“Sopeu amb els vostres fills”

El missatge d’una mestra es viralitza: treu els deures i demana als pares que estiguin amb els nens

FOTOGRAMA BRANDY YOUNG EN UNA DE SUS CLASES

Una discreta mestra de Texas ha encès un sonor debat en els mitjans de comunicació americans amb una senzilla carta enviada als pares dels seus nous alumnes. Televisions i mitjans de comunicació l’han entrevistada de costa a costa del país, i la seva missiva ha estat comentada per psicòlegs, pedagogs i professors. Samantha Gallagher, una mare de segon de primària de l’ escola de Godley (Texas), de la qual l’esmentada mestra, Brandy Young, és tutora, va penjar la carta a Facebook i en poques hores havia estat llegida per 70.000 persones.

Young té l’encert d’escriure de manera plana un missatge d’un parell de paràgrafs que fa diana en dos aspectes candents en la criança nord-americana (i de qualsevol país del món, inclosa Espanya): els deures i la vida familiar.

“No hi haurà deures aquest any”, anuncia la professora a les famílies dels seus alumnes de 7 i 8 anys. “Però us demano que passeu els vespres fent coses amb ells perquè això sí que està demostrat que millora l’èxit escolar”, indica Young. I afegeix: “Sopeu com una família, llegiu junts, jugueu a l’aire lliure i poseu-los al llit aviat”, aconsella.

La mestra argumenta que ha estat investigant i ha vist que “els estudis no han pogut demostrar que els deures millorin el rendiment escolar”. Per tant, es compromet a no posar tasques extres encara que els nens sí que portaran a casa les feines que no hagin pogut acabar a l’aula.

A canvi, demana als pares més participació en la vida familiar. La direcció de l’escola dóna suport a Young però afirma que no es tracta d’una decisió de l’escola. A més dels mitjans de comunicació, l’assumpte ha estat molt comentat a les xarxes amb opinions molt polaritzades.

Alguns pares celebren la carta: “La meva filla ja estima la seva nova professora”, va assenyalar la mare que va penjar la missiva a Facebook. Moltes famílies es queixen que els deures tenen un impacte a la llar i en les activitats de la família. D’altres creuen que generen tensió a la llar, el que acaba repercutint en una mala relació amb l’ escola.

Tot i això, també hi ha detractors. “Un altre professor que aprova la banalització d’ Amèrica!”, o “ Responsabilitat és una qualitat que es conrea”, o “ I les rutines i hàbits? Que no són importants?”. Fins i tot es recomana el mètode dels 10 minuts diaris que aug­menten amb els cursos. Alguns d’aquests opinants temen que els nens de cultures orientals estiguin més ben preparats ja que els seus pares sí que es preocupen de la seva educació. Sobre això, l’OCDE va denunciar les jornades exces­sives a què els progenitors asiàtics sotmeten els nens. Dimarts passat, un preadolescent de 12 anys moria apunyalat pel seu pare, que li recriminava no haver estudiat prou per una prova d’accés a un col·legi privat que el nen va suspendre.

CARINA FARRERAS – LA VANGUARDIA

A %d bloguers els agrada això: