L’escola busca homes


La Comissió Europea i els experts en educació alerten de la creixent feminització de la professió docent a Europa i a Catalunya. La desproporció de dones perpetua els rols de gènere, precaritza la professió i limita l’elecció de mestres.

profesora de pelicula 01

Que l’educació és un àmbit majoritàriament femení ho pot comprovar qualsevol que tingui contacte amb les escoles, els instituts i, fins i tot, les universitats. La novetat és que, en lloc de revertir, la desproporció entre homes i dones augmenta, i els experts en el món de l’educació hi veuen un problema.

El darrer avís el va llançar la Comissió Europea (CE), en l’informe Eurydice sobre educació del juny passat, en què s’alerta que “els homes representen menys d’una tercera part” de la quantitat de mestres. “Aquesta desproporció de gènere –explica l’estudi– és motiu de preocupació dels responsables polítics, i l’actual distribució de mestres per edat suggereix que el nombre d’homes a l’ensenyament encara baixarà més […] tret que es prenguin mesures per atraure més homes a la professió”, ja que la desproporció de gènere és més alta entre els joves.

Les dades de Catalunya mostren l’aclaparadora majoria de dones en tots els àmbits de l’educació, més accentuada en les edats primerenques, tal com es pot observar en el gràfic. Les xifres assenyalen també la tendència descendent en el nombre de nois en els graus d’educació i en els màsters de formació de professorat. Només en l’àmbit de la formació professional el percentatge d’homes és superior al de dones, a causa de la tradició, majoritàriament masculina, de moltes de les especialitats que s’hi imparteixen.

Per què és un problema la feminització de la professió docent? Per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, la desproporció entre gèneres és un “empobriment dels referents educatius” dels estudiants i un factor que restringeix l’accés dels millors professionals a l’ofici. “Com menys diversitat de candidats, menys per triar”, avisa.

Enric Prats, secretari del consell de coordinació del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), insisteix en l’argument dels referents. “Convé que hi hagi equilibri de gènere perquè els docents són un model per als alumnes i reflecteixen rols socials”.

La desproporció del nombre de dones docents té també conseqüències en la consideració social i les condicions laborals de la professió. “Quan una feina s’associa a la cura de les persones, hi ha més feminització, els salaris són més baixos i les condicions laborals, pitjors. En canvi, quan es relaciona amb el coneixement, hi ha més homes”, exposa Montserrat Rifà, experta en gènere i educació i professora de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que fins al juny en dirigia l’Observatori de la Igualtat.

Aquest fet explicaria que a mesura que els estudiants creixen hi hagi més proporció d’homes i passi el mateix en els càrrecs de responsabilitat. Tot plegat és un “exemple del valor social que es dóna a la professió”, diu Rifà, que lamenta que no es doni prou importància a l’educació infantil, “una etapa que repercuteix tota la vida”.

L’estudi Com participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educació, publicat per la Fundació Jaume Bofill l’any 2014, incloïa una dada reveladora sobre els rols d’homes i dones en l’educació, en aquest cas, des del punt de vista de les famílies: només el 5,9% dels pares van sols, sense la mare, a la reunió amb el tutor del fill a les escoles públiques de primària, mentre que a secundària, el percentatge s’enfila fins al 14,1%. Els autors de l’estudi atribuïen el decalatge al rol del pare com a “figura d’autoritat” en la “resolució de conflictes” quan els fills són adolescents.

De fet, hi ha professores de secundària que es queixen que hi ha alumnes i famílies que les menystenen en relació amb els seus companys homes i, fins i tot, alguns docents expliquen que hi ha centres privats que busquen contractar homes per fer front a alguns actes greus d’indisciplina o violència.

Eva Salvà, gerent de l’associació Agrupació Escolar Catalana, coincideix amb els experts consultats pel diari que associar homes amb disciplina és un prejudici i que si “s’intenta que hi hagi una certa paritat a les escoles” és perquè “és bo que els alumnes tinguin models masculins i femenins”. El problema –explica– és que “a les facultats d’educació la majoria d’estudiants són dones”.

I què es pot fer perquè aquesta situació reverteixi? Prats proposa actuar en l’orientació dels estudiants al batxillerat. “Els estudiants de magisteri solen venir del batxillerat social, on hi ha més proporció femenina. Caldria potenciar les vocacions científiques entre les noies”. Rifà coincideix en la proposta. “Cal promoure, més que no pas regular. Als EUA es promou la presència de minories a l’administració, però aquí es podria veure com a negatiu.” En tot cas –afegeix– cal actuar contra la “segregació vertical”, en què els homes ocupen els càrrecs alts, i l’“horitzontal o per coneixements”, que fa que les noies estudiïn magisteri i els nois enginyeria.

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE – EL PUNT AVUI+

LES FRASES

La manca d’homes mestres és un empobriment dels referents educatius

Ismael Palacín – DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Cal incidir en l’orientació dels estudiants en el batxillerat

Enric Prats – PROGRAMA DE MILLORA I INNOVACIÓ EN LA FORMACIÓ DE MESTRES (MIF)

Hi ha segregació entre homes i dones per càrrec i per àrees de coneixement

Montserrat Rifà – EXPERTA EN GÈNERE I EDUCACIÓ DE LA UAB

“Els homes de les llars d’infants hem de ser visibles”

David Castillo és un home en perill d’extinció. Treballa en una llar d’infants, el centre públic Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres, del qual és el director. Fa vint anys que es dedica a l’ofici i s’hi va posar tot i l’estranyesa de part del seu entorn. “La gent no ho entenia gaire, però l’etapa dels zero als tres anys em va fascinar. És on hi ha l’essència dels nens. Més endavant, ja es veuen les imposicions de la societat”, explica Castillo, que assegura que molts mestres “quan proven això de treballar amb nens d’aquesta edat tiren cap aquí”.

Ell és l’únic home a la llar d’infants, però hi tenen un estudiant de la Universitat de Vic, que hi està fent les pràctiques i n’està molt satisfet. De fet, havia fet pràctiques també en una escola de primària, però la feina que fa a la llar d’infants la troba “més gratificant”. El cert, però, és que es tracta d’un cas excepcional. “Hi hauria d’haver més homes en aquesta feina. L’ideal seria la paritat perquè el model que es dóna és que és la dona qui s’encarrega de l’educació, i cal trencar aquests tòpics”, comenta Castillo, que afirma que “és bo que els homes que ocupem aquests llocs siguem visibles i es vegi que podem fer aquesta feina”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: