Les consultes per trastorns en adolescents es disparen

Un de cada cinc nens té algun desordre de salut mental o de conducta

Adolescent transtors

Els professors es queixen, les famílies els pateixen. Semblen coincidir en la seva opinió: nens i adolescents irritants. Impulsius, moguts, desafiants, negatius, agressius, amb baixa tolerància a la frustració … Els pares estan desbordats i els mestres no saben com educar-los i com evitar que interfereixin en la dinàmica de grup de la classe. Al final, arriben a l’orella del sistema sanitari: les consultes per trastorn de conducta s’han disparat .

Un de cada cinc nens i adolescents tindrà al llarg de la seva infància algun trastorn de salut mental i una gran majoria de manifestar un desordre de conducta: trastorn disocial, desafiament a l’autoritat o hiperactivitat. Sense un abordatge adequat pot derivar, en el pitjor dels escenaris, en comportaments delictius.

“La situació, que s’ha agreujat amb la crisi, exigeix ​​que abordem aquest tema entre tots els agents implicats de forma coordinada”, sosté Josep Lluís Matalí, coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del servei de psiquiatria i psicologia infantil de l’hospital de Sant Joan de Déu i autor de l’informe, Adolescents amb trastorns de comportament, que en desgreuge dels xavals indica que el mal comportament pot ser un símptoma d’un problema a casa o amb els amics que s’expressa amb desafiament i desautorització. “Però aquesta conducta sense tractar pot acabar sent un gran factor de risc”.

Els agents implicats als quals al·ludeix són els que han estat consultats en aquest estudi d’àmbit nacional i amb una mostra de 1.300 individus: pares, educadors, pediatres i, finalment, professionals de la salut mental, psicòlegs o psiquiatres.

Quan comença a ser preocupant el comportament d’un adolescent? La desobediència als nens i la rebel·lia en els adolescents són normals. Els trastorns de conducta es caracteritzen per ser persistents en els que els pateixen i perquè infringeixen les normes socials i els drets de les altres persones. La societat actual no ajuda a formar-se un bon diagnòstic doncs, com sosté l’estudi, “l’individualisme, la poca tolerància al malestar, la necessitat d’obtenir una recompensa immediata” contribueixen a l’increment de “nens emocionalment fràgils”, irritables, amb propensió a l’agressivitat si no obtenen el que volen el que, tot això, no condueix necessàriament a un diagnòstic mèdic.

En conjunt, la majoria dels professionals enquestats (i fins a un 96% dels pediatres) ha detectat un augment d’aquests comportaments negatius entre els pre i adolescents actuals en major mesura en els últims cinc anys. La prevalença, però, no ha augmentat significativament.

Els pediatres són els primers a diagnosticar els trastorns tot i que els símptomes es mostren a casa o a l’escola. Però allà les alarmes no s’encenen … o es silencien. De vegades, el retard en el diagnòstic deriva, segons es mostra, en la dificultat de distingir entre un comportament merament adolescent d’un comportament més preocupant que ha de ser atès correctament, en ocasions, amb l’ajuda de professionals. “Una de les conclusions de l’informe és la manca d’informació que tenen els pares i la poca formació dels mestres en la detecció”, afirma el psicòleg clínic.

Però també s’amaga, per què pares i mestres s’inculpen mútuament del problema i, en comptes de treballar conjuntament com suggereix Matalí, es miren amb desconfiança, com si fossin part del problema i també de la solució. Els pares reconeixen problemes de conducta, un 60,5% de la mostra, tot i que la presència d’un possible trastorn se situa en el 15%. I estan preocupats pels problemes d’aprenentatge (que influeix en els problemes de conducta). Però el 50% d’ells afirma que a l’escola no van detectar un comportament preocupant en el seu fill. No obstant això, al mateix temps tampoc van comunicar al col·legi els problemes del seu fill per desconfiar de la capacitat dels educadors i del centre escolar de gestionar el seu cas des d’un abordatge professional. “Els progenitors tenen por de ser culpabilitzats pels educadors o fins i tot, en centres poc integradors, hi ha el temor que l’alumne sigui expulsat”, manifesta l’autor de l’estudi.

Per la seva banda, els professors creuen que les famílies estan desbordades, els seus horaris laborals no els permeten dedicar el temps que els seus fills necessiten, no els escolten i desconeixen els seus problemes. A més indiquen que no exerceixen un correcte control ni saben posar límits.L’educació i la disciplina, asseguren, recau íntegrament en el centre educatiu. Segons el parer dels docents, els pares han de recuperar l’autoritat perduda, vetllar pels seus resultats acadèmics i confiar més en les escoles.

Per Matalí, les manifestacions d’aquests nens, irritabilitat, agressivitat i desafiament, resulten desgastants per a tots i per als professors en particular perquè dinamiten les dinàmiques de les classes. “En definitiva, es busca el culpable i no es treballa conjuntament per veure quin és el problema de fons”, conclou. Aquesta és una de les raons per les quals els pares en comptes d’acudir al tutor, busquen l’assessorament del pediatre en primer lloc, o al psicòleg o psiquiatre, si són majors de 14 anys, que no està coordinat amb els recursos educatius dels centres escolars.

Carina Farreras – LA VANGUARDIA

Anuncis

AMPA IPSE NEWS #077

AMPA IPSE NEWS #077

un espai per a la comunicació i per a la participació

28/01/16

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa 3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa

La jornada tindrà lloc el diumenge, 21 de febrer (de 9.30 a 14 hores) a l’escola Mare de Déu del Carme (c. Independència, 107) de Terrassa. Us recordem que la sessió és gratuïta per a les AMPA…
És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor? És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?

Un programa de ‘mindfulness’ eficaç ha de ser capaç d’alentir i enfocar el pensament, per ajudar a comprometre’t i concentrar-te en el que estàs fent ara. Frenar la respiració i el comportament. A…
Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària

Mentre els defensors de la jornada intensiva també en primària argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí i recorden que l’horari compactat funciona ja en la gran majoria de les escoles es…
No vaig fer la meva carrera per acabar aquí No vaig fer la meva carrera per acabar aquí

El treball en alguna cosa relacionada amb el que s’ha estudiat és cada vegada menys el camí més idoni per triomfar professionalment. La motivació és fonamental, encara que no sempre serà suficie…
Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic

Hi ha alguns mots i combinacions que, any rere any, continuen sent els més utilitzats, malgrat els avisos de les companyies que vetllen per la seguretat digital. D’altres són fruit d’un moment d…
Falsos mites digitals Falsos mites digitals

Entre totes les creences de dubtosa fiabilitat, potser la més perjudicial i també una de les més populars és la que diu que no cal protegir un ordinador domèstic perquè no conté cap informació…
El control (impossible) del mòbil dels fills El control (impossible) del mòbil dels fills

Els pares assisteixen a un fenomen que no van viure d’adolescents: l’ús del mòbil s’ha convertit avui en un objecte imprescindible en la relació amb els altres. Els ‘smartphones’ obliguen els proge…
Per què Espanya està a la cua en consum de menjar escombraries? Per què Espanya està a la cua en consum de menjar escombraries?

Per als espanyols, el consum de menjar ràpid és un caprici eventual, no un hàbit. És una de les principals conclusions de l’estudi publicat aquesta setmana per l’escola de negocis EAE Business Sch…
Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors

Alan Turing va descriure per primera vegada en 1936 el concepte de computabilitat i va detallar quins problemes pot resoldre o no un ordinador. A aquesta idea, el matemàtic Stephen Cook (Nova York, 1…

3a trobada AMPAs en xarxa el 21 de febrer a Terrassa

3a trobada ampas en xarxa

Tal com es va avançar en el darrer butlletí InfoAPAs, s’ha prosseguit el treball d’identificació de les bones pràctiques o experiències reeixides de les AMPAs federades a la CCAPAC arreu del territori -que en són moltes!- amb la intenció de donar relleu al seu treball i esperonar les altres AMPAs a dur-les a terme. Des de la CCAPAC, aquest projecte neix amb la intenció de compartir; és a dir, donar el millor de nosaltres i acollir obertament allò que ens pot fer millors.

La primera edició d’AMPAs en xarxa, celebrada el curs passat a l’escola Maristes Valldemia de Mataró -que versà sobre el Reciclatge i la socialització de llibres– fou ponderada positivament pels assistents. També la segona, a l’escola Vedruna de Manresa i que es va celebrar el passat mes de novembre.

Ja us podeu inscriure a la tercera edició d’aquest projecte en què les AMPAs:

  • Mare de Déu del Carme (Terrassa)
    • Newsletter
  • Vedruna (Terrassa)
    • Robòtica
  • Maristes (Rubí)
    • Comunicació i TIC
  • IPSE (Barcelona)
    • AMPAs 2.0?
  • FEDAC Santa Coloma (Santa Coloma de Gramenet)
    • Comunicació i xarxes socials

ens parlaran de les seves experiències pel que fa a la Comunicació amb les famílies; noves tecnologies i xarxes socials.

La jornada tindrà lloc el diumenge, 21 de febrer (de 9.30 a 14 hores) a l’escola Mare de Déu del Carme (c. Independència, 107) de Terrassa.

Us recordem que la sessió és gratuïta per a les AMPAs federades a la CCAPAC. Per a les AMPAs no federades a la CCAPAC: 10 euros/persona

Trobareu més informació aquí.

AMPAsEnXarxa_3aEdició (pdf)

128-infoAPAs (pdf)

AMPAsEnXarxa_3aEdicio

És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?

Si ets dels que dedica més temps a reflexionar sobre el passat o elucubrar sobre el futur, estàs perdent l’oportunitat que et brinda viure el present, ser més productiu i gaudir de la vida.

mind full or mindful

“Pots fer qualsevol cosa, però no tot alhora”. Qui ho assegura és David Allen, creador de Getting Things Done, un mètode de productivitat personal. Molt abans, Gandhi també apostava per baixar el ritme quan deia que “hi ha coses més importants a la vida que augmentar la seva velocitat”. Tots els professionals són conscients, però pocs posen remei al que resulta més que evident. El bombardeig d’estímuls a través de multitud de canals, les interrupcions constants que provoca i la pressió per fer més amb menys fomenta la dispersió, redueix la productivitat, accelera el nostre ritme i ens aparta de les coses que realment importen. Centrar-se en una tasca sembla ser el secret per avançar en el nostre treball, reduir els nivells d’estrès i viure millor. D’això va el mindfulness (atenció plena), una tècnica que ben aplicada pot ser l’elixir per treballar i viure millor.

Què és?

Alejandra Vallejo-Nágera, psicòloga, divulgadora científica, escriptora i amb una experiència de quinze anys impartint aquesta disciplina en centres hospitalaris i també a professionals defineix el concepte: “És un entrenament mental per abordar la vida amb l’exigència que ella ens imposa però amb un desgast mínim per a la salut física, mental i emocional”. Formada a la Universitat de Massachusetts per Jon Kabat-Zinn, fundador d’aquesta tècnica, insisteix que “no es tracta de meditació, ioga o txi-kung, només utilitza els exercicis bàsics de respiració com a eina d’entrenament, així com altres per mantenir l’atenció , cosa que és molt fràgil”.

La Universitat de Harvard, entre d’altres, i les escoles de negocis ja inclouen programes d’aquest tipus per reduir els nivells d’estrès. Alberto Ribera, professor de l’IESE, explica que “a partir de l’experiència de diversos programes de mindfulness implantats en grans multinacionals, que es complementa amb les seves investigacions i la literatura científica, diversos autors defensen la seva utilitat per alliberar la ment de la sobrecàrrega que dificulta la concentració i llasta l’acompliment”.

Afegeix Ribera que “l’atenció plena permet potenciar una sèrie de funcions cognitives i executives, afavoreix un major grau de consciència i facilita els processos de regulació emocional, de manera que capacita l’individu per substituir les respostes automàtiques per altres més conscients i, per tant , més eficients”.

Pilar Jericó, presidenta de Be-Up, ha participat en aquests programes i els ha aplicat en la seva organització “per guanyar serenitat i una major temprança en la presa de decisions”. Recorda que fa un parell d’anys quant va estar a les oficines de Google a Mountain View (Califòrnia), el curs que més èxit tenia entre els enginyers era el de mindfulness, “perquè a través d’ell aconseguien desenvolupar les seves habilitats i ser més creatius”.

Sodexo tampoc és aliena a aquests efectes. Per això ha creat Mindful Sodexo, un portal en el qual ofereix informació per practicar aquesta disciplina; i va escollir a Kabat-Zinn per tancar la conferència Quality of Life que va celebrar la multinacional el maig passat a Nova York. “Diferents estudis indiquen que els programes d’atenció plena poden disminuir l’estrès i el dolor, i millorar el son, la productivitat i l’aptitud física. Els Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) semblen una solució efectiva i específica per als ocupadors que volen reduir els costos associats a l’estrès i ajudar els seus empleats a aconseguir una millor salut”, assegura François Gaffinel, director general de Sodexo BI, qui esmenta als doctors Alan Marlatt i Jean Kristeller per definir el concepte: “Simplement parar esment conscient a l’experiència actual moment a moment. És a dir, estar en el que ets i fer el que has de fer “.

moment-present

On aprenc?

El mindfulness és “una cosa tan simple, i complicat alhora, com estar present. Adquirir consciència plena del moment present”, afirma Carlos Rebate, directiu d’Indra i autor de La teva empresa secreta (Ed. Empresa Activa). Apunta a més que són “l’ansietat, l’estrès, el mal humor i la dificultat per connectar plenament amb nosaltres mateixos i amb els altres” les alertes que ens adverteixen que hem de practicar aquesta disciplina.

Si és el teu cas, convé que no et prenguis a la lleugera l’elecció d’un curs. Aquests programes solen tenir una durada mínima de cinc setmana i exigeixen un compromís seriós per un canvi de vida. Rebat afirma que un programa eficaç “ha de ser capaç d’aportar-nos eines per mantenir la presència enmig de la tempesta d’un dia normal”. Vallejo-Nágera diu que és bàsic que el formador tingui la formació oficial a MBSR: “Aquests programes persegueixen que l’individu s’adapti a la realitat sortejant els obstacles i patint el menys possible. Això modifica el cervell, de manera que la persona acaba tornant- més intel·ligent i es deteriora més tard”.

Conrear l’hàbit per estar en el present

Gill Hasson, autora de ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa), s’ha proposat que estar en el present es converteixi en un hàbit. “Un programa de ‘mindfulness’ eficaç ha de ser capaç d’alentir i enfocar el pensament, per ajudar a comprometre’t i concentrar-te en el que estàs fent ara. Frenar la respiració i el comportament. A més, és una manera de no jutjar, observar les experiències com una cosa nova, ser pacient i permetre que les coses succeeixin”, explica Hasson.

En la seva opinió, la capacitat que té la ment de pensar cap al passat i el futur no sempre és bona: “Massa sovint la vida està competint per una o altra cosa i no hi ha temps per experimentar què està passant en el moment, perquè estàs ocupat en assumptes que van succeir ahir o en el que faràs demà. Durant aquest temps la ment està parlotejant entre comentaris i judicis; altres vegades està encallada en l’ahir, tornant una i altra vegada a aquests assumptes o paralitzada per preocupacions sobre el futur”. Envoltar-se de persones positives, controlar l’enuig, acceptar el canvi i deixar d’avorrir són algunes de les normes que marca Hasson per centrar-se en el present.

mentellenaomenteplena

Entrenar-se per baixar el ritme

  • Fes menys coses. Porta a terme una cosa cada vegada i oblida’t del que no és important.
  • Fes-ho a càmera lenta. Si fas menys coses,? Et concentrarás millor.
  • Respira. Quan actuïs a corre-cuita fes pausa i respira fons.
  • Dóna’t més temps. Si vas de pressa d’un costat a un altre, és perquè reserves poc temps per a tu.
  • Crea més espai. Programa les teves activitats amb més marge.
  • Redueix els teus compromisos. Aprèn? A dir ‘no’.

Font: ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa)

Expansión.com

Les controvèrsies de la jornada intensiva a l’educació primària

Mentre els defensors argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí, els detractors asseguren que la mesura ampliarà la bretxa social.

jornada intensiva a primaria el periodico

 

Mentre els defensors de la jornada intensiva també en primària argumenten que els alumnes rendeixen millor al matí i recorden que l’horari compactat funciona ja en la gran majoria de les escoles espanyoles (a més de Catalunya, tampoc s’aplica en el País Basc, a Aragó i a la Comunitat Valenciana), els detractors del model sostenen que aquest vulnera l’equitat si no es preveuen activitats extraescolars gratuïtes.

EFICÀCIA EDUCATIVA

Discrepàncies entre els pedagogs

Entre els dubtes que suscita la jornada intensiva, són les pedagògiques les que més preocupen pares, professors i la pròpia Administració. També són les que més discrepàncies generen entre els pedagogs. Els experts que defensen l’horari compactat asseguren que aquest permet “concentrar l’espai cognitiu, per deixar reposar després el que han après”. També hi ha qui sosté que aquest sistema ofereix la possibilitat de donar més autonomia a l’estudiant, sobretot quan aquest ja té uns hàbits d’estudi adquirits. La Generalitat indica, per la seva part, que es redueix l’absentisme que es produeix a les tardes amb els alumnes que van a dinar a casa.

Els que la rebutgen diuen, en canvi, que els alumnes que tenen jornada intensiva al col·legi perden un 10% d’hores de son, ja que matinar no s’acostuma a compensar amb un avançament a l’hora d’anar a dormir. I discrepen amb l’afirmació que al matí el rendiment de l’estudiant és més gran, ja que, per contra, després de dinar solen recuperar energies.

IMPACTE SOCIAL

Menjadors i activitats extraescolars

Bastant més clares són les raons socials que esgrimeixen els contraris a la jornada intensiva. “És una mesura que sols es planteja a l’escola pública, de manera que, pel que s’ha vist a secundària, ha servit perquè la concertada no perdi quota de mercat”, clama Àlex Castillo, president de la Fapac. A més, afegix, “a l’ESO no s’està respectant el compromís que a la tarda s’oferirien activitats escolars al centre, cosa que suposa que sols realitzen aquestes activitats els alumnes que les poden pagar fora de l’institut”.

Per evitar-ho, Ensenyament exigeix als centres que volen participar a la prova pilot que “explicitin com vetllaran per l’equitat al centre”, segons la documentació a què ha tingut accés aquest diari. També se’ls demana que certifiquin “mesures perquè cap nen, per raons econòmiques, es quedi fora de les activitats organitzades a les tardes”.

RAONS NUTRICIONALS

No és saludable dinar tan tard

Mentre el Parlament estudia en comissió com reformar els horaris dels catalans i com adequar-los millor als ritmes biològics i a les convencions internacionals, algunes escoles estan parlant d’endarrerir l’hora de dinar dels nens, constata la sociòloga Elena Sintes, autora de diversos estudis sobre els temps escolars. “No és saludable menjar tan tard, el que s’aconsella és que la ingesta del migdia es realitzi entre les 12 i les 13 hores, com es fa de fet ara, amb la jornada partida”, afirma Sintes. A secundària els estudiants de centres amb jornada intensiva passen els matins amb dos entrepans: un, se’l prenen cap a les 10 hores (al primer pati) i, l’altre, cap al migdia.

En qualsevol cas, recorda Sintes (i amb ella coincideixen també les associacions de pares i la mateixa Generalitat), qualsevol decisió definitiva que es prengui haurà d’estar subjecta als resultats d’una avaluació.

MOTIVACIONS LABORALS

Una vella reclamació sindical

La implantació de la jornada intensiva a secundària va servir perquè els professors d’institut veiessin satisfeta una antiga reivindicació laboral, la de poder acabar de treballar a les tres de la tarda, com altres funcionaris. Amb tot, els directors d’alguns centres acollits a aquest model asseguren que la càrrega de treball segueix sent la mateixa i que a penes hi ha temps per fer un descans entre classes. Sigui com sigui, la veritat és que la ja exconsellera Rigau va aconseguir apaivagar amb aquesta mesura algun sindicat fins llavors molt bel·ligerant.

A primària, la reclamació per la intensiva no ha sigut tan tenaç. La recolzen USTEC i UGT, però CCOO no s’ha pronunciat mai obertament a favor. La Generalitat exigeix als col·legis que s’adhereixin al programa experimental que “s’expliciti de forma clara l’horari de cada mestre i que mentre hi hagi extraescolars a la tarda, es garanteixi sempre la presència d’un docent al recinte escolar”.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

No vaig fer la meva carrera per acabar aquí

El treball en alguna cosa relacionada amb el que s’ha estudiat és cada vegada menys el camí més idoni per triomfar professionalment.

BIOGRAFICO / GRAN WYOMING

José Miguel Monzón, llicenciat en medicina, ha triomfat com a ‘El Gran Wyoming’

Resulta difícil imaginar com seria acudir com a pacient a una consulta del doctor Monzón. Perquè, encara que llicenciat en Medicina, professió que va arribar a exercir durant un breu període de temps, estem tan acostumats a veure a El Gran Wyoming en la seva faceta televisiva que no el concebem vestint una bata blanca i amb un estetoscopi al voltant del coll. No és l’únic cas. Els actors John Cleese (Dret a Cambridge) i Natalie Portman (Psicologia a Harvard) o el cantant de Coldplay, Chris Martin (Història Antiga a University College de Londres), són exemples d’altres famosos universitaris a què la vida i el seu talent els portar a triomfar en camps molt diferents dels que inicialment marcaven els seus estudis superiors.

Una tradició familiar, una nota insuficient o que encara no hem trobat allò que ens apassiona, aquest “estimar el que es fa” de què parlava Steve Jobs, poden portar-nos a estudiar una carrera que no era en realitat la que més ens agradava.Una cosa que, segons els experts, no és la fi del món. “El pas per la universitat compleix una missió de desenvolupament i formació integral de la persona, però no té per què ser finalista pel que fa a determinar la seva futura professió”, assenyala Beatriz Vallejo, orientadora del Centre d’Orientació i Informació per a l’Ocupació (COIE ) de la Universitat Complutense de Madrid.

Si hi ha una carrera comodí, probablement aquesta sigui Dret.Segons les dades del Cens General de l’Advocacia hi ha uns 250.000 advocats col·legiats a Espanya. Però hi ha molts altres que han passat per aquesta carrera sense arribar a exercir mai com lletrats. Els trobem en consultores, gestories, mitjans de comunicació, organismes internacionals, ONG … la llista és interminable. I és que, com indica Consuelo Martínez-Sicluna, vicedegana d’Estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense, “el Dret forma part de la nostra vida quotidiana”.

Formació àmplia

“Els atemptats de París, el canvi climàtic, Internet … tot el que passa al nostre voltant té un suport jurídic”. Raonar, elaborar un discurs o ajudar a resoldre conflictes són algunes de les valuoses lliçons aplicables a qualsevol àmbit de l’existència que reben els estudiants d’aquesta especialitat. “Una formació àmplia, dinàmica i eficaç que et prepara per enfrontar-te a la vida”, resumeix Martínez-Sicluna.

Passió i disposició al canvi són per a Fernando Botella, director general de Think & Action, dos elements clau per arribar a triomfar en una professió diferent a la planejada. Uns factors que també ens serviran per vèncer el vertigen de tornar a començar i el pes d’aquests anys ‘perduts’ estudiant una altra cosa. “L’autoconeixement és essencial per saber gestionar aquesta incertesa. Quan el canvi de professió et ve imposat per altres o per les circumstàncies pot haver-hi una sensació de fracàs. Però si ets tu qui escull aquest camí perquè és el que et motiva, estàs disposat a assumir el risc”, assegura aquest biòleg de formació i especialista en lideratge i transformació organitzacional de professió.

Algunes empreses també estan disposades a assumir aquest risc contractant a perfils ‘intrusos’ per cobrir determinats llocs. Jaume Gurt, director general d’Infojobs, denuncia que la formació que els professionals reben en universitats i escoles de negocis tendeix cap a una excessiva uniformitat. “S’estan generant clons, i el mercat ja comença a demanar ‘elements estranys’ que aportin una manera diferent de pensar i fomentin així la innovació”, comenta aquest enginyer de Telecomunicacions amb un passat tecnològic abans de dedicar-se a la gestió de persones.

Contractarien a un pianista com a professor d’anglès? I a un jugador professional de rugbi? L’escola d’idiomes Vaughan si. Perquè han descobert que la perseverança del músic o la disciplina de l’esportista són qualitats molt útils per a l’ensenyament d’una llengua. “Per a nosaltres el professor és un facilitador, un coach que s’implica al 100% en una missió: que l’alumne aprengui i es convenci que pot aprendre. Busquem motivadors, i els millors solen sortir de persones inquietes, que persegueixen imprimir un canvi a les seves vides i no tenen por d’afrontar nous reptes “, explica la llicenciada en Dret Guadalupe Barrado, directora de Recursos Humans de Grup Vaughan.

Canvi planificat

Però un salt professional d’aquestes proporcions no pot fer-se efectiu de la nit al dia. Convé tenir un pla. Jaume Gurt aconsella que l’acostament a la nova àrea sigui gradual ia través de fórmules que no comprometin en excés. “Una bona manera de començar és practicant aquesta activitat com a hobby, provant, veient si aquesta experiència és tal com la imaginàvem. També és útil establir contacte amb persones que treballen en aquest sector o lloc que ens interessa perquè ens expliquin la seva experiència”.

La motivació és fonamental, encara que no sempre serà suficient. “Si als 40 anys vam decidir que el que ens mou és practicar la medicina o construir ponts però no tenim ni els estudis requerits ni les habilitats imprescindibles per exercir aquestes professions, potser no és impossible aconseguir el nostre objectiu en el llarg termini, però sí molt poc realista intentar-ho”, adverteix Fernando Botella.Abans de prendre cap decisió, recomana, haurem traslladar-li la consulta al nostre talent, és a dir, avaluar les nostres pròpies capacitats i circumstàncies. “Si el talent ens dóna permís, llavors podem plantejar-“.

boa mistura 14

Boa Mistura: CINCO CABEZAS, DIEZ MANOS, UN SOLO CORAZÓN

TRÀNSFUGUES IL·LUSTRES

Assegura que no va ser ell qui va deixar la medicina sinó la medicina la qual, cansada de donar-li oportunitats, el va deixar a ell.Perquè a José Miguel Monzón, El Gran Wyoming (Madrid, 1955), el canvi d’orientació professional li va venir rodat. “Jo era un hippie, ja tenia una banda de rock i pensava en el present. Treballant en un bar amb el mestre Reverend, em van oferir una feina a TVE i vaig anar empalmant un programa amb un altre, fins avui. He tingut sort”. No es penedeix però admet que aquesta seguretat té a veure amb que les coses li han anat bé.

Per a l’artista plàstic i llicenciat en Arquitectura Javier Serrano (Madrid, 1983) el salt va ser menys radical. Va passar de dissenyar i construir edificis a reinventar a través de les manifestacions d’art urbà que realitza per tot el món al costat dels seus companys del col·lectiu Boa Mistura. Assegura que li segueix fascinant l’arquitectura, encara que d’una manera més antropològic que professional. “De l’arquitectura em quedo amb una manera de reflexionar i d’interpretar la ciutat i l’estil de vida”, apunta. Ja pintava grafits des d’abans de la seva etapa universitària, però en 2009 tot es va precipitar. “Vam anar a Berlín a pintar un mural enorme. Vam passar-hi un mes. Aquí vam començar a fantasiejar amb la idea de viure del grafit. Va ser una decisió presa amb els budells”.

RAMÓN OLIVER – EL PAÍS

Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic

username_password_1000

Has tingut la brillant idea de protegir el teu compte personal a Twitter amb la contrasenya ‘123456‘? Doncs que sàpigues que milers d’usuaris d’arreu del món han fet el mateix que tu. Aquesta combinació numèrica encapçala, un any més, la llista de les 25 contrasenyes més utilitzades a internet i, per tant, de les més insegures. El llistat el publica anualment el portal Splashdata.

Els internautes continuen sent mandrosos a l’hora d’escollir les claus de segurerat per alcorreu electrònic, les xarxes socials i les diverses plataformes digitals a les quals estan subscrits. Tots aquests serveis digitals requereixen una contrasenya, ja sigui numèrica o una combinació de números i lletres, per evitar atacs informàtics. Però utilitzant mots o combinacions fàcils o recurrents aconseguim, justament, el contrari.

12 trucs per crear (i recordar) la contrasenya perfecta

Hi ha alguns mots i combinacions que, any rere any, continuen sent els més utilitzats, malgrat els avisos de les companyies que vetllen per la seguretat digital. D’altres són fruit d’un moment determinat. És el cas d”starwars‘, que enguany s’ha colat al rànquing de contrasenyes més utilitzades arran del nou lliurament de la cèlebre saga cinematogràfica.

‘123456’ i ‘password’ (contrasenya) es mantenen al capdavant del rànquing de pitjors contrasenyes des del 2011. Splashdata elabora anualment aquest llistat a través dels arxius de contrasenyes robades que els mateixos pirates informàtics difonen a través de la xarxa.

Aquest és el llistat amb les 25 pitjors contrasenyes del 2015, i la seva situació respecte del 2014:

  1. 123456 (manté la posició)
  2. password (manté la posició)
  3. 12345678 (puja una posició)
  4. qwerty (puja una posició)
  5. 12345 (baixa dues posicions)
  6. 123456789 (manté la posició)
  7. football (puja tres posicions)
  8. 1234 (baixa una posició)
  9. 1234567 (puja dues posicions)
  10. baseball (baixa dues posicions)
  11. welcome (nova)
  12. 1234567890 (nova)
  13. abc123 (puja una posició)
  14. 111111 (puja una posició)
  15. 1qaz2wsx (nova)
  16. dragon (baixa set posicions)
  17. master (puja dues posicions)
  18. monkey (baixa sis posicions)
  19. letmein (baixa sis posicions)
  20. login (nova)
  21. princess (nova)
  22. qwertyuiop (nova)
  23. solo (nova)
  24. passw0rd (nova)
  25. starwars (nova)

FRANCINA BOSCH – ARA.cat

%d bloggers like this: