I si ets molt millor del que mostres en les xarxes socials?


Alguns tendeixen a edulcorar i exagerar la seva vida professional a les xarxes, però altres es venen pitjor del que són: bons professionals que brinden una imatge a Facebook o Twitter allunyada de la seva realitat.

Què passaria si la teva vida real -la personal i la professional- fora molt millor del que mostres, fins i tot amb orgull, a les xarxes socials? Et pots recuperar si comets l’equivocació de vendre a Facebook, Twitter o LinkedIn un subproducte de la teva veritable realitat?

Exagerar, edulcorar o mentir en les xarxes sobre el que ets o fas, mostrant una vida meravellosa, hiperactiva, superinteressant i divertidíssima té els seus riscos … Però potser has de valorar el que et jugues en oferir una imatge que creus adequada però que no té res a veure amb la teva vida real. Pitjor encara si en aquesta realitat ets un gran professional que no necessita d’exageracions ni relats falsos.

Andrés Pérez Ortega, expert en estratègia personal, recorda que “fins fa pocs anys, estar a Internet era una cosa diferenciadora que transmetia la importància d’un professional. Però les xarxes socials han eliminat les barreres d’entrada … A Facebook o Twitter, cada dia és més difícil trobar perles úniques, i així qualsevol professional que pretengui destacar té molt difícil convèncer de la seva capacitat. I si ho aconsegueix, se’l mira amb sospita. És com intentar vendre una joia de Tiffany als Encants”.

Recomana buscar llocs a la Xarxa menys saturats, més exclusius i més professionals, o crear-ne un de propi com un bloc.

Aliens a les aparences

Montse Ventosa, presidenta de Truthmark, assegura que “en molts fenòmens socials existeix el que es coneix com majoria silenciosa: un grup de persones més preocupades per fer les coses bé, i per créixer personal i professionalment que per aparentar”.

Afegeix que hi ha tot un seguit de professionals que solen pensar que quan arribi la inspiració és millor que els agafi treballant; altres als quals no els cal aquesta aparença, perquè el seu talent i accions parlen per ells. Estan més els que no són conscients del seu valor o de l’impacte del seu treball, i també aquells que tenen escassa habilitat per aconseguir visibilitat del seu treball, o que pensen que el politiqueig és negatiu, de manera que no inverteixen temps en conrear relacions, quan el politiqueig pot tenir un costat amable i necessari. Sense oblidar-nos dels que, al contrari que vendre la moto (entenent això com prometre més del que es pot complir) prefereixen complir més del promès (overdeliver & underpromise).

Guillem Recolons, soci de Soymimarca, es refereix a aquells professionals que creuen que magnificar la seva imatge, les seves descripcions de perfil i fins i tot “alegrar” el seu currículum en línia és una cosa habitual i recomanable: “No és així. No és fàcil arribar a l’equilibri, però ser un mateix, fora o dins de la xarxa, hauria de ser un brúixola que marca el nostre Nord. Sovint en aquests perfils es produeix l’efecte desil·lusió, que es dóna quan la relació virtual es converteix en real. És a dir: és un overpromise, anglicisme que denota que t’has passat de la ratlla “.

Una imatge irreal i menor

Què passa quan la situació és la contrària? Si ets algú amb una bona marca, molt reconegut, però la imatge virtual que projectes està per sota del que veritablement ets i ofereixes … Recolons creu que l’única sortida per evitar que el virtual “desvirtualice” la realitat és acollir-se al dit “bo és ser bo, però és millor ser-ho i semblar-ho”, i contractar amb urgència a un professional que sàpiga clonar la teva marca a les xarxes: “Si la primera impressió és important, a internet és letalment important, ja que no es sol tornar a visitar un perfil que no desperta interès o simpatia”.

Andrés Pérez recorda que “abans de les xarxes socials, un professional intel·ligent que volgués demostrar el seu valor, tractava de trobar el millor moment i lloc per convèncer a la seva audiència. A internet això no és possible, perquè els espais estan oberts sempre i per a tot el món. L’atenció és limitadíssima, perquè els timeline de Twitter o Facebook van a una velocitat de vertigen”. L’expert recomana seleccionar els canals que atreguin als que tinguin més tendència a mantenir l’atenció i l’interès.

Pérez afegeix que “quan estàs davant d’un entrevistador o d’un cap no hi ha maquillatges ni segones oportunitats. El que veus és el que hi ha, i te la jugues en aquest moment. El dospuntzero permet esborrar, editar, pensar, repensar o seleccionar el que es comunica. És en l’intercanvi d’idees en temps real quan un professional se la juga”. En aquest sentit, aconsella que, si vols que et prenguin seriosament, tractes de recopilar la major quantitat d’exemples reals que demostrin la teva capacitat.

Pérez conclou que, encara que es digui que la Xarxa és un entorn multimèdia, la veritat és que es queda molt curt quan cal explicar algunes coses o transmetre determinades idees: “Un text en un mur de Facebook no pot competir amb una conversa cara a cara per explicar com dissenyar una estratègia de negoci. Mil imatges en xarxes com Instagram no tenen res a fer contra una paraula en una situació de crisi real en una línia de producció. Un MOOC de la millor escola de negocis només és un pàl·lid reflex de el que un bon professional pot transmetre en una aula. És en el món real en el qual es demostra el que un és capaç de fer”. La seva recomanació per això és utilitzar La Xarxa com a esquer, però passant immediatament al contacte real.

Vals més del que penses i dius

No és or tot el que lluu
Sol confondre visibilitat amb competència. Montse Ventosa, presidenta de Truthmark, creu que “no sempre les persones hàbils a aconseguir visibilitat són les que tenen més talent, que avui es defineix com la ‘learning agility’, o agilitat d’aprenentatge”. Això fa que en ocasions els millors passin desapercebuts. És un error pensar que una marca es construeix amb paraules, quan en realitat són les accions les que construeixen marques més intel·ligents, sostenibles i potents.
La paradoxa de la felicitat
La moda de la felicitat ha generat certa pressió per ser-ho i cert ‘aparentar’ que s’està en constant estat positiu. Per Ventosa, els que aparenten estar més feliços, no solen ser els més satisfets realment. Si ets dels que amb certa freqüència sent que està ‘de baixada’, que es qüestiona les coses, que s’adona que s’equivoca i aprèn alguna cosa nova, paradoxalment no només està creixent sinó que a més pot ser també més feliç del que que pensa i té un talent més gran que el que imagina.
El normal ja no es porta
Hi ha una tensió entre homogeneïtat i heterogeneïtat, entre d’ajustar i adaptar-se a la norma i diferenciar-se. Ventosa conclou que “si ets d’aquestes persones que sembla que no encaixen, que sembla anar contra corrent, relativament inconformista (constructivista), probablement també valguis més del que penses. No hi ha res més valuós per fer créixer el teu talent (agilitat d’aprenentatge) que la capacitat de ser autèntic i de ser diferent”.

TINO FERNÁNDEZ  – EXPANSIÓN via CATEI.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: