Els reptes TIC en l’àmbit educatiu


La competència digital és clau en qualsevol entorn laboral actual, però… com s’han d’entrenar les habilitats TIC dels infants,considerats els veritables nadius digitals, des de l’escola? Quins reptes suposen per als docents, les editorials i els altres actors que intervenen en el sistema educatiu?

Que les TIC són una realitat que ha arribat per quedar-se i facilitar-nos el nostre dia a dia és innegable. Les possibilitats són exponencials, sobretot pel que fa a l’àmbit educatiu, però… quins són els beneficis tangibles que aporten en l’aprenentatge d’infants i adolescents? “Encara no es coneixen del tot, però en tot cas queda clar que per conèixer els beneficis de qualsevol cosa s’ha de provar amb certa continuïtat i amb voluntat explícita que funcioni”, subratlla la vicepresidenta del Clúster Edutech, Elisabet Marill.

No hi ha dubte que la potència i la versatilitat dels continguts digitals o els projectes de base tecnològica tenen efectes positius en aspectes “com la motivació dels alumnes, la personalització de la tasca educativa i la facilitat que ofereix per fer feines col·laboratives”.

Cada centre educatiu ha reaccionat lliurement al paradigma digital que, a poc a poc, dibuixaven les TIC. Hi ha qui les ha ignorat de ple, qui les ha anat utilitzant de manera progressiva i qui s’ha llançat de cap a aquesta nova realitat. Una realitat que intensifica el rol dels alumnes com a subjectes actius i decisius del seu propi aprenentatge, i que dota els professors d’un nou paper que els allunya de les classes magistrals per passar a treballar de manera més col·laborativa, guiant els alumnes, motivant-los i acompanyant-los en els seus aprenentatges.

El més important és crear un ecosistema tecnològic propi, com el de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat, en el qual fa deu anys que treballen. Al centre, les tecnologies -considerades pel seu director, Jordi Carmona, com “un tractor de la didàctica”- esdevenen una eina incorporada amb total naturalitat des d’infantil fins a segon de batxillerat, en funció de les necessitats de cada etapa. A partir de cinquè de primària tots els alumnes disposen del seu dispositiu i els alumnes d’ESO i batxillerat poden utilitzar el mòbil a l’aula, “sempre que se’n faci un bon ús”, destaca Carmona. Com educa el centre en aquest bon ús de les TIC, les xarxes socials i els telèfons mòbils? “Molt simple, a través de la llibertat i de la responsabilitat, ja que prohibir no educa”.

Flexibilitat i diversitat

A la Garbí Pere Vergés d’Esplugues no treballen amb llibres de text, sinó que els docents elaboren el seu propi contingut i el desen al Moodle, on passa a estar a l’abast d’alumnat i professorat. D’aquesta manera, diu Carmona, “les tecnologies no són només una eina de consulta, sinó que també serveixen per dissenyar el dossier d’aprenentatge de l’alumne i per desar i compartir els continguts elaborats a classe”. L’escola també treballa per projectes globals i interdisciplinaris, fet que facilita que “la tecnologia entri a l’aula de manera natural i sigui un element formatiu i competencial més”. Així, els alumnes poden fer servir la tauleta per fer un disseny a plàstica, una gràfica a matemàtiques o calcular una velocitat a educació física, entre d’altres. “Tot això, al final, lliga de ple amb la idea d’educació inclusiva, que respecta i respon als diferents talents, diversitats i dificultats d’aprenentatge coexistents a l’aula”, conclou Carmona.

Un reflex de la realitat

En línies generals, cal que la comunitat docent aculli aquestes eines amb naturalitat i, sobretot, observant com es fan servir també en la societat. Considerar l’escola com un entorn diferent del social significa per a Elisabet Marill, d’Edutech, “anar contra el que és l’assumpció natural d’una nova eina, que, evidentment, s’ha de dotar d’una finalitat educativa i integrar-la dins els processos d’aprenentatge”.

En aquests nous entorns d’aprenentatge, però, hi ha algunes indústries, com l’editorial i la de les mateixes TIC, que han hagut d’anar de bracet de les escoles a l’hora d’implementar tots els recursos didàctics que requereixen. És el cas de Digital-Text, que ja va néixer com a editorial digital per resoldre un dels reptes cabdals que suposa l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu. “Vam elaborar una proposta curricular que permetés a docents i alumnes disposar del contingut digital que desenvolupava la proposta curricular de cada matèria i curs”, explica Aitor Mensuro, el seu director. L’editorial va crear contingut digital interactiu, motivador, multimèdia, autocorregible, etc. “Uns continguts que es plantejaven sobretot pensant en l’ús del material digital que el professor faria des de la pissarra digital, que posteriorment l’alumnat podria treballar des de casa”, continua Mensuro.

L’altre gran repte de l’ús educatiu de les TIC era crear una infraestructura que permetés el flux dels elements que conformen aquest nou escenari i que connectés centres escolars, docents, alumnat i famílies. Un àmbit en el qual treballa Clickedu, que l’any 2005, juntament amb l’Escola IPSE, de Barcelona, va començar a imaginar un entorn de comunicació i col·laboració entre família i escola i entre alumnes i mestres. La plataforma que la companyia posa a l’abast de les escoles per crear el seu propi ecosistema tecnològic no és, segons els seus directors, Montserrat Brau i Ignasi Nogués, “un vestit a mida, però sí un pret-à-portercapaç d’incorporar i configurar noves aplicacions en funció de les necessitats de les escoles”.

ESTHER ESCOLÁN – ARA CRIATURES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: