L’esport infantil alliçona els pares agressius

El Baix Llobregat impulsa una classificació que prioritza l’esportivitat al marcador. El model busca alliberar els nois d’una pressió que els impedeix formar-se i disfrutar.

moment-dun-partit-futbol-entre-els-prebenjamins-del-sant-ildefons-penya-recreativa-sant-feliu-1448622089810

L’àrbitre xiula el final del partit i una bandada de samarretes taronges es desboquen en tropa fins al lateral de la pista del pavelló de Sant Ildefons, a Cornellà, per compartir amb els seus pares unaeufòria que els desborda. Veient l’escena, qualsevol pensaria que elsbenjamins del Cornellà Futbol Sala acaben de guanyar la Lliga. Res més lluny de la realitat. De fet, acaben d’encaixar una clara derrota a casa (4-7) davant els xavals del Sant Climent. Però ells no se senten perdedors. No poden fer-ho en un sistema de competició en què la majoria dels punts en joc no es ventilen pel que digui el marcador, sinó per l’atmosfera en què es desenvolupa el joc a la pista i, sobretot, a les grades i la banqueta, l’hàbitat dels adults.

I és que si hi ha un lloc on han entès la màxima futbolística que l’afició és el jugador número 12 és al Baix Llobregat. El Consell Esportiu d’aquesta comarca impulsa per tercera temporada el Juga Verd Play, un nou sistema que representa un canvi de paradigma en el model de competició. “L’esport ha de ser una eina per educar en valors i, per això, en aquesta Lliga s’avalua el comportament de tots aquells que puguin influir en la formació dels nens, per sobre del marcador”, explica el president de l’entitat, Salvador Valls.

SISTEMA DE PUNTUACIÓ

L’actuació de cada equip es tradueix en un màxim de 10 punts: 3 d’ells s’obtenen en funció del resultat (3 per victòria, 2 per empat, 1 per derrota) i els altres 7 pel comportament dels actors que hi intervenen. Els entrenadors poden atorgar 2 punts (un al tècnic rival i un altre als jugadors adversaris), l’àrbitre o dinamitzador de joc altres 2  (1 per al públic i un altre per a cada tècnic), un tutor de grada pot donar un punt a la seva pròpia afició si s’ha comportat bé i hi ha un altre guarisme que pot concedir l’afició als jugadors de l’equip rival mitjançant una app disponible per a tot el públic. El desè punt l’atorga l’àrbitre amb una targeta verda per premiar actituds com ajudar un adversari a reincorporar-se o que l’afició animi amb esportivitat.

ANIMAR TÉ PREMI

Una d’aquestes targetes verdes la reben els aficionats del Cornellà a la mitja part per l’afany amb què animen els seus amb un clar marcador en contra (1-5) i pel civisme amb què aplaudien jugades dels rivals. Un d’aquests abnegats pares és Juan Carlos Bonilla, que elogia la iniciativa del Juga Verd Play perquè “responsabilitza més els adults i permet als nens centrar-se  només a jugar”. I gairebé emula Cruyff abans de la final de Wembley quan relata que li diu al seu fill en la prèvia d’un partit: “Li demano a Raúl que surti a disfrutar per sobre de tot. I si a sobre guanya…”.

Bonilla reconeix que la prevenció ha de centrar la majoria d’esforços a aplacar els ànims dels adults. I Valls coincideix en l’anàlisi: “Es veu amb freqüència un fill dient-li al pare que calli, que els està perjudicant. ¡Fills de 7 anys que fan callar i eduquen el pare!”.

Ho sap bé Víctor López, un jove àrbitre de 20 anys que va tenir un gran ensurt en un partit d’infantils de futbol sala. “Un entrenador estava molt tens, protestava totes les meves decisions i vaig haver de demanar-li que es comportés per la mala imatge que donava. Després d’una falta clara que vaig xiular va envair el camp i amb ell tots els pares de la seva afició. Vaig haver d’anul·lar el partit i no va passar res gràcies als altres dinamitzadors”, recorda Víctor, que tenia a penes 6 anys més que els jugadors als quals arbitrava. El consell escolar va analitzar la furibunda reacció. “Estaven tensos perquè anaven tercers malgrat guanyar tots els partits. La clau és que tots els rivals i àrbitres valoraven negativament el seu comportament”, exposa Valls. L’entitat va decidir abordar el tema i informar de la situació la directora del centre perquè adoptés mesures.

CONSCIENCIACIÓ

Aquest ambient irrespirable no es percep en la majoria de partits desenvolupats sota la filosofia de Juga Verd Play, segons certifica Víctor. Tampoc s’aprecia al camp de futbol del Sant Ildefons quan l’equip de futbol  7 del prebenjamí B local es bat davant la Penya Recreativa de Sant Feliu C. Paqui García, tutora de grada del conjunt de Cornellà, no ha de mediar en cap conflicte i pot disfrutar del joc de Joel, el seu fill. “Abans feia natació i quan em va dir que es passava al futbol em vaig espantar perquè hi ha massa competitivitat; però aquesta iniciativa allibera de la pressió externa els petits”, explica Paqui. Ho afirma al seu costat Antonio López, avi de Raúl, que amb tremendíssima sornegueria es confessa integrant del “fons nord” del Sant Ildefons. Ell, que tant de futbol ha mamat als seus 65  anys, lamenta que la plaga sol estar en la “falta d’autocontrol” de la grada. Però no en aquesta lliga infantil, on la conscienciació cala entre els adults. “La màxima pressió per a Joel és dir-li que si marca li preparo un bocata de béicon”, diu Paqui entre riallades.

S’acaba el partit amb victòria local. Un 4-2 al marcador i un 8,25 contra un 7,50 en la classificació definitiva. Guarismes que costaria d’atribuir a cada equip veient les cares dels uns i dels altres a l’estrènyer-se la mà al centre del camp. Fins que els xavals del Sant Ildefons imiten les seves estrelles i es llancen a la gespa per donar les gràcies al fons nord. Potser els soni a tòpic futbolístic, però els petitons ja tenen molt clar que la victòria no hauria sigut possible sense la seva afició.

pares-animant-durant-partit-dels-benjamins-del-club-cornella-futbol-sala-1448622089834

Més de 6.000 xavals

En la competició de Juga Verd Play hi participen més de 6.000 xavals, de P-4 fins a sisè de primària, distribuïts en 493 equips de col·legis la majoria i alguns clubs federats del Baix Llobregat. El model té tal èxit que fins i tot equips de fora de la comarca  han demanat integrar-se en la competició, com conjunts de Barcelona, Rubí o Masquefa. La bona acollida arriba fins i tot a nivell institucional. “La Generalitat obligarà tots els consells esportius comarcals a aplicar una classificació integrada com la nostra o una doble classificació per a resultats esportius i una altra que contempla els valors mostrats pels equips, com ja fa el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona”, explica Salvador Valls, president del Consell Esportiu del Baix Llobregat.

A Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, el grup La Rotllana impulsa el projecte Lliga de barri. per a nois de 12 a 17 anys, en què es premien aspectes com el respecte al rival  i al col·legiat i la puntualitat. La iniciativa compta amb l’aval de l’Espanyol, que cedeix la seva ciutat esportiva per acollir la majoria de partits.

VÍCTOR VARGAS LLAMAS – EL PERIÓDICO

Quan arriba el primer suspens

Els experts insisteixen a no vincular un suspens amb un fracàs, sinó amb una oportunitat de superar-se

“El suspens o la repetició del curs no són un fracàs”, diu el professor Ramon Casals, de l’Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès. Ho explica davant d’alumnes tutorats, amb qui es reuneix els dimarts. Ho argumenta amb detall i amb un exemple fefaent: “Un suspens pot ser una oportunitat si som capaços d’aprendre dels nostres errors. I us exposo un exemple: a una persona en una entrevista de feina li van preguntar quins fracassos havia tingut en els projectes que s’havia plantejat al llarg de la vida. Va respondre que no havia fracassat mai en res. I li van dir: «Sí que s’ha proposat poques coses, vostè!»”

Tenint clar el punt de partida que dibuixa aquesta reflexió del professor Casals, el dia que arriba el suspens a casa l’alumne ha de fer diverses reflexions, en funció de dues grans línies: 1) “No he fet res o he fet poc i he suspès; per tant, ja sé el que em toca!” 2) “M’he esforçat, he treballat i no me n’he sortit”. Aquí cal ser més fi, fer una anàlisi més acurada. “¿Potser no he estat prou eficient en l’estudi? ¿Potser he treballat en una línia equivocada? ¿Potser m’he posat nerviós i no he rendit com esperava?” Són coses que passen, però el fet d’analitzar-ho, i després intentar posar-hi remei, permetrà millorar.

“El tema clau és que no es ressenteixi l’autoestima de l’estudiant. Per això cal posar tot l’èmfasi en frases del tipus: «Tu pots, segur! Cal millorar certes coses però l’èxit és al teu abast»”, continua explicant Casals. És molt important la reacció de mares i pares, perquè “un excés de nerviosisme, de preocupació o el fet de magnificar el suspens pot desmoralitzar la criatura o el jove”. “Si el suspens arriba perquè no ha fet res, aquesta reacció dels pares pot estar justificada, però si s’ha treballat el que cal és donar suport, i ajudar-lo a buscar solucions”, afirma.

Reflexions en veu alta

I mentre el professor ho ha anat explicant, l’Olívia, l’Anna Yen i l’Albert l’han anat escoltant. Ara els toca a ells dir-hi la seva. L’Olívia comença i diu que quan arriba el suspens, si és conscient que ha estudiat però no prou, se sent malament, i, per tant, a la següent s’hi esforça de valent. L’Anna Yen explica al seu torn: “En un examen que tampoc havia estudiat gaire però esperava aprovar amb un sis o un cinc, vaig suspendre i vaig reaccionar malament, perquè vaig suspendre amb un 4,75. Una altra vegada vaig suspendre però m’ho vaig prendre amb calma perquè ja m’ho esperava. Sí, primer m’enfado o m’entristeixo amb el profe que em suspèn, però després reacciono més a fons i penso que hauria d’haver estudiat més”. Per la seva banda, l’Albert recorda el sentiment d’impotència que va sentir per un suspens en matemàtiques, però, després, amb calma, es va adonar que hi havia fet unes errades que no hauria d’haver fet: “El trimestre següent vaig recuperar l’anterior i vaig aprovar”.

A la seva consulta, la psicòloga Meritxell Almirall coincideix amb el professor Casals que el dia que entra el primer suspens a casa “s’ha d’analitzar com s’hi ha arribat”. El suspens és una frustració, esclar, perquè l’expectativa era aprovar, però a partir d’aquí és quan els pares “han d’escoltar i observar”. I la clau, continua la psicòloga, “és un terme mitjà, perquè no s’ha de treure tota la importància al suspens i dir-los no passa res, ni tampoc posar més pressió o castigar amb frases tipus «No m’esperava això de tu» o «El mestre et té mania»”.

Així doncs, quan el suspens arriba, “cal veure com es remunta la situació, injectar-los autoestima i fer-los entendre que els pares no se senten ni decebuts ni enfadats, perquè un suspens no canvia la manera com d’especials i valuosos els sentim com a fills”, apunta Almirall. El que cal fer és estudiar plegats els canvis a l’hora d’estudiar, d’organització d’horaris, de cara als següents exàmens.

Per la seva banda, Rafel Bisquerra, director del postgrau en educació emocional de la Universitat de Barcelona (UB), indica que “la tolerància a la frustració és una competència molt necessària que cal desenvolupar”, perquè, al capdavall, “no hi ha mai res segur”. Així que, davant de la frustració, la millor sortida és preguntar-se: “En què he fallat? Com puc millorar de cara a la pròxima oportunitat?” De fet, saber aprofitar les frustracions i les adversitats per aprendre i millorar “és una manera de contribuir al propi desenvolupament personal”, apunta Bisquerra.

Gestionar l’avaluació

El mestre jubilat Jaume Cela sosté que, abans de saber què s’ha de fer amb el suspens que arriba a casa, s’han d’haver gestionat abans els aprovats i conèixer quina idea té l’alumne del que vol dir avaluar. Cela sosté que a ell no li agrada el terme suspens perquè està fet malbé: “En aquestes altures de la meva vida encara no sé què vol dir”. En canvi, el mestre aposta peravaluar, que és mantenir un diàleg en què l’alumne ha d’entendre què aprèn, per què ho aprèn, quines competències juguen a favor seu, quins punts forts hi ha i quins de febles, i què farem tots plegats perquè vagi millorant. El que a l’escola i a casa no s’ha de fer mai, segons Jaume Cela, “és humiliar o ferir l’autoestima de l’alumne, perquè un suspens no és un final de res; senzillament és una convenció que té el valor que té i poca cosa més”.

L’escriptora Anna Llenas, que tracta emocions com la pèrdua i la buidor en el llibre que acaba de publicar, El buit (Ed. Barbara Fiore), opina: “A les criatures no cal valorar-les pel que assoleixen sinó pel que són, i sempre pensant que cal valorar-les, i valorar-nos, per l’esforç de fer les coses bé i no tant pels resultats”.

Així doncs, un suspès, ben aprofitat, pot acabar convertint-se en una oportunitat per motivar la criatura perquè ho torni a intentar, sense que ella no s’identifiqui amb el resultat. “Penso que educar-los perquè entenguin que a la vida no tot surt a la primera, que hi haurà coses que els seran més fàcils que d’altres, és molt important”, conclou Llenas.

TRINITAT GILBERT – Diari ara.cat

examen dibuix

El rock i la música clàssica són pràcticament iguals quan s’expressen en 0 i 1

Per als matemàtics, els detalls d’un missatge són irrellevants. L’única cosa que importa és que el missatge es pugui considerar com un conjunt ordenat de símbols. Fa molt que els matemàtics saben que aquest conjunt està governat per unes lleis bàsiques detallades per Claude Shannon en la seva teoria matemàtica de la comunicació.

Mozart-rock

El treball de Shannon va revolucionar la forma en què els enginyers contemplaven la comunicació i va tenir conseqüències de gran abast en altres àrees també. El llenguatge inclou la transmissió d’informació d’un individu a un altre, i la teoria de la informació proporciona una finestra per la qual estudiar i entendre la seva naturalesa. A la computació, les dades són transmeses des d’una ubicació a una altra i la teoria de la informació proporciona una pedra angular que permet que això es faci de la forma més eficient. I en la biologia, la reproducció es pot considerar com la transmissió d’informació genètica d’una generació a la següent.

La música també es pot considerar com la transmissió d’informació d’una ubicació a una altra, però els científics han tingut menys èxit en l’aplicació de la teoria de la informació per caracteritzar la música i estudiar la seva naturalesa.

Avui, això canvia gràcies a la feina de Gerardo Febres i Klaus Jaffé de la Universitat Bolívar de Veneçuela. Han trobat una manera d’utilitzar la teoria de la informació per esmicolar la naturalesa de certs tipus de música i per classificar de forma automàtica diferents gèneres musicals, una tasca famosament difícil dins de la informàtica.

La música és tan difícil d’estudiar perquè no es tradueix fàcilment a un conjunt ordenat de símbols. Sovint consisteix en molts instruments que toquen diferents notes alhora. Cadascú pot tenir diverses qualitats de timbre, volum i així.

Captar tot això en un conjunt de símbols, juntament amb qualsevol interpretació que li afegeixi el músic, és una tasca complicada. No ha evitat que ho intentin els investigadors, encara que amb un grau limitat d’èxit.

Febres i Jaffé aborden aquest problema d’una manera senzilla mitjançant un estàndard comú per digitalitzar la música anomenat MIDI (musical instrument digital interface). Un arxiu MIDI és una representació digital d’una peça de música que pot ser llegida per un ampli ventall d’ordinadors, reproductors de música i instruments electrònics.

Cada fitxer conté dades sobre el to i la velocitat musical, el volum, el vibrato i així d’una peça musical. Això permet que la música creada en un lloc es reprodueixi de forma precisa en un altre lloc.

Però un fitxer MIDI en si és simplement una sèrie ordenada de 0 i 1, i això els va proporcionar a Febres i Jaffé una manera d’analitzar-lo mitjançant la teoria estàndard de la informació. De fet, simplement van obrir cada fitxer com un document de text (.txt) i van llegir la seqüència resultant de símbols aparentment assignats a l’atzar.

La bellesa de la teoria de la informació és que les eines desenvolupades per comprimir els missatges enviats a Mart o per analitzar els components d’un idioma es poden aplicar igualment a qualsevol conjunt de símbols. I això és precisament el que han fet Febres i Jaffé.

Van començar per comprimir cada conjunt de símbols fins al mínim nombre necessari per generar la música original. Aquest conjunt de base llavors els va permetre mesurar l’entropia o contingut d’informació associat amb cada peça de música. Però també van estudiar la manera en què aquesta entropia va variar en el temps. De fet, van estudiar com aquesta entropia de segon ordre va variar en 450 peces de 71 compositors i 15 períodes o estils diferents de música.

Per a la seva sorpresa, van descobrir que el mateix gènere compartia valors similars per a aquesta entropia de segon ordre. Alhora, aquest tipus d’anàlisi mostra com han evolucionat els gèneres musicals amb el pas del temps.

És un treball interessant que proporciona una nova manera fascinant per estudiar la música. Hi ha algunes limitacions, és clar. Mentre que alguns gèneres musicals són clarament identificables per aquest mètode, altres estils aparentment diferents es solapen. Per exemple, la música Raga de Veneçuela i l’Índia ocupen regions úniques en aquest espai de paràmetres. Diversos compositors clàssics també ocupen regions específiques i per tant tenen el potencial de ser identificats per aquest mètode.

Però en general, la música rock i la música clàssica es solapen fortament, dificultant que siguin identificats de manera automàtica. Potser futurs treballs millorin les coses, potser en augmentar la mida de la base de dades per exemple.

No obstant això, Febres i Jaffé han aconseguit un avanç significatiu amb l’ús d’una tècnica que hauria de ser àmpliament aplicable. El seu pròxim treball, si trien seguir endavant, seria trobar una manera d’aplicar el seu mètode, potser per a sistemes de recomanacions musicals, abans que altres s’uneixin a la festa.

Font: MIT Technology Review via COEINF.cat

Qui treballa 12 hores diàries, caps de setmana i vacances? L’experiment sobre els deures escolars que sorprèn la xarxa

L’OCDE assegura que fer més de quatre hores setmanals de deures és ineficaç

Els nens espanyols són els que més temps dediquen als deures fora de l’escola, i així i tot el seu rendiment és  dels més baixos de l’OCDE. Aquesta és la denúncia que fa una mare a través d’una campanya a la plataforma Change.org, que demana al ministeri d’Educació la racionalització dels deures. Acompanya la petició d’un  vídeo que ja acumula gairebé un milió de visualitzacions.

Al vídeo es demana a un grup de persones que endevinin la professió del seu interlocutor, amb qui parlen a través d’un xat. No el senten ni el veuen, però la persona en qüestió els dóna algunes pistes: treballa 8 hores al dia i 3 més a casa, i també els caps de setmana i les vacances. “De vegades la meva família em veu tan estressat que m’han d’ajudar”, explica. Al final del vídeo, el grup descobreix que el seu interlocutor és un nen, ofegat per la gran quantitat de deures que li posen a l’escola.

Fer més de quatre hores de deures a la setmana és perjudicial

A finals de l’any passat l’OCDE va llançar un estudi sobre els deures escolars en què assegurava que fer més de quatre hores a la setmana de tasques escolars és ineficaç i no aporta resultats positius a les avaluacions finals. I encara més, fa créixer la desigualtat escolar.

La mitjana de deures escolars als països de l’OCDE se situava en cinc hores a la setmana. El nostre país està lleugerament per sobre, amb sis hores i mitja setmanals. Alguns dels països on dedica més temps són Rússia (9,5 h) i Itàlia (8,5 h), molt lluny de les escasses tres hores que s’apliquen a Finlàndia o Corea del Sud, els dos països punters en els informes PISA, el nom del macroprograma internacional d’avaluació d’estudiants que llança la mateixa OCDE sobre el coneixement i rendiment dels escolars de 15 anys als països que en formen part.

L’any 2012, la principal associació de pares de França va convocar una vaga “de deures escolars a tot el país”, tal com recull aquest article de l’Empar Moliner. Els pares reivindicaven que, en primer lloc, els deures són motiu de “conflicte diari”. En segon lloc trobaven que la seva utilitat “no s’ha demostrat mai”. I en tercer lloc, que “accentuen les desigualtats entre els nens que disposen d’algú que pot ajudar-los i els que no”.

Alerta amb les activitats extraescolars

Una recerca de la UAB i la Universitat de les Illes Balears presentada a l’octubre concloïa que els alumnes que fan cinc hores d’esports extraescolars a la setmana treuen més males notes. Els experts recomanaven seguir un patró de descans adequat –dormir entre nou o deu hores diàries– i una pràctica moderada d’exercici –entre dos i cinc hores a la setmana.

Diari ARA

Campanya per la racionalització dels deures escolars

Campanya a Change.org

Robòtica, per on començar? Els 5 millors kits per iniciar-se

robotica divertida

La robòtica és una matèria que a molts els dóna autèntic pànic. Pensen en les grans fàbriques, en aquests monstres de metall capaços de realitzar desenes d’operacions per minut perfectament sincronitzades i amb el màxim detall, o en els vehicles autònoms ‘robotitzats’. Res més lluny de la realitat, la robòtica està a l’abast de qualsevol i només cal saber on mirar, quins productes comprar i com divertir-se.

Per donar uns primers passos en la robòtica no hem de marxar molt lluny ni tampoc gastar-nos molts diners. Existeixen kits d’iniciació que són perfectes

EDUCACIÓN 3.0

Makeblock, la robòtica ‘open-source’

Agermanada amb Arduino, la plataforma Makeblock neix per fer de la robòtica una matèria tremendament senzilla. Segueix la filosofia open-source i un dels seus grans valors és el potencial de la comunitat i la quantitat d’elements disponibles, així com també el seu preu amb tints econòmics. Com notes positives seva compatibilitat amb llenguatges molt coneguts i àmpliament utilitzats com Scratch, entre molts altres.

makeblocks-mbot-300x300

En el web oficial trobem el contingut complet per iniciar-se amb Makeblock, incloent tot tipus de guies i tutorials pas-a-pas per fer els primers projectes.En la seva botiga en línia hi ha els materials i kits necessaris (incloent mBot, un kit educatiu per $ 75) així com tot tipus d’accessoris i perifèrics relacionats amb la plataforma. Tota la resta, a un cop de Google.

LEGO WeDo, un clàssic entre els clàssics

Encara que no ho sembli, LEGO porta molts anys en això de la robòtica i de fet van ser pioners amb els Mindstorms que tothom coneix. No obstant això, per a un nivell inferior i més jove, LEGO WeDo suposa la primera pedra en el món de la robòtica per part de la companyia nòrdica.

lego-wedo-main

Dissenyat per edats a partir dels 7 anys i amb molt material pensat per incloure WeDo a l’aula, es compon et un parell de kits amb motor, sensor de distància i sensor d’inclinació, que utilitzant-los de forma simultània obren la porta a dotzenes de projectes. Una sínia, un cocodril o fins i tot vehicles poden crear fàcilment amb l’ajuda del kit bàsic i un grapat de peces estàndard de LEGO. Un cop dominis la plataforma s’obre un món de possibilitats que, si bé és cert és més limitat que el d’altres productes, és dels pocs productius en edats primerenques.

A la web oficial està tota la informació, i si vols fer-te amb un el millor serà que acudeixis al teu distribuïdor més proper. El kit bàsic (# 9580) costa uns 140 euros, amb múltiples opcions de packs disponibles per a les aules.

bq Zum Kit, l’espanyola ha arribat per quedar-se

bq va néixer a Espanya com una companyia que dissenyava llibres electrònics, els fabricava a la Xina i després els tornava a portar per vendre’ls al nostre país. Després dels llibres electrònics van provar amb tauletes i telèfons intel·ligents Android, i des de fa un temps estan provant en el món de l’educació. Entre altres projectes, bq Zum Kit és la plataforma escollida per ser el centre de la seva robòtica, dins de l’ecosistema d’impressores 3D i llenguatge de programació que en aquest temps han ideat.

bq-zum-kit

Amb bq Zum podrem crear els nostres propis robots similars als PrintBot, gràcies a la placa pròpia (però basada en Arduino), al llenguatge Bitbloq i als elements inclosos (múltiples sensors, rodes, cargols, étc.), Tot dissenyat i preparat per seguir les instruccions i acabar amb el petit robot funcionant. El millor, que la guia pas-a-pas farà que no ens perdem en el procés; el dolent, que és precisament un kit tremendament tancat que excepte per un parell de detalls cosmètics no aporta res de creativitat. El seu preu, 99,90 euros disponible a la botiga oficial o en diversos distribuïdors nacionals.

littleBits, l’electrònica feta fàcil (i bonica)

Un projecte que em va enamorar quan el vaig veure per primera vegada. LittleBits està més a prop de ser una introducció a l’electrònica, però que per descomptat té a la robòtica bona part de l’interès. Una plataforma composta per desenes d’elements que s’uneixen mitjançant imants, i en els que per construir un projecte no es requereix res més que les nostres mans, un ordinador i una bona dosi d’idees.

littleBits no només és bonic, també molt útil i ràpid de posar en marxa. De nou, com en Makeblocks, ens trobem amb un enorme suport de la comunitat que proposa centenars de projectes perfectament explicats a la web tant a la guia amb els passos a realitzar com en els elements necessaris. Per exemple aquest despertador que s’activa segons la llum del sol ens pot donar una idea del fàcil que és posar en marxa un projecte. Respecte al preu el millor és fer-li un cop d’ull a la botiga oficial on estan disponibles kits d’allò més variat, amb opcions que comencen en 99 dòlars per al més bàsic fins als 4.999 del kit més complet pensat per a implantar a l’aula.

LEGO Mindstorms EV3, l’últim de la saga més coneguda

Dèiem abans que LEGO porta molts anys en això de la robòtica i l’educació. Concretament, des de 1998 quan van llançar RCX, el precursor dels que més tard s’anomenarien Mindstorms. El seu últim llançament data de 2013 i es diu LEGO Mindstorms EV3, més complet, potent i amb moltes més possibilitats que els seus predecessors.

mindstorms-ev3

Destinats a edats ja una mica madures, típicament a partir dels 10 anys, Mindstorms EV3 permet crear robots molt atractius amb aparences molt ‘futuristes’, que sempre agraden. Per a això haurem de seguir les respectives guies pas-a-pas i típiques en LEGO, i que inclouen des d’un llenguatge de programació propi fins compatibilitat també amb altres sistemes. Mindstorms és per a molts el primer pas en la robòtica més seriosa, sense oblidar tota la tasca de les First LEGO League que es celebren arreu del món, incloent Espanya, i a les que assisteixen milers de persones interessades. Tota la resta a la web oficial, i el kit principal del EV3 que surt per uns 400 euros.

A la imatge que encapçala aquest article es mostra Nao, un dels robots més increïbles que pot trobar-se a la venda per uns 6.000 euros. Un producte increïble fabricat per la francesa Aldeabaran, i que gràcies a la seva forma de petit humanoide (56 centímetres d’alçada), als seus sensors i possibilitats, està tenint un gran èxit en la comunitat educativa amb coneixements avançats. Si vols veure les seves possibilitats, fes una ullada a aquest vídeo i gaudeix.

Pablo Espeso Tascón és Enginyer Informàtic i coordinador del Club de Joves Programadores de la Universitat de Valladolid (CJP @ Raïm)

EDUCACIÓN 3.0

AMPA IPSE NEWS #073

AMPA IPSE NEWS #073

un espai per a la comunicació i per a la participació

19/11/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
AMPA informa 45 – Novembre 2015 AMPA informa 45 – Novembre 2015

Benvolgudes famílies, ens retrobem un any més després de l’estiu i des de l’AMPA-IPSE us volem donar la benvinguda al nou curs que acabem de començar. Feliç nou curs a tots!…
Canvi de festius del mes de febrer de 2016 a l’escola IPSE Canvi de festius del mes de febrer de 2016 a l’escola IPSE

Els alumnes de l’Escola IPSE el mes de febrer de 2016 podran gaudir de quatre dies seguits de festa, del 12 al 15 de febrer. Aquest canvi va ser aprovat en el Consell Escolar de l’Escola IPSE celebrat…
Hem d’Omplir a els Magatzems dels Bancs dels Aliments Hem d’Omplir a els Magatzems dels Bancs dels Aliments

Hem d’omplir els magatzems dels Bancs dels Aliments per ajudar a qui més ho necessita, i per aconseguir-ho cal la teva ajuda els dies 27 i 28 de novembre a mercats i supermercats arreu de Catalunya….
Campanya per la racionalització dels deures escolars Campanya per la racionalització dels deures escolars

Diversos desconeguts es van sotmetre a un experiment sobre horaris laborals. No et perdis el vídeo perquè te’n portaràs una bona sorpresa #lohacesypunto – Després de veure el vídeo FIRMA la Campa…
Aprendre tècniques per concentrar-se millor Aprendre tècniques per concentrar-se millor

La pràctica del mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent…
La cultura i formes d’oci del Japó sedueixen cada vegada més joves La cultura i formes d’oci del Japó sedueixen cada vegada més joves

Es podria dir que TV3 ha col·laborat en aquest terratrèmol perquè els nens que es van aficionar a les aventures de Son Goku de Bola de Drac (Dragon Ball) i als avatars de Novita en Doraemon, durant…
La UE critica que l’educació sigui a Espanya cada cop més desigual La UE critica que l’educació sigui a Espanya cada cop més desigual

Alerta que s’amplien les diferències entre rics i pobres tot i que baixa el fracàs escolar. Brussel·les lamenta la caiguda de la inversió quan creix el nombre d’alumnes….
Per a molts pares, si el mestre no segueix el llibre a l’aula, se’ls hi fa una mica estrany Per a molts pares, si el mestre no segueix el llibre a l’aula, se’ls hi fa una mica estrany

César Bona, el millor professor d’Espanya, apunta que hi ha escoles a què s’ensenya anglès, llengua, socials … com productes envasats «i això no estimula l’aprenentatge»…
Molt bona valoració de la Escola de Pares: La prevenció de les relacions abusives Molt bona valoració de la Escola de Pares: La prevenció de les relacions abusives

La xerrada-taller La prevenció de les relacions abusives. Xerrada-taller dirigida a famílies amb nens de 3 a 12 anys de l’escola de pares del passat dijous 5 de novembre ha estat molt ben va…
Busques una contrasenya segura? Aquesta nena les ven per tres euros Busques una contrasenya segura? Aquesta nena les ven per tres euros

Mira Modi, de 11 anys, s’ha muntat el seu propi negoci generant claus robustes, creant contrasenyes segures i fàcils de recordar, però extremadament difícils de desxifrar per als ‘hackers’….
Estratègies de les webs antivacunes: tecnicismes, anècdotes i falsa ciència Estratègies de les webs antivacunes: tecnicismes, anècdotes i falsa ciència

Una anàlisi de 500 llocs en línia de col·lectius antivacunes revela que més de dos terços fan servir falses evidències científiques per convèncer que les vacunes són perilloses. El passat est…

Canvi de festius del mes de febrer de 2016 a l’escola IPSE

Calendari febrer 2016 escola IPSE

Degut a que l’Ajuntament de Barcelona ha establert el dia 12 de febrer de 2016, Santa Eulàlia, com a festa local de la ciutat de Barcelona, el Consell Escolar de l’Escola IPSE va aprovar canviar la festa de lliure elecció que en el calendari escolar presentat a inici de curs estava prevista pel dilluns 8 de febrer, el dilluns de carnaval, per traspassar-la al dilluns 15 del mateix mes.

Per tant, els alumnes de l’Escola IPSE el mes de febrer de 2016 podran gaudir de quatre dies seguits de festa, del 12 al 15 de febrer.

Aquest canvi va ser aprovat en el Consell Escolar de l’Escola IPSE celebrat el passat 20 d’octubre per proposta del professorat i amb el vist-i-plau dels representants dels pares, tal com reflecteix l’acta que l’escola ha posat a disposició de tots els pares (llegir l’acta del Consell Escolar de l’Escola IPSE del mes d’octubre – pdf).

 

%d bloggers like this: