L’aprenentatge virtual dels idiomes convergirà amb el tradicional


Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb el desenvolupament d’aplicacions i eines específiques per a l’aprenentatge de llengües estrangeres, estan fent cada vegada més difusa la frontera entre l’ensenyament virtual i el presencial. Els recursos es multipliquen per fer més efectiu el coneixement d’idiomes, de manera que importa molt més el com i el què, que l’on. “No es parlarà tant d’ensenyament vir­tual i presencial, la virtualitat es veurà com una eina més de l’aprenentatge tradicional, i viceversa”, diu Joe Hopkins, director del programa de llengües de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El domini de la llengua oral, sigui en anglès, francès o alemany, concentra bona part dels esforços dels qui estan creant nous recursos d’aprenentatge en línia. No s’intenta replicar formes presencials d’ensenyar a la manera vir­tual; s’innova i es creen mètodes i recursos propis, per mantenir per exemple converses en grup a distància entre diversos alumnes. El camí a recórrer és llarg i les possibilitats, múltiples. “L’adquisició lingüística és un camp a les beceroles, es millorarà per exemple en el disseny de les activitats per ser més eficaços”, diu Hopkins.

Davant el nou paradigma del multilingüisme, l’aprenentatge a distància també permet més flexibilitat i treballar competències específiques de diferents llengües, com ara la conversa. En molts casos, els resultats obtinguts en l’aprenentatge virtual ja comencen a ser equiparables als presencials. Quan estudiant a distància es produeix el fracàs, la causa principal és la dificultat de trobar el temps necessari per estudiar l’idioma. La falta d’hores pot ser, però, només una excusa.

Sigui com sigui, les noves aplicacions i plataformes d’aprenentatge interactives s’esforcen a potenciar un altre aspecte que, segons els experts, és clau perquè algú que ha decidit aprendre una llengua estrangera no abandoni en l’intent: la diversió. Si no es gaudeix amb l’aprenentatge, si l’idioma no agrada, el fracàs està gairebé garantit.

Ja fa alguns anys que els experts en tècniques de ludificació també treballen en l’ensenyament de llengües estrangeres. Fins i tot han aparegut aplicacions que incorporen elements propis dels videojocs. “Estem desenvolupant un joc de Trivial d’idiomes, amb l’anglès, el francès i l’alemany, per entrar en la ludificació”, explica el professor Hopkins. Aprendre una llengua que d’entrada és estranya no és una tasca fàcil. “És un repte”, afegeix.

Ho saben prou bé, a les escoles i els instituts, on encara s’imposen els mètodes tradicionals, encara que també comencen a fer servir recursos 2.0 a les aules o per practicar a casa. Presencialitat i virtualitat convergeixen en l’ensenyament de l’anglès i en la incorporació progressiva d’una segona llengua estrangera, un dels objectius que s’ha marcat el Departament d’Ensenyament.

L’aprenentatge d’un idioma no requereix el mateix esforç ni nombre d’hores en tots els casos. Per a un castellanoparlant o un catalanoparlant és una missió molt més assequible adquirir una nova llengua romànica, com el francès o l’italià, les dues llengües curriculars a les escoles catalanes juntament amb l’anglès i l’alemany. Els resultats així ho acrediten. “Amb el coneixement de dues llengües romàniques, aprendre un idioma com el francès és molt més fàcil; els alumnes que ho trien com a segona llengua obtenen molt bons resultats”, constata Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme.

ESTEVE GIRALT – LA VAGUARDIA

ensenyament idomes eines

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: