Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Alan Turing va descriure per primera vegada en 1936 el concepte de computabilitat i va detallar quins problemes pot resoldre o no un ordinador. A aquesta idea, el matemàtic Stephen Cook (Nova York, 1939) va afegir l’eficiència: saber si un problema es pot resoldre en un temps assumible -i el temps és la clau- és essencial per decidir si val la pena insistir en solucionar-ho o resignar- i buscar una conclusió aproximada. Amb aquesta idea, el matemàtic ha guanyat el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació, atorgat per la Fundació BBVA.

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Stephen Cook ha aconseguit el guardó per determinar que hi ha problemes que els ordinadors no poden resoldre de manera eficient. “En aquest cas, el més intel·ligent és deixar de intentar-ho. Això permet als programadors assajar estratègies molt més útils”, explica Cook.

En concret, el matemàtic va dividir els problemes en dues categories: els que poden ser resolts en un temps raonable, als quals va cridar P, i aquells que implicarien tant de temps que “el sol s’apagaria abans”, als quals va anomenar NP.

Per a aquests últims va definir una subclasse: els problemes NP-complets. En aquesta categoria hi ha els enigmes més difícils que, a més, són equivalents, és a dir, que si es trobés una solució per a un d’ells, significaria que hi ha una solució per a tots els altres.

Actualment, hi ha milers de problemes NP-complets en àmbits molt diversos: biologia, física, economia, teoria de nombres, lògica … Un exemple és la forma en què les proteïnes adquireixen la seva estructura tridimensional, un problema essencial en biologia. Un altre és el famós enigma del viatjant: trobar la ruta més eficient que ha de seguir un repartidor per arribar a tots els destinataris.

Stephen Cook planteja amb aquesta investigació un dels grans Problemes del Mil·lenni, els principals enigmes sense resoldre de les matemàtiques la solució està recompensada amb un milió de dòlars: hi ha una solució eficient per als problemes NP-complets?

Els 45 anys d’esforços combinats d’informàtics i matemàtics no han servit per a trobar la solució. La immensa majoria dels experts creu que no hi ha un algoritme que resolgui els problemes NP. El Problema del Mil·lenni que va plantejar Cook es diu P versus NP, és a dir, enigmes que tenen solució contra els que no la tenen.

Per exemple, en la qüestió del viatjant, l’única manera de trobar la ruta més ràpida per visitar a tots els comerciants és calcular totes les trajectòries possibles: cal fer tants càlculs que, en la pràctica, és irresoluble. El Problema del Mil·lenni plantejat per Cook es pregunta si de debò no hi ha cap manera més ràpida, cap drecera brillant, que permeti resoldre aquests problemes NP-complets.

Si algú descobrís la fórmula màgica que solucionés un enigma NP-complet, podria solucionar tots. Això comprometria, per exemple, els sistemes de xifrat i la seguretat dels bancs i Internet, on s’utilitzen problemes NP-complets -que fins ara no es poden resoldre- per mantenir les claus i les rutes d’accés sota màxima seguretat.

Stephen Cook és catedràtic de Ciències de la Computació a la Universitat de Toronto (Canadà). Va publicar el seu estudi més influent en 1971, en què analitzava i intentava resoldre un problema NP qualsevol. En aquest moment no era conscient de quants enigmes d’aquest tipus existien. Només un any després, un altre investigador va publicar una llista amb 300 problemes NP més. El matemàtic sabia que el concepte amb el qual estava treballant era interessant, “però no tenia ni idea que seria tan important”, explica Cook.

Font: El País via COEINF.cat

AMPA IPSE NEWS #076

AMPA IPSE NEWS #076

un espai per a la comunicació i per a la participació

14/01/16

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Escola de Pares: Com aprendre relaxació i meditació amb nens Escola de Pares: Com aprendre relaxació i meditació amb nens

Dimecres, 27 de Gener, 19:00h (durada 1h:30). Per a famílies amb nens de 5 a 10 anys (de P5 a 5è Primària). SESSIÓ GRATUÏTA. Us hi esperem! Mindfulness per famílies amb nens de 5 a 10 anys. Com…
Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube

La majoria de mestres no es van instruir en xarxes socials a la universitat. Ensenyament assegura que els centres tenen autonomia per gestionar les seves xarxes socials i insisteix que sempre se sol·…
“SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy “SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy

Amb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a capella algunes de les cançons més emblemàtiques en una galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de per…
Bilingüisme de façana a la comunitat de Madrid Bilingüisme de façana a la comunitat de Madrid

La immersió en anglès ha complert 10 anys en els col·legis públics de Madrid sense cap estudi que avali la seva eficàcia. Els pares denuncien que Aguirre lo va introduir com a promesa electoral i…
Decàleg (definitiu) per a una bona conducta Whatsappera Decàleg (definitiu) per a una bona conducta Whatsappera

L’amiga Moderna de Poble, que ja ens va explicar els seus 10 manaments per a les parelletes modernes, i el seu nou personatge El cooltureta han creat aquest decàleg (que esperem que sigui el “defin…
Vuit de cada deu professors catalans fan servir les TIC com a eina docent Vuit de cada deu professors catalans fan servir les TIC com a eina docent

Un 82,6% dels professors catalans de primària i secundària fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina docent, segons l’Estadística de la Societat de la Inform…
Abans de les primeres paraules Abans de les primeres paraules

Des que neixen i fins als dotze mesos, els nadons aprenen a reconèixer la llengua en què se’ls parla, a interactuar amb els que els l’envolten o a fer les primeres vocalitzacions i balbotejos. Aques…
Consells (d’expert) per comprar videojocs per a nens Consells (d’expert) per comprar videojocs per a nens

A l’hora de comprar un videojoc a un nen, no només cal tenir en compte que el contingut li resulti interessant, sinó també que sigui apropiat per a la seva edat i, fins i tot, que pugui ser una exp…

Escola de Pares AMPA IPSE: Com aprendre relaxació i meditació amb nens

EP_27_gener_2016

Dimecres, 27 de Gener, 19:00h (durada 1h:30)

Per a famílies amb nens de 5 a 10 anys (de P5 a 5è  Primària)

Mindfulness per famílies amb nens de 5 a 10 anys

Com aprendre relaxació i meditació amb nens

Xerrada-taller d’introducció al Mindfulness dirigida a pares amb l’objectiu d’iniciar-los i despertar linterès per aquesta pràctica que els permetrà desenvolupar millors respostes als reptes i ritme diaris i, al mateix temps, trobar espais per compartir aquesta experiència amb els fills. El taller aporta coneixements teòrics i pràctics sobre Mindfulness i permet començar a aplicar-los i descubrir els beneficis d’aquesta pràctica a nivell personal i familiar.

Per saber més sobre Mindfulness podeu entrar a la web:

www.educaciomindfulness.org

Escola IPSE, 1r pis, menjador

Entrada  per Casanova

SESSIÓ GRATUÏTA

Us hi esperem!

Impartit per Maria Canals, Psicòloga i educadora.

Formada per la Mindful Schools (Califòrnia) per ensenyar Mindfulness a nens i joves en espais educatius.

Col·laboradora de l’Associació Tdah Catalunya impartint tallers d’educació emocional per a nens, joves i pares.

Formadora en educació emocional de professionals de l’àmbit de la salut i l’educació.

Apunteu-vos al formulari corresponent de la web

http://www.ampaipse.com/web/inscripcio-escola-pares/

Escola de Pares AMPA IPSE 27-1-2016 (pdf)

Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube

Creix la preocupació per la privacitat de les imatges dels menors que les escoles difonen a les xarxes

Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube

Molts centres escolars i pares i mares han enregistrat aquest Nadal els nens cantant nadales al festival de l’escola. Sovint aquests actes apareixen després a YouTube o a Vimeo. ¿Però hi estan d’acord tots els progenitors? ¿Els centres educatius exploten la imatge dels nens? ¿Les fotos a Facebook de l’excursió a la neu permeten veure com els infants s’ho passen bé o van contra la seva privacitat? ¿L’empremta digital que els professors i centres educatius deixen dels menors pot condicionar-los en un futur? El departament d’Ensenyament assegura que tota la difusió que els centres educatius fan a internet de la imatge dels alumnes té el consentiment de les famílies. Però experts en privacitat i associacions de pares reconeixen que creix la preocupació per aquests aspectes.

“Quan estàs fent un vídeo promocional per ensenyar que maca que és l’escola, estàs fent una explotació comercial de la imatge del menor”, assenyala Ricard Martínez, president de l’Associació Professional Espanyola de Privacitat (APEP). Martínez recalca el seu desacord amb aquest ús comercial i no educatiu de la imatge dels infants i afegeix que tampoc es poden fer servir les xarxes socials com a eina educativa si els nens són menors de 14 anys. El president de l’APEP també recomana que s’utilitzin eines digitals pròpies que evitin que les dades dels menors i la seva activitat en línia quedin en mans d’una empresa privada. Per a Martínez, moltes de les xarxes socials que s’utilitzen tenen unes “condicions del servei” i “obliguen el subjecte a renunciar a la seva privacitat”.

En la mateixa línia s’expressa Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac): “Hi ha d’haver un punt d’equilibri que impliqui tenir filtres”. “Com a famílies -afegeix- no podem negar-nos a tenir unes eines que ens faciliten molt la comunicació amb l’escola. Però una cosa és que s’aprofitin les xarxes per veure què fa el teu fill i, l’altra, que la mateixa escola utilitzi aquestes imatges com a reclam publicitari”.

Consentiment dels pares

Ensenyament assegura que els centres tenen autonomia per gestionar les seves xarxes socials i insisteix que sempre se sol·licita l’autorització dels pares per penjar-hi imatges dels alumnes. A l’inici de curs, s’acostuma a passar un document perquè el signin les famílies -el model del qual es pot trobar a internet- en què se’ls demana el vistiplau perquè la imatge dels seus fills aparegui a la web, el blog i les revistes del centre. Aquest document tipus, però, no inclou específicament les xarxes socials.

Per al departament, aquesta autorització és vàlida per a tots els canals i casos, però Martínez assegura que no n’hi ha prou i que el centre ha de comunicar cada vegada a quins canals es publicaran les imatges, si les podrà veure tothom o només els usuaris amb permís, per quin motiu s’han fet i altres detalls. El formador en competències digitals per a docents Jordi Jubany explica que cal evitar difondre primers plans dels menors, fer sempre un ús educatiu de les imatges i reflexionar sobre si hi pot haver polèmiques o problemes amb els continguts. “Quan hi hagi un petit conflicte, se li ha de buscar la part pedagògica i aprofitar la situació per fer xerrades”, afegeix.

“A mesura que anem detectant usos no adequats, anem polint aquests documents”, explica a l’ARA Jordi Vivancos, responsable de l’àrea de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement d’Ensenyament. Alguns pares es neguen que els seus fills siguin fotografiats i la llei empara els que volen restringir la difusió de la imatge de les seves criatures. Els experts, però, apunten que això pot ocasionar disfuncions. “Quan una família diu que no vol que el seu fill aparegui a Facebook, de vegades és un missatge poc realista, i se t’acaba girant en contra. No pots treballar la part educativa, ho estàs fent des de la prohibició”, assegura Jubany. El president de la Fapac afegeix que això pot comportar la discriminació d’un nen; per exemple, pot ser que evitin donar-li el paper de protagonista de l’obra de teatre perquè la volen penjar a internet.

Què passa si els que difonen la imatge dels menors no són els responsables del centre educatiu sinó altres pares? Jubany explica que això s’acostuma a parlar a les reunions d’inici de curs perquè “tothom es posi d’acord”, però demana comprensió amb els malentesos, perquè progenitors i docents també s’equivoquen. “Com a pares i professors, estem educant sobre aspectes en què nosaltres no hem sigut educats”, coincideix Castillo. Tant el president de la Fapac com Jubany reconeixen que, a vegades, hi ha hagut queixes i preocupació pels drets d’imatge dels nens a les escoles, però que sempre s’han abordat i s’han resolt els conflictes.

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades assegura que està tramitant dues denúncies de pares per difusió d’imatges dels seus fills a Facebook sense el seu consentiment, i afegeix que n’estudia d’altres. Tot i que les xifres no són significatives, sí que reconeixen una preocupació creixent dels pares. Els experts demanen als centres que siguin curosos amb les imatges que difonen. Que pensin, per exemple, si el fet de penjar exercicis de pronunciació en anglès al YouTube pot perjudicar els adolescents a l’hora d’aconseguir una feina, d’aquí uns anys, si la persona que els hi vol donar troba la gravació i li causa mal efecte. “Les escoles estan conformant la identitat digital del menor, moltes vegades sense la seva participació”, recalca Ricard Martínez.

Més competències digitals per als docents

La majoria de mestres no es van instruir en xarxes socials a la universitat. “Els professors també estem aprenent com moure’ns en aquest món. Això és un repte, però també una gran oportunitat per treballar la competència comunicativa”, explica Jordi Jubany. Per intentar revertir aquesta mancança, Ensenyament treballa perquè les facultats d’educació formin també en competències digitals els futurs docents. Mentrestant, un recurs que els professors tenen a l’abast és l’Educat 2.0, un espai on poden compartir experiències relacionades amb la tecnologia i del qual ja formen part més de 10.000 professors. Martínez reivindica una formació sòlida en tecnologia per als futurs mestres, però també per a pares i alumnes: “L’educació en privacitat i en els usos de les tecnologies s’hauria d’introduir de manera transversal”.

NEREIDA CARRILLO – ara.cat

“SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy

Amb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a cappella algunes de les cançons més emblemàtiques en una galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.

When your Jedi Knight major requires you to take at least one science class outside of your requirements like “Advanced Lightsaber Dueling” and “Mind Tricks 101,” which one should you enroll in to help you on your path to the Jedi Council? If hard to see the right choice is, just listen to this Star Wars-inspired acappella breakdown of the merits of each science to help clear your mind.

Titled “Science Wars” and sung to some of the most iconic songs from the galaxy far, far away, this song from the guys behind the YouTube account AsapScience presents an argument for why you might study one science over another, specifically biology, chemistry, physics, or mathematics.

Here are some of the major selling points of each:

Physics: Understanding the force and energy, lasers.

Chemistry: Covers the elements that make up life, things that will make you feel good (death sticks anyone?).

Biology: All species singing one song (balance to the Force), it will be enjoyable even if you don’t pass the class.

Mathematical: The backbone of all things science, no gadgets just logic/using your mind to get things done.

A Star Wars acAmb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a capella algunes de les cançons més emblemàtiques de la galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.appella song debating the merits and arguments for one field of science over the others might be peak nerd, but remember, without science we wouldn’t have things like Death Stars to destroy millions of innocent people, and we wouldn’t understand why milk is blue, orhow to shoot lightning from our hands. And without music we’d just be walking around in our stromtrooper helmets with nothing more than our own thoughts, which would be pretty identical to the clone standing next to us, a clone we wouldn’t have without science.

What field of science would be the best to study for a young Jedi Padawan to study?

Nerdist

SCIENCE WARS maxresdefault

Bilingüisme de façana a la comunitat de Madrid

La immersió en anglès ha complert 10 anys en els col·legis públics de Madrid sense cap estudi que avali la seva eficàcia. Els pares denuncien que Aguirre lo va introduir com a promesa electoral i després es va improvisar la seva implantació.

escola bilingüe Madrid 00

Madrid Comunidad Bilingue

L’Anglès ha sigut utilitzat en algunes autonomies governades pel PP com a arma llancívola contra els idiomes propis. El cas més evident va ser l’intent d’implantar el trilingüisme a Balears, frustrat pels tribunals. El cas de Madrid és diferent. Aquesta autonomia no té cap més idioma propi que el castellà, però la implantació del bilingüisme als col·legis públics va tenir el seu origen en una promesa electoral llançada per Esperanza Aguirre, que en plena guerra de les llengües va voler marcar el camí de quin era el bilingüisme al qual s’havia de tendir, el de l’espanyol/anglès.

Deu cursos acadèmics després, la meitat dels col·legis i un terç dels instituts de la comunitat han penjat de la seva façana la paraula bilingüisme sense que el Govern regional hagi accedit a la petició d’avaluar-ne l’eficàcia real, formulada reiteradament per les associacions de pares, que són molt crítiques amb la manera com s’ha implantat.

Si ens atenim a les xifres, aparentment la iniciativa ha tingut un enorme èxit. Dels 26 col·legis públics amb els quals va arrencar el curs 2004-2005 ha arribat a 359 i a més de 110 instituts el 2015-2016. I cada any es queden fora gairebé la meitat dels que ho sol·liciten. Són també molts els col·legis concertats i privats que s’han vist arrossegats per la marea del bilingüisme i els col·legis que no l’ofereixen s’han vist obligats a reforçar l’ensenyament de l’anglès. Així ho exigeixen els pares.

Potser la millor virtut del model de bilingüisme madrileny ha sigut que ha posat sobre la taula la necessitat de millorar el deficient ensenyament d’idiomes en el sistema escolar i estimular-ne la demanda social. Però, ¿està servint realment per millorar la formació de les noves generacions?

CARÈNCIES GREUS

Un article de l’escriptor Javier Marías va remoure a finals del curs passat les aigües de la comunitat educativa madrilenya. El seu títol ho deia tot: «Ni ensenyament, ni bilingüe». José Luis Pazos, president de la Federació d’Associacions de Pares de la Comunitat de Madrid Giner de los Ríos, no és tan radical, però creu que no va desencaminat. Per les dades de què disposen, els alumnes suposadament bilingües semblen haver obtingut més habilitat en l’expressió oral que la resta, però hi ha «seriosos dubtes» sobre l’escrita. És clar que no surten bilingües i, a més a més, semblen sortir molt més mal formats en la matèria de Coneixement del Medi. Aquesta, que avui ha quedat esqueixada en Ciències Naturals i Ciències Socials per la LOMCE, és l’única que s’ha impartit obligatòriament en anglès. Després cada centre pot escollir una d’aquestes tres: Educació Artística, Educació Física o Valors Culturals i Socials, encara que molts col·legis s’han limitat a l’obligatòria. Els pares reclamen una avaluació del sistema. «Ho demanem des de fa anys, ho va demanar el 2008 el Consell Escolar de la Comunitat i sempre s’hi han negat», critica Pazos.

Després de l’accés de Cristina Cifuentes a la presidència del Govern regional, el nou equip de la Conselleria d’Educació ha introduït només un canvi significatiu. El nou director general d’Innovació, Beques i Ajudes a l’Educació, Ismael Sanz, accepta, des del punt de vista teòric, la necessitat d’avaluar el sistema, però no ha fet cap pas per portar-ho a terme. «Són molt conscients que els resultats no serien positius», adverteix Pazos.

L’antecessor de Sanz, Pablo Hispán, defensa un model que considera «revolucionari a Espanya» i cita com a prova de bons resultats, els obtinguts en les avaluacions que al final de cada cicle es porten a terme per part d’«institucions internacionals de prestigi com el Trinity College de Londres o la Universitat de Cambridge». El 90% dels estudiants les superen i 3 de cada 4 treuen notable o excel·lent. També argüeix que en la resta de matèries els alumnes bilingües no obtenen més males notes que la resta.

escola bilingüe Madrid 02

PROVES AMB TRUC

«Si no obtenen més males notes és perquè en les proves de la comunitat i les del ministeri no s’avalua Coneixement del Medi. Només Matemàtiques, Llengua i Cultura General», respon Pazos, que veu una altra trampa en aquest percentatge de 90% d’aprovats en Anglès. «Si veuen que un alumne no aprovarà ja no el presenten, si es presentessin tots, el percentatge rondaria el 60%, o sigui un fracàs escolar de més del 30%», afegeix. El president de les associacions de pares recorda que la implantació del bilingüisme va ser una «promesa electoral d’Aguirre», que després es va implantar de pressa i corrents.

Ángel Gabilondo, el cap de files del PSOE al parlament regional, també ha demanat que es porti a terme l’avaluació i els canvis que evitin «la caiguda d’èxits en altres competències clau. Ningú demana que se suprimeixi l’educació bilingüe, sinó que es faci bé», diu.

«Potser les coses s’aniran fent millor en el futur, però igual hem acabat creant una generació més mal preparada», lamenta Pazos. «Es podien haver inspirat en models de bilingüisme que funcionen a Espanya, com els de Catalunya, el País Basc o Galícia, però van decidir experimentar amb els nostres fills, una cosa que no s’hauria d’haver fet mai», diu.

EL PERIÓDICO – MANEL VILASERO NOT

Decàleg (definitiu) per a una bona conducta Whatsappera

No podem viure sense WhatsApp.  Com més aviat ho reconeguem millor, el primer sempre és acceptar el problema.

Decàleg Conducta wathsappera cap

Cada vegada més i més gent fa servir WhatsApp. Ja era hora que algú posés límits al que es pot i que s’ha fer en WhatsApp perquè sembla ser que des que es va fer aquesta llista fa uns mesos les coses no han anat a millor, sinó tot el contrari.

L’amiga Moderna de Poble, que ja ens va explicar els seus  10 manaments per a les parelletes modernes, i el seu nou personatge El cooltureta  han creat aquest decàleg (que esperem que sigui el “definitiu”) per a una bona conducta Whatsappera i, per tant, per fer un món millor.

Font: the idealist

decàleg cultura-whatsappera-infografia

😉

El bloc de la Clara Ávila ens dóna

Normes no escrites en els grups de Whatsapp

Tothom aprèn de petit a comportar-se en diferents situacions: davant d’un professor, amb la família, en llocs públics. Quan creixes segueixes aprenent aquestes normes de conducta, quan comences una feina aprens a comportar-te en reunions, amb clients, en esdeveniments i congressos.

Però … ¿qui t’ha ensenyat a comportar-te en situacions digitals? En concret em refereixo als grups de whatsapp, de facebook, messenger o el que tu prefereixis utilitzar.

Al podcast de  Atrapats a les Xarxes d’Onda CRO prenem el paper de justiciers van crear “Les normes no escrites en els grups de whatsapp”😉

  1. Si te’n vas no tornis
  2. Si silencies un grup no diguis que ho has silenciat
  3. Els grups a partir de 10 no són pràctics així que pren-t’ho amb calma
  4. No es discuteix en els grups. Bé, no es discuteix en general a WhatsApp
  5. Les converses de dos en un grup s’han de fer en privat
  6. Has de rectificar al típic amic spammer dels grups
  7. No pots donar per fet que tots s’assabenten de les quedades
  8. Si t’arriba dues vegades el mateix whatsapp en cadena no ho reenviïs
  9. Si trobes més de 100 missatges sense llegir oblida’t, has fet tard
  10. Si no s’escriu en un parell de dies no passa res. Seguiu sent amics
  11. Els grups serveixen com a aplicació de segona pantalla per comentar el que passa a la tele. Si no estàs veient alguna cosa a la tele o t’hi uneixes o calles
  12. Els grups són el lloc òptim per a enviar les fotos que no pujaries a xarxes
  13. No val mirar l’última connexió d’alguna de les persones del grup. Això és molt tèrbol
  14. No fiquis al teu nòvio en un grup tret que us aneu a casar
  15. Els grups poden ser eventuals. S’autodestrueixen, però no caiguis en la Diògenes de grups
  16. No canviïs l’ecosistema del grup, si neix en WhatsApp no ​​el vulguis moure a facebook
  17. Un whatsapp no ​​es pot fer servir com un mail
  18. Quan algú explica alguna cosa dolenta que li passa es deixa un temps d’espera abans de donar notícies bones
  19. Igual quan hi ha bones notícies, s’espera a donar les males noticies a menys que siguin molt urgents
  20. La freqüència de revisió dels grups són 2 o 3 vegades al dia
  21. La sevillana del flamenc, els aplaudiments, el confeti, la caca amb ulls o el sticker que vulguis enviar són grans recursos per tancar temes

Aquí teniu el podcast.

 

Vuit de cada deu professors catalans fan servir les TIC com a eina docent

Un 82,6% dels professors catalans de primària i secundària fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina docent, segons l’Estadística de la Societat de la Informació en els Centres Educatius 2014-2015 de la Conselleria d’Ensenyament recollida per Europa Press.

ipads_colegio_aixa_primaria4

Aquesta xifra suposa un augment d’un punt respecte al curs 2013-2014, quan era el 81,6%, però suposa gairebé el doble que fa una dècada, ja que en el curs 2004-2005 el percentatge era del 43,7%. Per la seva banda, el percentatge que afirma utilitzar les TIC per a tasques pròpies és al curs 2014-2015 del 90,5%, quan fa una dècada era del 72,4%.

La majoria de professors asseguren tenir un nivell mitjà o bàsic sobre les TIC, sumant entre les dues el 87,7%, mentre que els que diuen tenir un nivell superior és del 10,8% i els que tenen un nivell nul el 1,5 % –fa una dècada era del 7,5% -.

96,9% centres amb pàgina web

El 96,9% dels centres té pàgina web, quan en el curs 2004-2005 era del 78,9%, i els que disposen d’espai propi a la xarxa, un 82,8% tenen de desenvolupament propi i un 17 , 2% de desenvolupament extern.

La ràtio d’alumnes per ordinador del curs 2014-2015 és de 4 alumnes per ordinador –3,7 en el sector públic i 4,8 en el sector privat-, quan fa una dècada la ràtio era de 8,9 alumnes per ordinador –8,1 al públic i 10,5 al privat-.

Segons l’Estadística, en què han participat 2.543 escoles i instituts de Catalunya, el 66% dels centres de Primària i Secundària catalans tenen menys de cinc alumnes per ordinador i el 31,6% tenen un ordinador per entre cinc i deu escolars.

Poca presència de tablets

Tots els centres tenen connexió a Internet, i la fibra òptica s’ha convertit en el tipus de connexió hegemònica, amb un 74%, i el 55,8% dels centres compten amb una velocitat de connexió superior als 20 Mbp.

Gairebé dos de cada tres ordinadors són de sobretaula (63,1%), i la resta correspon a portàtils, tenint les ‘tablets’ una petita presència que creix a poc a poc –2,8% en el curs 2014-2015– , sobretot a la privada, on és del 6,5%.

El 74,5% dels ordinadors a escoles i instituts s’han destinat a usos docents, i d’aquests el 77,7% està connectat a Internet.

El 78,8% dels centres analitzats té xarxa local, el 56,4% disposa de connexió wifi a la xarxa local –un 72,4% en els privats- i un 59,3% té Intranet – un 77 % en el cas del sector privat-.

Font: La Vanguardia via COEINF.cat

escola-informatica

%d bloggers like this: