Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill


L’epigenètica corresponsabilitza els homes de la salut de la seva futura descendència i alleugen la pressió social sobre les embarassades

Els hàbits del pare també deixen empremta en el fill

Durant anys, el focus de la responsabilitat sobre la salut dels futurs fills s’ha posat sobre la mare, sobre les embarassades. I és cert que la gestació és un moment molt delicat per al desenvolupament dels nadons, però ara se sap, gràcies als avenços en epigenètica, que tot allò que hagi fet el pare abans de concebre el fill també importa, perquè deixa empremta en la salut futura de la seva descendència.

“Estem habituats a centrar la preocupació sobre les mares perquè l’ovòcit és molt gran comparat amb l’espermatozoide i durant molt de temps es va pensar que si en els nadons hi havia més herència que el ADN seria materna, a través dels factors citoplasmàtics de l’ovòcit, perquè es creia que l’espermatozoide només contenia l’ADN; però avui està clar –tant per estudis en animals d’experimentació com per l’anàlisi de l’esperma humana– que en l’espermatozoide el genoma del pare està organitzat per histones i protamines, que tenen el potencial d’aportar informació epigenètica”, resumeix Rafael Oliva, especialista d’epigenètica i epigenòmica de l’espermatozoide i investigador de l’Institut d’Investigacions ­Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), de l’hospital Clínic i de la Universitat de Barcelona (UB). Admet que encara hi ha poca informació en humans sobre tot allò que es transmet per l’esperma, però apunta que en els dos últims anys s’han acumulat evidències en animals que els estils de vida dels mascles –des del que mengen fins a les experièn­cies que viuen– provoquen canvis mesurables en els seus espermatozoides i es transmeten a la generació següent i, de vegades, fins i tot a la tercera.

Meritxell Jodar, investigadora de la UB i de l’Idibaps especialitzada en ARN (àcid ribonucleic) de l’espermatozoide, coincideix amb Oliva que els estudis d’epigenètica i d’ARN de l’espermatozoide estan suposant “una revolució” perquè mostren que el pare té més influència de la que pensàvem i els hàbits que adoptin els nois des de petits o durant la adolescència en poden acabar condicionant la futura descendència. “Ni la dona és l’única responsable ni cal cuidar-se només durant l’embaràs, perquè el que la ciència està mostrant és que també compta la vida que han portat abans de la concepció tant el pare com la mare”, manifesta la investigadora.

A tall d’exemple, Jodar esmenta un estudi amb ratolins que mostra que els mascles sotmesos a un trauma quan neixen (els separen de la mare immediatament) presenten comportaments depressius i canvis en la població de microARNs –petites molècules de l’àcid ribonucleic que regulen la síntesi de les proteïnes– presents als espermatozoides. I, sorprenentment, els seus fills, sense haver patit directament aquest trauma, mantenen els mateixos canvis de comportament.

Altres investigacions han mostrat que l’alimentació dels ratolins mascles abans de la concepció afecta el metabolisme de la seva descendència i pot condicionar qüestions com la intolerància a la glucosa o la resistència a la insulina dels futurs fills, qüestions que al seu torn estan relacionades amb el desenvolupament d’obesitat i diabetis. “En concret, les dues últimes investigacions sobre aquest tema publicades en Science fa poc més d’un mes apunten que aquest tipus d’informació es transmet a través de l’ ARN de l’espermatozoide”, assenyala Jodar.

I afegeix que, més enllà dels experiments amb animals, també hi ha estudis amb humans que apunten aquesta influència de l’experiència dels pares en la salut dels futurs fills. “Estem acostumats a sentir a parlar de la importància de l’edat de la mare per a la salut del nadó perquè s’ha vist que, com més anys, més probabilitat hi ha de tenir un nen amb síndrome de Down; però resulta que avui tenim estudis que suggereixen que l’edat de l’home també hi influeix; que, encara que l’home no deixa de ser fèrtil i pot tenir fills a qualsevol edat, s’ha observat que els nens de pares d’edat avançada tenen una predisposició més gran a patir desordres relacionats amb l’autisme, l’esquizofrènia o trastorns bipolars”, exemplifica Jodar. I afegeix que, tot i que els resultats encara no estan totalment validats per la comunitat científica, també hi ha investigacions que mostren una possible associació entre el consum de tabac del pare i danys en la salut de la futura descendència i que suggereix que els fills de pares molt fumadors tenen més risc de leucèmia.

Respecte a la dieta, la investigadora de la UB i de l’ Idibaps parla d’un estudi realitzat sobre la població suïssa que mostra que els fills i els néts d’ homes que van passar gana durant la seva adolescència presenten menys mortalitat per malalties cardiovasculars que els descendents d’aquells que van estar sobrealimentats quan eren adolescents.

Les investigacions sobre infertilitat masculina també han constatat que hi ha relació entre la dieta, o més concretament els problemes d’obesitat, i la informació que transmeten els espermatozoides. “Un estudi sobre els espermatozoides de pacients obesos abans i després de sotmetre’s a una cirurgia de reducció d’estómac va permetre veure que la pèrdua de pes canviava la metilació de l’ADN, de manera que l’estructura dels gens que s’expressaven o no era diferent abans i després de baixar de pes, la qual cosa és una forma d’herència epigenètica” per als fills, explica Rafael Oliva.

Els treballs d’aquest investigador han permès comprovar que els gens no estan distribuïts per igual en l’espermatozoide humà, sinó que els més importants per a la primera fase de desenvolupament estan organitzats a les regions on es condensen les histones (unes proteïnes petites que organitzen l’ADN a totes les cèl·lules del cos però que en els espermatozoides només queden restes associades a un 8% dels gens), de manera que tot allò que afecta les histones acaba sent una marca epigenètica que pot determinar que un gen s’expressi o no o que es transmeti a les cèl·lules filles o no.

Jodar explica que el debat cien­tífic sobre l’empremta del pare en la futura descendència va més enllà de l’espermatozoide, perquè s’està estudiant també el paper que tenen altres components del semen. “Els espermatozoides són només el 5% del semen, i hem vist que hi ha altres secrecions que també tenen gran població d’ ARN i proteïnes que poden afectar l’embrió; de fet, un estudi amb ratolins al quals se’ls van extreure les vesícules seminals ha mostrat que la seva descendència té més problemes metabòlics, la qual cosa indica que el fluid seminal compte, té importància”, detalla.

I el volum i la qualitat seminal són sensibles, segons han mostrat altres investigacions, a qüestions com l’alimentació o la contaminació ambiental. Un estudi recent realitzat entre els joves universitaris de la regió de Múrcia va trobar una associació positiva entre el volum seminal i una ingesta més gran d’alguns antioxidants com la vitamina C, el licopè i el bcarotè.

Manuel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’ Institut d’ Investigació Biomèdica de Bellvitge, assegura que “sabem que factors ambientals com l’alimen- tació i la radicació són capaços de canviar els nostres patrons epigenètics, és a dir, les modificacions químiques que controlen el nostre genoma activant o inactivant els nostres gens; una qüestió diferent, i més controvertida, és si aquests canvis epigenètics poden passar a la generació següent; si afecten les cèl·lules somàtiques (com les de la pell o de l’ intestí) no s’hereten, però si afecten cèl·lules germinals, com els espermatozoides i els òvuls, teòricament sí que podrien passar els nostres fills”. Referent a això, admet que encara no existeix “una ciència dura” que ho provi, però considera que els últims estudis relatius a la incidència de la dieta en el micro ARN ofereixen més pistes que pot ser així.

MAYTE RIUS – LA VANGUARDIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: