Abans de les primeres paraules

Des que neixen i fins als dotze mesos, els nadons aprenen a reconèixer la llengua en què se’ls parla, a interactuar amb els que els l’envolten o a fer les primeres vocalitzacions i balbotejos.

Aquesta nova web, anomenada “Abans de les primeres paraules”, se centra en aquest fenomen i a explicar a pares i educadors infantils la manera com el nadó percep i s’expressa abans de saber parlar. Dóna consells, com ara imitar els seus gestos o parlar-li de manera molt expressiva.

La web també recull vídeos i textos molt entenedors, basats en les últimes investigacions en aquest camp; així com entrevistes amb experts per ajudar a potenciar tots aquests precursors del llenguatge. També té un apartat de preguntes freqüents, en què aclareixen, per exemple, els dubtes sobre els beneficis de parlar dues llengües a casa.

La web és un projecte de RecerCaixa, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, i la participació de la Universitat de Sheffield, al Regne Unit. Pels impulsors del projecte: “l’objectiu era doble: d’una banda, aprofitar les TIC per posar a l’abast de pares i educadors els coneixements més recents sobre quins són els precursors del llenguatge i sensibilitzar-los de la importància de potenciar-los i, de l’altra, estudiar aquests precursors des d’una perspectiva multidisciplinària integradora, i avaluar l’efecte de les respostes dels adults en el seu desenvolupament.”

“Abans de les primeres paraules” està disponible en català, castellà i anglès.

Espai Internet

Abans de les primeres paraules - vídeos

Consells (d’expert) per comprar videojocs per a nens

Parlem amb el psicòleg Héctor Fuster, autor de ‘Els nostres fills i els seus videojocs’

videojocs 01

A l’hora de comprar un videojoc a un nen, no només cal tenir en compte que el contingut li resulti interessant, sinó també que sigui apropiat per a la seva edat i, fins i tot, que pugui ser una experiència constructiva. Aquesta tasca que pot ser fàcil per a una persona coneixedora del món de l’entreteniment electrònic, pot esdevenir un mal per a una altra que no estigui tan acostumada a jugar.

Héctor Fuster és psicòleg especialitzat en trastorns relacionats amb les noves tecnologies i acaba de publicar Els nostres fills i els seus videojocs (ed. STAR-T Magazine Books, 2015), un llibre que analitza les oportunitats educatives d’aquest mitjà i ofereix consells a l’hora triar que títols són els més indicats. Davant les imminents compres nadalenques, el seu autor ens proposa cinc consells bàsics a l’hora de comprar videojocs per als més petits.

1. Incloure al nen en el procés de selecció

Més enllà d’anar a la botiga i seleccionar un dels videojocs exposats, Fuster proposa intentar conèixer aquells jocs que més li interessen al nen i fins i tot fer que participi activament en la decisió.

“Cal incloure el nen en el procés de selecció ja que al cap ia la fi el regal és per a ell. És un temps de qualitat previ a la compra que pares i fills poden passar junts. Però igualment, tampoc cal oblidar el paper protector dels pares, perquè potser el nen vol un joc que no li toca per edat, i també cal posar límits.”

2. Informar-se de en què consisteix el joc amb vídeos o ressenyes

Abans d’anar a la botiga o de comprar el joc per internet, és interessant informar-se sobre el títol en qüestió veient vídeos i imatges del mateix, cosa que també pot fer-se acompanyat de l’infant. Una altra forma d’informar-se és llegint ressenyes sobre el joc pot saber si oferirà algun tipus de contingut constructiu.

“Encara que els pares no siguin experts en videojocs, a partir de l’imaginari visual de la seva portada ja poden fer una primera selecció. Però més enllà d’aquesta primera impressió cal observar en què consisteix el joc i quines són les seves mecàniques. Per exemple, títols com Ori and the Blind Forest, SteamWorld Dig o Teslagrad semblen els típics jocs de plataformes amb estètica per a nens, però també tenen molta profunditat”.

3. No sempre ha de ser un joc físic

Molts dels jocs més recomanats per als més petits no es solen trobar a les botigues ni compten amb una edició en format físic. Títols com Kerbal Space Program, un simulador espacial que reprodueix de forma simpàtica la complexitat d’un viatge espacial, només està disponibles com a descàrrega a internet, però això no fa que no puguin ser un bon regal.

“Jocs molt recomanables com Kerbal Space Program no compten amb edició física, però això no ha de ser un problema. Per exemple, en aquest cas pots acompanyar el regal d’una joguina en forma de coet. Al final la caixa és només l’embolcall, l’important és el joc i el que farem amb aquest regal perquè, en realitat, estem regalant una experiència”.

4. Escollir la plataforma que ofereixi els jocs més acords a l’edat

Consola de sobretaula o portàtil? La mateixa que tenen els seus amics o una altra amb un catàleg de jocs més apropiats? Aquestes són algunes preguntes que els progenitors es fan a l’hora d’adquirir una consola per als seus fills. Per Fuste cada plataforma té uns jocs més indicats per a cada edat.

“Si el nen té 12 anys o menys la plataforma predilecta ha de ser de Nintendo, és aquí on trobarà una major varietat de videojocs per a aquesta edat que si agafa una consola com PlayStation 4 o Xbox One. Aquestes dues estan més recomanades per a un target que seria de 13 anys en endavant. I tampoc cal oblidar-se del PC, potser la plataforma més recomanable, però també la que demana un major nivell d’exigència per part de l’usuari a causa de la gran oferta de jocs que ofereix”.

5. El codi PEGI com a punt de referència, però no com a únic indicador

El sistema PEGI és un logotip informatiu que pot trobar-se en la caixa dels videojocs i que des de l’any 2003 ofereix una orientació sobre l’edat recomanada i sobre alguns continguts d’aquest joc. Tot i que s’ha demostrat que el codi no sempre és tan encertat com hauria, Fuster recomana tenir-lo en compte com a punt de referència.

“És un primer punt de vista, està clar que si veus un ‘+18’ a la caixa ja ni t’ho pensaràs a l’hora de comprar-lo. Però igualment, encara que el joc indiqui que és l’edat apropiada, el pare ha de fer l’esforç per intentar conèixer quines són les seves mecàniques. Hi ha moltes coses que el PEGI no t’indica, i no és tan difícil identificar-les. Sempre es pot buscar una anàlisi del joc i internet i comprovar com tot i ser un títol apropiat per a l’edat pot tenir mecàniques que potser no són les més aconsellables per a un nen”.

ALBERT GARCÍA – LA VANGUARDIA

AMPA IPSE NEWS #075

AMPA IPSE NEWS #075

un espai per a la comunicació i per a la participació

17/12/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
BONES FESTES 2015-2016!!! BONES FESTES 2015-2016!!!

Tots els membres de la Junta de l’AMPA-IPSE volem desitjar-vos un feliç Nadal i que el proper any 2016 sigui ple de joia i bons moments….
Tinc vuit anys i ja no vull joguines Tinc vuit anys i ja no vull joguines

El rang d’edat en què els nens s’interessen per les nines i els jocs tradicionals torna a baixar Els qui tenen fills en aquesta franja d’edat ho hauran comprovat. Cada vegada els nens juguen me…
“Fair play” – Exemple d’esportivitat en benjamins “Fair play” – Exemple d’esportivitat en benjamins

L’entrenador del CF Aielo va donar un emotiu discurs als seus pupils perquè es posessin en el lloc d’un rival molt inferior. Un petit equip valencià ha donat una lliçó d’esporti…
L’associació Kafa, “prou” en àrab, contra els matrimonis infantils L’associació Kafa, “prou” en àrab, contra els matrimonis infantils

Qui tolera un matrimoni d’un home de 41 anys amb una nena de 12′ A molts països islàmics, aquest tipus d’enllaços estan permesos per part dels tribunals religiosos, que són els encarregats d’aprov…
Ada Lovelace, la informàtica té nom de dona Ada Lovelace, la informàtica té nom de dona

Ada Lovelace, la primera programadora de la història retratada als 21 anys, (1836). Són les matemàtiques patrimoni exclusiu dels homes’ Són capaces les dones de destacar en les ciències exactes’…
6 coses que mai faria un nadiu digital 6 coses que mai faria un nadiu digital

Fer doble clic en un enllaç, escriure amb el dit índex o llegir-se el manual d’un dispositiu. Si fas això ets un immigrant digital. L’enfrontament a les aules de dues generacions, la que ha crescut…
Professors catalans clamen contra Merlí (TV3) per crear falses expectatives en pares i alumnes Professors catalans clamen contra Merlí (TV3) per crear falses expectatives en pares i alumnes

El malestar per Merlí entre la comunitat educativa també respon a una nova actitud de les famílies. Estem farts de trobar-nos alumnes a la porta de casa amb problemes personals. Ni ens interesse…
Els reptes TIC en l’àmbit educatiu Els reptes TIC en l’àmbit educatiu

Un àmbit en el qual treballa Clickedu, que l’any 2005, juntament amb l’Escola IPSE, de Barcelona, va començar a imaginar un entorn de comunicació i col·laboració entre família i escola i ent…
Les noves cares de l’anorèxia: noies més joves i nois més visibles Les noves cares de l’anorèxia: noies més joves i nois més visibles

Un de cada 250 adolescents patirà algun trastorn alimentari. El més greu d’ells és l’anorèxia, una malaltia mental que cada vegada s’inicia en noies més joves (entre 13 i 14 anys) i que, gràcies…
El gihadisme apunta a l’escola El gihadisme apunta a l’escola

La propaganda de l’ Estat Islàmic arremet contra la laïcitat francesa. La llibertat de pensament, l’imperi de la raó, la igualtat de sexes… els islamistes abominen els principis de l’escola…

Tinc vuit anys i ja no vull joguines

El rang d’edat en què els nens s’interessen per les nines i els jocs tradicionals torna a baixar

Joguines 8 anys LaVanguardia

Els qui tenen fills en aquesta franja d’edat ho hauran comprovat. Cada vegada els nens juguen menys anys amb joguines, i a partir dels 9 o 10 ja no tenen interès a demanar-los als Reis d’Orient. I si parlem de nines i altres joguines molt tradicionals, el rebuig –almenys en públic–, comença abans, els vuit. Les joguines es consideren cosa de criatures, i els nens d’avui es fan grans molt joves, entre altres raons perquè els mateixos pares i adults que els envolten els inciten des de petits que es comportin de forma més seriosa, mesurada i adulta. A això s’hi suma que els models que els proporcionen les sèries i els cantants de moda, fins i tot en la roba que fan servir, són una rèplica del món dels adults, de manera que tot els impulsa a fer-se grans molt aviat, la qual cosa repercuteix en l’ús de les joguines.

El fenomen no és nou. A començaments dels anys 90 ja es va observar un descens a la franja d’edat en què els nens s’interessen per les joguines a conseqüència de la irrupció de les consoles i els videojocs. Però els especialistes en la matèria asseguren que ara el rang d’edat ha tornat a baixar. “Amb l’auge de les tauletes s’ha produït una reducció més acusada perquè els nens entren al món de la tecnologia abans, a edats molt primerenques, i el joc amb joguines tradicionals queda relegat als més petits, cosa que, al seu torn, està portant als fabricants a centrar la seva oferta en aquestes edats més baixes i el resultat és que també les joguines s’infantilitzen”, assegura María Costa, responsable del departament de pedagogia de l’ Institut Tecnològic de Producte Infantil i Lleure ( AIJU) i coordinadora de la seva Guia de la Joguina, que aquest any ha analitzat l’evolució de la joguina i del joc infantil al llarg dels 25 anys de vida d’aquest organisme.

Explica que durant aquest període la franja d’edat en què els nens s’interessen per joguines també ha oscil·lat en funció de la joguina que es posava de moda. “A Espanya tradicionalment s’havia jugat amb nines sense problemes fins als 11-12 anys, però després va baixar fins als 8 o 9, i quan es van posar de moda les Bratz o les Monster High va tornar a pujar la demanda fins als 11 anys, per tornar a caure així que va passar el furor d’aquestes nines i va baixar de nou fins els 7 anys amb la princesa de Frozen”, exemplifica la pedagoga. I afegeix que el passa mateix amb les construccions: “El 2014, els muntatges de Star wars van tenir èxit i van captar públic de 9 a 11 anys, però són repunts pun-tuals”.

Psicòlegs, pedagogs i sociòlegs que segueixen l’evolució del joc asseguren que avui l’únic lloc on sobreviu l’esperit infantil de sempre i es juga entre iguals –sobretot a les ciutats– és el pati de les escoles, i allà no s’emporten joguines, de manera que als nens no els resulten tan útils i en canvi els atreu tenir allò que tenen els grans: l’ordinador, la tauleta o el mòbil.

L’estudi d’ AIJU fa palès que, a més de perdre abans l’interès per les joguines, els nens d’avui tenen menys temps per jugar que els de fa 25 anys, que entre deures i extraescolars pràcticament només juguen els caps de setmana i que els seus jocs són molt més sedentaris.

“El temps de lleure i de joc infantil cada vegada és menor i a més hi ha molts nens que no tenen parells per jugar perquè un percentatge molt elevat són fills únics, i això, unit al model de societat en què vivim, ha fet que els jocs de carrer i tradicionals s’hagin canviat per jocs més seden­taris, amb joguines que es poden utilitzar en espais i temps reduïts, i per l’ús de tecnologia, la qual cosa està transformant la socialització infantil a través del joc”, explica Jaume Bantulà, professor i investigador de Blanquerna-URL i membre de l’ Observatori del Joc Infantil ( OJI).

Emfatitza que “abans el que els nens feien en sortir de l’ escola era jugar amb altres nens, i ara la seva agenda està carregada d’activitats extraescolars utilitàries, inclòs l’esport, que en comptes de ser una activitat física i lúdica és una cosa una mica reglada, de manera que els nens no tenen marge per jugar amb altres nens en un joc lliure, en el qual no se sentin vigilats ni observats”.

Pel que fa a això, María Costa explicita que avui dia els adults som menys sociables per les circumstàncies i el ritme de vida que portem i perquè volem viure el nostre espai de forma independent, i això es tradueix que els nens viuen molt aïllats, sobretot a les ciutats.

“Moltes vegades l’ escola no és a prop d’on viuen i, com que no es conviu amb els veïns, la realitat és que al mateix edifici poden estar jugant sis o set nens a les seves respectives habitacions, de forma solitària, quan si es coneguessin podrien jugar junts”, detalla. I afegeix que aquest és precisament el ganxo de les pantalles, “que interactues però no necessites ningú per jugar”.

Per canviar aquesta situació i facilitar més temps de joc als nens, Bantulà considera que és imprescindible millorar la conciliació de la vida familiar, però també transformar els carrers, que la societat deixi de veure el joc com una pèrdua de temps i l’assumeixi com un dret dels nens i es prenguin accions públiques i privades per tal de crear zones urbanes infantils i sales comunitàries de joc als edificis, de la mateixa manera que s’ha fet una aposta per crear carrils bici a molts pobles i ciutats per tal de facilitar l’ús d’aquest mitjà de transport. “Els nens no s’interessen gaire per les joguines, però sí que reclamen temps per jugar i que es jugui amb ells”, indica.

Quant a això, l’estudi que han fet els responsables de la Guia de la Joguina mostra que els pares i mares d’ara dediquen més temps que els del 1990 a participar dels jocs i del temps de lleure dels fills, que tenen molt en compte les seves peticions (els nens influeixen en més del 60% de les compres familiars) i que els permeten l’ús de pantalles per jugar perquè ho veuen com una manera de tenir-los entretinguts.

“D’una banda, els nens deixen abans les joguines, però de l’altra ara també juguen els adults, joves i grans, perquè es dedica més atenció als fills i néts”, explica Costa.

El repàs d’aquests últims 25 anys del joc infantil evidencia que també hi ha un abans i un després en el mercat de la joguina. Als noranta predominava el joc d’imitació de la vida real i, en conseqüència, el món adult era el tema principal de les joguines. Avui predomina el joc de rol de mons imaginaris. Les sèries i els videojocs tenen molt d’impacte i les joguines es vinculen a mons de fantasia. Això pel que fa a les joguines noves, però també a les clàssiques, que es revisen i actualitzen per ajustar-se a aquests interessos nous.

“Avui totes les joguines són més vistoses i incorporen més elements que el seu equivalent de fa dues dècades; si abans un circuit de cotxes reproduïa un garatge o un taller del món real, ara s’ubica en un món de fantasia amb acció, efectes sorpresa, impactes visuals o monstres imaginaris per atreure els nens”, explica Costa. Les joguines actuals també inclouen elements tecnològics per acostar-les a la realitat quotidiana d’avui –“la Nancy Escola d’Ungles incorpora un eixugador d’ungles led perquè moltes mares i tietes en tenen i a les criatures els atreuen els elements fashioni cool del món adult”, exemplifica– i accessoris que obren la porta a la creativitat i les manualitats, que són valors cotitzats en la actualitat.

Els experts insisteixen en la importància de triar bé les joguines en funció del gust i desenvolupament de cada criatura. “Els nens no volen joguines cares, sinó que siguin divertides i serveixin d’excusa per tenir temps i espai de joc; no necessiten un armari ple de joguines, sinó objectes que despertin interès i ganes de jugar, perquè l’objectiu del nen no és la joguina –que només sorprèn quan s’obre la caixa–, sinó el joc”, remarca Bantulà.

MAYTE RIUS – LA VANGUARDIA

“Fair play” – Exemple d’esportivitat en benjamins

L’entrenador del CF Aielo va donar un emotiu discurs als seus pupils perquè es posessin en el lloc d’un rival molt inferior.

Equip benjamin del CD Contestà

Un petit equip valencià ha donat una lliçó d’esportivitat que posa manifest la importància dels valors en l’esport rei. El passat cap de setmana els benjamins del CD Contestano de Cocentaina es van enfrontar al CF Aielo de Malferit i van protagonitzar un d’aquests gestos entranyables que fan gran el futbol.

El pare d’un dels jugadors del CD Contestano va escoltar accidentalment des del bany les paraules que l’entrenador del CF Aielo, Aitor Cebrian, va dedicar als seus pupils abans del partit: “Acabo de veure entrar els nois contra els que aneu a jugar. Són més petits que vosaltres. Són de primer any i no haurien d’estar competint contra vosaltres. Totes les setmanes els estan golejant i m’agradaria que us poséssiu al seu lloc. No vull que celebreu cap gol, no els pressioneu a dalt, deixeu-los jugar una mica i que puguin gaudir de jugar a futbol. Siguem respectuós amb ells “.

Davant el emotiu discurs que acabava de sentir, el pare hi va comentar l’entrenador del CD Contestano i el club no ha trigat a donar les gràcies de forma pública a Aitor Cebrian per aquest exemple d’esportivitat. “Gestos com aquests són els que fan gran el futbol, ​​que no és només competició, sinó també educació i respecte al rival”, diu la carta.

L’entrenador Aitor Cebrian va utilitzar les seves xarxes socials per contestar i agrair la missiva. “Les gràcies no es mereixen. Crec que vaig fer el que havia de fer, el que m’agradaria que fessin els altres entrenadors si jo estigués en aquesta situació (…) Al final l’important és que els 14 xavals es diverteixin més enllà de guanyar o perdre “, va escriure el tècnic.

Per la diferència de nivell dels jugadors, el CD Contestano va sol·licitar a la federació valenciana de futbol que els s’inscriguera en una Lliga més assequible a ells (Grup C), però no els van acceptar la petició i han de enfrontar-se cada setmana a equips molt superiors a ells.

El partit finalment va acabar amb un rotund 11-0 per la innegable diferència física que hi havia entre els jugadors de primer any i els de segon. El CD Contestano encara no ha aconseguit estrenar-de cara a gol en les vuit jornades de Lliga disputades, però de ben segur que aquesta última golejada els va deixar un regust diferent pel respecte i esportivitat dels rivals.

DAVID JUÁREZ – LA VAGUARDIA

Carta d'agraïment del CD Contestano al CF Ayelo

BONES FESTES 2015-2016!!!

AMPA informa 46 1d2

Benvolgudes famílies,

   Tots els membres de la Junta de l’AMPA-IPSE volem desitjar-vos un feliç Nadal i que el proper any 2016 sigui ple de joia i bons moments.

JORNADES PER A RECAPTAR FONS PER A LA MARATÓ DE TV3

Des de la Junta també volem felicitar l’escola per la jornada que vàrem poder gaudir tots el passat 27 de novembre per a recaptar fons per a la Marató de TV3, destinada enguany a la diabetis i l’obesitat.

   Desitgem que aquesta iniciativa hagi vingut per quedar-se i els propers anys, conjuntament com a escola IPSE, ens puguem solidaritzar amb projectes científics, mèdics o d’altres menes que millorin el benestar de la nostra societat.


PROPERES ACTIVITATS DE L´AMPA-IPSE PROGRAMADES:

Tió 2015 (22/12/2015)

Seguint la tradició, els nens i nenes d’infantil s’ocupen de cuidar el Tió de l’escola donant-li de menjar i tapant-lo amb una manteta perquè no agafi fred. Després d’aquestes atencions el Tió els correspondrà amb uns regals molt especials per gentilesa de l’AMPA-IPSE. Esperem que tots ells els gaudeixin durant una bona temporada.

Reunió de la Junta   (13/1/2016)

La primera junta de l’any la farem tot just la primera setmana després de les vacances de Nadal. Esteu tots convidats a participar-hi!!

Escola de Pares (27/1/2016)

La xerrada-taller d’aquesta ocasió tractarà sobre el Mindfulness per a nens. Està dirigida a famílies amb nens de 3 a 12 anys que volen un ambient més pausat a casa. El realitzarà Maria Canals Soler d’educaciomindfulness.org. El mindfulness consisteix en tècniques de meditació i relaxació. En aquest taller s’orientarà a aplicar-ho en nens, cosa que ja es fa a moltes escoles. Es basarà en el llibre “Tranquils i atents com una granota“. Us esperem a tots!!!

AMPA Informa 46 (pdf)

AMPA informa 46 2d2

L’associació Kafa, “prou” en àrab, contra els matrimonis infantils

L’impactant vídeo que consciencia sobre el drama dels matrimonis infantils.

Qui tolera un matrimoni d’un home de 41 anys amb una nena de 12? A molts països islàmics, aquest tipus d’enllaços estan permesos per part dels tribunals religiosos, que són els encarregats d’aprovar-los o no. El cas és que l’associació Kafa, “prou” en àrab, que ha volgut enregistrar aquest vídeo de 2 minuts per conscienciar de l’averració d’aquesta mena de matrimonis.

L’escenari és un passeig a la vora del mar Mediterrani a Beirut, la capital del Líban, on la fictícia parella fa les fotografies del seu casament. Les imatges retraten les reaccions de la gent que els veu, que van des d’ignorar-los fins a enfrontar-s’hi. UNICEF i d’altres associacions humanitàries fan campanyes contra el matrimoni infantil alertant de l’alt risc de violació, abús domèstic, complicacions als embarassos i fre a la seva educació.

El cas és, però, que la crisi dels refugiats siriana ha fet augmentar la dada d’aquesta mena d’enllaços, ja que suposen “una boca menys per alimentar” a les seves famílies. La lluita per acabar amb ells, però, segueix.

EL MóN

kafa prou matimonis amb nenes

Arxivat a Infants. 1 Comment »

Ada Lovelace, la informàtica té nom de dona

Avui fa 200 anys. Única filla legítima del poeta romàntic més famós de la literatura anglesa, Lord Byron, va crear el que avui seria un llenguatge informàtic de programació. Mai el va signar perquè no fos censurat per la seva condició de dona. El Departament de Defensa nord-americà va donar el seu nom, ADA, a un dels seus llenguatges de programació.

Ada Lovelace, la primera programadora de la història retratada als 21 anys, (1836)

Ada Lovelace, la primera programadora de la història retratada als 21 anys, (1836)

Són les matemàtiques patrimoni exclusiu dels homes?

Són capaces les dones de destacar en les ciències exactes?

Haver-n’hi, n’hi ha però … per què són tan poques?

Psicòlegs i feministes desenvolupen les seves teories al respecte. La psicologia tradicional defensa que el pensament abstracte és exclusiu de l’home i que el raonament matemàtic queda fora de l’abast de la intel·ligència femenina.

Les feministes per la seva banda tenen una explicació per a això, són els prejudicis socials en negar la formació intel·lectual a les dones, els que les han condemnat a l’oblit.

La biografia d’Ada Lovelace, fruit del breu matrimoni d’Anne Isabella Milbanke, baronessa de Wentworth i Lord Byron, el més romàntic dels poetes anglesos en dóna fe. Augusta Ada King ve al món el 10 de desembre de 1815. Tan sols un mes després de l’enllaç, el seu pare es veu obligat a abandonar Anglaterra per sempre per escapar de la censura de la societat britànica que l’acusa d’incest i sodomia.

Ada es cria a la benestant casa dels seus avis materns a càrrec de perceptors distingits que a instàncies de la seva mare, ‘princesa dels paral·lelograms’ com agradava de cridar Byron, que odiava les matemàtiques, inoculen en la seva ja privilegiada ment l’amor per les ciències. La baronessa, que al contrari que el seu exmarit estima les matemàtiques, té un objectiu clar, temperar el caràcter de la seva única filla. I per fer-la immune a la poesia que la va prendre en les xarxes de l’amor i la va portar a l’infortuni, decideix convertir-la en matemàtica.

Però … el matemàtic, neix o es fa? Analitzem la trajectòria de Lovelace i traguem les nostres pròpies conclusions. Ada rep la formació adequada, geometria euclidiana, trigonometria i àlgebra. Si bé, al mateix temps que la passió per les matemàtiques, hereta també una personalitat mercurial. A edat primerenca, Ada es fuga amb el seu ja talludo tutor, William King, deu anys més gran que ella, de manera que quan hereta el títol nobiliari en 1938 es converteix en comtessa de Lovelace, tal com se la coneix avui dia, Ada Lovelace. El matrimoni celebrat el 1935, concep tres fills

Malgrat això, la unió, tal com va esdevenir amb la seva mare, fracassa i Ada es refugia en la seva veritable vocació, la ciència. Un any abans del seu enllaç, en 1834, Charles Babbage, el matemàtic més genial i peculiar de l’Anglaterra del XIX, vint anys més gran que Ada es convertirà en el seu mentor, àngel tutelar i amor platònic. Babbage havia inventat una calculadora automàtica, el precedent més il·lustre dels actuals ordinadors.Per tal de presentar el seu projecte dóna una sèrie de conferències a Torí que són resumides en un diari genovès per l’oficial d’enginyers italià LF Menabrea.

L’article arriba a les mans de lady Lovelace que subjugada, el tradueix al engonal, afegint observacions de la seva pròpia collita, anotacions tan oportunes, notes aclaridores i dades complementàries d’una qualitat tan notable que la seva traducció quadruplica en extensió a l’article original. Babbage, impressionat per la seva capacitat analítica la anomena com ‘l’encantadora dels nombres’. Ada sense saber-ho, descriu un llenguatge de programació de caràcter general en interpretar les idees de Babbage fins i tot millor que ell mateix. El seu estudi descriu conceptes com el blucle i la subrutina, i defineix l’ús de targetes perforades per a programar la màquina de Babbage.

En 1843 publica una sèrie de notes sobre la màquina analítica de Babbage que signa només amb les seves inicials temorosa de ser censurada per la seva condició de dona. La nostra matemàtica es converteix així en la primera programadora de la història.

El 1983, el Departament de Defensa nord-americà dóna el seu nom, ADA, a un dels seus llenguatges de programació

Algú va dir que els números no són cosa de dones?

TERESA AMIGUET – LA VANGUARDIA

6 coses que mai faria un nadiu digital

Fer doble clic en un enllaç, escriure amb el dit índex o llegir-se el manual d’un dispositiu. Si fas això ets un immigrant digital.

img_djuarez_nadiu digital 01

Fa uns anys, en un article que va donar la volta al món l’escriptor americà Marc Prensky introduïa un terme que ens ha acompanyat durant aquests anys: la fractura digital. És a dir, l’enfrontament a les aules de dues generacions, la que ha crescut amb l’omnipresència dels dispositius digitals i aquella que es va criar amb tot tipus de tecnologia analògica, a la qual li resulta cada vegada més difícil arribar al seu públic més jove .

Els primers són els nadius digitals, que parlen l’idioma de la societat digital de manera natural; mentre que els segons, els immigrants digitals, tot i que han après a adaptar al seu entorn sempre conserven el seu ‘accent’, un rastre del passat.

L’accent de l’immigrant digital es pot veure en coses com ara quedar-se desorientat durant hores en veure que Facebook ha canviat la interfície d’usuari o, els més mal adaptats, acudir a la versió en pdf del diari del dia en lloc de llegir la versió en digital. Utilitzar com a contrasenya el mateix nom d’usuari, i usar només una petita part de les funcions d’aquells dispositius dels que disposen són altres accents més o menys marcats.

“Aquells de nosaltres que som immigrants digitals podem, i hauríem de, riure’ns de nosaltres mateixos i del nostre accent”, animava Prensky en el seu assaig. Per als nadius digitals la diversió està garantida:

1. Trucar per telèfon en lloc d’enviar un missatge

Un nadiu digital mai agafarà el seu telèfon intel·ligent per trucar a algú si hi ha la possibilitat d’enviar-li un whatsapp o un correu electrònic, i en cas estrictament necessari preguntarà abans l’interlocutor si li va bé rebre la trucada en aquest moment. Els espècimens més moderns han substituïts definitivament la trucada pels missatges d’àudio en WhatsApp.

2. Imprimir un document per corregir-lo

El nadiu digital mai imprimirà un document per tal d’editar-lo, ja que el corregirà directament a la pantalla. Tampoc imprimirà un correu electrònic, ja que sap bé que Gmail emmagatzema tots els seus mails.

3. Escriure amb el dit índex

Encara abunden aquests immigrants digitals que teclegen els seus ordinadors, smarpthones i tauletes com si d’una màquina d’escriure es tractés: amb el dit índex. Per contra, el nadiu digital, sap bé que els seus millors aliats són els seus dos dits polzes.

4. Fer doble clic als enllaços

Hauràs vist al teu cap fer-ho mentre observa amb atenció la reacció de l’enllaç a la pantalla. L’acció del doble clic al ratolí serveix per obrir documents i carpetes o per executar programes. No obstant això, sovint els immigrants digitals creuen que el doble clic també és necessari per obrir enllaços web.

5. Llegir-se el manual d’un programa o dispositiu

A l’nadiu digital mai se li convencerà de que ha de llegir un manual d’un programa o dispositiu, sinó que assumeix que el mateix programa o aparell li ensenyarà a utilitzar-lo. L’immigrant digital, però, prefereix aprendre amb processos lògics i passos seqüencials.

6. Desconèixer les dreceres del teclat

Un nadiu digital coneix a la perfecció les dreceres del teclat. Creu que el món va massa lent per a ell, així que qualsevol forma de fer drecera l’assumeix com la manera habitual de fer les coses. Per contra, l’immigrant digital sol desconèixer les dreceres: tan sols coneix que el tan utilitzat copiar-enganxar es pot fer amb un senzill Control> C, Control> P.

WAYRA FICAPAL – LA VANGUARDIA 

Professors catalans clamen contra Merlí (TV3) per crear falses expectatives en pares i alumnes

La sèrie protagonitzada per Francesc Orella fa disparar les baixes per depressió

merlí ens fots trempar

Els educadors diuen prou a les retallades. Concretament, a haver de retallar les expectatives “absolutament exagerades” que els alumnes i els pares tenen sobre ells després de l’èxit desmesurat de la sèrie Merlí, de TV3. “Els primers en voler ser com Merlí som nosaltres mateixos, sobretot perquè no para de xixar”, assegura un professor d’institut, que assumeix que “res posa a relluïr més clarament les mancances d’un mestre que un alumne motivat, acostumats com estem a que passin de nosaltres”.

El malestar per Merlí entre la comunitat educativa també respon a una nova actitud de les famílies. “Estem farts de trobar-nos alumnes a la porta de casa amb problemes personals. Ni ens interessen ni sabem com solucionar-los i fins i tot podria ser il·legal”, afegeix un professor de filosofia, que assegura que també ha hagut d’escapar de les mares dels alumnes que voldien fer un polvet en qualsevol sala buida de l’Institut.

Tant és així que la sèrie ha fet disparar l’índex de baixes per depressió, especialment entre els professors de filosofia. “La meitat dels docents està descobrint que no havia entès realment els filòsofs que expliquen a classe i l’altra meitat ha confirmat que es van equivocar de professió”, expliquen els experts, que reconeixen que “tampoc és que a un professor li calgui molta excusa per fugir de les aules”.

BENEGRE.cat

Arxivat a Humor. 1 Comment »
%d bloggers like this: