Quan els pares no són equip: què fer quan hi ha diferències en la forma d’educar?

No es tracta de tenir raó, sinó de posar l’amor per davant de la necessitat d’alimentar l’ego.

quan-els-pares-no-es-psoen-d-acord-amb-l-educacio-del-nen

La parella la formen dues persones que tenen biografies, personalitats, maneres de veure el món molt diferents. Sembla lògic pensar que quan es decideix iniciar un projecte comú de transcendència vital, com és formar una família i ocupar-se del desenvolupament i cura dels fills, tenen la suficient compatibilitat com perquè aquest projecte sigui viable i en ell càpiga i predomini com una prioritat la tasca d’educar un ésser humà vulnerable, indefens i necessitat de referents tant com d’aliment i tendresa. No obstant això, i per desgràcia, això només passa a la minoria de les famílies. No tenim ni idea del que significa tenir un fill abans de tenir-lo i l’aterratge que tots dos membres de la parella fan a la mater-paternitat és poc predictible. I així, ens trobem amb que la nostra parella, amb la qual fins aquell moment tot semblava fluir, no està d’acord en moltes de les coses que pertoquen a l’educació dels fills, la qual cosa genera distància afectiva, desencontres, solituds i molta frustració. És sens dubte, un dels reptes més difícils de gestionar, però també una oportunitat enorme de creixement i aprenentatge si ho fem des de la humilitat i l’empatia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: