Per a molts pares, si el mestre no segueix el llibre a l’aula, se’ls hi fa una mica estrany


César Bona, el millor professor d’Espanya, apunta que hi ha escoles a què s’ensenya anglès, llengua, socials … com productes envasats «i això no estimula l’aprenentatge»

cesar bona--644x362

César Bona (Saragossa, 1972) es va convertir fa uns mesos al millor mestre d’Espanya en donar a conèixer els seus projectes educatius a l’aula i ser seleccionat com un dels 50 millors mestres del món, segons el Global Teacher Prize, conegut com a Premi Nobel dels professors.

-Per Què costa tant que es coneguin els projectes educatius que funcionen al nostre país?

-Per la manca de confiança en compartir. També s’ha pres per norma valorar més el que es fa en altres països. Hi ha molts mestres espanyols que fan projectes molt interessants i si a ells els serveixen, també seran útils per a altres professors. Però són anònims.

-De Què depèn que es donin a conèixer?

-L’administració hauria de donar suport a la innovació educativa de la mateixa manera que a l’empresa privada és el primer en el que s’inverteix. Falta que estimulin projectes interessants. Haurien de comptar més amb l’opinió dels professors i incentivar els projectes que funcionin, demanar-los consell i construir a partir de les necessitats d’algú que està diàriament amb els nens. Una opció és reunir als docents amb projectes que funcionen i donar-los-hi una empenta perquè tinguin visibilitat i puguin aplicar-se en altres col·legis. Falta decisió. Moltes bones pràctiques queden amagades dins de l’aula.

-Què ha de canviar perquè els alumnes tinguin millors resultats?

-La formació del professorat. En el seu programa, per exemple, hi ha un quadrimestre de sintaxi. Si es substituís per ensenyar als futurs mestres a parlar en públic, estimular la seva creativitat o saber gestionar emocions seria molt més profitós per a tothom. També és un error el salt que hi ha entre Infantil, Primària i Secundària. Semblen mons diferents. En Infantil els nens aprenen jugant, es mouen, fan les assemblees, canten. A Primària estan tots asseguts, han d’aprendre a escriure, llegir … A secundària han de saber els pronoms, anàlisi d’oracions. Al meu entendre, molts professors que donen classes a la universitat per preparar els docents haurien de passar també un temps a les escoles i analitzar el dia a dia.

-Els costa als pares assimilar fórmules d’aprenentatge diferents a les que ells van utilitzar en la seva època?

-El llibre de text és una eina clau, però durant anys ha estat l’única. Podem utilitzar-lo, però no és la guia a seguir en exclusiva. Per a molts pares, si surts d’aquí, ja estàs fent una cosa estranya. Hi ha estudis per projectes meravellosos amb els quals els nens aprenen molt sobre la vida i que no estan en els llibres. L’educació s’ha vist com un producte envasat en anglès, llengua … i això no és la vida. Se li oblida a molts pares i també a alguns mestres.

-Com ha de ser la radiografia del professor en l’actualitat?

-Ha de ser “orella” per saber escoltar els alumnes i als pares. És important que connecti amb els nens per saber com se senten i viuen en cada moment. També ha de fer de l’escola un lloc on els vingui de gust anar perquè si a un adult no li agrada la seva feina es canvia a un altre, però els nens no tenen aquesta opció per ells mateixos. Si se senten a gust és més fàcil que el coneixement flueixi.

-Es segueix dotant a la nota d’excessiva importància?

-La inèrcia és que prevalgui més l’avaluació i no que els nens aprenguin. És un greu error. Sembla que la nota és l’única cosa que prima, i és important perquè si no, no sabem si l’alumne millora o no, però no pot servir com a meta. Molts pares diuen als seus fills “has tret un vuit i aquell altre un 9”. El que cal fer és educar, no per ser millor que el del costat, sinó millor del que eren abans. Cal ensenyar als nens a aprendre, no per aprovar un examen.

-Llavors, Una de les claus és que els docents motivin als nens per aprendre?

-Efectivament. És una de les qüestions que se’ns obliden. El nostre fi és convidar-los a que aprenguin i, però, ens entestem a no fer-ho. Si els estimulem la curiositat per les coses seran màquines de descobrir durant molt de temps. La gent no deixa d’aprendre perquè es faci gran, sinó perquè deixa de sentir curiositat pel que els envolta.

-Quin paper juga en tot això la memorització de continguts?

-No és un error, també és important perquè cal saber fer servir la ment per guardar dades.

-Què opina del paper de les tecnologies a l’aula?

-Hi ha gent que pensa fer servir la pissarra digital no és correcte. La tecnologia és una eina més, i igual que el llibre, cal saber usar-la i aprofitar-la. Els nens estan tot el dia envoltats de tecnologia. Els hi hem de treure? Se’ls pot estimular la curiositat fomentant que investiguin a internet informació i que sàpiguen buscar fonts. L’important és saber utilitzar-les bé. De totes maneres, insisteixo que abans que en els llibres i tecnologies cal fixar-se en el que els nens porten dins.

De vegades sembla que l’escola és una bombolla apartada de la vida real. Se segueix dient, per exemple, que cal estudiar els determinants, però l’expressió oral segueix, però, sense estimular-se a les escoles.

-És, llavors, una assignatura pendent?

-Hi ha alumnes que, com jo quan era petit, no s’atreveixen ni a aixecar la mà a classe per donar una resposta que saben que és la correcta. Necessiten aprendre a allunyar la timidesa, a expressar pensaments, dir el que els sembla injust. No entenc com encara no ensenyen a estimular-se. Jo, totes les tardes dels dilluns, les dedico a que els alumnes parlin en públic. Pugen a la taula i tracten temes seriosos i altres surrealistes. El resultat en un any és impressionant. Imagina si es comencés a treballar des de primer de Primària.

-I quina opinió té sobre enviar deures a casa?

-Com Cada professor vol que els alumnes aprenguin la seva assignatura, manen deures de cada matèria. Els alumnes arriben a casa, berenen, fan deures, sopen i se’n van a dormir. Cal pensar que són nens! Jo a la seva edat, tirava la motxilla en arribar a casa i me n’anava a fer cabanes al riu. Usava la infantesa, gaudia de la meva infància. Ara no passa. Com va a anar un nen content a l’escola si ha estat tota la tarda a l’escola, però a casa? Ha de tenir temps per jugar. I per avorrir-se perquè així començarà a descobrir coses. És bàsic que tinguin temps per sentir curiosos. A les classes s’ha de destinar un temps perquè facin els deures i si els queda alguna cosa que ho acabin a casa. Són nens, no ho podem oblidar.

-Com ha de ser la comunicació de pares i docents?

-Ha de ser molt fluïda perquè els pares desconeixen el que hi ha a l’escola. És difícil que sigui diària, però l’agenda és un element essencial i els pares no li presten molta atenció. És important que al professor se li comuniqui, fins i tot, si el nen se sent malament o trista, no tot ha de referir-se a les matèries, i així es podrà entendre que si no rendeix és per algun motiu. El canal ha d’estar sempre obert. Anem en el mateix camí, no podem oblidar que hem de comunicar i anar junts. Els pares també han d’assumir que el mestre és un professional i cal seguir els seus consells. Nosaltres també hem d’escoltar als pares i poden aportar. A vegades costa convèncer els pares que el que fem és el millor per als seus fills.

ABC familia – educación

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: