La revolució de l’escola del segle XXI


Neix una plataforma per consolidar el sistema educatiu avançat i fer créixer els centres que hi apostin

La revolucio de l escola del segle XXI Alumnes-primaria-Sadako-ara_1500x1000

Que les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s’empoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa s’han unit sota el paraigua d’Escola Nova 21 perquè les escoles catalanes facin la transició definitiva cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d’una prova pilot -que compta amb el suport del departament d’Ensenyament, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica- que acompanyarà 200 escoles durant tres anys per fer el canvi “cap al sistema del segle XXI”. D’aquesta manera, es pretén que el que han fet desenes d’escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara nous centres amb l’acompanyament d’entitats.

“Es tracta de generar el marc i les condicions perquè Catalunya tingui un sistema educatiu avançat”, va reivindicar ahir el director del programa Escola Nova 21 i p resident del centre Unesco de Catalunya, Eduard Vallory, que va afegir que pretenen generar un “ecosistema educatiu que doni respostes a les necessitats del segle XXI”. El mirall són els centres que treballen per projectes, que no utilitzen llibres de text i que no fan servir exàmens per avaluar els seus alumnes, entre altres coses.

“Amb aquest projecte volem que els nostres nens es converteixin en infants amb una vida plena i amb valors de ciutadania”, va reivindicar ahir Vallory, que va afegir que els estudiants han de viure l’aprenentatge com un “procés de gaudi”. Al projecte s’hi han adherit 26 escoles capdavanteres d’arreu de Catalunya -tant públiques com concertades- que pel seu propi peu ja implanten des de fa anys el sistema d’educació avançat. Entre aquests centres, destaquen el Col·legi Montserrat, l’ Escola dels Encants, l’Escola Fructuós Gelabert, l’ Escola Sadako, l’ Institut-Escola Les Vinyes i elsJesuïtes Lleida, el Col·legi Claver-Raimat, entre d’altres. “Això no ha de ser un club, sinó una primera onada del que ha de venir”, va manifestar Vallory. I per aquest motiu, totes les escoles que “tinguin predisposició de canvi” i que vulguin rebre acompanyament es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol a Escola Nova 21.

Avaluació dels centres

De totes les que s’hi inscriguin se’n seleccionaran 200, a les quals es guiarà i se’ls ensenyarà a fer la transició al nou model a través d’eines, espais de reflexió o indicadors d’avaluació. D’entre aquestes, 30 rebran un acompanyament “intensiu” per poder garantir el canvi i treballaran conjuntament amb les escoles amb pràctiques avançades. La UOC serà l’encarregada de la part de recerca dins el projecte i avaluarà l’efectivitat i els resultats de les actuacions que es desenvolupin als centres.

“Si no apostem pel sistema d’educació avançat creurem que els sistemes antics són els nostres objectius i que les escoles han de ser preparadors d’exàmens”, va denunciar ahir Vallory. En aquest sentit, va reivindicar que els “nous instruments han de superar les eines antigues” i va defensar l’autonomia de cada centre. “Hi ha moltes escoles de perfil diferentcompartint el mateix camí”, va insistir.

Canvi de model

Per als impulsors d’aquest projecte, actualment hi ha una “bretxa entre el discurs i la pràctica” i per això s’erigeixen com el col·lectiu que pot aportar una “visió conjunta” al sector. “Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al nou sistema”, va apuntar ahir el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que va reivindicar que cal una educació adequada als nous temps. “Un nen que avui té 5 anys, d’aquí 15 tindrà davant seu un panorama radicalment diferent i el sistema educatiu ha d’estar a l’altura”, va insistir Vallory.

Obrint un dels melons més polèmics, Mir va recordar que actualment ja hi ha moltes escoles que funcionen amb aquest sistema però que, en canvi, elssistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestescompetències. “Vivim en un món diferent del d’abans i necessitem evidències que mostrin que ho estem fent bé”, va reivindicar Mir, que va reclamar mesures per avaluar les competències que s’adquireixen mitjançant l’escola que funciona per projectes.

En aquest sentit, va assegurar que tenen la “certesa” que estan formant els nens perquè puguin tenir “una vida plena”. Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d’escoles “deixin de ser la perifèria del sistema”, Escola Nova 21 veu necessari el suport de la Generalitat i dels ens locals. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Antoni Llobet, va reivindicar ahir durant la presentació que “és important que se sumin cada vegada més actors” en aquest procés. Llobet va assegurar que el Govern actuarà de facilitador d’aquest sistema i que, per tant, actuarà com “el bon mestre, que és el que acompanya l’alumne”.

Ensenyament hi dóna suport

“Si avui prenem la paraula és per mostrar que som aquí”, va expressar Llobet, que va assegurar que volen ser un “agent que acompanyi”. En aquest sentit, va defensar que “si no ens posem mai a caminar no aconseguirem mai aquest camí” i va afegir que els beneficiaris no seran les escoles, “sinó tota la societat”. En la mateixa línia, Mir va recordar que es tracta de posar l’organització “al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés”. “La cultura no és un punt d’arribada, sinó que ha de ser un procés de millora contínua”, va apuntar, i va defensar la necessitat d’estar obert a l’entorn.

NÚRIA MARTÍNEZ – ara

Un lloc on els nens no s avorreixin pas endavant per a les escoles del segle XXI

Un lloc on els nens no s’avorreixin: pas endavant per a les escoles del segle XXI

La Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa acompanyaran 200 centres per canviar al sistema educatiu avançat. La iniciativa compta amb el suport d’Ensenyament

Que les escoles deixin de ser llocs on es prepara per fer els exàmens i que siguin llocs on s’apoderi els nens. Amb aquest objectiu, la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la  UOC i l’Obra Social La Caixa s’han unit sota el paraigua d’Escola Nova 21 perquè totes les escoles facin la transició cap al sistema educatiu avançat. Es tracta d’una prova pilot –que compta amb el suport del departament d’Ensenyament– que acompanyarà 200 escoles durant tres anys a fer el canvi “cap al sistema del segle XXI”. D’aquesta manera, es pretén que el que han fet desenes d’escoles arreu del país pel seu compte ho puguin fer ara amb acompanyament. Totes les escoles que “tinguin predisposició de canvi” es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol.

“Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al sistema del segle XXI”, ha apuntat el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, que ha reivindicat que cal una educació adequada als nous temps. Mir ha recordat que hi ha moltes escoles que ja funcionen amb aquest sistema –de les quals 26 s’han sumat al projecte– però que, en canvi, els sistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències.

Per aquest motiu i per aconseguir que aquest tipus d’escoles “deixin de ser la perifèria del sistema”, Mir veu necessari el suport de la Generalitat. I, en aquesta línia, el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, ha reivindicat que “és important que se sumin cada vegada més actors” i ha assegurat que el Govern actuarà de facilitador d’aquest sistema.

NÚRIA MARTÍNEZ – ara

Aprendre angles plantant llavors i fer matematiques jugant a cartes

Aprendre anglès plantant llavors i fer matemàtiques jugant a cartes

L’Escola Pública Fructuós Gelabert és un dels centres pioners en el nou sistema educatiu de Catalunya

Canviar els quaderns de lectura per un taller amb àvies lectores, aprendre anglès plantant llavors o fer matemàtiques jugant a cartes. Aquestes són algunes de les activitats amb què es troben diàriament els alumnes de l’Escola Pública Fructuós Gelabert, un dels centres pioners en el nou sistema educatiu de Catalunya, situada enmig de la Dreta de l’Eixample. Es tracta d’una escola de dues línies – des de P3 fins a sisè– que treballa perprojectes, no fa servir llibres de text i pràcticament no posa deures.

“No volem que els alumnes aprenguin a abocar en un examen tot el que es diu a classe per després oblidar-ho”, apunta la directora de l’escola, Anna Micaló, que reivindica un model d’ensenyament en el qual l’estudiant aprengui a pensar per ell mateix. Micaló considera que “el més important han de ser els interessos dels nens” i que, per tant, han de ser “partícips del seu aprenentatge”. Per aconseguir-ho, a l’escola s’han modificat els rols habituals entre professor i alumne per generar situacions que facin reflexionar.

“El mestre ha de fer preguntes que incitin a pensar, però han de ser els alumnes els que s’estirin els uns als altres”, explica. En la mateixa línia, assegura que al Fructuós no hi ha nens asseguts rebent el coneixement que li proporcionen els llibres o els mestres, sinó que són ells mateixos qui descobreixen els coneixements a través de diferents situacions. Si toca treballar els éssers vius es dóna una safata als estudiants perquè vegin què són i discuteixin amb els seus companys, i si s’està parlant de la mida dels animals, els dibuixen a terra. “Es tracta de crear ciutadans que puguin ser crítics i pensin per ells mateixos”, apunta.

“L’administració ens deixa sols”

Tot i que cada vegada hi ha més escoles que treballen per projectes, des de la direcció de l’escola asseguren que “no és fàcil” tirar-ho endavant. “L’administració ens deixa sols. A nosaltres no ens fan por els resultats que treguin els nens a les avaluacions del departament, però no ens agrada que se’ns qualifiqui a tots per igual”, denuncia la cap d’estudis de l’escola, Cristina Funes. En aquest sentit, reclama un cop de mà del departament d’Ensenyament i demana més autonomia per poder configurar les plantilles o fer avaluacions alternatives.

Des de l’escola estan molt tranquils amb el seu mètode i asseguren que funciona, ja que quan els nens van a l’institut se’n surten “sense dificultats”. “Els professors ens diuen que aprendre a estudiar amb llibres és fàcil, però no aprendre a tenir la capacitat crítica que els nostres alumnes ja han adquirit”, apunta. Per a Funes, la millor avaluació és veure l’arribada delsnens a l’escola a les 9. “Tots entren corrent i contents. Aquest hauria de ser el resum de la nostra escola”, conclou la cap d’estudis, plena d’orgull.

NÚRIA MARTÍNEZ – ara

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: