Un projecte educatiu difós per televisió


Tots els alumnes hauran d’aprendre ‘storytelling’, gestió de dades i ètica i sostenibilitat

storytelling LV

Un noi viatja al metro amb un ukelele. Comença a tocar. A la gent li crida l’atenció la lletra de la cançó. El que està fent és detallar la seva experiència laboral. Té públic, però no es tracta només dels que comparteixen vagó amb ell, sinó de milers de persones que ho estan veient a casa, a YouTube. I així, troba feina.

Sense que la majoria de la població ho sàpiga, la historieta té dos conceptes clau que expliquen el seu èxit: el storytelling, haver construït un relat; i el transmèdia, haver-ho fet combinant recursos com la música, el vídeo i les xarxes socials. Així, almenys, ho explica Carlos Scolari, professor de la UPF Barcelona School of Management, que afegeix que el noi del metro ha sobresortit en un panorama de ‘infoxicació’: excés d’informació.

Scolari ho explica assegut en un plató de televisió. El programa, produït per El Terrat, d’Andreu Buenafuente, es diu ‘Management is Cool’, i està organitzat per la Barcelona School of Management. Entrevistes, debats, concursos, música i humor per difondre la nova proposta del escola: aprofitar el ‘infotainment’ (la barreja d’informació i entreteniment) per comunicar una manera d’entendre l’educació.

El programa va estar presentat per la periodista i col·laboradora de ‘Divendres’ (TV3) Ana Boadas i el cuiner televisiu Marc Ribas. Va succeir de veritat, en el marc de la passada edició del World Màrqueting Festival, celebrada entre el 27 i el 30 de juny.

Què és el Big Data?, preguntava Boadas a un professor, que li responia breu i amb exemples. O al degà del centre, Daniel Serra, a qui Boadas li va preguntar com ha de canviar l’educació. “Ha de canviar el rol del professor, ha de passar de ser un transmissor de coneixement, a un mentor; ha de passar de respondre totes les qüestions a ser ell qui fa preguntes als alumnes”, li va respondre Serra.

El cuiner Marc Ribas, per la seva banda, va contribuir fent broma amb que, de fet, ell no recordava res del que havia “covat” durant la seva formació. Era una manera de comprovar la necessitat de canvi. Però posats a fer currículums cantant al metro, on són els límits? I Genís Roca, de la consultora Roca Salvatella, ha apuntat que “el nou límit és que tot ha d’estar canviant”. “Cal adaptar-se i aprendre a viure en aquest temps líquid”, ha assegurat.

L’esmentat ‘storytelling’; la gestió per l’evidència mitjançant l’anàlisi de dades (Big Data); i l’ètica i la sostenibilitat, són les tres potes transversals per les quals decideix apostar el centre, sigui quina sigui la matèria estudiada. Van decidir explicar-ho en un programa de televisió, rodat al pati mateix de la facultat, al barri tecnològic de Barcelona, conegut com el 22@. “Si abans l’educació era com comprar-se un vinil, ara serà com una playlist de Spotify”, ha tancat Serra. Al setembre, segons han explicat, l’enregistrament serà difosa i utilitzada per mostrar als futurs alumnes què els espera. Doncs sí, això és estar canviant.

LA VANGUARDIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: