El cervell necessita emocionar-se per aprendre


Els nous experiments en l’ensenyament albiren la fi de les classes magistrals. Una de les tendències és la neurodidàctica.

neurodidactica 00

L’any 2010 un equip d’investigadors del Massachusetts Institute of Techonolgy (MIT), a Boston, van col·locar a un universitari de 19 anys un sensor electrodèrmic al canell per mesurar l’activitat elèctrica del seu cervell les 24 hores durant set dies. L’experiment va llançar un resultat inesperat: l’activitat cerebral de l’estudiant quan atenia en una classe magistral era la mateixa que quan veia la televisió; pràcticament nul·la. Els científics van poder provar així que el model pedagògic basat en un alumne com a receptor passiu no funciona.

“El cervell necessita emocionar-se per aprendre”, explica José Ramón Gamo, neuropsicòleg infantil i director del Màster en neurodidàctica de la Universitat Rei Juan Carlos. En l’últim lustre, a Espanya han aparegut diferents corrents que volen transformar el model educatiu i una d’elles és la neurodidàctica. No és una metodologia, sinó un conjunt de coneixements que està aportant la investigació científica en el camp de la neurociència i la seva relació amb els processos d’aprenentatge. “Abans només es podia observar el comportament dels alumnes, però ara gràcies a les màquines de neuroimatge podem veure l’activitat cerebral mentre realitzen tasques”, afegeix Daina. Aquesta informació serveix als professors i pedagogs per decidir quins mètodes són els més eficaços.

Daina, que estudia les dificultats d’aprenentatge de persones amb dislèxia o TDAH des de fa més de 20 anys, va observar que en la majoria dels casos aquests problemes no estaven relacionats amb aquests síndromes, sinó amb la metodologia escolar. Ell i el seu equip van identificar que el 50% del temps de les classes de primària a Espanya es basen en transmetre informació als estudiants de forma verbal, alguna cosa que a secundària passa el 60% del temps i en batxillerat gairebé el 80%. “Indaguem sobre el que estava succeint a les aules i volíem saber què deia la ciència sobre això, si aquest mètode estava justificat”.

Basant-se en diferents investigacions científiques i en les seves pròpies, van concloure que per a l’adquisició d’informació nova el cervell tendeix a processar les dades des de l’hemisferi dret -més relacionat amb la intuïció, la creativitat i les imatges-. “En aquests casos el processament lingüístic no és el protagonista, el que vol dir que la xerrada no funciona. Els gestos facials, corporals i el context tenen un paper molt important. Una altra mostra de la ineficàcia de la classe magistral“, explica Daina.

Per això, la neurodidàctica proposa un canvi en la metodologia d’ensenyament per substituir les classes magistrals per suports visuals com mapes conceptuals o vídeos amb diferents suports informatius com gràfics interactius que requereixin la participació de l’alumne. Una altra de les apostes és el treball col·laboratiu. “El cervell és un òrgan social que aprèn fent coses amb altres persones”, afegeix.

En els últims cinc anys, Daina s’ha format en neurodidàctica a docents d’una trentena de col·legis públics en diferents comunitats autònomes. El principal problema, segons ell, és que les escoles no estan prenent la decisió sobre cap a on volen innovar, al que se suma que ningú els acompanya en la implementació de les noves metodologies. “La direccions dels centres estan enrocades en els mètodes tradicionals basats en classes magistrals, memorització i exàmens escrits”.

neurodidactica 01

En aquest escenari conviuen centenars de professors i entre ells hi ha els que no es conformen amb el que estableix. Chema Lázaro, de 34 anys, dóna classe a alumnes de sisè de primària en un col·legi concertat de Moralzarzal i des de fa dos anys i mig aplica la neurodidàctica a l’aula. “Els meus alumnes sempre em deien que jo molava molt, però que les meves classes eren una porqueria”, explica. Va començar a investigar sobre metodologies alternatives i crear el bloc Pissarres obertes, que el 2013 li va valer el premi nacional sobre les TIC a l’aula del Ministeri d’Educació. Lázaro buscava una base científica que donés suport la seva aposta: fer que els seus estudiants aprenguessin per a tota la vida sense memoritzar.

“El meu mètode respecta el procés pel qual el cervell aprèn: primer va la motivació, després l’atenció i finalment la memòria. En aquest ordre”. Per explicar l’antic Egipte intenta captar el vincle emocional dels xavals. Mitjançant el seu canal de YouTube els planteja jeroglífics en vídeos amb format de tràiler cinematogràfic. “Amb aquest material es motiven i així tinc alumnes atents”, continua. Utilitza la gamificació i les capitals s’aprenen guanyant punts a la plataforma Kahoot. Per veure les piràmides, vista des d’un dron o Google Earth.

Una de les plataformes d’educació en línia basada en la neurodidàctica és Neurok. El director de la companyia, Agustí Conca, va començar a explorar el món educatiu fa 10 anys, quan al seu fill de cinc anys li van diagnosticar hiperactivitat.”Partim de que la formació en línia no funciona, solament un 10% dels que s’apunten a un MOOC -cursos online massius i gratuïts- ho acaba”. En una plataforma tradicional es troben continguts, mentre que a Neurok hi ha debats.

Conca i un equip de 10 pedagogs i professors d’universitat i primària han aplicat els formats de Twitter i Facebook a l’educació. “Abans sempre sabies a qui demanar els apunts. Ara decideixes a qui seguir en aquesta xarxa social en la qual tots els alumnes comparteixen continguts i debaten sobre diferents temes. El professor fa de guia i aporta criteri sobre quins continguts són de qualitat”, explica Conca. El més difícil d’aquest model d’aprenentatge, reconeix aquest informàtic, és la participació. El sistema compta amb hashtags, mencions o notificacions al mòbil, entre d’altres serveis. La idea d’Neurok és ser utilitzada com una plataforma de suport a les classes presencials o directament com l’esquelet d’un curs en línia .

Això és el que succeeix amb el Màster en neurodidàctica de l’Rei Joan Carles, un curs blended en què el 80% del contingut s’imparteix a la xarxa. Fins ara, també han usat Neurok a la UNED i a la Universitat d’Extremadura, amb la qual estan col·laborant en una investigació per mesurar la qualitat dels continguts compartits pels alumnes i el seu nivell d’interacció a la plataforma.

“Encara hi ha molta gent que desconfia d’aquests mètodes, però en uns 15 anys es començaran a veure els resultats”, comenta Conca, que ja ha assessorat més de 30 col·legis públics de diferents comunitats autònomes a través de la seva consultora educativa Niuco. Per a tots aquells que busquin evidències científiques de la neurodidàctica, el professor de la Universitat de Barcelona Jesús Guillén recopila en el seu bloc Escola amb cervell les últimes investigacions realitzades en diferents parts del món.

ANA TORRES MENÁRGUEZ – EL PAÍS

neurodidactica 02

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: