves se senten identificades amb alguna fase de la història. “Quan vam acabar les classes moltes noies s’acosten preocupades i ens diuen que tenen una amiga a la qual li passava una cosa semblant als exemples que hem posat”, assegura la lletrada, sabedora que les estudiants que es van acostar estaven relatant en realitat el control de la seva pròpia parella.

Desmuntar mites de l’amor romàntic

Cristina Rodríquez, tècnica del centre, afirma que un dels objectius del taller és “desmuntar aquests mites de l’amor romàntic tan present en les pel·lícules i l’imaginari social”: “Cal desmuntar que les mostres de gelosia no són mostres d’amor, com tampoc ho són controlar els temps en què s’està en connexió a les xarxes”.

Per explicar com es construeix el relat del gènere, Cristina Rodríguez i Anna Nadal recorren a vegades a pel·lícules. Les taquilleres A tres metres sobre el cel o 50 ombres d’en Grey són alguns. Entre la gent jove, segons Cristina Rodríguez, hi ha un miratge d’igualtat perquè tenen la creença que tant els nois com les noies poden triar amb llibertat, una situació que al seu parer és falsa. “No és casualitat que les facultats d’infermeria o d’educació estiguin plenes de noies. Elles insisteixen que és la seva vocació, els costa veure que hi ha hagut un entorn que ha fet que es decantin per un tipus de disciplina i no per un altre. I els nois igual. És el que més costa desmuntar”, afirma.

Un violentòmetre

Als que assisteixen als tallers, el centre els recorda el violentòmetre presentat fa dos anys per mesurar les diferents situacions de violència masclista que s’amaguen en la vida quotidiana i que, de vegades, no s’identifiquen com a tals.

El violentòmetre divideix en tres nivells -de menor a major- l’escala de la violència. A cada nivell enumera comportaments i recomana què fer.Bromes feridores, xantatge, gelosia, desqualificacions o humiliacions en públic són els comportaments del primer nivell.

‘Compte, la violència augmentarà!’, És l’advertència del centre. ‘Reacciona, no et deixis destruir’ és el consell en el segon nivell, en el qual la parella controla, prohibeix, destrueix objectes, grapeja o fa carícies agressives, colpeja jugant, pessiga, empeny o fins i tot arriba a donar alguna bufetada.

Forçar una relació sexual, donar puntades, tancar, aïllar, amenaçar amb objectes o armes són alguns dels comportaments que el violentòmetre situa en el tercer nivell, en què adverteix a la dona que necessita ajuda professional.

Mostra aquest mesurador de violència en aquests tallers universitaris o en jornades d’un altre tipus, compta Cristina Rodríguez, s’ha revelat com una gran eina. Moltes noies assistents se senten identificades amb aquestes situacions de violència inicial o veuen reflectides les experiències d’altres amigues, el que porta a moltes d’elles a trucar al Centre Dolors Piera i a marcar un punt d’inflexió en la seva tolerància cap a aquests comportaments de domini.

ROSA MATAS – LA VANGUARDIA

violentometro

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: