El repte d’entendre l’adolescent

repte d entendre l'adolescent

Uff! Els meus fills s’estan fent-adolescents! Tenim un problema? Podria ser! Sempre i quan miris el que vas fer anteriorment. Anem estressats d’un costat a un altre, pensant sobretot en el treball, si en tens, i t’oblides de l’altre treball que un bon dia vas triar. Va ser bonic mentre va durar, mentre no et negaven res del que deies, però arriba un moment que si. T’ho neguen tot! I llavors, què? Pensem que els joves d’avui estan més descontrolats que mai, i hi ha la possibilitat que la societat actual no ajudi, però no és justificació. Està clar que amb el pas a l’adolescència hi ha canvis físics, emocionals, intel·lectuals, socials … etc. que provoquen també reivindicacions de llibertat que afavoreixin la seva autonomia, sens dubte imprescindible per al seu futur. Si no s’ha treballat en el durant, pot ser que la reivindicació sigui una gran font de “rebel·lia negativa”.

Crec que la necessitat d’educar en la rebel·lia és necessària en els temps que corren però sempre que es faci servir en el bon sentit. Em refereixo a aquesta “rebel·lia positiva” que és fonamental en la nostra societat, però que s’ha de treballar des d’un bon principi o inici perquè no es torni en contra nostre. Per a això, i no m’invento res, seguiment i més seguiment podria ser la clau … Comparteixo un reportatge escrit per la psicòloga Beatriz G. Portalatín publicat al diari El Mundo on es parlen d’aquestes claus necessàries per educar adolescents i titulat El seu fill adolescent li retreu aquestes 10 coses.

“La radiografia més simple i potser clara que tots tenim sobre els adolescents és que només pensen en allargar l’hora d’arribar a casa, a estar com més temps amb els seus amics, millor, en parlar de nois, de noies, d’hormones, de sexe i altres variants i, des de fa alguns anys, en estar contínuament connectats a internet (segons l’Institut Nacional d’Estadística, els joves de 16 a 24 anys són, precisament, els que més fan servir les xarxes socials).

No obstant això, com tot i com tots, ells també reivindiquen una millor imatge de si mateixos, una que s’ajusti a la realitat i que no caigui en els mateixos tòpics de sempre: que estan al seu món, que gairebé no surten de la seva cambra , que estan com absents … Els experts no dubten a afirmar que l’adolescència és una de les etapes més meravelloses de la vida, fins i tot la més creativa i enriquidora. Es tracta d’una etapa d’evolució i d’aprenentatge que, igual que totes, permet avançar un pas més cap a l’equilibri i la felicitat.

Per què els pares, els costa tant comprendre aquesta fase de la vida? Per què hi ha tants conflictes? Què és el que realment els fills reclamen dels seus pares i aquests desconeixen? “El que realment els adolescents demanen als seus pares és que els vulguin exactament com són ara” , afirma Fernando Alberca, un dels majors experts en Educació del món i autor de diverses obres sobre la matèria, entre elles la famosa  Tots els nens poden ser Einstein .

Els nois han crescut, el seu cos s’ha desenvolupat, però encara no són adults i necessiten que els seus pares es preocupin per ells amb la mateixa paciència que abans. És a dir, “demostrar al nostre fill el mateix amor que quan era nadó i havíem de llevar-nos cada tres hores a la nit, o li ensenyàvem a parlar o a caminar. Ara, de nou, necessiten la nostra atenció, ni que sigui d’una altra manera” , assegura Alberca.

Encara que de vegades els pares siguin reticents a creure-ho, els nois saben que estan en una fase de canvis importants per a la seva vida, que estan descobrint coses, i que aquesta és una de les etapes més importants del seu creixement. Malgrat que no ho reconeguin de viva veu, els adolescents necessiten dels seus pares i, per això, reclamen d’ells aquestes 10 coses. (Com en les multiplicacions, en aquest cas, l’ordre tampoc altera el producte). “Per norma general, els adolescents exigeixen les mateixes coses dels seus pares que aquests del seu cap o superior” , manté Amador Delgado, doctor en Psicologia, professor , orientador i autor, entre altres publicacions divulgatives, del recent llibre El meu fill no estudia, no ajuda, no obeeix  (Piràmide).

1. sentir-se valorats

Tots volem que ens apreciïn i, quan el cap ens felicita, ens fa feliços. Amb els adolescents passa el mateix: “En sentir-se reconeguts millora la seva autoestima, s’enforteix la seva personalitat i augmenta la seguretat en si mateixos”, assenyala Prim.

2. major confiança

Quan l’adolescent sent que es confia en ell, assumeix les seves responsabilitats, en canvi, “quan això no succeeix, es genera tibantor, indecisió i inseguretat”, sosté.

3. sentir-se importants

A l’adolescent li agrada que el tinguin en compte en els assumptes de casa, vol participar també en les dinàmiques familiars i que comptin amb la seva opinió. De vegades, si no s’involucren més és perquè no els pregunten, perquè es dóna per fet que no els importa, quan realment no és així. El jove no ha de sentir-se un simple espectador de les coses que passen a casa encara que, això sí, les decisions finals corresponen als pares.

4. Major flexibilitat en els horaris

L’estrella dels reclams, el top de les discussions i, per excel·lència, l’ànima mater de les queixes de tot adolescent. “Aquesta reclamació està en l’ADN de l’adolescent. Ara bé, tant perniciosa és la rigidesa normativa com la manca de límits. Els nois avorreixen tant la imposició com la deixadesa. L’aconsellable és que, sobre la base de les normes que els pares considerin adequades, hi hagi un marge de negociació”, apunta Delgado.

Els adolescents volen que les normes siguin clares, ja que el que més els molesta és la incongruència. És a dir, “que un dia se li castigui o amonesti per un motiu concret i al dia següent, pel mateix motiu, no passi res”, explica.

5. Més interès pels seus gustos i aficions

Encara que no ho demani, a l’adolescent li agrada que els seus pares s’interessin pels seus hobbies, que li preguntin per la música que escolten o les sèries que veuen, però sense fer judicis de valor ni ridiculitzar pel que escolten. Cal evitar frases del tipus “no sé com pots escoltar això, ni és música ni és res”, per exemple. “Cada vegada que s’emet un retret, s’ageganta la distància entre l’adult i l’adolescent”, assegura.

6. Encara que ells no ho diguin, volen passar més temps amb els seus pares

No es tracta de fer el que ells vulguin, sinó de buscar interessos i espais comuns.

7. Ser empàtics amb ells, que se sentin escoltats

Si l’adolescent sent que els seus pares el prenen en consideració, quan tingui un problema acudirà a ells, i no a persones de fora.

8. Transmetre’ls coses amb exemples de la seva vida i no amb paraules

És a dir, “transmetre’ls amb històries reals, pròpies o alienes, com es pot aconseguir el que li demanen”, afegeix Alberca.

9. Que se’ls vulgui més a ells que als seus resultats

Estem en una societat en la qual es valora únicament el resultat en lloc del procés, però és important que els nois aprenguin que l’esforç i el procés de vegades és més important que els resultats. Sobretot, en època d’aprenentatge.

10. Que celebrin els seus encerts, igual que els emfatitzen els seus errors

Tots aquests punts es podrien resumir en un: que els seus pares els aportin seguretat i confiança, la que necessiten per créixer i seguir madurant.

L’adolescència és una època molt marcada pels canvis físics que ja van començar en la pubertat i tots els adolescents, siguin més o menys atractius, tenen complexos. I això és, assegura Alberca, perquè encara no han experimentat l’èxit amb aquests defectes. Encara que semblin segurs, en realitat no ho són. Per això, és fonamental que els donin “aquesta seguretat i aquest amor incondicional que necessiten, que els comprenguin i perdonin al llarg de tot el procés, que els ensenyin com fer les coses, i els donin la motivació necessària, a més del mètode per fer-les”, assenyala Alberca.

El mateix succeeix en matèries de sexualitat. No hi ha dubte que l’adolescència és una edat clau on els nois estan descobrint una infinitat de coses. Els pares no li han de donar l’esquena, i han d’abordar també aquests temes. Segons experts en sexologia, no es tracta de donar-los la típica xerrada, sinó d’aprofitar les oportunitats quotidianes per parlar, per exemple, de temes com l’amor, l’enamorament o les amistats. És millor no evitar converses i intentar abordar-les amb la major normalitat.”

Comparteixo un vídeo interessant de veure …

Traduït del bloc “Juega en equipo” de Carles Marcos.

Molt més que robots a la final de la desena edició de la Lego League a Girona

Es van aplegar cinc-cents joves talentosos en la final de la desena edició de la Lego League celebrada al col·legi Maristes de Girona. Més enllà dels premis, s’hi fomenten les vocacions científiques i tecnològiques

lego league Girona 2016

Que la First Lego League (FLL) és molt més que robots, com diu el seu eslògan, quedava clar només presenciant algun dels projectes presentats pels 48 equips participants –en total, uns 500 talents, d’entre deu i setze anys– en la final celebrada, ahir, al col·legi Maristes de Girona. Com el d’Overclock Axular, el grup vingut de Sant Sebastià, que van impressionar amb la presentació teatralitzada del seu projecte científic de reciclatge de pells de taronja anomenat Citrus, i que s’adiu a la perfecció a donar sortida innovadora a la gestió de residus com demanen les bases d’aquest any. O la demostració impecable de l’aprenentatge dels valors i el treball d’equip assumit pels joves del grup Olivares, vinguts del petit poble cordovès de Priego, a l’hora de desenvolupar el seu projecte per concentrar el procés de reciclatge en una única boca de contenidor.

És clar que també tots van participar en la clàssica competició del joc del robot, en què el disseny i la programació juguen un paper destacat. Però són els tres reptes (projecte científic, torneig de robòtica i aprenentatge de valors) els que fan apassionant aquest torneig en què es requereixen recursos d’innovació, tant com bones dosis d’esperit emprenedor, talent, comunicació, treball en equip, compromís i cooperació. Com remarca Ricard Huguet, president de la Fundació Scientia, coorganitzadora de la Lego League juntament amb la Fundació Princesa de Girona i la Universitat de Girona, “això no és una competició, és més aviat una co-pertició [de l’anglèsco-pertition], la suma de col·laboració i competició”. Una combinació que, com apunta, “dóna peu als participants a descobrir la diversió i l’emoció per la ciència i la tecnologia”. I, com bé destaca, a més de fomentar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves, la FLL “pretén preparar-los perquè desenvolupin les habilitats i les competències que els demandarà el mercat laboral en el futur”.

Tanmateix, malgrat tots aquests aprenentatges, i com mana el tòpic, el més important és competir: a la Lego League també hi ha guanyadors. Molts, fins a 22 premis, com a reconeixement a la tasca desenvolupada.

A destacar, el primer premi –atorgat per la suma de la puntuació de totes les categories– a Mechatronic Ants de Navarra. En segon lloc, els bascos Overclock Axular i en tercer, els navarresos Fsingenium Team. Pel que fa als equips gironins, els tres participants en la gran final han rebut algun guardó: els figuerencs Vídem42, el segon premi a la inspiració; els gironins Mini Salvauth Park, el segon premi a la solució innovadora i Arobot Infinity, de Castell-Platja d’Aro, el primer premi a l’estratègia i la innovació.

Aquí no s’acaba l’aventura d’aquests joves talents. Una dotzena dels premiats tenen, ara, l’oportunitat de participar en tornejos internacionals, com ara el World Festival (St. Louis, Estats Units), l’Asia Pacific Open (Sydney, Austràlia) o l’Open European Championship (Tenerife) que aquest any estarà organitzat també per Fundació Scientia i acollirà més de 800 participants de tot el món entre els dies 4 i 7 de maig.

500 talents,

d’entre deu i setze anys, han participat en la final estatal de la First Lego League. El repte d’aquest any, Trash Trek, ha plantejat als participants buscar solucions reals innovadores a la gestió de residus.

JORDI CAMPS I LINNELL – EL PUNT AVUI+

¿Què vols estudiar l’any que ve?

El Saló de l’Ensenyament presenta els primers graus de tres anys i una nova FP industrial entre les novetats educatives per al curs 2016-2017. La fira ofereix un nou servei d’orientació en els estudis que inclou, per primera vegada, formació per als professors.

Els primers graus universitaris de tres anys i la nova oferta de formació professional industrial són dues de les novetats destacades del Saló de l’Ensenyament, que ha començat aquest dimecres al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. Els nous estudis de 180 crèdits (tots ells dedicats de nova creació o impartits en anglès) han sigut aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per “criteris estrictament acadèmics i consensuats”, ha assegurat, en la inauguració de la fira, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha recordat que existeix un acord pel qual els estudiants cursaran posteriorment el primer curs de màster a preu de grau, a través de les beques d’equitat.

A diferència d’anys anteriors, l’oferta de graus universitaris es manté estable per al pròxim curs 2016-2017, amb 480 títols. Els que sí que canvien són els màsters, en què desapareix, per exemple, el curs bianual d’Homeopatia que fins ara oferia la Universitat de Barcelona, però, en canvi, s’afegeixen estudis que havien sigut suspesos temporalment en cursos anteriors. Per al pròxim curs, s’han aprovat inicialment 33 noves titulacions que estan subjectes a la verificació corresponent i aconseguir un nombre mínim d’estudiants.

FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA FÀBRICA

Una altra de les incorporacions del saló barceloní, que arriba aquest any a la seva 27a edició amb 182 empreses expositores, és la FP industrial, a la qual la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha atorgat un paper preeminent. “El futur industrial del país passa per tenir una bona formació professional. Els nostres centres s’estan posant al dia en tecnologia i la col·laboració amb les empreses amb la formació professional dual és cada vegada més estreta”, ha destacat Ruiz.

“La base industrial de Catalunya ha de ser una referència”, ha insistit la titular d’Ensenyament, que ha advocat per actualitzar coneixements i processos industrials. Un bon estímul per seguir cicles formatius, ha afegit en aquest punt Baiget, és “l’alt índex d’ocupabilitat que tenen els estudiants que cursen FP”. De fet, el saló dedica un espai a la formació professional industrial, on es mostren les diferents especialitats professionals que participen en el procés industrial, des del disseny a la fabricació automatitzada, i des de la matèria primera fins a l’embalatge final del producte. Es pot fer, a més, un recorregut interactiu, amb breus activitats dirigides.

REFORÇAR L’ORIENTACIÓ

El Saló de l’Ensenyament ha reforçat aquest any el seu servei d’orientació a l’estudiant, amb sessions d’assessorament personalitzat i visites guiades en grups reduïts, en què s’ensenya els joves (la majoria de quart d’ESO o de batxillerat) com buscar la informació necessària per familiaritzar-se amb els itineraris formatius o universitaris.

El servei d’orientació es reforça amb 81 experts que resoldran, de forma individual, els dubtes que puguin tenir els alumnes i les seves famílies. A més, aquest any, per primera vegada i davant l’evidència que l’orientació educativa suposa cada vegada més la implicació de l’institut, “és una responsabilitat compartida de tot l’equip docent, planificada i avaluada al llarg de tota l’etapa”, segons destaca Ensenyament, s’ofereixen conferències dirigides a professors, perquè aquests tinguin, al seu torn, eines per ajudar els seus alumnes en l’elecció dels seus estudis futurs.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Salo ensenyament Bertran

Els adolescents veuen més televisió fora de casa

Els dispositius mòbils estan prenent part de l’espai que al llarg dels anys ha ocupat la televisió convencional a escala internacional i propicien que el consum s’estengui més enllà de la llar

TV fora de casa mobilitat famila

Pràcticament tots els menors d’edat consumeixen televisió en mercats desenvolupats com el nord-americà o l’europeu, però, els experts estan descobrint algunes conductes diferents de les tradicionals en aquesta àrea.La quantitat de nens i adolescents que passen diverses hores al dia davant les pantalles que els proporcionen continguts audiovisuals -els televisors, els ordinadors, els dispositius mòbils, etc. segueix sent molt elevada, però cada dia hi ha més usuaris d’aquest tipus que porten a terme aquesta acció fora del seu domicili .

En concret, als Estats Units, aquest volum ja arriba al 4% en el cas dels nois que tenen entre 14 i 17 anys , segons concreten els tècnics de la consultora Nielsen. Com els seus majors, els joves combinen la televisió en directe i la programació a la carta amb la navegació digital . Les aptituds tecnològiques no són ja un problema rellevant en aquest aspecte. Aquest és un dels motius que expliquen que des de 2011 tot just hagi canvis en la incidència de la televisió (entre el 99% i el 96%) en tots els menors, dels 2 als 17 anys.

Pel que fa a la modalitat domèstica, el percentatge d’usuaris que paguen per veure pel·lícules a casa mitjançant qualsevol format o suport (al voltant del 70%) és superior a la proporció d’espectadors que compren o lloguen programes de televisió a través d’altres procediments (1 50%), segons es desprèn d’un altre informe elaborat recentment pels especialistes de Nielsen.

Els analistes destaquen que en poc temps les fórmules de visionat a les llars han experimentat una notable transformació . Així, els smartphones i les tauletes estan prenent part de l’espai que al llarg dels anys ha ocupat la televisió convencional a escala internacional. Serveis de continguts a la carta com Netflix encapçalen aquesta profunda modificació del mercat del vídeo i el cinema.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

tauletes digitals TV fora de casa

AMPA IPSE NEWS #080

AMPA IPSE NEWS #080

un espai per a la comunicació i per a la participació

10/03/16

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Informàtica programada en masculí Informàtica programada en masculí

Per reforçar aquesta idea, recorden que en el cinema i en la televisió predominen de manera aclaparadora els informàtics homes. Poques vegades hi ha “models femenins” en els mitjans de comunicació…
Dry Town, Jungle Sea, Whiteneck … La traducció literal del metro de Barcelona Dry Town, Jungle Sea, Whiteneck … La traducció literal del metro de Barcelona

Dry Town [Poble-sec], Jungle Sigui [Port de la Selva], Whiteneck [Collblanc], Hebron ‘s Valley [Vall d’Hebron], The Health [La Salut], Charms [Encants] , Hole [Clot], Newtown [Poblenou] o Sigui Kisses…
El masclisme s’adapta als nous temps El masclisme s’adapta als nous temps

Dimarts 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones i les lleis i la societat són avui teòricament igualitàries, però tot i els avenços evidents, continuem sent una societat masclista…
Els perills de la hiperpaternitat Els perills de la hiperpaternitat

Ara amb la hiperpaternitat els pares han col·locat els fills en una vitrina a dalt d’un pedestal perquè no els passi res i se’ls pugui protegir de tot, fins i tot del que no cal protegir-los. La…
Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill

Ara se sap, gràcies als avenços en epigenètica, que tot allò que hagi fet el pare abans de concebre el fill també importa, perquè deixa empremta en la salut futura de la seva descendència….
L’escola busca homes L’escola busca homes

La Comissió Europea i els experts en educació alerten de la creixent feminització de la professió docent a Europa i a Catalunya. La desproporció de dones perpetua els rols de gènere, precaritza …
El senzill problema que va fer fallar a la meitat dels alumnes de Harvard El senzill problema que va fer fallar a la meitat dels alumnes de Harvard

Un bat i una pilota de beisbol costen 1,10$. El bat costa un dòlar més que la pilota.Així que, quant costa la pilota’…
Els Mobile Learning Awards premien la creació d’una biblioteca digital i una experiència virtual basada en la fotografia Els Mobile Learning Awards premien la creació d’una biblioteca digital i una experiència virtual basada en la fotografia

Els Mobile Learning Awards que enguany celebren la quarta edició tenen com a objectiu reconèixer la tasca innovadora i impulsar la integració i l’ús de la tecnologia mòbil als centres edu…
Descens demogràfic en educació infantil Descens demogràfic en educació infantil

El curs que ve es matricularan a P3 a la vora de 6.000 alumnes menys que el 2015-2016, una disminució que no ha deixat d’incrementar-se en el transcurs dels últims anys. En els últims tres cursos, …

Informàtica programada en masculí

Un estudi elaborat als Estats Units revela que els nens confien més que les nenes en la seva capacitat per endinsar-se al món dels ordinadors

Informàtica programada en masculí -appel

Les nenes nord-americanes confien menys en la seva capacitat per aprendre informàtica que els nens. Aquesta percepció la comparteixen els seus pares i fins i tot els seus mestres, segons es revela en un estudi recent dut a terme conjuntament pels tècnics del cercador Google i de la consultora Gallup.

En concret, pràcticament dos terços dels xavals creuen que en el futur se’ls donarà bé la ciència de la computació, mentre que la proporció de noies que mantenen aquesta opinió és del 46%. Entre les alumnes, una de cada tres suposa que, quan accedeixi al mercat laboral, tindrà una ocupació en el qual se li exigirà un cert coneixement sobre informàtica. Un 42% dels menors d’edat de sexe masculí que han participat en aquest treball diuen el mateix.

Els analistes afegeixen que aquesta circumstància influeix en el que pensen les famílies i els docents dels nois, que, en general, es mostren convençuts que ells seran més propensos a aprofundir en el món dels ordinadors que les seves companyes. Des Gallup, Cynthia English i Elizabeth Keating conclouen que la informàtica encara és vista com “un camp masculí”.

Informàtica programada en masculí - gallup

Aquesta concepció és compartida pels més joves, com els 1.673 nens i adolescents que han contestat les preguntes de la recerca, i pels grans, com el miler de professors i els 1.685 progenitors enquestats. Per reforçar aquesta idea, recorden que en el cinema i en la televisió predominen de manera aclaparadora els informàtics homes. Poques vegades hi ha “models femenins” en els mitjans de comunicació que contrarestin aquesta sensació, conclouen.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

Dry Town, Jungle Sea, Whiteneck … La traducció literal del metro de Barcelona

Un muntatge gràfic reinventa la xarxa del subterrani amb delirants noms en anglès i ‘catanglish’

Barcelona literally translated metro map

Un mapa trucat de la xarxa de metro de Barcelona amb totes les estacions en anglès -o adaptacions ‘catanglish’, mig català mig anglès- s’ha convertit en viral a través de xarxes socials com Facebook. El imaginatiu muntatge fa broma amb noms literalment traduïts, com Dry Town [Poble-sec], Jungle Sigui [Port de la Selva], Whiteneck [Collblanc], Hebron ‘s Valley [Vall d’Hebron], The Health [La Salut], Charms [Encants] , Hole [Clot], Newtown [Poblenou] o Sigui Kisses [Besòs Mar], incloses algunes traduccions de noms propis d’institucions o personatges, com Secondary School [Liceu] o James 1st. [Jaume I].

En altres casos sense equivalència idiomàtica directament o cognoms, l’acudit gràfic difós pel portal Imgur s’inventa adaptacions tan delirants com Doyounderstanda [Entença], Littlebarskywave [Barceloneta], TatooOne [Tetuan] o Urwhatawave [Urquinaona]. Tot un exercici d’imaginació i creativitat lingüística que ha triomfat entre els internautes.

LA VANGUARDIA

El masclisme s’adapta als nous temps

Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona

masclisme a la llar renovat

Que aixequin la mà els masclistes de la sala. Ningú, oi? Proclamar-se masclista és políticament incorrecte. Ningú ja no qüestiona el dret de la dona a accedir al mercat laboral o a la universitat.

Dimarts 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones i les lleis i la societat són avui teòricament igualitàries, però tot i els avenços evidents, continuem sent una societat masclista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els perills de la hiperpaternitat

Hiperpaternitat ara criatures

Si sou dels que quan aneu a buscar els fills a l’escola el primer que feu és carregar les seves motxilles, o mentre sou al parc els aguanteu l’entrepà perquè hi vagin fent mossegades, és possible que us hàgiu apuntat al carro de la hiperpaternitat, un nou model de criança exportat dels Estats Units que converteix els fills en el centre més absolut de la vida familiar.

Fa només unes dècades, tres o quatre, els nens sortien a jugar al carrer amb els amics, podien anar sols a l’escola a partir d’una certa edat i no tenien la major part del temps extraescolar ocupat formant-se per tenir un futur brillant i convertir-se en un adult triomfador. Després vam passar als nens hiperregalats, quan els pares que se sentien culpables pel poc temps i atenció que podien dedicar als seus fills intentaven compensar-los amb regals i premis de tota mena.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill

L’epigenètica corresponsabilitza els homes de la salut de la seva futura descendència i alleugen la pressió social sobre les embarassades

Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill

Durant anys, el focus de la responsabilitat sobre la salut dels futurs fills s’ha posat sobre la mare, sobre les embarassades. I és cert que la gestació és un moment molt delicat per al desenvolupament dels nadons, però ara se sap, gràcies als avenços en epigenètica, que tot allò que hagi fet el pare abans de concebre el fill també importa, perquè deixa empremta en la salut futura de la seva descendència.

“Estem habituats a centrar la preocupació sobre les mares perquè l’ovòcit és molt gran comparat amb l’espermatozoide i durant molt de temps es va pensar que si en els nadons hi havia més herència que el ADN seria materna, a través dels factors citoplasmàtics de l’ovòcit, perquè es creia que l’espermatozoide només contenia l’ADN; però avui està clar –tant per estudis en animals d’experimentació com per l’anàlisi de l’esperma humana– que en l’espermatozoide el genoma del pare està organitzat per histones i protamines, que tenen el potencial d’aportar informació epigenètica”, resumeix Rafael Oliva, especialista d’epigenètica i epigenòmica de l’espermatozoide i investigador de l’Institut d’Investigacions ­Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), de l’hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona (UB). Admet que encara hi ha poca informació en humans sobre tot allò que es transmet per l’esperma, però apunta que en els dos últims anys s’han acumulat evidències en animals que els estils de vida dels mascles –des del que mengen fins a les experièn­cies que viuen– provoquen canvis mesurables en els seus espermatozoides i es transmeten a la generació següent i, de vegades, fins i tot a la tercera.

Meritxell Jodar, investigadora de la UB i de l’Idibaps especialitzada en ARN (àcid ribonucleic) de l’espermatozoide, coincideix amb Oliva que els estudis d’epigenètica i d’ARN de l’espermatozoide estan suposant “una revolució” perquè mostren que el pare té més influència de la que pensàvem i els hàbits que adoptin els nois des de petits o durant la adolescència en poden acabar condicionant la futura descendència. “Ni la dona és l’única responsable ni cal cuidar-se només durant l’embaràs, perquè el que la ciència està mostrant és que també compta la vida que han portat abans de la concepció tant el pare com la mare”, manifesta la investigadora.

A tall d’exemple, Jodar esmenta un estudi amb ratolins que mostra que els mascles sotmesos a un trauma quan neixen (els separen de la mare immediatament) presenten comportaments depressius i canvis en la població de microARNs –petites molècules de l’àcid ribonucleic que regulen la síntesi de les proteïnes– presents als espermatozoides. I, sorprenentment, els seus fills, sense haver patit directament aquest trauma, mantenen els mateixos canvis de comportament.

Altres investigacions han mostrat que l’alimentació dels ratolins mascles abans de la concepció afecta el metabolisme de la seva descendència i pot condicionar qüestions com la intolerància a la glucosa o la resistència a la insulina dels futurs fills, qüestions que al seu torn estan relacionades amb el desenvolupament d’obesitat i diabetis. “En concret, les dues últimes investigacions sobre aquest tema publicades en Science fa poc més d’un mes apunten que aquest tipus d’informació es transmet a través de l’ ARN de l’espermatozoide”, assenyala Jodar.

I afegeix que, més enllà dels experiments amb animals, també hi ha estudis amb humans que apunten aquesta influència de l’experiència dels pares en la salut dels futurs fills. “Estem acostumats a sentir a parlar de la importància de l’edat de la mare per a la salut del nadó perquè s’ha vist que, com més anys, més probabilitat hi ha de tenir un nen amb síndrome de Down; però resulta que avui tenim estudis que suggereixen que l’edat de l’home també hi influeix; que, encara que l’home no deixa de ser fèrtil i pot tenir fills a qualsevol edat, s’ha observat que els nens de pares d’edat avançada tenen una predisposició més gran a patir desordres relacionats amb l’autisme, l’esquizofrènia o trastorns bipolars”, exemplifica Jodar. I afegeix que, tot i que els resultats encara no estan totalment validats per la comunitat científica, també hi ha investigacions que mostren una possible associació entre el consum de tabac del pare i danys en la salut de la futura descendència i que suggereix que els fills de pares molt fumadors tenen més risc de leucèmia.

Respecte a la dieta, la investigadora de la UB i de l’ Idibaps parla d’un estudi realitzat sobre la població suïssa que mostra que els fills i els néts d’ homes que van passar gana durant la seva adolescència presenten menys mortalitat per malalties cardiovasculars que els descendents d’aquells que van estar sobrealimentats quan eren adolescents.

Les investigacions sobre infertilitat masculina també han constatat que hi ha relació entre la dieta, o més concretament els problemes d’obesitat, i la informació que transmeten els espermatozoides. “Un estudi sobre els espermatozoides de pacients obesos abans i després de sotmetre’s a una cirurgia de reducció d’estómac va permetre veure que la pèrdua de pes canviava la metilació de l’ADN, de manera que l’estructura dels gens que s’expressaven o no era diferent abans i després de baixar de pes, la qual cosa és una forma d’herència epigenètica” per als fills, explica Rafael Oliva.

Els treballs d’aquest investigador han permès comprovar que els gens no estan distribuïts per igual en l’espermatozoide humà, sinó que els més importants per a la primera fase de desenvolupament estan organitzats a les regions on es condensen les histones (unes proteïnes petites que organitzen l’ADN a totes les cèl·lules del cos però que en els espermatozoides només queden restes associades a un 8% dels gens), de manera que tot allò que afecta les histones acaba sent una marca epigenètica que pot determinar que un gen s’expressi o no o que es transmeti a les cèl·lules filles o no.

Jodar explica que el debat cien­tífic sobre l’empremta del pare en la futura descendència va més enllà de l’espermatozoide, perquè s’està estudiant també el paper que tenen altres components del semen. “Els espermatozoides són només el 5% del semen, i hem vist que hi ha altres secrecions que també tenen gran població d’ ARN i proteïnes que poden afectar l’embrió; de fet, un estudi amb ratolins al quals se’ls van extreure les vesícules seminals ha mostrat que la seva descendència té més problemes metabòlics, la qual cosa indica que el fluid seminal compte, té importància”, detalla.

I el volum i la qualitat seminal són sensibles, segons han mostrat altres investigacions, a qüestions com l’alimentació o la contaminació ambiental. Un estudi recent realitzat entre els joves universitaris de la regió de Múrcia va trobar una associació positiva entre el volum seminal i una ingesta més gran d’alguns antioxidants com la vitamina C, el licopè i el bcarotè.

Manuel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’ Institut d’ Investigació Biomèdica de Bellvitge, assegura que “sabem que factors ambientals com l’alimen- tació i la radicació són capaços de canviar els nostres patrons epigenètics, és a dir, les modificacions químiques que controlen el nostre genoma activant o inactivant els nostres gens; una qüestió diferent, i més controvertida, és si aquests canvis epigenètics poden passar a la generació següent; si afecten les cèl·lules somàtiques (com les de la pell o de l’ intestí) no s’hereten, però si afecten cèl·lules germinals, com els espermatozoides i els òvuls, teòricament sí que podrien passar els nostres fills”. Referent a això, admet que encara no existeix “una ciència dura” que ho provi, però considera que els últims estudis relatius a la incidència de la dieta en el micro ARN ofereixen més pistes que pot ser així.

MAYTE RIUS – LA VANGUARDIA

%d bloggers like this: