Les joguines trenquen barreres


Els ninos més diversos arriben perquè hi juguin tots

Les joguines trenquen barreres LaVanguardia 01

El joc és la millor eina per generar mons possibles. Si un nen té a la mà un nino que va en cadira de rodes, segur que el fa arribar a tot arreu, el portarà amb la resta a tots els viatges. Un dels grans valors del joc és incorporar a la vida lúdica el que passa en la realitat, i jugant els nens desenvolupen la imaginació i la creativitat, vies per endinsar-se al món.

La setmana passada l’empresa Lego va donar a conèixer el nou nino que sortirà a la venda la primavera pròxima, una figura en cadira de rodes dins de la col·lecció Lego City. No és la primera vegada que això passa i l’any passat Playmobil ja va llançar una sèrie de clicks amb alguna discapacitat. Estan canviant realment, les coses? La diversitat s’obre pas? Hi jugarà la canalla, amb aquests
ninos?

Sens dubte, la notícia és positiva i, encara que sigui lentament, el món de la indústria de la joguina canvia perquè ho està fent la societat. La in­troducció de figures diverses –ninos en cadires de rodes, nines amb audiòfons, invidents, races diferents, talles…– ha augmentat els dos últims anys, tot obrint-se a un món inclusiu que eviti discriminacions. “Per a tots els nens és important tenir accés a la realitat, i aquesta realitat no és uniforme. I els que tenen alguna discapacitat tro­baran una joguina de suport per projectar-s’hi”, assenyala José Luis Linaza, catedràtic de ­Psicologia Evolutiva i de l’ Educació ( Universitat Autònoma de Madrid).

Linaza és qui es refereix al concepte de joc com a generador de mons possibles i recorda que va ser precisament Lego el primer que introduïa ninos per a nens (en masculí), i amb ells les diferents professions. Un producte que ha triomfat. Això no vol dir que qualsevol joguina que reflecteixi una realitat diversa, que aposti per la inclusió i per mirar a l’altre com un igual arreli immediatament al mercat, però és interessant, indica Imma Marín, directora de la consultora pedagògica Marinva, obrir debats, una reflexió col·lectiva que ajuda a tothom a ser conscient de com és el món. Perquè fins que no s’és conscient, no es pot reaccionar.

Marín considera que la indústria de la joguina és conserva­dora i que normalment és la ­societat la que l’empeny. Per això, recorda que la decisió de fer ­ninos amb alguna discapacitat ha arribat a causa de la reivindicació i pressió de determinats col·lectius. En el cas dels Playmobil, i que s’ha traslladat ara a Lego, la iniciativa va partir de la plataforma Toy Like Me al Regne Unit, formada per pares de nens amb discapacitat que van sol·licitar a través de Change.org que la indústria de les joguines representés tots els nens del món. Que el joc simbòlic recreés una societat diversa en la qual ells també se sentin representats.

Per facilitar que tots els nens juguin amb models diferents és molt més eficient, assenyala Marín, un nino en cadira de rodes dins d’un escenari ampli, com poden ser els jocs de Lego o Playmobil. És més eficaç –si l’objectiu és que tots juguin amb tot– que la fabricació d’un nino, una peça única, ja que la possibilitat de construir escenes, espais físics amb uns ninos que són molt versàtils són grans. La cadira de rodes –per recórrer a aquest exemple– es pot utilitzar de formes molt diferents i això és terapèutic.

Malgrat que queda molta feina per fer, és important que els nens s’adonin que el món és divers i, de fet, la societat ha canviat molt en molt poc de temps. Difícilment la societat tornarà a ser uniforme, indica Jaume Bantulà, professor de Teoria i Pràctica del Joc (Blanquerna-URL), les famílies tenen estructures diverses, a l’escola conviuen nacionalitats diferents i el camí de la inclusió va avançant encara que no en línia recta.

Sí, està molt bé que els nens entenguin que cada persona és diferent, però la societat també els ofereix unes quantes dosis d’hipocresia. Fa pocs dies, l’empresa Mattel anunciava que la seva nina Barbie, icona d’un estereotip de físic femení extremadament estilitzat, tindrà tres formes de cos a elegir: una Barbie més alta, una d’altra més baixa i una d’altra de més am-pla, amb més cul i panxa. No es pot obviar que, com en tota empresa, darrere hi ha una operació de màrqueting que respon al debat sobre la pressió de la imatge, a l’atipament de figures perfectes i irreals, a l’intent d’acostar-se al carrer per no perdre mercat, però això no eclipsa l’evolució de la indústria, atenta als canvis.

Quant al fet que la societat també s’ha de mirar a si mateixa i que té un doble llenguatge, ­Imma Marín assenyala: “N’hi ha que poden criticar aquestes Barbies estilitzades i pensar com impacten en les nenes, però la realitat és que influeix més en l’autoimatge tenir una mare que fa dieta amb la talla 40”. Així, són tendències en tensió, com es va poder observar l’any passat en aparèixer la nina Lammily, que es publicitava com la “ anti-Barbie” amb mesures de dona real.

El joc no canviarà la vida, però sí que reflecteix allò que es viu. La necessitat d’una inclusió real fa temps que ha arribat a les escoles. És lògic, per tant, que salti a un altre dels mons infantils, i la plataforma Toy L ike Merecorda que hi ha 150 milions de nens al món amb alguna discapacitat. La primera empresa que va atendre la seva crida va ser la britànica Makies, fabricant de nines que va crear tres models nous (vegeu la foto adjunta). Una empresa que ara farà el salt als Estats Units.

Aquests pares, que ja han aconseguit suport i adhesions arreu del món, assenyalaven que els seus fills, així que naixien, quedaven exclosos per la indústria que organitza el seu propi entreteniment. I recordaven que no tots els nens que van en cadira de rodes ho fan amb la cama enguixada temporalment.

El nino nou de Lego apareix ­situat enmig d’aquest escenari d’una ciutat en construcció. I com diuen els experts, segur que en mans dels nens arribarà a tot arreu, sense límits i empès per la imaginació.

CRISTINA SEN – LA VANGUARDIA

Les joguines trenquen barreres barbies diverses

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: