El “boom” de l’escola innovadora obliga el llibre de text a canviar


Les editorials comencen a buscar fórmules per adaptar-se als nous mètodes d’aprenentatge. La patronal del sector reconeix que ha perdut vendes, però atribueix el descens només a la crisi.

llibres-de-text-abacus

BARCELONA 6 9 2016 COMPRA DE MATERIAL ESCOLAR EN ABACUS DE LA CALLE CORCEGA FOTO DE JULIO CARBO

Que els estudiants descobreixin les coses per si mateixos, que recorrin a les fonts originals per obtenir una informació (de primera mà) i que sàpiguen discriminar entre el que té qualitat i el que no en té. Diuen els defensors de l’escola innovadora, els que prediquen un canvi radical en les formes d’ensenyar, que els llibres de text no deixen de ser un «refregit» de la realitat i adverteixen que, en un moment tan mutant com l’actual, en què els estudiants tenen un accés permanent a noves informacions, els manuals escolars «es queden en el que és elemental, no animen a anar més enllà». No personalitzen l’aprenentatge i, al contrari, encotillen la manera de fer classes. El llibre de text és vist com «un producte del passat».

Però la realitat és tossuda i encara són una gran majoria (diversos milers en el cas de Catalunya) les escoles i els instituts que un any més han fet arribar als alumnes una llarga llista de títols dels llibres de text que seran necessaris per a aquest curs 2016-2017. El sector editorial, que reconeix que les vendes estan baixant en els últims anys, atribueix el descens més a la crisi que a la introducció de les noves metodologies a les aules.

«Cada any són més els pares que demanen prestats els llibres o les associacions com les ampes que creen fons comuns de préstec per aconseguir abaratir els costos que suposa la tornada al col·le dels nens», esgrimeix José Moyano, president de l’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament.

DEFENSA

Encara que segons alguns professors aquests manuals limiten l’ensenyament, Moyano manté una postura oposada: «És trist que es digui que els llibres de text desapareixeran de les escoles», afirma. «Aquesta eina és el suport de l’educació i l’experiència em diu que aquells que els rebutgen acaben fent fotocòpies dels llibres», afegeix el president de la patronal del llibre de text.

«És que el llibre de text s’ha de veure com un recurs didàctic més, com una de les diverses eines que s’utilitzen a classe», defensa també Jaume Ríos, director d’Editorial Teide i responsable del programa d’innovació i redisseny que la companyia està portant a terme. «No són més cotilla que el que vulgui que ho sigui cada professor, el seu ús no és una imposició», defensa Ríos, en resposta als professors que afirmen que és més constrictiu un llibre de text que el currículum o contingut que dicta l’Administració per a cada assignatura. És cert que encara hi ha docents que imparteixen les classes seguint al peu de la lletra el llibre de text, que continuen amb allò d’«obriu el llibre per la pàgina…», però també és veritat que cada vegada hi ha més mestres que renuncien a aquestes pràctiques.

En aquest renovar-se o morir que està portant a terme l’educació en el seu conjunt, els materials escolars reivindiquen la seva vigència. «Cada vegada més, els llibres de text proposen activitats de treball col·laboratiu, de treball per competències i introdueixen l’aprenentatge de manera transversal, no per assignatures que són vistes com a matèries estanques», argumenta el directiu de Teide.

«El manual escolar es troba també en un procés de transformació, com ho han fet la resta d’elements i agents que participen en l’educació», constata Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, entitat especialitzada en el sistema educatiu. Aquest canvi, reconeix Palacín, és «molt incipient» a Espanya, on durant anys el sector del llibre de text ho ha tingut fàcil per subsistir. «Hi ha cases editorials que subsisteixen gairebé exclusivament amb les vendes que fan en aquest àmbit», indica.

SUPORT DIDÀCTIC

«Crec que, en aquests moments, les fórmules eclèctiques són les que més bé s’encaixen: que el llibre de text sigui aquell suport didàctic que encara necessiten molts professors», indica el director de la Bofill. Així, els manuals escolars poden suposar «un percentatge de l’activitat docent, però mai reemplaçant el mestre i altres experiències d’aprenentatge. Però, això sí, és necessari que els manuals siguin al seu torn cada vegada més competencials», indica el director de la Bofill.

La tendència internacional, prossegueix Palacín, apunta a un futur en què els materials de treball a l’aula es trobaran en plataformes digitals, «que connectaran els estudiants amb les fonts originals, que els guiaran en l’aprenentatge però sense dictar-los com han de fer-ho», explica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: