Les consultes per trastorns en adolescents es disparen

Un de cada cinc nens té algun desordre de salut mental o de conducta

Adolescent transtors

Els professors es queixen, les famílies els pateixen. Semblen coincidir en la seva opinió: nens i adolescents irritants. Impulsius, moguts, desafiants, negatius, agressius, amb baixa tolerància a la frustració … Els pares estan desbordats i els mestres no saben com educar-los i com evitar que interfereixin en la dinàmica de grup de la classe. Al final, arriben a l’orella del sistema sanitari: les consultes per trastorn de conducta s’han disparat .

Un de cada cinc nens i adolescents tindrà al llarg de la seva infància algun trastorn de salut mental i una gran majoria de manifestar un desordre de conducta: trastorn disocial, desafiament a l’autoritat o hiperactivitat. Sense un abordatge adequat pot derivar, en el pitjor dels escenaris, en comportaments delictius.

“La situació, que s’ha agreujat amb la crisi, exigeix ​​que abordem aquest tema entre tots els agents implicats de forma coordinada”, sosté Josep Lluís Matalí, coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del servei de psiquiatria i psicologia infantil de l’hospital de Sant Joan de Déu i autor de l’informe, Adolescents amb trastorns de comportament, que en desgreuge dels xavals indica que el mal comportament pot ser un símptoma d’un problema a casa o amb els amics que s’expressa amb desafiament i desautorització. “Però aquesta conducta sense tractar pot acabar sent un gran factor de risc”.

Els agents implicats als quals al·ludeix són els que han estat consultats en aquest estudi d’àmbit nacional i amb una mostra de 1.300 individus: pares, educadors, pediatres i, finalment, professionals de la salut mental, psicòlegs o psiquiatres.

Quan comença a ser preocupant el comportament d’un adolescent? La desobediència als nens i la rebel·lia en els adolescents són normals. Els trastorns de conducta es caracteritzen per ser persistents en els que els pateixen i perquè infringeixen les normes socials i els drets de les altres persones. La societat actual no ajuda a formar-se un bon diagnòstic doncs, com sosté l’estudi, “l’individualisme, la poca tolerància al malestar, la necessitat d’obtenir una recompensa immediata” contribueixen a l’increment de “nens emocionalment fràgils”, irritables, amb propensió a l’agressivitat si no obtenen el que volen el que, tot això, no condueix necessàriament a un diagnòstic mèdic.

En conjunt, la majoria dels professionals enquestats (i fins a un 96% dels pediatres) ha detectat un augment d’aquests comportaments negatius entre els pre i adolescents actuals en major mesura en els últims cinc anys. La prevalença, però, no ha augmentat significativament.

Els pediatres són els primers a diagnosticar els trastorns tot i que els símptomes es mostren a casa o a l’escola. Però allà les alarmes no s’encenen … o es silencien. De vegades, el retard en el diagnòstic deriva, segons es mostra, en la dificultat de distingir entre un comportament merament adolescent d’un comportament més preocupant que ha de ser atès correctament, en ocasions, amb l’ajuda de professionals. “Una de les conclusions de l’informe és la manca d’informació que tenen els pares i la poca formació dels mestres en la detecció”, afirma el psicòleg clínic.

Però també s’amaga, per què pares i mestres s’inculpen mútuament del problema i, en comptes de treballar conjuntament com suggereix Matalí, es miren amb desconfiança, com si fossin part del problema i també de la solució. Els pares reconeixen problemes de conducta, un 60,5% de la mostra, tot i que la presència d’un possible trastorn se situa en el 15%. I estan preocupats pels problemes d’aprenentatge (que influeix en els problemes de conducta). Però el 50% d’ells afirma que a l’escola no van detectar un comportament preocupant en el seu fill. No obstant això, al mateix temps tampoc van comunicar al col·legi els problemes del seu fill per desconfiar de la capacitat dels educadors i del centre escolar de gestionar el seu cas des d’un abordatge professional. “Els progenitors tenen por de ser culpabilitzats pels educadors o fins i tot, en centres poc integradors, hi ha el temor que l’alumne sigui expulsat”, manifesta l’autor de l’estudi.

Per la seva banda, els professors creuen que les famílies estan desbordades, els seus horaris laborals no els permeten dedicar el temps que els seus fills necessiten, no els escolten i desconeixen els seus problemes. A més indiquen que no exerceixen un correcte control ni saben posar límits.L’educació i la disciplina, asseguren, recau íntegrament en el centre educatiu. Segons el parer dels docents, els pares han de recuperar l’autoritat perduda, vetllar pels seus resultats acadèmics i confiar més en les escoles.

Per Matalí, les manifestacions d’aquests nens, irritabilitat, agressivitat i desafiament, resulten desgastants per a tots i per als professors en particular perquè dinamiten les dinàmiques de les classes. “En definitiva, es busca el culpable i no es treballa conjuntament per veure quin és el problema de fons”, conclou. Aquesta és una de les raons per les quals els pares en comptes d’acudir al tutor, busquen l’assessorament del pediatre en primer lloc, o al psicòleg o psiquiatre, si són majors de 14 anys, que no està coordinat amb els recursos educatius dels centres escolars.

Carina Farreras – LA VANGUARDIA

AMPA IPSE NEWS #077

AMPA IPSE NEWS #077

un espai per a la comunicació i per a la participació

28/01/16

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa 3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa

La jornada tindrà lloc el diumenge, 21 de febrer (de 9.30 a 14 hores) a l’escola Mare de Déu del Carme (c. Independència, 107) de Terrassa. Us recordem que la sessió és gratuïta per a les AMPA…
És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor? És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?

Un programa de ‘mindfulness’ eficaç ha de ser capaç d’alentir i enfocar el pensament, per ajudar a comprometre’t i concentrar-te en el que estàs fent ara. Frenar la respiració i el comportament. A…
Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària

Mentre els defensors de la jornada intensiva també en primària argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí i recorden que l’horari compactat funciona ja en la gran majoria de les escoles es…
No vaig fer la meva carrera per acabar aquí No vaig fer la meva carrera per acabar aquí

El treball en alguna cosa relacionada amb el que s’ha estudiat és cada vegada menys el camí més idoni per triomfar professionalment. La motivació és fonamental, encara que no sempre serà suficie…
Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic

Hi ha alguns mots i combinacions que, any rere any, continuen sent els més utilitzats, malgrat els avisos de les companyies que vetllen per la seguretat digital. D’altres són fruit d’un moment d…
Falsos mites digitals Falsos mites digitals

Entre totes les creences de dubtosa fiabilitat, potser la més perjudicial i també una de les més populars és la que diu que no cal protegir un ordinador domèstic perquè no conté cap informació…
El control (impossible) del mòbil dels fills El control (impossible) del mòbil dels fills

Els pares assisteixen a un fenomen que no van viure d’adolescents: l’ús del mòbil s’ha convertit avui en un objecte imprescindible en la relació amb els altres. Els ‘smartphones’ obliguen els proge…
Per què Espanya està a la cua en consum de menjar escombraries? Per què Espanya està a la cua en consum de menjar escombraries?

Per als espanyols, el consum de menjar ràpid és un caprici eventual, no un hàbit. És una de les principals conclusions de l’estudi publicat aquesta setmana per l’escola de negocis EAE Business Sch…
Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors

Alan Turing va descriure per primera vegada en 1936 el concepte de computabilitat i va detallar quins problemes pot resoldre o no un ordinador. A aquesta idea, el matemàtic Stephen Cook (Nova York, 1…

3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa

3a trobada ampas en xarxa

Tal com es va avançar en el darrer butlletí InfoAPAs, s’ha prosseguit el treball d’identificació de les bones pràctiques o experiències reeixides de les AMPAs federades a la CCAPAC arreu del territori -que en són moltes!- amb la intenció de donar relleu al seu treball i esperonar les altres AMPAs a dur-les a terme. Des de la CCAPAC, aquest projecte neix amb la intenció de compartir; és a dir, donar el millor de nosaltres i acollir obertament allò que ens pot fer millors.

La primera edició d’AMPAs en xarxa, celebrada el curs passat a l’escola Maristes Valldemia de Mataró -que versà sobre el Reciclatge i la socialització de llibres– fou ponderada positivament pels assistents. També la segona, a l’escola Vedruna de Manresa i que es va celebrar el passat mes de novembre.

Ja us podeu inscriure a la tercera edició d’aquest projecte en què les AMPAs:

  • Mare de Déu del Carme (Terrassa)
    • Newsletter
  • Vedruna (Terrassa)
    • Robòtica
  • Maristes (Rubí)
    • Comunicació i TIC
  • IPSE (Barcelona)
    • AMPAs 2.0?
  • FEDAC Santa Coloma (Santa Coloma de Gramenet)
    • Comunicació i xarxes socials

ens parlaran de les seves experiències pel que fa a la Comunicació amb les famílies; noves tecnologies i xarxes socials.

La jornada tindrà lloc el diumenge, 21 de febrer (de 9.30 a 14 hores) a l’escola Mare de Déu del Carme (c. Independència, 107) de Terrassa.

Us recordem que la sessió és gratuïta per a les AMPAs federades a la CCAPAC. Per a les AMPAs no federades a la CCAPAC: 10 euros/persona

Trobareu més informació aquí.

AMPAsEnXarxa_3aEdició (pdf)

128-infoAPAs (pdf)

AMPAsEnXarxa_3aEdicio

És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?

Si ets dels que dedica més temps a reflexionar sobre el passat o elucubrar sobre el futur, estàs perdent l’oportunitat que et brinda viure el present, ser més productiu i gaudir de la vida.

mind full or mindful

“Pots fer qualsevol cosa, però no tot alhora”. Qui ho assegura és David Allen, creador de Getting Things Done, un mètode de productivitat personal. Molt abans, Gandhi també apostava per baixar el ritme quan deia que “hi ha coses més importants a la vida que augmentar la seva velocitat”. Tots els professionals són conscients, però pocs posen remei al que resulta més que evident. El bombardeig d’estímuls a través de multitud de canals, les interrupcions constants que provoca i la pressió per fer més amb menys fomenta la dispersió, redueix la productivitat, accelera el nostre ritme i ens aparta de les coses que realment importen. Centrar-se en una tasca sembla ser el secret per avançar en el nostre treball, reduir els nivells d’estrès i viure millor. D’això va el mindfulness (atenció plena), una tècnica que ben aplicada pot ser l’elixir per treballar i viure millor.

Què és?

Alejandra Vallejo-Nágera, psicòloga, divulgadora científica, escriptora i amb una experiència de quinze anys impartint aquesta disciplina en centres hospitalaris i també a professionals defineix el concepte: “És un entrenament mental per abordar la vida amb l’exigència que ella ens imposa però amb un desgast mínim per a la salut física, mental i emocional”. Formada a la Universitat de Massachusetts per Jon Kabat-Zinn, fundador d’aquesta tècnica, insisteix que “no es tracta de meditació, ioga o txi-kung, només utilitza els exercicis bàsics de respiració com a eina d’entrenament, així com altres per mantenir l’atenció , cosa que és molt fràgil”.

La Universitat de Harvard, entre d’altres, i les escoles de negocis ja inclouen programes d’aquest tipus per reduir els nivells d’estrès. Alberto Ribera, professor de l’IESE, explica que “a partir de l’experiència de diversos programes de mindfulness implantats en grans multinacionals, que es complementa amb les seves investigacions i la literatura científica, diversos autors defensen la seva utilitat per alliberar la ment de la sobrecàrrega que dificulta la concentració i llasta l’acompliment”.

Afegeix Ribera que “l’atenció plena permet potenciar una sèrie de funcions cognitives i executives, afavoreix un major grau de consciència i facilita els processos de regulació emocional, de manera que capacita l’individu per substituir les respostes automàtiques per altres més conscients i, per tant , més eficients”.

Pilar Jericó, presidenta de Be-Up, ha participat en aquests programes i els ha aplicat en la seva organització “per guanyar serenitat i una major temprança en la presa de decisions”. Recorda que fa un parell d’anys quant va estar a les oficines de Google a Mountain View (Califòrnia), el curs que més èxit tenia entre els enginyers era el de mindfulness, “perquè a través d’ell aconseguien desenvolupar les seves habilitats i ser més creatius”.

Sodexo tampoc és aliena a aquests efectes. Per això ha creat Mindful Sodexo, un portal en el qual ofereix informació per practicar aquesta disciplina; i va escollir a Kabat-Zinn per tancar la conferència Quality of Life que va celebrar la multinacional el maig passat a Nova York. “Diferents estudis indiquen que els programes d’atenció plena poden disminuir l’estrès i el dolor, i millorar el son, la productivitat i l’aptitud física. Els Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) semblen una solució efectiva i específica per als ocupadors que volen reduir els costos associats a l’estrès i ajudar els seus empleats a aconseguir una millor salut”, assegura François Gaffinel, director general de Sodexo BI, qui esmenta als doctors Alan Marlatt i Jean Kristeller per definir el concepte: “Simplement parar esment conscient a l’experiència actual moment a moment. És a dir, estar en el que ets i fer el que has de fer “.

moment-present

On aprenc?

El mindfulness és “una cosa tan simple, i complicat alhora, com estar present. Adquirir consciència plena del moment present”, afirma Carlos Rebate, directiu d’Indra i autor de La teva empresa secreta (Ed. Empresa Activa). Apunta a més que són “l’ansietat, l’estrès, el mal humor i la dificultat per connectar plenament amb nosaltres mateixos i amb els altres” les alertes que ens adverteixen que hem de practicar aquesta disciplina.

Si és el teu cas, convé que no et prenguis a la lleugera l’elecció d’un curs. Aquests programes solen tenir una durada mínima de cinc setmana i exigeixen un compromís seriós per un canvi de vida. Rebat afirma que un programa eficaç “ha de ser capaç d’aportar-nos eines per mantenir la presència enmig de la tempesta d’un dia normal”. Vallejo-Nágera diu que és bàsic que el formador tingui la formació oficial a MBSR: “Aquests programes persegueixen que l’individu s’adapti a la realitat sortejant els obstacles i patint el menys possible. Això modifica el cervell, de manera que la persona acaba tornant- més intel·ligent i es deteriora més tard”.

Conrear l’hàbit per estar en el present

Gill Hasson, autora de ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa), s’ha proposat que estar en el present es converteixi en un hàbit. “Un programa de ‘mindfulness’ eficaç ha de ser capaç d’alentir i enfocar el pensament, per ajudar a comprometre’t i concentrar-te en el que estàs fent ara. Frenar la respiració i el comportament. A més, és una manera de no jutjar, observar les experiències com una cosa nova, ser pacient i permetre que les coses succeeixin”, explica Hasson.

En la seva opinió, la capacitat que té la ment de pensar cap al passat i el futur no sempre és bona: “Massa sovint la vida està competint per una o altra cosa i no hi ha temps per experimentar què està passant en el moment, perquè estàs ocupat en assumptes que van succeir ahir o en el que faràs demà. Durant aquest temps la ment està parlotejant entre comentaris i judicis; altres vegades està encallada en l’ahir, tornant una i altra vegada a aquests assumptes o paralitzada per preocupacions sobre el futur”. Envoltar-se de persones positives, controlar l’enuig, acceptar el canvi i deixar d’avorrir són algunes de les normes que marca Hasson per centrar-se en el present.

mentellenaomenteplena

Entrenar-se per baixar el ritme

  • Fes menys coses. Porta a terme una cosa cada vegada i oblida’t del que no és important.
  • Fes-ho a càmera lenta. Si fas menys coses,? Et concentrarás millor.
  • Respira. Quan actuïs a corre-cuita fes pausa i respira fons.
  • Dóna’t més temps. Si vas de pressa d’un costat a un altre, és perquè reserves poc temps per a tu.
  • Crea més espai. Programa les teves activitats amb més marge.
  • Redueix els teus compromisos. Aprèn? A dir ‘no’.

Font: ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa)

Expansión.com

Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària

Mentre els defensors argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí, els detractors asseguren que la mesura ampliarà la bretxa social.

jornada intensiva a primaria el periodico

 

Mentre els defensors de la jornada intensiva també en primària argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí i recorden que l’horari compactat funciona ja en la gran majoria de les escoles espanyoles (a més de Catalunya, tampoc s’aplica en el País Basc, a Aragó i a la Comunitat Valenciana), els detractors del model sostenen que aquest vulnera l’equitat si no es preveuen activitats extraescolars gratuïtes.

EFICÀCIA EDUCATIVA

Discrepàncies entre els pedagogs

Entre els dubtes que suscita la jornada intensiva, són les pedagògiques les que més preocupen pares, professors i la pròpia Administració. També són les que més discrepàncies generen entre els pedagogs. Els experts que defensen l’horari compactat asseguren que aquest permet “concentrar l’espai cognitiu, per deixar reposar després el que han après”. També hi ha qui sosté que aquest sistema ofereix la possibilitat de donar més autonomia a l’estudiant, sobretot quan aquest ja té uns hàbits d’estudi adquirits. La Generalitat indica, per la seva part, que es redueix l’absentisme que es produeix a les tardes amb els alumnes que van a dinar a casa.

Els que la rebutgen diuen, en canvi, que els alumnes que tenen jornada intensiva al col·legi perden un 10% d’hores de son, ja que matinar no s’acostuma a compensar amb un avançament a l’hora d’anar a dormir. I discrepen amb l’afirmació que al matí el rendiment de l’estudiant és més gran, ja que, per contra, després de dinar solen recuperar energies.

IMPACTE SOCIAL

Menjadors i activitats extraescolars

Bastant més clares són les raons socials que esgrimeixen els contraris a la jornada intensiva. “És una mesura que sols es planteja a l’escola pública, de manera que, pel que s’ha vist a secundària, ha servit perquè la concertada no perdi quota de mercat”, clama Àlex Castillo, president de la Fapac. A més, afegix, “a l’ESO no s’està respectant el compromís que a la tarda s’oferirien activitats escolars al centre, cosa que suposa que sols realitzen aquestes activitats els alumnes que les poden pagar fora de l’institut”.

Per evitar-ho, Ensenyament exigeix als centres que volen participar a la prova pilot que “explicitin com vetllaran per l’equitat al centre”, segons la documentació a què ha tingut accés aquest diari. També se’ls demana que certifiquin “mesures perquè cap nen, per raons econòmiques, es quedi fora de les activitats organitzades a les tardes”.

RAONS NUTRICIONALS

No és saludable dinar tan tard

Mentre el Parlament estudia en comissió com reformar els horaris dels catalans i com adequar-los millor als ritmes biològics i a les convencions internacionals, algunes escoles estan parlant d’endarrerir l’hora de dinar dels nens, constata la sociòloga Elena Sintes, autora de diversos estudis sobre els temps escolars. “No és saludable menjar tan tard, el que s’aconsella és que la ingesta del migdia es realitzi entre les 12 i les 13 hores, com es fa de fet ara, amb la jornada partida”, afirma Sintes. A secundària els estudiants de centres amb jornada intensiva passen els matins amb dos entrepans: un, se’l prenen cap a les 10 hores (al primer pati) i, l’altre, cap al migdia.

En qualsevol cas, recorda Sintes (i amb ella coincideixen també les associacions de pares i la mateixa Generalitat), qualsevol decisió definitiva que es prengui haurà d’estar subjecta als resultats d’una avaluació.

MOTIVACIONS LABORALS

Una vella reclamació sindical

La implantació de la jornada intensiva a secundària va servir perquè els professors d’institut veiessin satisfeta una antiga reivindicació laboral, la de poder acabar de treballar a les tres de la tarda, com altres funcionaris. Amb tot, els directors d’alguns centres acollits a aquest model asseguren que la càrrega de treball segueix sent la mateixa i que a penes hi ha temps per fer un descans entre classes. Sigui com sigui, la veritat és que la ja exconsellera Rigau va aconseguir apaivagar amb aquesta mesura algun sindicat fins llavors molt bel·ligerant.

A primària, la reclamació per la intensiva no ha sigut tan tenaç. La recolzen USTEC i UGT, però CCOO no s’ha pronunciat mai obertament a favor. La Generalitat exigeix als col·legis que s’adhereixin al programa experimental que “s’expliciti de forma clara l’horari de cada mestre i que mentre hi hagi extraescolars a la tarda, es garanteixi sempre la presència d’un docent al recinte escolar”.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

No vaig fer la meva carrera per acabar aquí

El treball en alguna cosa relacionada amb el que s’ha estudiat és cada vegada menys el camí més idoni per triomfar professionalment.

BIOGRAFICO / GRAN WYOMING

José Miguel Monzón, llicenciat en medicina, ha triomfat com a ‘El Gran Wyoming’

Resulta difícil imaginar com seria acudir com a pacient a una consulta del doctor Monzón. Perquè, encara que llicenciat en Medicina, professió que va arribar a exercir durant un breu període de temps, estem tan acostumats a veure a El Gran Wyoming en la seva faceta televisiva que no el concebem vestint una bata blanca i amb un estetoscopi al voltant del coll. No és l’únic cas. Els actors John Cleese (Dret a Cambridge) i Natalie Portman (Psicologia a Harvard) o el cantant de Coldplay, Chris Martin (Història Antiga a University College de Londres), són exemples d’altres famosos universitaris a què la vida i el seu talent els portar a triomfar en camps molt diferents dels que inicialment marcaven els seus estudis superiors.

Una tradició familiar, una nota insuficient o que encara no hem trobat allò que ens apassiona, aquest “estimar el que es fa” de què parlava Steve Jobs, poden portar-nos a estudiar una carrera que no era en realitat la que més ens agradava.Una cosa que, segons els experts, no és la fi del món. “El pas per la universitat compleix una missió de desenvolupament i formació integral de la persona, però no té per què ser finalista pel que fa a determinar la seva futura professió”, assenyala Beatriz Vallejo, orientadora del Centre d’Orientació i Informació per a l’Ocupació (COIE ) de la Universitat Complutense de Madrid.

Si hi ha una carrera comodí, probablement aquesta sigui Dret.Segons les dades del Cens General de l’Advocacia hi ha uns 250.000 advocats col·legiats a Espanya. Però hi ha molts altres que han passat per aquesta carrera sense arribar a exercir mai com lletrats. Els trobem en consultores, gestories, mitjans de comunicació, organismes internacionals, ONG … la llista és interminable. I és que, com indica Consuelo Martínez-Sicluna, vicedegana d’Estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense, “el Dret forma part de la nostra vida quotidiana”.

Formació àmplia

“Els atemptats de París, el canvi climàtic, Internet … tot el que passa al nostre voltant té un suport jurídic”. Raonar, elaborar un discurs o ajudar a resoldre conflictes són algunes de les valuoses lliçons aplicables a qualsevol àmbit de l’existència que reben els estudiants d’aquesta especialitat. “Una formació àmplia, dinàmica i eficaç que et prepara per enfrontar-te a la vida”, resumeix Martínez-Sicluna.

Passió i disposició al canvi són per a Fernando Botella, director general de Think & Action, dos elements clau per arribar a triomfar en una professió diferent a la planejada. Uns factors que també ens serviran per vèncer el vertigen de tornar a començar i el pes d’aquests anys ‘perduts’ estudiant una altra cosa. “L’autoconeixement és essencial per saber gestionar aquesta incertesa. Quan el canvi de professió et ve imposat per altres o per les circumstàncies pot haver-hi una sensació de fracàs. Però si ets tu qui escull aquest camí perquè és el que et motiva, estàs disposat a assumir el risc”, assegura aquest biòleg de formació i especialista en lideratge i transformació organitzacional de professió.

Algunes empreses també estan disposades a assumir aquest risc contractant a perfils ‘intrusos’ per cobrir determinats llocs. Jaume Gurt, director general d’Infojobs, denuncia que la formació que els professionals reben en universitats i escoles de negocis tendeix cap a una excessiva uniformitat. “S’estan generant clons, i el mercat ja comença a demanar ‘elements estranys’ que aportin una manera diferent de pensar i fomentin així la innovació”, comenta aquest enginyer de Telecomunicacions amb un passat tecnològic abans de dedicar-se a la gestió de persones.

Contractarien a un pianista com a professor d’anglès? I a un jugador professional de rugbi? L’escola d’idiomes Vaughan si. Perquè han descobert que la perseverança del músic o la disciplina de l’esportista són qualitats molt útils per a l’ensenyament d’una llengua. “Per a nosaltres el professor és un facilitador, un coach que s’implica al 100% en una missió: que l’alumne aprengui i es convenci que pot aprendre. Busquem motivadors, i els millors solen sortir de persones inquietes, que persegueixen imprimir un canvi a les seves vides i no tenen por d’afrontar nous reptes “, explica la llicenciada en Dret Guadalupe Barrado, directora de Recursos Humans de Grup Vaughan.

Canvi planificat

Però un salt professional d’aquestes proporcions no pot fer-se efectiu de la nit al dia. Convé tenir un pla. Jaume Gurt aconsella que l’acostament a la nova àrea sigui gradual ia través de fórmules que no comprometin en excés. “Una bona manera de començar és practicant aquesta activitat com a hobby, provant, veient si aquesta experiència és tal com la imaginàvem. També és útil establir contacte amb persones que treballen en aquest sector o lloc que ens interessa perquè ens expliquin la seva experiència”.

La motivació és fonamental, encara que no sempre serà suficient. “Si als 40 anys vam decidir que el que ens mou és practicar la medicina o construir ponts però no tenim ni els estudis requerits ni les habilitats imprescindibles per exercir aquestes professions, potser no és impossible aconseguir el nostre objectiu en el llarg termini, però sí molt poc realista intentar-ho”, adverteix Fernando Botella.Abans de prendre cap decisió, recomana, haurem traslladar-li la consulta al nostre talent, és a dir, avaluar les nostres pròpies capacitats i circumstàncies. “Si el talent ens dóna permís, llavors podem plantejar-“.

boa mistura 14

Boa Mistura: CINCO CABEZAS, DIEZ MANOS, UN SOLO CORAZÓN

TRÀNSFUGUES IL·LUSTRES

Assegura que no va ser ell qui va deixar la medicina sinó la medicina la qual, cansada de donar-li oportunitats, el va deixar a ell.Perquè a José Miguel Monzón, El Gran Wyoming (Madrid, 1955), el canvi d’orientació professional li va venir rodat. “Jo era un hippie, ja tenia una banda de rock i pensava en el present. Treballant en un bar amb el mestre Reverend, em van oferir una feina a TVE i vaig anar empalmant un programa amb un altre, fins avui. He tingut sort”. No es penedeix però admet que aquesta seguretat té a veure amb que les coses li han anat bé.

Per a l’artista plàstic i llicenciat en Arquitectura Javier Serrano (Madrid, 1983) el salt va ser menys radical. Va passar de dissenyar i construir edificis a reinventar a través de les manifestacions d’art urbà que realitza per tot el món al costat dels seus companys del col·lectiu Boa Mistura. Assegura que li segueix fascinant l’arquitectura, encara que d’una manera més antropològic que professional. “De l’arquitectura em quedo amb una manera de reflexionar i d’interpretar la ciutat i l’estil de vida”, apunta. Ja pintava grafits des d’abans de la seva etapa universitària, però en 2009 tot es va precipitar. “Vam anar a Berlín a pintar un mural enorme. Vam passar-hi un mes. Aquí vam començar a fantasiejar amb la idea de viure del grafit. Va ser una decisió presa amb els budells”.

RAMÓN OLIVER – EL PAÍS

Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic

username_password_1000

Has tingut la brillant idea de protegir el teu compte personal a Twitter amb la contrasenya ‘123456‘? Doncs que sàpigues que milers d’usuaris d’arreu del món han fet el mateix que tu. Aquesta combinació numèrica encapçala, un any més, la llista de les 25 contrasenyes més utilitzades a internet i, per tant, de les més insegures. El llistat el publica anualment el portal Splashdata.

Els internautes continuen sent mandrosos a l’hora d’escollir les claus de segurerat per alcorreu electrònic, les xarxes socials i les diverses plataformes digitals a les quals estan subscrits. Tots aquests serveis digitals requereixen una contrasenya, ja sigui numèrica o una combinació de números i lletres, per evitar atacs informàtics. Però utilitzant mots o combinacions fàcils o recurrents aconseguim, justament, el contrari.

12 trucs per crear (i recordar) la contrasenya perfecta

Hi ha alguns mots i combinacions que, any rere any, continuen sent els més utilitzats, malgrat els avisos de les companyies que vetllen per la seguretat digital. D’altres són fruit d’un moment determinat. És el cas d”starwars‘, que enguany s’ha colat al rànquing de contrasenyes més utilitzades arran del nou lliurament de la cèlebre saga cinematogràfica.

‘123456’ i ‘password’ (contrasenya) es mantenen al capdavant del rànquing de pitjors contrasenyes des del 2011. Splashdata elabora anualment aquest llistat a través dels arxius de contrasenyes robades que els mateixos pirates informàtics difonen a través de la xarxa.

Aquest és el llistat amb les 25 pitjors contrasenyes del 2015, i la seva situació respecte del 2014:

  1. 123456 (manté la posició)
  2. password (manté la posició)
  3. 12345678 (puja una posició)
  4. qwerty (puja una posició)
  5. 12345 (baixa dues posicions)
  6. 123456789 (manté la posició)
  7. football (puja tres posicions)
  8. 1234 (baixa una posició)
  9. 1234567 (puja dues posicions)
  10. baseball (baixa dues posicions)
  11. welcome (nova)
  12. 1234567890 (nova)
  13. abc123 (puja una posició)
  14. 111111 (puja una posició)
  15. 1qaz2wsx (nova)
  16. dragon (baixa set posicions)
  17. master (puja dues posicions)
  18. monkey (baixa sis posicions)
  19. letmein (baixa sis posicions)
  20. login (nova)
  21. princess (nova)
  22. qwertyuiop (nova)
  23. solo (nova)
  24. passw0rd (nova)
  25. starwars (nova)

FRANCINA BOSCH – ARA.cat

Falsos mites digitals

falsos mites ordinadors ARA

ELS MAC NO TENEN VIRUS

Un dels arguments comercials de venda dels ordinadors Mac havia sigut tradicionalment que els seus sistemes estaven lliures de virus. Apple podia vantar-se’n perquè durant molts anys els bad boys es van concentrar a crear programari maliciós gairebé en exclusiva per a sistemes Windows. La raó no és tant tecnològica com purament comercial: més del 90% dels ordinadors del món fan servir el sistema Windows dels PC, enfront del 7%, que fan servir Mac. Però a força de repetir el missatge, va acabar calant entre els usuaris la idea que als sistemes d’Apple no hi havia virus. L’investigador expert en seguretat Mac Pedro Villaça explica que “els ordinadors Mac també són vulnerables als virus i a tot tipus de malware ”. Pedro Villaça és un dels bug hunte r de sistemes Mac més prestigiós a escala mundial. Es tracta d’experts que es dediquen a revisar a consciència el codi font de programes i sistemes operatius mirant de descobrir les errades de programació que aprofiten els creadors de virus per infectar els dispositius. “Els dispositius d’Apple que tenen iOS infectats, com ara els iPads o els iPhones, generalment ho estan perquè l’usuari, conscientment o no, ha trencat el model de seguretat original d’Apple”, diu.

Lluís Vera, CEO de l’empresa de ciberseguretat Akcent i expert en sistemes Mac en l’entorn empresarial, assegura que “a mesura que creix el nombre de dispositius i usuaris de Mac també augmenta la probabilitat que hi hagi virus per a aquests dispositius”. De fet, fa un parell d’anys, un troià anomenat Flashback va infectar milions d’ordinadors Mac arreu del món. Fa unes setmanes, Pedro Villaça va fer una ponència al congrés de seguretat informàtica No cON Name de Barcelona en què desmuntava el mite que no hi ha virus per a Mac. Villaça assegura que, de fet, “els Mac són menys segurs, per exemple, que l’última versió del sistema operatiu de Microsoft, el Windows 10”. La raó és que Mac, confiant que no hi havia perill per als seus sistemes, no ha invertit tant en seguretat com Mircrosoft. És una qüestió comercial. “És més fàcil guanyar diners infectant sistemes Windows perquè n’hi ha més”, explica Villaça. Les dades li donen la raó: el 2015 va haver-hi gairebé cinc vegades més malware per a Mac que els cinc anys precedents, segons dades de Bit9 + Carbon Black.

APPLE VA INVENTAR EL RATOLÍ I LES FINESTRES

La relació entre Apple i Microsoft també ha generat mites que gairebé han quedat com falsos axiomes al nostre món tecnològic. És el cas de la creença que les finestres i el ratolí dels ordinadors els va inventar l’empresa de Steve Jobs. El fet curiós és que, tot i que Microsoft va ser la primera a llençar un sistema operatiu amb finestres a escala d’usuari domèstic i Apple va ser la primera a popularitzar el ratolí, cap de les dues va idear ni les finestres ni el ratolí als ordinadors. Més aviat van copiar la idea a l’equip de Xerox Palo Alto Research Center i se’n van aprofitar.

Llorenç Valverde, exvicerector de tecnologia de la UOC i autor del llibre Set fracassos que han canviat el món: del rentavaixelles a la telefonia mòbil, explica que “Xerox no li va veure futur comercial a una màquina que valia milions de dòlars i que funcionava com una joguina, arrossegant figuretes i carpetetes”. L’olfacte comercial de Steve Jobs es va activar durant una visita de cortesia a finals del 1979 al centre d’investigació Xerox. Va veure que aquella tecnologia tenia molt de futur i “en va comprar la llicència per quatre rals, 40.000 dòlars”, explica Valverde.

Xavier Molero, responsable del Museu d’Informàtica de la Universitat Politècnica de València, recorda que “el primer ordinador comercial que feia ús de finestres, icones, carpetes i ratolí va ser el Xerox Star 8010 l’any 81, però va ser un fracàs comercial”. Tres anys més tard, Apple va posar a la venda el “Macintosh 128K amb un espectacular espot publicitari de Ridley Scott i va ser un èxit comercial sense precedents”. I això va fer que molta gent pensés que va ser l’empresa de Cupertino la que va inventar les finestres i el ratolí.

BILL GATES I STEVE JOBS, COM GAT I GOS

Al món dels ordinadors, una de les dicotomies que ha polaritzat les últimes dècades ha sigut la rivalitat Microsoft-Apple, és a dir, Bill Gates-Steve Jobs. Sembla acceptat que els dos líders no se suportaven però aquesta creença té molts matisos en la història real dels dos personatges. Gates, que va guanyar molts diners a principis dels 80 treballant per a Apple, sentia fascinació per la capacitat de Jobs de saber què funcionaria al mercat i què no, segons explica Walter Isaacson en la biografia del cofundador d’Apple. De fet, l’any 1997, quan Steve Jobs va tornar a Apple per salvar la companyia, li va demanar a Bill Gates que hi participés donant-li suport en una de les clàssiques keynotes de presentació de nous productes Apple. I Bill Gates no només ho va fer sinó que, a més, va invertir 150 milions de dòlars en la companyia de la poma, la principal rival empresarial de Microsoft.

Per a Xavier Molero, “tots dos han sigut homes de negocis, és a dir, empresaris, que han treballat i competit en l’àmbit de la informàtica domèstica des dels seus orígens”, però en la vida personal era una altra cosa. Segons Isaacson, però, el que Bill Gates no suportava de Steve Jobs era la seva contrastada mala educació i el tracte personal que donava als seus treballadors. Fins i tot el mateix Gates ho va arribar a patir en persona l’any 83 quan Jobs el va fer cridar a la seu d’Apple per esbroncar-lo davant d’alts executius de l’empresa.

MÉS MEGAPÍXELS, MILLORS FOTOS

Una de les creences de fiabilitat dubtosa més esteses entre els consumidors és que com més megapíxels millors fotografies. I aquest fals mite ha sigut un argument comercial de venda de moltes marques de telèfons intel·ligents i càmeres compactes. El mòbil Lumia 1020 de Nokia, per exemple, compta amb un sensor de 41 megapíxels, pràcticament el doble que càmeres professionals d’alta gamma com ara la Canon EOS 5D Mark III. Llorenç Valverde explica que la qualitat d’imatge es defineix per altres paràmetres “com ara la llum, el color i la compressió que es faci de les fotos, i això depèn de la qualitat de les lents que té la càmera i de la grandària del sensor”.

Si la quantitat de megapíxels no és el més important, per què les marques segueixen alimentant, doncs, el mite? La resposta és més empresarial que tecnològica. En un mercat tan saturat com el dels telèfons intel·ligents o les càmeres compactes, qualsevol petit avantatge pot ser decisiu a l’hora de decidir la compra, i l’equivalència més=millor també funciona al món digital. Tècnicament, però, l’explicació del funcionament de les càmeres desmunta la falsa creença. Xavier Molero explica que “la quantitat de megapíxels ens indica com de gran podem fer una fotografia sense perdre nitidesa però el que realment importa és la mida del sensor: com més gran és, més llum podem captar i més sensibilitat tenen per obtenir millors fotos amb menys llum”.

A més, aclareix Molero, la qualitat de les fotos té a veure amb altres factors, com ara “la lluminositat i qualitat de l’objectiu o els formats dels fitxers d’imatge”. Més enllà del màrqueting, doncs, seria bo, segons els experts, no deixar-se enlluernar pel nombre de píxels que les marques exposen com a primer argument comercial a l’hora de vendre una càmera compacta o un telèfon intel·ligent.

EMPRESES ANTIVIRUS CREEN ELS VIRUS

És comú sentir entre molts usuaris la idea recurrent que els virus són creats per les empreses que comercialitzen els antivirus per després poder vendre la solució. Pedro Villaça no veu gaire sentit a aquest mite perquè “cada dia es crea tant programari maliciós que les empreses de seguretat tenen problemes per aturar-lo… i només els faltaria dedicar-se a crear-ne elles mateixes!” Un exemple que avala l’argument de Villaça és l’empresa de seguretat Avast, que rep cada dia unes 300.000 alertes de possibles programes maliciosos. Llorenç Valverde diu que “aquesta és una més de les teories conspiranoiques que sovint es fan i es desfan” a internet, però a continuació puntualitza que “sí que és cert que alguns programes antivirus es comporten ben bé com els mateixos virus”, per la quantitat d’inconvenients que generen als usuaris.

Xavier Molero, que també és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la UPV, no és tan rotund en el desmentiment del mite. “Resulta totalment lògic creure que les empreses antivirus, com que investiguen com desactivar els virus, també tinguin coneixements sobre com dissenyar-los”, opina.

Ara bé, també matisa: “D’altra banda, no sembla gaire convincent creure que una empresa antivirus s’arrisqui a perdre la seva credibilitat creant virus, tot i que coses més rares hem vist”. De fet, Lluís Vera reconeix que, indirectament, els esforços i els estudis de les empreses antivirus per detectar i corregir vulnerabilitats podrien servir per crear programes maliciosos perquè “un programador enfurismat podria utilitzar aquestes dades, algunes de les quals públiques, per crear nous virus”.

DESCARREGAR LA BATERIA AL MÀXIM

Més enllà de les teories més o menys delirants sobre les grans empreses del món digital, les falses creences també afecten l’ús quotidià dels nostres dispositius. La majoria d’usuaris de mòbils segueixen pensant que descarregar la bateria completament i tornar-la a carregar al màxim n’allarga la vida i en millora el rendiment. En realitat, els experts recomanen que la càrrega de la bateria es faci quan la capacitat s’acosti al 20% i no passar del 90% de càrrega abans de desconnectar-la del corrent elèctric.

També alerten que en cap cas és bo deixar el telèfon endollat un cop ha arribat al 100% perquè perjudica el rendiment a llarg termini. Xavier Molero explica que el mite de les càrregues 0-100% ve de “les antigues bateries de níquel i cadmi (NiCd), que patien l’anomenat efecte memòria ”. Aquest fenomen consistia en el fet que les bateries reduïen la capacitat de càrrega màxima si es recarregaven de manera repetida després d’utilitzar-les parcialment.

Avui dia pràcticament tots els telèfons mòbils van equipats amb piles de liti que no pateixen l’efecte memòria. Empreses capdavanteres al món dels mòbils com ara Apple, Samsung o OnePlus recomanen que sempre es mantingui la càrrega entre el 40% i el 80% i que només una vegada al mes es faci una càrrega completa fins al 100% de la capacitat del telèfon.

NO TINC RES D’IMPORTANT A L’ORDINADOR

Entre totes les creences de dubtosa fiabilitat, potser la més perjudicial i també una de les més populars és la que diu que no cal protegir un ordinador domèstic perquè no conté cap informació important que sigui atractiva de robar. Aquest error fa que molts usuaris no mantinguin els sistemes actualitzats o els programes de protecció i tallafocs en màxima alerta. Segons un estudi de l’empresa especialitzada Pew Research Center, un 54% dels usuaris no sabrien com millorar la seguretat dels seus ordinadors. Molero puntualitza que “molts atacs als ordinadors personals no tenen com a objectiu accedir a les fotografies, vídeos o textos, sinó a informació relacionada amb la identitat de l’usuari, les seves claus d’accés a bancs, les targetes de crèdit o l’activitat comercial”. Una vegada tenen aquesta informació, la fan servir per fer-se passar per nosaltres, entrar al nostre banc i robar-nos o fer transaccions com si fóssim nosaltres.

A més, un dels principals objectius dels ciberdelinqüents és prendre el control de la nostra màquina de manera silenciosa i inadvertida. Pedro Villaça explica que “si el nostre ordinador està connectat a internet es pot utilitzar, per exemple, com a part de xarxes de bots o ordinadors zombis per estendre més programari maliciós o atacar altres ordinadors”. Fa poques setmanes, una operació combinada entre les policies dels EUA i la UE en tres continents va desmantellar una xarxa anomenada Dorkbot. La xarxa controlava més d’un milió d’ordinadors en més de dos-cents països. Moltes de les màquines esclavitzades eren d’usuaris particulars que no en tenien cap coneixement. Possiblement, en algun moment havien pensat que no calia protegir-les perquè el que hi tenien no era prou important per interessar als ciberdelinqüents.

GINA TOST / XAVIER VIDAL – ARA.cat

El control (impossible) del mòbil dels fills

Els pares assisteixen a un fenomen que no van viure d’adolescents: l’ús del mòbil s’ha convertit avui en un objecte imprescindible en la relació amb els altres. Els ‘smartphones’ obliguen els progenitors a plantejar-se com protegir els menors sense atemptar a la seva privacitat

pares mobils control 01

Els pares solen acceptar de ser un adolescent contemporani implica portar un smartphone a la butxaca. Conscients del poder del giny, no desitgen que els seus fills quedin marginats del cercle d’amics, arrossegant un sentiment d’incomprensió i una etiqueta de “pringat”. Vuit de cada deu adolescents ja tenen mòbil i l’edat d’introducció, actualment en els 12 anys, coincidint amb l’inici de la secundària, s’està avançant als 10.

Molts esdevenen orfes, orfes digitals, ja que els seus pares no seran seus referents en aquest tema. Amb aquesta ignorància generacional sobre el comportament social a les xarxes, els progenitors es veuran obligats a enfrontar dubtes sobre com protegir i educar els seus fills. La rapidesa i intensitat amb la qual els adolescents estan entrant a les xarxes socials fa sotsobrar les conviccions dels adults. Com respectar el seu dret a la intimitat protegint-los de riscos i perills per als que no estan preparats? No despreocupar-se’n, però tampoc ficar-s’hi. “Aquest fenomen és nou per a tots, fills i pares”, considera el pedagog Gregorio Luri, “així que tots estem en mode aprenentatge”.

“Els joves volen estar connectats al món, penjar les seves fotografies a les xarxes socials, rebre comentaris i l’aprovació d’amics coneguts o desconeguts”, explica Ernest Codina, fundador del portal Adolescents.cat.”Volen -continua- poder donar la seva opinió sobre el que els interessa, formar part de grups de watsap dels col·legues, estar al corrent de tot allò que fan els seus ídols … Amb un bon ús, el telèfon intel·ligent els suposa un univers de diversió, evasió i comunicació”. Però internet és com una selva. La comunicació entre els seus iguals genera certs riscos, com que l’animal més agressiu es mengi el vulnerable, i l’exposició a l’exterior, altres encara de més calat, com el grooming -pederastas que troben la seva xarxa en cercles de menors servint-se de artimañas- o el consum de material pornogràfic destinat a adults.

Entre els majors riscos en la seva selva particular, el bullying i el sexting -la pràctica de passar fotos o vídeos íntims via mòbil-. No cal parlar de paraules pròpies d’adults com injúria, calúmnia, extorsió, amenaça, xantatge o coacció, però sí que és cert que els menors exploren els significats d’aquest tipus de comportaments, conscient o inconscientment. Sempre ha estat així, només que ara es trasllada del fitat pati de l’escola al mòbil, amb grups de cercles cada vegada més grans.

L’inspector dels Mossos d’Esquadra Ferran Regina explica els més freqüents: un comentari inapropiat, una foto que els ha resultat graciosa però és vexatòria, una imatge captada a la intimitat i que és divulgada. “El problema -manté- és que el dany es magnifica, ja que salta d’un grup de watsap a un altre, de manera que la víctima ja no té cercles de tranquil·litat, i sap -afegeix- que això ja mai s’esborrarà”. En la seva opinió, els pares han de saber que el seu fill pot ser la víctima, l’agressor o formar part del grup de testimonis. “Sigui quina sigui la seva paper, l’acció ha de ser immediata per acabar amb el mal i castigar l’agressor”, afirma el policia veterà en les explicacions sobre ciberassetjament als xavals. “Moltes agressions s’han frenat per la negativa dels testimonis a seguir el que anomenem líder malèfic. Això és el que cal dir als fills: ‘Si tu no fas res, és que estàs al costat de l’agressor'”.

L’inspector, que ha vist com les noves generacions han canviat i van afermant els seus coneixements digitals, considera que la vigilància parental ha d’estar per sobre del dret a la privacitat del menor. Altres experts com Teresa Duplá o César Arjona, tots dos professors d’Esade-URLL, consideren també que ha preval el deure del pare a protegir el seu fill davant del dret del menor a exercir la seva privacitat.

Les lleis van a favor del menor que reclama més intimitat (llei del Menor i la inviolabilitat de la seva correspondència); però, davant la sospita de certes circumstàncies que poden afectar a la seva vida, el pare pot exercir l’article 154 del Codi Civil, que assenyala que els titulars de la patria potestat han de vetllar pels menors, educar-los i procurar-los una formació integral. En última instància, i si el menor es nega a col·laborar, cal acudir a la policia si hi ha una sospita fundada que està sent exposat a un perill.

“En realitat es tracta d’exercir un control indirecte”, assenyala el jurista i professor d’Ètica César Arjona, “no sistemàtic”. “No pot ser d’una altra manera, ja que és impossible llegir tots els watsap contínuament”, afirma Duplá, que és investigadora en gestió de conflictes i lidera un projecte sobre el mòbil a les escoles. Segons la seva opinió, els pares tenen una difícil tasca ja que les necessitats laborals impedeixen que puguin estar amb els seus fills a les tardes, quan ells necessiten fer servir internet per fer els deures. “Hem d’admetre -subratlla el policia Regina- que la seguretat al cent per cent no estarà mai garantida per molt que fem i que -subratlla- hem de fer”. Això creu també Codina, que els coneix bé des del seu actiu portal juvenil: “Són molt hàbils amb la tecnologia i saben com amagar certes pràctiques, de manera que funcionen sense massa control parental”.

“La qüestió està en establir unes normes que permetin certa supervisió”, afirma Duplá. I “parlar, parlar i parlar“, proposa Regina: “Un mòbil ha d’anar acompanyat d’instruccions d’ús, però no només en l’acte de lliurament, sinó també en el seu procés d’autonomia”. “Educar en valors abans i durant l’adolescència“, sosté Luri. “Certament -confirma Codina-, tot queda en l’educació o els valors que els adolescents hagin rebut al seu entorn familiar i escolar”. Instruccions d’ús, cert control i confiança.

CARINA FARRERAS – LA VANGUARDIA 

Per què Espanya està a la cua en consum de menjar ràpid?

Per als espanyols, el consum de menjar ràpid és un caprici eventual, no un hàbit. És una de les principals conclusions de l’estudi publicat aquesta setmana per l’escola de negocis EAE Business School sobre “La despesa en menjar ràpid 2015″, que analitza la situació del mercat del fast food al món.

menjar del bo o no

Segons les dades que exposa l’informe, Espanya és un dels països industrialitzats on menys s’inverteix en menjar escombraries. Cada espanyol gasta una mitjana de 42,61 euros a l’any en aquest tipus d’aliments, la segona xifra més baixa entre els països industrialitzats que formen part de l’estudi, només per darrere d’Itàlia.

No obstant això, el preu mitjà a Espanya de les transaccions en aquest tipus d’establiments (la mitjana de despesa per servei) és el més alt de tots els països analitzats, dada que es manté estable en els últims anys. És a dir, els espanyols visiten amb molt poca freqüència aquest tipus de locals, però quan ho fan, es posen les botes.

A què es deu aquesta diferència entre els espanyols i les persones d’altres països en els hàbits de consum de menjar ràpid? Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament i especialista en antropologia social i alimentària, sosté que és una cosa que té a veure en com estructurem el dia i els àpats a Espanya:

“Al nord d’Europa i EUA la gent esmorza i sopa més fort que nosaltres; en canvi, a l’hora de dinar, ingereixen menys aliments o més lleugers”.”Sovint, ni tan sols se sentin en una taula a l’hora del lunch. Compren una hamburguesa o un tros de pizza i el prenen de peu o al carrer, moltes vegades sols, en un banc o en una escala, ja que el normal és fer una pausa de no més de mitja hora al migdia; nosaltres, en canvi, solem menjar unmenú, i ho fem en companyia”, afegeix Medina.

Aquest hàbit ho repetim també als restaurants de menjar ràpid: “Vam anar poques vegades, perquè tenim més i millors opcions per menjar bé i barat, però quan anem tendim a demanar l’estructura de menú a la qual estem acostumats: una hamburguesa, patates i unes postres, per exemple. Per això gastem més diners en aquests locals que en altres països”.

Un indicador que corrobora el diferent gust dels espanyols a l’hora de menjar fora de casa respecte a les persones d’altres països són les grans diferències que s’observen en la despesa en menjar ràpid entre les diferents comunitats autònomes espanyoles. Balears és, amb molta diferència, la comunitat que registra una major despesa en fast food per habitant: gairebé 100 euros a l’any, més del doble de la mitjana d’Espanya.Després dels balears, els que més inverteixen són els canaris (60 € / any) i els madrilenys (50 €). Per contra, els que menys freqüenten aquest tipus de consum són els extremenys (tot just 20 € anuals).

El principal motiu d’aquesta disparitat és el turisme estranger. A les Balears, al cap de l’any hi ha 10 turistes estrangers per cada habitant -mentre que a Extremadura, per exemple, la ràtio és de 0,18. Molts dels visitants de les illes són alemanys i britànics, amb més hàbit de consumir menjar ràpid. I especialment, quan estan de vacances. Per aquest motiu el consum de menjar ràpid per habitant sigui molt més gran a les zones més turístiques del país.

En qualsevol cas, els costums alimentaris dels espanyols podria canviar en breu. L’informe de EAE preveu que la despesa en aquest sector creixerà un 50% a Espanya en els pròxims cinc anys, més que en cap altre país dels que formen part de l’estudi. En 2016 els espanyols invertiran en restaurants fast food 63,77 € a l’any, 20 més que el 2014. A més, el preu mitjà de cada transacció seguirà creixent.

JUAN MANUEL GARCÍA – LA VANGUARDIA

%d bloggers like this: