Les noves cares de l’anorèxia: noies més joves i nois més visibles

És la malaltia mental amb major mortalitat per sobre d’esquizofrènia o el trastorn bipolar

anorexia veure's grossa al mirall

Un de cada 250 adolescents patirà algun trastorn alimentari. El més greu d’ells és l’anorèxia, una malaltia mental que cada vegada s’inicia en noies més joves (entre 13 i 14 anys) i que, gràcies a un millor diagnòstic, s’està fent més visible en els nois.

“Minimitzar aquest tipus de trastorns pot portar a conseqüències nefastes”, ha advertit la doctora Montserrat Graell, coordinadora del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, en el qual s’integra la unitat de trastorns d’alimentació del nen i de l’adolescent .

Amb motiu de la celebració el 30 de novembre, del Dia Internacional contra els trastorns alimentaris, aquesta psiquiatre “en poques paraules” defineix l’anorèxia com “una alteració mental que deriva en una alteració de la conducta consistent en l’obsessió per perdre pes i en tenir una imatge corporal distorsionada “.

A l’Estat espanyol pot haver unes 400.000 dones amb anorèxia nerviosa i, encara que la prevalença de la malaltia es manté estable des dels anys 90, el destacable ara és l’avançament en l’inici de la malaltia, des dels 15 anys fins als 13-14 i, fins i tot, abans.

Això té a veure, segons la doctora Graell, amb l’avançament de la menarquia (primer episodi de la menstruació) que s’està produint en tots els països occidentals. I és que l’entrada a la pubertat “encén”, d’alguna manera, la vulnerabilitat genètica que pot existir.

Tampoc es pot afirmar que s’estigui produint un increment de la prevalença en els homes. La proporció de 9 noies per cada noi es manté.

El que sí està passant, ha explicat aquest psiquiatre, és que la malaltia està ara menys estigmatitzada en els xavals i s’ha avançat en el diagnòstic d’aquests: es detecta abans i de forma més precisa. “Els xavals s’han fet visibles”, ha resumit.

L’anorèxia és la malaltia mental amb més mortalitat (5%), per sobre d’altres com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar. La primera causa són les complicacions cardiovasculars derivades de la desnutrició i, en segon lloc, els suïcidis.

No obstant això, la doctora Graell vol llançar un missatge d’esperança.Quan es detecta precoçment, en un 60% dels casos s’aconsegueix una remissió total dels símptomes i en un 20% es cronifica.

En el curs de la malaltia també hi ha hagut “un canvi important”.Mentre en els 80 la majoria dels pacients eren diagnosticats en un estadi avançat que requeria la seva hospitalització, ara gràcies al diagnòstic precoç “arriben menys deteriorats i poden rebre tractament ambulatori”, bé en els centres de salut o als hospitals de dia.

Per a Carlos Mur, coordinador científic de l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut (SNS), en l’anorèxia crònica “cal recuperar el concepte de persona” i la funcionalitat que l’afectat ha perdut com a conseqüència de la malaltia.

Amb aquest objectiu, l’estratègia del Ministeri de Sanitat preveu la creació d’un programa d’atenció domiciliària, posant en marxa pisos terapèutics que permetin la separació de l’entorn familiar.

“Això és important perquè moltes vegades l’àmbit familiar perpetua i cronifica el trastorn de conducta alimentària”, ha explicat a Efe el doctor Mur, que ha destacat que aquest tipus de pisos potencia l’autonomia del pacient i el desenvolupament d’hàbits saludables per anar recuperant poc a poc les responsabilitats acadèmiques, laborals i socials.

Estarien destinats a pacients amb trastorn alimentari crònic, que tenen ja una pauta alimentària, hàbits més saludables en la ingesta i, en el cas de les persones amb bulímia, que hagin eliminat ja la conducta purgativa.

En el document en què treballa el Ministeri de Sanitat es fa també especial èmfasi en la creació de programes dirigits a la prevenció de la conducta suïcida, a través del control d’impulsos i autolesions i en les teràpies familiars i de parella “que tenen un paper important en el manteniment de conductes patològiques “.

Mur ha subratllat que l’anorèxia és també un trastorn de la identitat, que va més enllà de la mera aparença física. “Permetre a la persona construir un projecte vital i regenerar les seves relacions personals i familiars” és fonamental.

“El sentit de la vida que la persona ha de recuperar és base. No obstant això, la resta és posar pedaços. Qui té un per què per viure pot suportar qualsevol com i aquest ‘per què’ és el que cal atorgar a la persona amb trastorn alimentari crònic”, ha destacat.

Font Deia

anorexia masculina

El gihadisme apunta a l’escola

La propaganda de l’ Estat Islàmic arremet contra la laïcitat francesa. La llibertat de pensament, l’imperi de la raó, la igualtat de sexes… els islamistes abominen els principis de l’escola republicana laica.

Liberté escola laica francesa_CAT

Puntal de la República, el sistema d’educació nacional francès serà el pròxim objectiu d’atemptats de l’ Estat Islàmic (EI) a França? Així ho anuncia la propaganda de l’organització, amb demencials crides a fer atacs contra els ensenyants que propaguen una laïcitat considerada “diabòlica”.

Les autoritats i agències de seguretat prenen mesures amb certa discreció, evitant que s’escampi l’alarma en un terreny tan sensible i que afecta de ple les famílies del país, però el sistema educatiu és, des de fa anys, un ­espai de tensions que van en ­augment.

A una banda hi ha els partidaris d’una laïcitat estricta i rigorosa que adquireix un caire semblant a una “antireligió d’ Estat”, com diu el filòsof esquerrà Regis Débray. A l’altra, els qui reivindiquen les seves creences religioses musulmanes com a dret bàsic i denuncien la laïcitat, hereva de la il·lustració, com una tapadora ideològica de la xenofòbia l’estigmatització i la islamofòbia.

En els dos camps es detecta una agressivitat en alça, i és en aquesta bretxa on sembla voler incidir l’ Estat Islàmic.

“És clar que els ensenyants de l’educació nacional que propaguen la laïcitat estan en guerra oberta contra la família musulmana”, es llegeix en l’últim número de la revista Dar , l’ òrgan de propaganda de l’ Estat Islàmic, de 58 pàgines a tot color i en llengua francesa.

Qualificada de “judeomaçò­nica”, l’educació laica francesa té per objectiu “inculcar en els nens i adolescents els comportaments més abjectes”, explica la revista, el titular general de la qual és “ França agenollada”.

La laïcitat, la carta de la qual estableix, entre altres coses, que “està prohibit portar signes o indumentàries amb què els alumnes manifesten ostensiblement una pertinença religiosa”, és un sistema “construït contra la ­religió”, assenyala la revista. En qualitat d’“única religió veritable, l’islam no pot coexistir amb la ­laïcitat”, afirma. “Homes i dones no són iguals (…), les dones ­vir­tuoses són obedients als seus marits”, diu. “El caràcter mixt de les escoles propicia la forni­cació”, continua per acabar: “Si portes el teu fill a l’escola republicana, acceptes que s’ empassi aquestes farinetes de descreença corrupta que el porta a l’infern”.

L’amenaça directa que aquest discurs mostra ha portat les autoritats a adoptar mesures excepcionals. Des de fa mesos les agències de seguretat mantenen contactes regulars amb els quadres educatius per incentivar la detecció d’elements radicals a les escoles.

Després dels atemptats del ­gener passat contra la revista ­satírica Charlie Hebdoel sistema educatiu va jutjar a la baixa els incidents contra els minuts de silenci mantinguts als centres. A l’escola de formació de professorat d’una de les banlieues de París va esclatar llavors un conflicte per la norma contra el vel, una d’aquestes indumentàries prohibides, que afecta l’ensenyament mitjà però no la universitat. Algunes graduades en pràctiques acudien als cursos amb vel. El professorat ho va prohibir perquè considera que els alumnes, remunerats pel sistema d’educació, tenien estatus de funcionari. La prohibició va ser considerada “humiliació” pel sindicat d’es­tudiants, que va denunciar “observacions racistes i el rebuig d’acceptar les dones velades en els cursos”.

“Evito anar a la feina amb cotxe”, explicava un professor del centre del bàndol antivel que va demanar protecció policial per sentir-se amenaçat.

A Lió, dues estudiants de ­Pedagogia velades que van sol·licitar fer les pràctiques a Bèlgica, van tornar fa uns mesos sota control policial, per haver dedicat les pràctiques a mantenir contactes amb mitjans gihadistes de la ­ciutat belga de Verviers. El centre de Lió va adoptar sancions contra elles i poc després els seus directius van rebre amenaces de decapitació, explica un dels ­responsables en condicions d’anonimat.

Després dels atemptats del 13 de novembre de París, el minut de silenci observat als centres d’ensenyament ha estat presentat com a obligatori, amb els rectors demanant els professors que assenyalessin els alumnes que adoptessin comportaments hostils al dol.

Des de dimarts, un pla de vigilància per a les escoles de la regió de París ha introduït el control visual de bosses de mà a l’entrada dels centres, la comprovació sistemàtica de la identitat de les persones alienes als establiments, la prohibició d’aparcar als voltants d’escoles i liceus (instituts), així com la crida a informar de qualsevol comportament o objecte sospitós.

L’obvi objectiu per a França de l’ Estat Islàmic és propiciar l’autodestrucció de la seva societat, assenyalen els observadors, és a dir: convertir aquestes tensions existents en un veritable i obert conflicte intern nacional que degeneri en un enfrontament generalitzat entre la majoria de tradició cristiana, que es va espolsar la religió amb la Revolució del 1789, i la voluminosa minoria de ciutadans i immigrants, nacionalitzats o no, principalment magribins de tradició musulmana heretada del passat colonial.

Per més que el missatge que la propaganda gihadista llança contra la laïcitat sigui universalment percebut com a demencial, una evolució lliberticida i intolerant contra tot el musulmà enmig de l’ambient d’ unió nacional que propicia el decretat estat d’emergència, podria ser letal i abonar la divisió. Els francesos de cultura musulmana viuran aquest am­bient com una grau més de la seva estigmatització.

RAFAEL POCH – LA VANGUADIA

%d bloggers like this: