Tinc vuit anys i ja no vull joguines


El rang d’edat en què els nens s’interessen per les nines i els jocs tradicionals torna a baixar

Joguines 8 anys LaVanguardia

Els qui tenen fills en aquesta franja d’edat ho hauran comprovat. Cada vegada els nens juguen menys anys amb joguines, i a partir dels 9 o 10 ja no tenen interès a demanar-los als Reis d’Orient. I si parlem de nines i altres joguines molt tradicionals, el rebuig –almenys en públic–, comença abans, els vuit. Les joguines es consideren cosa de criatures, i els nens d’avui es fan grans molt joves, entre altres raons perquè els mateixos pares i adults que els envolten els inciten des de petits que es comportin de forma més seriosa, mesurada i adulta. A això s’hi suma que els models que els proporcionen les sèries i els cantants de moda, fins i tot en la roba que fan servir, són una rèplica del món dels adults, de manera que tot els impulsa a fer-se grans molt aviat, la qual cosa repercuteix en l’ús de les joguines.

El fenomen no és nou. A començaments dels anys 90 ja es va observar un descens a la franja d’edat en què els nens s’interessen per les joguines a conseqüència de la irrupció de les consoles i els videojocs. Però els especialistes en la matèria asseguren que ara el rang d’edat ha tornat a baixar. “Amb l’auge de les tauletes s’ha produït una reducció més acusada perquè els nens entren al món de la tecnologia abans, a edats molt primerenques, i el joc amb joguines tradicionals queda relegat als més petits, cosa que, al seu torn, està portant als fabricants a centrar la seva oferta en aquestes edats més baixes i el resultat és que també les joguines s’infantilitzen”, assegura María Costa, responsable del departament de pedagogia de l’ Institut Tecnològic de Producte Infantil i Lleure ( AIJU) i coordinadora de la seva Guia de la Joguina, que aquest any ha analitzat l’evolució de la joguina i del joc infantil al llarg dels 25 anys de vida d’aquest organisme.

Explica que durant aquest període la franja d’edat en què els nens s’interessen per joguines també ha oscil·lat en funció de la joguina que es posava de moda. “A Espanya tradicionalment s’havia jugat amb nines sense problemes fins als 11-12 anys, però després va baixar fins als 8 o 9, i quan es van posar de moda les Bratz o les Monster High va tornar a pujar la demanda fins als 11 anys, per tornar a caure així que va passar el furor d’aquestes nines i va baixar de nou fins els 7 anys amb la princesa de Frozen”, exemplifica la pedagoga. I afegeix que el passa mateix amb les construccions: “El 2014, els muntatges de Star wars van tenir èxit i van captar públic de 9 a 11 anys, però són repunts pun-tuals”.

Psicòlegs, pedagogs i sociòlegs que segueixen l’evolució del joc asseguren que avui l’únic lloc on sobreviu l’esperit infantil de sempre i es juga entre iguals –sobretot a les ciutats– és el pati de les escoles, i allà no s’emporten joguines, de manera que als nens no els resulten tan útils i en canvi els atreu tenir allò que tenen els grans: l’ordinador, la tauleta o el mòbil.

L’estudi d’ AIJU fa palès que, a més de perdre abans l’interès per les joguines, els nens d’avui tenen menys temps per jugar que els de fa 25 anys, que entre deures i extraescolars pràcticament només juguen els caps de setmana i que els seus jocs són molt més sedentaris.

“El temps de lleure i de joc infantil cada vegada és menor i a més hi ha molts nens que no tenen parells per jugar perquè un percentatge molt elevat són fills únics, i això, unit al model de societat en què vivim, ha fet que els jocs de carrer i tradicionals s’hagin canviat per jocs més seden­taris, amb joguines que es poden utilitzar en espais i temps reduïts, i per l’ús de tecnologia, la qual cosa està transformant la socialització infantil a través del joc”, explica Jaume Bantulà, professor i investigador de Blanquerna-URL i membre de l’ Observatori del Joc Infantil ( OJI).

Emfatitza que “abans el que els nens feien en sortir de l’ escola era jugar amb altres nens, i ara la seva agenda està carregada d’activitats extraescolars utilitàries, inclòs l’esport, que en comptes de ser una activitat física i lúdica és una cosa una mica reglada, de manera que els nens no tenen marge per jugar amb altres nens en un joc lliure, en el qual no se sentin vigilats ni observats”.

Pel que fa a això, María Costa explicita que avui dia els adults som menys sociables per les circumstàncies i el ritme de vida que portem i perquè volem viure el nostre espai de forma independent, i això es tradueix que els nens viuen molt aïllats, sobretot a les ciutats.

“Moltes vegades l’ escola no és a prop d’on viuen i, com que no es conviu amb els veïns, la realitat és que al mateix edifici poden estar jugant sis o set nens a les seves respectives habitacions, de forma solitària, quan si es coneguessin podrien jugar junts”, detalla. I afegeix que aquest és precisament el ganxo de les pantalles, “que interactues però no necessites ningú per jugar”.

Per canviar aquesta situació i facilitar més temps de joc als nens, Bantulà considera que és imprescindible millorar la conciliació de la vida familiar, però també transformar els carrers, que la societat deixi de veure el joc com una pèrdua de temps i l’assumeixi com un dret dels nens i es prenguin accions públiques i privades per tal de crear zones urbanes infantils i sales comunitàries de joc als edificis, de la mateixa manera que s’ha fet una aposta per crear carrils bici a molts pobles i ciutats per tal de facilitar l’ús d’aquest mitjà de transport. “Els nens no s’interessen gaire per les joguines, però sí que reclamen temps per jugar i que es jugui amb ells”, indica.

Quant a això, l’estudi que han fet els responsables de la Guia de la Joguina mostra que els pares i mares d’ara dediquen més temps que els del 1990 a participar dels jocs i del temps de lleure dels fills, que tenen molt en compte les seves peticions (els nens influeixen en més del 60% de les compres familiars) i que els permeten l’ús de pantalles per jugar perquè ho veuen com una manera de tenir-los entretinguts.

“D’una banda, els nens deixen abans les joguines, però de l’altra ara també juguen els adults, joves i grans, perquè es dedica més atenció als fills i néts”, explica Costa.

El repàs d’aquests últims 25 anys del joc infantil evidencia que també hi ha un abans i un després en el mercat de la joguina. Als noranta predominava el joc d’imitació de la vida real i, en conseqüència, el món adult era el tema principal de les joguines. Avui predomina el joc de rol de mons imaginaris. Les sèries i els videojocs tenen molt d’impacte i les joguines es vinculen a mons de fantasia. Això pel que fa a les joguines noves, però també a les clàssiques, que es revisen i actualitzen per ajustar-se a aquests interessos nous.

“Avui totes les joguines són més vistoses i incorporen més elements que el seu equivalent de fa dues dècades; si abans un circuit de cotxes reproduïa un garatge o un taller del món real, ara s’ubica en un món de fantasia amb acció, efectes sorpresa, impactes visuals o monstres imaginaris per atreure els nens”, explica Costa. Les joguines actuals també inclouen elements tecnològics per acostar-les a la realitat quotidiana d’avui –“la Nancy Escola d’Ungles incorpora un eixugador d’ungles led perquè moltes mares i tietes en tenen i a les criatures els atreuen els elements fashioni cool del món adult”, exemplifica– i accessoris que obren la porta a la creativitat i les manualitats, que són valors cotitzats en la actualitat.

Els experts insisteixen en la importància de triar bé les joguines en funció del gust i desenvolupament de cada criatura. “Els nens no volen joguines cares, sinó que siguin divertides i serveixin d’excusa per tenir temps i espai de joc; no necessiten un armari ple de joguines, sinó objectes que despertin interès i ganes de jugar, perquè l’objectiu del nen no és la joguina –que només sorprèn quan s’obre la caixa–, sinó el joc”, remarca Bantulà.

MAYTE RIUS – LA VANGUARDIA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: