Alzheimer: “Sobretot estimeu-los molt”


Els familiars dels malalts d’Alzheimer defineixen la malaltia i en donen consells

Els voluntaris de l’ estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall són fills i filles de malalts d’Alzheimer que ajuden a estudiar la malaltia participant en un conjunt de proves cada tres anys. En un acte organitzat per la Fundació expliquen a l’ARA com defineixen la malaltia que els seus pares han patit en els últims anys de vida. Per a Jaume Piera, voluntari de l’estudi Alfa, és un càstig que li va tocar viure durant cinc anys al seu pare i a tota la família.

La mare de l’Encarna Tarrés ja fa sis anys que depèn totalment de la seva filla, que descriu la malaltia com una tragicomèdia perquè en molts moments “acabes rient sense adonar-te’n”. Per a molts dels familiars i voluntaris el problema és que no hi ha una resposta a l’Alzheimer: “Ja no només de tractament, sinó perquè no sabem què fer ni com podem ajudar-los”, comenta Salvador Pons. L’Ignasi Bessó, després de perdre la seva mare recomana que “cap familiar intenti passar-ho sol, cal demanar ajuda”. El seu pare i ell van posar-se en mans d’altres familiars per entendre com podien ajudar la seva mare durant el que defineixen com “una llarga carrera d’obstacles”.

La paciència és el consell més unànime dels familiars. “ L’Alzheimer trenca famílies“, assegura l’Encarna, perquè pot arribar a durar molts anys. La Roser Planas explica que la seva mare va adonar-se que estava patint la malaltia: “Des d’aquell moment vam tenir clar que era important que notés que érem al seu costat i que l’estimàvem molt”. Per a Miquel Morell, la seva mare, la que havia conegut fins ara, ja no hi és: “Només em queda una nena”.

ALBA OM / LAURA ARAU – ARA

les-cares-conegudes-de-lalzheimer

Les cares conegudes de l’alzheimer

Nombroses personalitats mediàtiques s’han vist afectades per aquest trastorn degeneratiu al qual molts han plantat cara

Són cares conegudes per al gran públic que, amb els seus testimonis, han ajudat a donar visibilitat a una malaltia que pateixen unes 35 milions de persones a tot el món, xifra que, segons fonts mèdiques, es duplicarà el 2013 i podria arribar a triplicar-se en 2050. Com succeeix amb qualsevol capítol transcendental que ens afecta, no tots ells viuen o han viscut aquesta malaltia de la mateixa forma, per això els casos que més han transcendit són els d’aquelles personalitats que han parlat obertament sobre la seva alzheimer amb la intenció de eliminar part de l’estigma que existeix al voltant d’aquesta patologia. Un dels exemples més significatius és el de Pasqual Maragall qui, a més de donar una roda de premsa a 2007 per anunciar que tenia aquesta malaltia, va gravar tres anys després el documental Bicicleta, cullera, poma per donar fe del seu procés vital i lluita contra la malaltia. A Maragall, se li uneixen altres noms com Ronald Reagan, Adolfo Suárez, Antonio Mercero, Carmen Sevilla, Eduardo Chillida o Charles Bronson, entre altres.

Llegiu l’article complert a LA VANGUARDIA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: