Campanya per la racionalització dels deures escolars

Diversos desconeguts es van sotmetre a un experiment sobre horaris laborals. No et perdis el vídeo perquè te’n portaràs una bona sorpresa #lohacesypunto

Després de veure el vídeo FIRMA A http://www.change.org/lohacesypunto

Campanya a Change.org

La càrrega de deures de cada nen o nena en edat escolar depèn fonamentalment del professor que li correspongui. Això succeeix fins i tot al si d’un mateix centre educatiu, la qual cosa en cas que hi hagi diversos germans matriculats en aquest pot posar de manifest enormes i incomprensible diferències en les tasques que han d’escometre. Quan això passa, el nen que es veu en aquesta situació no comprèn per què ell o ella no pot jugar, descansar o estar amb els seus pares,mentre els seus germans i / o germanes si.

Un excés de deures suposa una gran frustració per a un nen que vol concloure el treball assignat i veu com aquest li sobrepassa i el cansament no li permet seguir estudiant. El rendiment dels nens empitjora si a la jornada escolar s’afegeix un excés de temps per als deures.

Un nen que dedica un temps excessiu a les tasques escolars (segons l’OCDE la mitjana espanyola és de 6,5 hores setmanals a l’ESO, però hi ha nens que ja a primària superen aquesta mitjana) pot arribar a presentar símptomes d’ansietat i necessitar assistència psicològica.

No hi ha justificació perquè un nen dediqui tantes hores del seu temps després de la jornada escolar a realitzar tasques moltes vegades mecànicament i que difícilment fomenten competènciescom alguna de les recollides en el Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual es estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària:

4a Competència. Aprendre a aprendre. Fent tasques repetitives diàriament l’estudiant no aprèn a aprendre, aprèn en tot cas a mecanitzar les seves tasques.

5a Competència. Competències socials i cíviques. El temps de convivència familiar, amb altres nens al parc o en altres espais oberts es redueix: Els nens passen tardes i tardes tancats a la seva habitació. No poden desenvolupar competències socials estant aïllats.

6a Competència. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Els deures pautats, repetitius i abusius no fomenten l’esperit emprenedor i la iniciativa. La iniciativa sorgeix des de dins de cada nen o nena, pel propi descobriment personal, i per això cal temps lliure i fins i tot temps d’avorriment.

Finalitzar el temari dels llibres de text i els exercicis proposats en ells no haurien de ser el principal objectiu acadèmic, ja que el nombre d’hores lectives per complir-pot arribar a ser superior a les de què es disposa en un curs escolar. En no haver temps lectiu per a això, les tasques es realitzen a la llar en perjudici dels nens. El realment important hauria de ser ensenyar mentre es respecta el ritme dels nens, les seves necessitats de joc i de descans i el seu benestar emocional.

Els deures abusius provoquen conflictes en les famílies, que veuen en la conciliació de la vida laboral i familiar una utopia. Les llargues jornades laborals es veuen encara més perjudicades per les tasques escolars abusives, els pares no poden compartir el seu temps amb els seus fills o el comparteixen per exercir de docents.

Els nens espanyols no poden seguir carregats de deures. No és admissible que els nens espanyols dediquin a la setmana tres hores més als deures que els nens finlandesos els resultats acadèmics, d’acord amb els informes PISA, són dels millors del món.Els deures repetitius i abusius no milloren el rendiment escolar i sí afecten negativament la felicitat dels nens ia la qualitat de vida de les famílies.

Demanem que es racionalitzin els deures dels alumnes espanyols,amb l’establiment d’unes pautes perquè les tasques es desenvolupin en un temps raonable i que estiguin d’acord amb l’edat de l’estudiant. Demanem que s’eliminin com més aviat els deures abusius.

Els deures haurien d’estar consensuats entre els diferents professors d’un mateix centre i aquests haurien de ser coneixedors del temps que implica cada tasca i del conjunt de deures que els estudiants tenen cada dia perquè no resultin excessius en el seu conjunt.

Experts en educació coincideixen en la necessitat de reduir les tasques escolars que realitzen els nens espanyols:

A més, hi ha nombrosos exemples en premsa sobre la necessitat d’unes tasques escolars justes:

La racionalització dels deures és només un canvi més entre els molts que necessita el sistema educatiu espanyol.

Campanya a Change.org

lo-haces-y-punto

Aprendre tècniques per concentrar-se millor

La pràctica del ‘mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent.

“El mindfulness (atenció plena) consisteix a estar present de manera conscient, a comprendre el que passa ara, tot adoptant una actitud oberta i benvolent. Estar present en aquest instant, sense opinar, sense rebutjar el que succeeix, sense deixar-se endur pel nerviosisme diari”. Aquest és un fragment del llibre Tranquils i atents com una granota (Ed. Kairós), un èxit de vendes a Holanda i França, que explica el mètode de meditació específic per a nens que ha desenvolupat la seva autora, la terapeuta Eline Snel, a partir del mètode de mindfulness del professor nord-americà Jon Kabat-Zinn. Dirigit a nens d’entre 5 i 12 anys, Snel hi proposa històries i exercicis simples perquè pares i fills els puguin fer cada dia. Segons l’autora, els resultats demostren que els infants que els posen en pràctica dormen millor, estan més concentrats i se senten més segurs.

De l’hospital a l’aula

Tot i que originàriament el mindfulness prové de la tradició budista, no va ser fins a finals dels anys setanta que el doctor Kabat-Zinn va experimentar que la pràctica d’exercicis de meditació i ioga ajudava pacients en fase terminal, amb dolor crònic o amb trastorns vinculats amb l’estrès. Va ser aleshores quan va crear un programa perquè fos aplicat en l’àmbit clínic. Els resultats van ser sorprenents: els pacients sentien menys dolor i reduïen la por, l’estrès i l’angoixa.

Des d’aleshores, com explica l’especialista en mindfulness Elisenda Dalmau a www.mindfulnens.cat , “cada vegada sorgeixen noves evidències que el mindfulness té un ampli potencial d’aplicacions”. A part de la mèdica, aquesta tècnica té altres aplicacions, per exemple en el món educatiu: “L’entr enament i la pràctica de mindfulness genera beneficis tant als alumnes com als mestres. Els primers són capaços de concentrar-se més fàcilment i durant més temps i els segons poden disposar de més temps per ensenyar perquè captar l’atenció dels alumnes resulta més senzill”, explica Dalmau.

Formada tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, Dalmau ha començat a aplicar mindfulness en dos centres del Maresme, l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS Alella: “L’ensenyament és molt pràctic, centrat en la pròpia experiència. A les classes s’introdueixen exercicis senzills pensats per incrementar la consciència del moment present. Es posen en comú les experiències immediates que en sorgeixen i es relacionen amb les experiències de la vida quotidiana”, explica. Una vegada finalitzat el programa, elfeedback dels alumnes és positiu: “Un 80% dels nois i noies de secundària van expressar la voluntat de continuar rebent formació en mindfulness. A més, entenien com i quan han d’aplicar les tècniques, per exemple, per concentrar-se a l’hora de fer els deures o estudiar; per calmar-se i relaxar-se o per afrontar millor situacions d’ira, preocupació o ansietat”, explica.

Luis López és doctor en psicopedagogia i coordinador del programa Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula). Fa temps que treballa en l’àmbit educatiu, des de P-3 fins a batxillerat, on ell i el seu equip porten a terme un programa a mida segons les necessitats de cada centre: “Primer fem una avaluació dels nivells d’estrès de l’escola (tant dels alumnes com del professorat). Posteriorment formem el professorat i després, entre tots (l’escola i nosaltres), dissenyem un pla d’acció perquè cada mestre pugui aplicar tècniques específiques amb els seus alumnes”, diu.

L’Escola Pia de Granollers fa tres anys que aplica el programa Treva entre els seus alumnes per millorar el clima de convivència i dispersió que havien detectat a les aules: “Des que ens ho van proposar que portem a terme el programa Treva dins el projecte L’educació de la dimensió interior amb l’objectiu de millorar el clima de l’escola i propiciar moments de calma en què els alumnes es puguin trobar amb ells mateixos. De moment, les enquestes de satisfacció dels nois i noies són bones: perceben menys estrès i poden treballar més concentrats”, explica Xavier Serra, director de projectes del centre.

Trucs per al dia a dia

Anna Pujol és instructora de mindfulness i mare de l’Helena (14 anys), el Pau (12) i la Clara (8). La família acaba d’arribar dels Estats Units, on l’Anna s’ha format a la mateixa escola fundada per Jon Kabat-Zinn a Massachusetts i explica la multitud d’aplicacions que la tècnica pot tenir en el dia a dia de cadascú: “L’objectiu del mindfulness no és canviar res de la nostra vida, si no estar present en el que hi ha. Bo o dolent, ràpid o lent”, explica. “Una manera d’anar-lo introduint als nostres fills, a casa, és a partir del menjar. Imaginem que tenim un pastís de xocolata al davant: abans de començar a menjar, ens preguntem com és la cadira on estem asseguts? La notem a l’esquena? Fins on ens arriben les cames? I l’olor? Ens arriba la flaire del pastís? I els sons? Quin és el so que sentim més llunyà? I el més proper? Una vegada hem fet un mos quina textura notem? Tot això ens convida a tornar a l’aquí i a l’ara i provoca que les àrees del còrtex cerebral associades a l’atenció es vagin engrandint. I això ens ajuda a prendre decisions amb més claredat”, afegeix.

En el mateix sentit, Elisenda Dalmau afegeix: “Estudis amb imatges cerebrals demostren que la meditació pot modificar profundament l’estructura i el funcionament del cervell. Es veuen reforçats l’aprenentatge, la memòria, l’autoconsciència i la compassió i es debiliten l’ansietat i l’estrès”.

GEMMA CASTANYER – criatures

mindfulness-escola

%d bloggers like this: