Com podem educar la por per ser valents?


jo i les meves pors

Estem en una societat masclista on la por és un terme que intentem evitar. Quan un nen o nena en un moment donat sent que té por, m’esgota aquest comentari d’alguns semblant a aquest “posa-li ous”, “els homes no tenen por” o “has de ser valent” … La valentia no té res a veure amb no tenir por.

La por t’alerta i informa que t’has de “protegir”, i un cop fet això, sí! pots ser valent i que la por no et paralitzi. Si tens por que la teva parella et deixi, la “protecció” que necessites és posar la carn a la graella per mostrar-li l’amor que li dónes, si tens por a parlar en públic, analitza que és el que t’ho impedeix i posa’t mans a la feina per tenir cura aquests aspectes i si tens por que als teus fills els hi passi alguna cosa, informals i no deixis de informar-los en moments adequats d’aquests “perills” que existeixen, però en tots aquests casos, el pitjor és la paralització i deixar que la vida faci per tu.

Hi ha pors racionals i universals, i altres irracionals que ens produeixen una ansietat constant. Hi ha coses que no podem controlar que no depenen de nosaltres, i no podem viure amb una por perpetua amb el “i si …” constant doncs aquesta por ens hem d’acostumar a relativitzar-la, i a més a saber no transmetre-la als teus, perquè hi ha un esglaó, només un esglaó, per passar a la sobreprotecció i educar nens i nenes sense autoestima i amb una dependència brutal dels altres. Comparteixo una entrevista al filòsof José Antonio Marina publicat al diari ABC en què parla del tema.

“Que el filòsof José Antonio Marina reconegui que «tots tenim pors» pot resultar tranquil·litzador. Encara que hi hagi un matís que les persones, segons aquest investigador, hauríem de tenir clar. «Hi ha pors que ens protegeixen i pors que ens destrueixen. Aquestes últimes són els nostres enemics i com a tal cal declarar-los-hi la guerra». Aquesta batalla de Marina està especialment dirigida als nens, perquè les seves pors, assegura, «poden arribar a entorpir el seu desenvolupament». Sobre com ensenyar-los-hi a afrontar-les i vèncer-les tracta el seu últim llibre, «Les pors i l’aprenentatge de la valentia», tota una pedagogia del coratge.

– Vostè diu que hi ha pors que ens protegeixen, i pors que ens destrueixen. Per què de vegades aconsegueix dominar-nos la por?

– Perquè és molt astuta, és molt subtil, ens enganya amb molta facilitat. Enganya perquè ens presenta com a solució just allò que cal evitar, que és la fugida. I amb molt bones raons. Per exemple: una persona a qui li fa por anar a una festa, en comptes de dir “em fa por la festa”, el que pensa és “si serà molt avorrida, perquè hi haig d’anar, a més no sé que he de posar-me, i encara estic de sort perquè fan una bona pel·lícula a la tele”. Acaba no anant-hi, i la seva decisió el tranquil·litza momentàniament. Però la soledat és un antídot fals contra la por social. Fals perquè en realitat la està alimentant. A la por se li ha de tenir veritable odi. Cal declarar-li la guerra.

– Aquest llibre està dedicat a les pors infantils i adolescents. Què hi hem de veure els pares en les pors dels nostres fills?

– Molt. Els pares han d’intentar no transmetre les seves pors al nen, perquè les pors es copien. Altres vegades els nens aprenen les pors perquè les hi expliquem. Els hi donem massa alertes del tipus: «No facis això que és molt perillós», el que fa que els petits vagin tenint la idea que viuen en un món hostil ple de perills, on el millor és no sortir molt a l’exterior. És a dir, si vostè vol un fill poruc i vulnerable, protegiu-lo, resoleu-li els seus problemes, dóna-li exemples de covardia … A la família s’aprèn la manera de enfrontar-se als problemes, que és un component molt important de la valentia. La valentia en realitat vol dir: «Em molesten els problemes com tothom, però procuro enfrontar-me ells». En canvi les conductes d’evitació afavoreixen la por. I molts nens aprenen les conductes d’evitació amb les seves famílies.

– Per contra, què podem fer els pares per criar fills valents?

– L’important és que el nen no aprengui pors exagerades o perilloses per a ell. Això es pot aconseguir demostrant-li que viu en un ambient segur, que no tothom és dolent, que el món és previsible (mitjançant uns ritmes estables de vida …). També no provocant-li experiències de por injustificat, ni espantant-lo. I per descomptat, premiant totes les conductes on el nen demostri una mica de valentia.

– Com actuem, en canvi, quan hem detectat una por al nostre fill?

– El primer és no treure-li importància. Tant és que sigui por o que ve amb ganes de plorar perquè no l’han convidat a l’aniversari del seu amiguet. No són coses de nens. Per al nen en aquest moment és molt important perquè està ocupant tota la seva consciència. És molt convenient que les primeres paraules que aprengui el petit (als dos o tres anys) siguin paraules que tinguin a veure amb els sentiments, tant de tristesa com d’alegria. En el moment en què pot parlar d’ells, verbalitzar-los, comunicar-los … també aconseguirà tranquil·litzar-se. Cal tenir en compte que el nen s’espanta quan no sap què li passa. Si, definitivament hem de parlar i convé molt que ells parlin també de les seves pors. Els pares han de tenir paciència per escoltar-los quan parlen d’això o de qualsevol sentiment que els pertorba. És important també que siguin conscients que quan tenen la primera notícia de les pors del seu fill, no és el moment de donar consells, sinó d’acollir-lo i confortar-lo. Quan estigui calmat, podrem parlar-ne. Convindria llavors preguntar-li quina solució se li ocorre a ell. Els nens tenen idees estupendes. A més, aquesta és la forma de ensenyar-li a afrontar els problemes.

– La timidesa i les dificultats en les interaccions socials dels nens apareixen en la seva última obra com el problema més freqüent i important dels menors. Quins són els procediments per lluitar contra això?

– Els procediments per lluitar contra la timidesa passen per no sobreprotegir al nen, perquè això afavoreix les conductes d’evitació i les premia. També per no col·laborar amb la seva por, permetent-li que visqui en permanent retirada. I per intentar corregir les explicacions que es dóna sobre la seva por. Seria convenient ajudar-lo a millorar les seves habilitats socials, afavorint les ocasions d’exposició al «perill» (convidant amics a casa, animant-lo a que iniciï interaccions, etc). També posar-li petites tasques en què pugui triomfar i elogiar els seus èxits … És important combatre la timidesa perquè aquesta priva el nen d’un dels grans antídots de la por, que és l’amistat i una bona interacció amb els seus iguals.

La por a l’escola

– En «Les pors i l’aprenentatge de la valentia» vostè cita la por d’anar a l’escola de determinats nens com un altre gran problema en augment. D’on neixen i quin hauria de ser aquí el paper del docent?

– De que són nens que anticipen conseqüències desfavorables: els companys se’n en riuran, els renyaran, no sabran contestar, seré més maldestre que els altres … Per alguna raó, aquests nois detecten algun element amenaçador on altres no el veuen. Les dificultats d’aprenentatge causen moltes preocupacions. Alguns nens arriben a fer campana perquè els fa por no aprendre. Aquestes pors es podrien atribuir a una mala acció del docent. El més important és que aquests no caiguin en aquesta temptació d’utilitzar la por, perquè és molt fàcil fer-ho. Els docents hem d’estar alerta perquè sovint els nens surten de l’escola sabent amb certesa perquè no serveixen, però sense tenir una idea clara de les seves fortaleses. I això pot provocar un sentiment crònic de no poder enfrontar-se als problemes. Molt sovint s’utilitza la por com a eina pedagògica però l’escola ha de ser un àmbit alegre i un àmbit de confiança. Això no se’ns ha d’oblidar mai.”

Us deixo amb el vídeo setmanal. Aquesta vegada ens recorda que amb confiança i amb autoestima, segurament un@ pot afrontar millor les pors …

Traduït de Juega en equipo de Carles Marco

Imatge Joan Turu

Decálogo_Educación-de-la-valentía

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: