Ramon Llull, patró dels informàtics: per què?

El 1997 Ton Sales, professor d’història de la informàtica de la UPC, escrivia ‘Llull com a informàtic avant la lettre’, llibre clau per entendre per què el 2001 els enginyers informàtics el van declarar oficialment el seu patró

ramon-llull-imatge-i-mapa

[Des de la publicació del llibre, Sales ha ampliat i completat el seus estudis sobre Llull, en què combina les explicacions matemàtiques amb el context històric. Aquest text està fet a partir d’extractes de la conferència ‘Serien com són els ordinadors si no hagués existit Ramon Llull?’, que va pronunciar el 2007, ja jubilat, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona]

Voltaire deia que la millor manera d’avorrir la gent és explicar-ho tot. En el cas de Llull, explicar-ho tot és impossible. Perquè Llull era un escriptor incontinent i reiterat, un immens xerraire. Era excessiu en tot, era un geni d’aquests que produeix la terra, com Pujols, Dalí, Miró i Gaudí. Una figura incontenible, exagerada. Va dir moltes coses, moltíssimes. I les va escriure. De fet Llull va escriure el mateix llibre potser trenta vegades. Era l’Ars magna, la seva gran obra, però cada tants anys l’explicava o la reescrivia. Ho repetia tot, ho modificava, i a sobre en feia versions. Quan algú t’engega “Llull a la seva Ars magna diu…” has de demanar de quina versió i de quin any et parlen, perquè cada vegada deia coses diferents i potser incompatibles. De fet, en deia tantes que és inevitable que unes quantes, o moltes, o les idees subjacents, fossin interessants. Llull en aquest sentit és com un paller, un immens paller, on quasi tot és “palla”, que diríem avui. Però és una palla que, de tant en tant i per sorpresa, ens deixa veure perles. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: