I si ets molt millor del que mostres en les xarxes socials?

Alguns tendeixen a edulcorar i exagerar la seva vida professional a les xarxes, però altres es venen pitjor del que són: bons professionals que brinden una imatge a Facebook o Twitter allunyada de la seva realitat.

Què passaria si la teva vida real -la personal i la professional- fora molt millor del que mostres, fins i tot amb orgull, a les xarxes socials? Et pots recuperar si comets l’equivocació de vendre a Facebook, Twitter o LinkedIn un subproducte de la teva veritable realitat?

Exagerar, edulcorar o mentir en les xarxes sobre el que ets o fas, mostrant una vida meravellosa, hiperactiva, superinteressant i divertidíssima té els seus riscos … Però potser has de valorar el que et jugues en oferir una imatge que creus adequada però que no té res a veure amb la teva vida real. Pitjor encara si en aquesta realitat ets un gran professional que no necessita d’exageracions ni relats falsos.

Andrés Pérez Ortega, expert en estratègia personal, recorda que “fins fa pocs anys, estar a Internet era una cosa diferenciadora que transmetia la importància d’un professional. Però les xarxes socials han eliminat les barreres d’entrada … A Facebook o Twitter, cada dia és més difícil trobar perles úniques, i així qualsevol professional que pretengui destacar té molt difícil convèncer de la seva capacitat. I si ho aconsegueix, se’l mira amb sospita. És com intentar vendre una joia de Tiffany als Encants”.

Recomana buscar llocs a la Xarxa menys saturats, més exclusius i més professionals, o crear-ne un de propi com un bloc.

Aliens a les aparences

Montse Ventosa, presidenta de Truthmark, assegura que “en molts fenòmens socials existeix el que es coneix com majoria silenciosa: un grup de persones més preocupades per fer les coses bé, i per créixer personal i professionalment que per aparentar”.

Afegeix que hi ha tot un seguit de professionals que solen pensar que quan arribi la inspiració és millor que els agafi treballant; altres als quals no els cal aquesta aparença, perquè el seu talent i accions parlen per ells. Estan més els que no són conscients del seu valor o de l’impacte del seu treball, i també aquells que tenen escassa habilitat per aconseguir visibilitat del seu treball, o que pensen que el politiqueig és negatiu, de manera que no inverteixen temps en conrear relacions, quan el politiqueig pot tenir un costat amable i necessari. Sense oblidar-nos dels que, al contrari que vendre la moto (entenent això com prometre més del que es pot complir) prefereixen complir més del promès (overdeliver & underpromise).

Guillem Recolons, soci de Soymimarca, es refereix a aquells professionals que creuen que magnificar la seva imatge, les seves descripcions de perfil i fins i tot “alegrar” el seu currículum en línia és una cosa habitual i recomanable: “No és així. No és fàcil arribar a l’equilibri, però ser un mateix, fora o dins de la xarxa, hauria de ser un brúixola que marca el nostre Nord. Sovint en aquests perfils es produeix l’efecte desil·lusió, que es dóna quan la relació virtual es converteix en real. És a dir: és un overpromise, anglicisme que denota que t’has passat de la ratlla “.

Una imatge irreal i menor

Què passa quan la situació és la contrària? Si ets algú amb una bona marca, molt reconegut, però la imatge virtual que projectes està per sota del que veritablement ets i ofereixes … Recolons creu que l’única sortida per evitar que el virtual “desvirtualice” la realitat és acollir-se al dit “bo és ser bo, però és millor ser-ho i semblar-ho”, i contractar amb urgència a un professional que sàpiga clonar la teva marca a les xarxes: “Si la primera impressió és important, a internet és letalment important, ja que no es sol tornar a visitar un perfil que no desperta interès o simpatia”.

Andrés Pérez recorda que “abans de les xarxes socials, un professional intel·ligent que volgués demostrar el seu valor, tractava de trobar el millor moment i lloc per convèncer a la seva audiència. A internet això no és possible, perquè els espais estan oberts sempre i per a tot el món. L’atenció és limitadíssima, perquè els timeline de Twitter o Facebook van a una velocitat de vertigen”. L’expert recomana seleccionar els canals que atreguin als que tinguin més tendència a mantenir l’atenció i l’interès.

Pérez afegeix que “quan estàs davant d’un entrevistador o d’un cap no hi ha maquillatges ni segones oportunitats. El que veus és el que hi ha, i te la jugues en aquest moment. El dospuntzero permet esborrar, editar, pensar, repensar o seleccionar el que es comunica. És en l’intercanvi d’idees en temps real quan un professional se la juga”. En aquest sentit, aconsella que, si vols que et prenguin seriosament, tractes de recopilar la major quantitat d’exemples reals que demostrin la teva capacitat.

Pérez conclou que, encara que es digui que la Xarxa és un entorn multimèdia, la veritat és que es queda molt curt quan cal explicar algunes coses o transmetre determinades idees: “Un text en un mur de Facebook no pot competir amb una conversa cara a cara per explicar com dissenyar una estratègia de negoci. Mil imatges en xarxes com Instagram no tenen res a fer contra una paraula en una situació de crisi real en una línia de producció. Un MOOC de la millor escola de negocis només és un pàl·lid reflex de el que un bon professional pot transmetre en una aula. És en el món real en el qual es demostra el que un és capaç de fer”. La seva recomanació per això és utilitzar La Xarxa com a esquer, però passant immediatament al contacte real.

Vals més del que penses i dius

No és or tot el que lluu
Sol confondre visibilitat amb competència. Montse Ventosa, presidenta de Truthmark, creu que “no sempre les persones hàbils a aconseguir visibilitat són les que tenen més talent, que avui es defineix com la ‘learning agility’, o agilitat d’aprenentatge”. Això fa que en ocasions els millors passin desapercebuts. És un error pensar que una marca es construeix amb paraules, quan en realitat són les accions les que construeixen marques més intel·ligents, sostenibles i potents.
La paradoxa de la felicitat
La moda de la felicitat ha generat certa pressió per ser-ho i cert ‘aparentar’ que s’està en constant estat positiu. Per Ventosa, els que aparenten estar més feliços, no solen ser els més satisfets realment. Si ets dels que amb certa freqüència sent que està ‘de baixada’, que es qüestiona les coses, que s’adona que s’equivoca i aprèn alguna cosa nova, paradoxalment no només està creixent sinó que a més pot ser també més feliç del que que pensa i té un talent més gran que el que imagina.
El normal ja no es porta
Hi ha una tensió entre homogeneïtat i heterogeneïtat, entre d’ajustar i adaptar-se a la norma i diferenciar-se. Ventosa conclou que “si ets d’aquestes persones que sembla que no encaixen, que sembla anar contra corrent, relativament inconformista (constructivista), probablement també valguis més del que penses. No hi ha res més valuós per fer créixer el teu talent (agilitat d’aprenentatge) que la capacitat de ser autèntic i de ser diferent”.

TINO FERNÁNDEZ  – EXPANSIÓN via CATEI.cat

Mentalitat masclista i baixa autoestima en l’adolescència potencien la violència de gènere

Mentalitat masclista i baixa autoestima adolescència

En els grups de nois que intenten exercir o exerceixen violència contra una noia en una relació de parella hi ha intents de control i domini que, units a la justificació d’aquest domini i submissió, segueixen els patrons de la violència de gènere.

Així ho revela un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), a Espanya, que ha comptat amb la participació de 4.147 joves escolaritzats en centres educatius espanyols d’entre 14 i 18 anys.

“La freqüència d’aquests intents de control i domini augmenta quan també ho fa la gravetat i assiduïtat de la violència”, afirma María José Díaz-Aguado, investigadora de la facultat de Psicologia de la UCM i coautora de l’estudi, publicat al Journal of Interpersonal violence.

Els participants procedien de 288 centres de secundària de diferents províncies espanyoles. El 58,1% de rebia ensenyament públic i el 41,9%, privada. A través de qüestionaris anònims, els joves -tots ells heterosexuals i amb experiència en relacions de parella- van respondre a dotze indicadors d’abús (físic, emocional, en relacions ia través de diferents tecnologies).

També van haver de respondre si estaven d’acord amb hipotètics arguments que justificarien la violència i van completar una escala per esbrinar el seu nivell d’autoestima. Finalment, van valorar els missatges escoltats en l’entorn familiar referits a les relacions i la violència, i van puntuar la gravetat d’accions concretes de conductes abusives.

En funció de les respostes, l’estudi reflecteix quatre grups diferenciats. El més nombrós, format pel 76% dels participants, està compost per joves que no havien intentat exercir violència; el 17% admetia haver intentat controlar o aïllar a la seva parella algunes vegades; el 5% havia incorregut en conductes d’abús emocional i el 2% havia exercit múltiples conductes d’abús.

Sumant les proporcions es desprèn que el 24% dels joves presenta risc d’exercir abús de gènere. “De fet, alguns ja ho han fet en forma d’abús emocional i múltiple”, adverteix la investigadora. Aquestes dades concorden amb els de l’Estudi Estatal de 2013, sobre la prevalença de la violència de gènere en l’adolescència escolaritzada d’Espanya.

El treball reflecteix que els tres grups de nois que havien intentat exercir o havien incorregut en situacions de violència de gènere s’identificaven amb el model sexista de domini i submissió significativament més que la resta d’adolescents. “Com més freqüència i gravetat de les conductes abusives exercides, més gran és la identificació amb el model”, destaca l’autora.

A més, l’estudi confirma que aquests joves havien escoltat en el seu entorn, amb més freqüència que la resta, missatges de justificació de la violència (“si et peguen, pega”) i de domini i submissió en la parella (“la gelosia és una expressió de l’amor “). Frases d’igualtat i no violència les havien sentit amb menor freqüència.

“Ningú neix maltractador. És el resultat de l’aprenentatge, on la família té un paper destacat. Per això és important implicar-la per prevenir el problema, potenciant missatges d’igualtat i respecte mutu “, recomana Díaz-Aguado.

Una altra de les conclusions és que els participants d’aquests tres grups van registrar nivells baixos d’autoestima, de manera que les investigadores recomanen que els programes de prevenció des de l’escola es centrin en millorar-la en condicions d’igualtat i respecte. Aquests programes -que actualment arriben al 40% de la població adolescent escolarizada- han resultat efectius en la reducció de la violència de gènere, segons dades de l’Estudi Estatal.

La investigació també revela que el risc de patir o exercir aquest tipus de violència s’estén a tota la població, amb independència que s’estudiï en un centre públic o privat. “Està estretament relacionat tant amb el fet de justificar la violència com amb el model sexista de domini i submissió que la nostra societat vol canviar, però que segueix reproduint-se a través de mecanismes fortament arrelats”, conclou l’autora. (Font: Universitat Complutense de Madrid).

NCYT

Violencia-sexual-adolescents

Educació estudia implantar una FP sobre tasques domèstiques

Després del debat amb la modalitat de Tauromaquia, sorgeix una nova proposta

guia-buena-esposa

Després del debat amb la FP de Tauromaquia, sorgeix ara el plantejament d’introduir una modalitat de Formació Professional sobre tasques domèstiques. Així, posar una rentadora, fer un arranjament o cuinar podrien ser matèries a aprendre, segons la proposta del Ministeri d’Educació i que s’anomenaria «Activitats domèstiques i neteja d’edificis». Es tracta d’un mòdul amb dues mil hores format per onze mòduls que inclouen cura de roba, destreses a la cuina i suport a persones en l’àmbit domèstic. També hauria assignatures relacionades amb la neteja, que corresponen a l’àmbit industrial.

Els experts creuen que aquest curs donaria seguretat a l’hora d’avalar coneixements per ser empleada o empleat de llar. El mòdul de formació està pensat tant per a homes com per a dones.

ABC

La (in)cultura del copiar i enganxar

Els programes que detecten els plagis dels estudiants per internet són cada vegada més avançats i fiables.

Copy-paste-costumes

Les possibilitats de plagiar treballs acadèmics es van disparar amb l’arribada de internet. Sempre hi ha hagut enganys, però el volum d’aquestes trampes ha augmentat exponencialment per culpa de la xarxa. Així, nou de cada deu estudiants admet haver practicat en alguna ocasió el “còpia i enganxa” en els seus exercicis, segons es revela en una enquesta de l’empresa especialitzada Compilatio.

Per contrarestar aquest efecte han proliferat programes informàtics que detecten els plagis, tant gratuïts com de pagament. Els programaris són cada vegada més sofisticats. Mitjançant algoritmes permeten establir d’una manera fidedigne si un text és original o no. El funcionament d’iniciatives com PlagiarismDetect  no dista gaire, doncs, del modus operandi dels cercadors.

A partir d’aquest punt, hi ha altres programes, com Plagiarisma, que proporcionen l’URL de la font de la informació i un càlcul del percentatge de còpia il·lícita. Com que el problema és greu i freqüent, centres educatius de tota mena s’han vist obligats a contractar llicències d’programaris com Turnitin. Alguns, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fins i tot han desenvolupat les seves pròpies eines amb aquesta finalitat.

L’especialització ha arribat fins a tal punt que, en casos com el de Compilatio, cada usuari pot disposar d’una versió a mida: Magister, per als professors que sospiten dels xavals, o Studium, per als alumnes que volen assegurar-se que no estan prenent prestades més idees del compte, com explica la responsable de vendes per al mercat hispanòfon d’aquesta companyia, Vanesa Martínez.

ALBERT RIGOL – LA VNGUARDIA

La incultura del copiar i enganxar

Escola de pares: La prevenció de les relacions abusives. Xerrada-taller dirigida a famílies amb nens de 3 a 12 anys.

AMPA IPSE escola de pares relacions-abusives

Dijous, 5 de novembre, 19:00h (durada 1h:30)

Per a famílies amb nens en edat escolar (de P3 en endavant).

Xerrada a càrrec dels professionals de la Fundació Vicky-Bernadet.

Aquesta xerrada permet treballar amb els pares per tal d’incorporar la unitat familiar en la reflexió sobre el que significa la violència. Principalment s’ha de pensar en dues poblacions diana: els pares i mares com a figures protectores i els infants i adolescents com a possibles receptors de situacions violentes.

Es parteix de la idea que “no es pot prevenir el que no es coneix” i que es necessari acabar amb falses creences sobre la sexualitat infantil i amb certs tabús sobre el sexe, la infància i l’entorn per poder ajudar realment a prevenir i a mitigar les conseqüències d’aquests actes abusius.

Menjador del 1er pis Entrada Casanova

SESSIÓ GRATUITA

Us esperem!

Inscriu-te aquí!!!

Estem preparant l’escola de pares d’aquest any. De moment, aneu-vos reservant la data de la primera xerrada: dijous 5 de novembre a les 19:00 a la biblioteca de l’escola.

La prevenció de les relacions abusives. Xerrada-taller dirigida a famílies amb nens de 3 a 12 anys.
Aquesta xerrada permet treballar amb la unitat familiar per tal d’incorporar a tots els membres d’una unitat familiar en la reflexió sobre el que significa la violència, sigui quina sigui la seva expressió. Principalment, s’ha de pensar en dues poblacions diana: els pares i mares com a figures protectores dels fill/es i els menors com a possibles receptors de situacions violentes amb més dificultat per comprendre el que està passant.

La xerrada la durà a terme la Fundació Vicky-Bernadet, una fundació amb molt de prestigi en aquests temes.

La prevenció de les relacions abusives (pdf)

Veure-hi bé per estudiar millor

Un de cada tres casos de fracàs escolar podria estar causat per un problema de visió.

Si hi veus bé, estudies millor. És una màxima que el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) difon i comprova amb dades a la mà. El 2014, amb una enquesta a 6.402 alumnes de 6è de Primària que va mobilitzar 400 òptics optometristes voluntaris per 197 escoles de Catalunya, va demostrar que la meitat dels infants que havien examinat tenien una dificultat visual que condicionava el seu rendiment acadèmic. “A cada aula de 6è d’educació primària hi hauria almenys dos nens amb un problema visual que interfereix el seu aprenentatge”, indicava Alfons Bielsa, president del COOOC quan van obtenir aquestes dades.

Montse Augé, membre de la vocalia de prevenció visual, visió infantil i teràpia visual del COOOC, interpreta les dades de la primera edició de la campanya que van impulsar sota el nom Visió i aprenentatge : “Volem demostrar que les dificultats d’aprenentatge poden anar associades a problemes visuals”. Dit amb altres paraules, l’alumne que es distreu i que rendeix poc a classe pot tenir un defecte de refracció (miopia, hipermetropia o estigmatisme, per exemple) que un òptic optometrista pot detectar.

“Sovint els pares comproven que els seus fills tenen una bona vista perquè els fan fer exercicis per comprovar que hi veuen bé de lluny”, explica ara el president del COOOC, Alfons Bielsa. Ara bé, la criatura pot tenir una bona vista però no una bona visió, que és un concepte que fa referència a un procés neurològic complex i que afecta la visió del color, els moviments oculars, la coordinació dels ulls, l’enfocament, la visió en 3D, la sensibilitat al contrast i la percepció visual”.

“Vam fer una campanya als cinemes amb pel·lícules en 3D, perquè comprovàvem en un test ràpid qui hi veia bé i qui no”. Els adults i els infants que no es movien de la cadira no estaven veient les tres dimensions, perquè és un dels indicadors de problemes de convergència visual dels dos ulls, continua Bielsa. Percebre o no en 3D és el que pot indicar que no hi ha coordinació visual i, per tant, pot derivar que un nen sigui un mal lector o que es cansi de seguida d’estudiar. “Els qualifiquem de ganduls perquè se’n cansen de seguida, però al darrere hi pot haver una dificultat visual”.

Senyals d’alerta

A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’oftalmòloga de l’àrea infantil Noemí Roselló Silvestre explica quins són els senyals que poden alertar els pares que les criatures tenen o bé un problema de refracció (que es resol amb unes ulleres, que gradua un òptic optometrista) o bé una patologia visual (que comprova l’oftalmòleg). “Poden tenir mals de cap, els ulls plorosos, mussols constants a les parpelles, els pot fer mal la llum o poden fer moviments estranys amb els ulls”. O de vegades una alerta també pot ser la criatura que al carrer ensopega sovint i cau. “M’ho trobo amb pares que m’expliquen que ha sigut aquest fet el que els ha fet sospitar d’una mala visió”, indica l’oftalmòloga.

Els estigmatismes són els que provocarien les ganyotes amb els ulls i poden generar mussols repetitius (granets a les parpelles, irritades per l’esforç que fan per veure-hi). Els ulls plorosos i la molèstia de la llum podria ser un símptoma d’una suggestió de glaucoma infantil. “El cas és que una criatura rarament es queixa de mala vista, i d’aquí que siguin tan importants les revisions dels òptics optometristes i també dels oftalmòlegs”.

L’edat per anar tant a l’òptic optometrista com a l’oftalmòleg és molt important: abans dels 6, com a màxim 8 anys. “A partir dels 3 mesos i fins als 6 anys el sistema visual madura de manera completa. Si hi ha cap defecte de refracció o patologia visual no detectada durant aquesta edat, el sistema neurològic ja ha madurat i, per tant, no podrà aprendre a veure-hi d’una altra manera”. D’aquí la importància de fer la consulta, tant en el cas que se’n tingui sospites com quan no n’hi ha. “Cada cop hi ha més consciència d’aquesta importància, i els pediatres deriven als optometristes o oftalmòlegs els infants als 4 anys per assegurar que els ulls, cada un per separat, hi estan veient bé”.

D’altra banda, l’oftalmòloga de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona també assenyala que sovint els defectes de refracció poden tenir una predisposició genètica. Dit amb altres paraules, les criatures amb pares amb estigmatisme poden tenir-ne també. “L’estigmatisme fa referència a la forma del globus i la còrnia, que no és rodona com hauria de ser, sinó que adquireix forma ovalada”. És de naixement i es manté constant al llarg de la vida. Per la seva banda, la miopia també té tendència hereditària, apareix quan la criatura es fa gran i pot augmentar fins als 25 anys.

Per acabar, Roselló recomana jocs per fer a casa amb les criatures per comprovar la bona visió. “Jugar a pirates, amb un pegat en un ull i després en un altre, és un joc que els pot agradar i que pot aportar molta informació als pares sobre cada un dels ulls”. De fet, Roselló sosté que si aquest joc, senzill, es fa a casa, a la consulta després és més fàcil tot, perquè precisament aquesta prova és una de les que òptics optometristes i també oftalmòlegs sempre fan a les criatures.

TRINITAT GILBERT –  ARA

16a Campanya de Salut Visual Contra el Fracàs Escolar

La Fundació Alain Afflelou ha posat en marxa la Campanya de Salut Visual Contra el Fracàs Escolar, en tots els centres ALAIN AFFLELOU d’Espanya i Andorra. L’objectiu és la detecció precoç dels problemes visuals en la infància.

Durant aquesta 16a edició,  del 15 de setembre al 31 d’octubre de 2015, ofereixen revisió de la vista als nens amb una edat compresa entre els 5 i 7 anys. Si en el transcurs de la revisió se’ls detecta algun problema visual se’ls regala un parell d’ulleres graduades adaptat a la seva vista (ullera completa: muntura + vidres orgànics monofocals blancs, sense tractament).

Igualment, es fa lliurament als pares d’un carnet de salut visual per al seguiment i degut compliment de les revisions marcades.

Els únics requisits per poder participar en aquesta campanya són: demanar cita a l’òptica i presentar el DNI del nen, llibre de família o qualsevol altre document acreditatiu de l’edat del nen.

Per més informació a Fundació Alain Afflelou.

AMPA IPSE NEWS #071

AMPA IPSE NEWS #071

un espai per a la comunicació i per a la participació

22/10/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina? Millora les teves habilitats socials Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina? Millora les teves habilitats socials

L’automatització en sectors com l’agricultura o la indústria manufacturera va provocar que multitud de persones perdessin els seus treballs, però la humanitat sempre es recupera…
Brutal: així és com ensenyen l’anglès en els instituts xinesos d’elit Brutal: així és com ensenyen l’anglès en els instituts xinesos d’elit

Unes imatges virals ens ajuden a entendre millor la formació que reben els alumnes orientals en algun dels centres més exigents i com serà el futur d’una tradició mil·lenària….
Nou de cada deu pares volen que els seus fills aprenguin programació o robòtica Nou de cada deu pares volen que els seus fills aprenguin programació o robòtica

La robòtica acaba de desembarcar al sistema educatiu espanyol. Sobretot en aquest curs nombrosos centres educatius compten amb classes extraescolars de robòtica. La programació com a suport a l’edu…
Robots que donen lliçons de Ciències Robots que donen lliçons de Ciències

Les lliçons de Física, Matemàtiques, Tecnologia, ‘Science’ i fins i tot Plàstica poden incorporar en la seva pràctica de classe exercicis de construcció robòtica de diferent complexitat amb qu…
Wozniak: “No vam crear Apple en un garatge. És una història inventada” Wozniak: “No vam crear Apple en un garatge. És una història inventada”

El cofundador d’Apple ha recomanat a estudiants de negocis que no creïn alguna cosa “diferent artísticament”, sinó “nou i que solucioni un problema a un preu raonable”. Wozniak ha explicat els seus…
Quan començarem les classes? Quan començarem les classes?

Més de 2.200 nens que han fugit de la guerra a República Centreafricana (RCA) porten un mes sense escola al camp de Maingama. Lluiten contra la ignorància dels pares que pensen que la missió de le…
Instal·leu-vos l’IPSETIC al mòbil Instal·leu-vos l’IPSETIC al mòbil

Per instal·lar-vos l’IPSETIC al mòbil us heu de baixar l’aplicació Clickedu, disponible tant a l’App Store com al Google Play. La URL de l’escola que heu de posar és: “escolaipse.clickedu.eu”….
L’abandonament, un problema poc escolar L’abandonament, un problema poc escolar

En definitiva, si Suïssa té les taxes d’abandonament escolar més baixes d’Europa no és perquè els suïssos gastin molt en ensenyament (que no ho fan), sinó perquè per fer de cambrer cal un …

Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina? Millora les teves habilitats socials

La comunicació afectiva: la diferència entre treballar o ser substituït.

Els treballs que requereixen d’una interacció social estan creixent.

Robot-Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina

La Revolució Industrial va marcar un abans i un després, ja que va suposar el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la història de la humanitat des del Neolític. La “robotització” va camí de marcar la seva propia fita en els anals de la Història.

Cada dia que passa els robots són més capaços d’exercir treballs i tasques abans reservats a les persones. El desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) sembla no tenir límit. Ja són capaços de fer de tot, des de treballs manuals i rutinàries a la més complexa de les operacions, mèdiques, matemàtiques, financeres, etc.

Aquesta mateixa notícia podria estar escrita per un programa informàtic. El periodisme, efectivament, no escapa a aquesta substitució progressiva de les persones en els llocs de treball, escriure titulars o notícies completes tot és possible. Per tant, com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina?

La veritat és que, una vegada que les màquines han aconseguit realitzar tasques mecàniques gairebé a la perfecció, tots els esforços de la indústria es centren en el desenvolupament d’una IA més sensible, amb més carisma, intuïció i sentiments. Això suposa una amenaça real per als treballs cara al públic o que requereixen una interacció social.

Una de les majors avantatges competitives que els éssers humans tenen sobre els robots és la capacitat per socialitzar. La sensibilitat en el tracte, saber interpretar els sentiments d’una persona, gestionar les emocions, la capacitat de treball en equip o la comunicació afectiva en l’àmbit laboral poden suposar la diferència entre un robot i una persona; entre treballar o ser substituït.

Més ocupació “social”

Un recent estudi de la Universitat de Harvard ha descobert que les feines que requereixen d’una interacció social estan creixent en relació amb la feina que no ho necessita. “Les habilitats socials poden oferir certa protecció contra la presa de control robòtic”, explica David Deming, professor associat d’Educació i Economia a la Universitat de Harvard, a Bloomberg.

Hi ha multitud de professions que no exigeixen una mà d’obra molt qualificada, ni una gran tasca tècnica, i que poden ser exercides per una gran part de la població; professions que sovint requereixen conèixer el llenguatge, ser creatius o posseir una bona flexibilitat i destresa física. “Coses els éssers humans actualment poden fer millor que les màquines”, afirma el professor.

“Gairebé tot el creixement de l’ocupació des de 1980 ha estat focalitzat en el treball que requereix de grans habilitats socials”, segons l’estudi de Deming publicat a l’agost. No només ha crescut la demanda d’aquest tipus de treballadors, sinó que el salari d’aquests “llocs de treball socials” ha millorat per sobre de la mitjana.

El treball en el futur està assegurat

Per a David Autor, professor d’Economia a l’Institut Tecnològic de Massachusetts, a Cambridge, el futur és més brillant, encara que és probable que es perdin llocs de treball en el camí. “L’automatització en sectors com l’agricultura o la indústria manufacturera va provocar que multitud de persones perdessin els seus treballs, però la humanitat sempre es recupera”, argumenta.

“La manera com responem és a través de la nostra creativitat i també a través de l’educació, del nostre propi aprenentatge. Seguim fent-nos a nosaltres mateixos rellevants”, explica Autor.

CARLOS SERRANO ORTEGA – ElEconomista.es

robots roda de reconiexement

Brutal: així és com ensenyen l’anglès en els instituts xinesos d’elit

Unes imatges virals ens ajuden a entendre millor la formació que reben els alumnes orientals en algun dels centres més exigents i com serà el futur d’una tradició mil·lenària.

Un exemple dels treballs dels estudiants xinesos.

Un exemple dels treballs dels estudiants xinesos.

Durant els últims dies han començat a circular per la xarxa les imatges d’uns treballs realitzats pels alumnes d’un col·legi xinès de la província de Heibei, al nord del país, just a l’altre costat del riu Groc. No és d’estranyar. Acostumats a que la nostra cal·ligrafia sigui cada vegada pitjor, i no només en les prescripcions dels metges o en els apunts universitaris, sorprèn la cura amb què cadascuna de les lletres està escrita. Si ens diguessin que és una tipografia generada per un ordinador, no ens estranyaria.

Els textos criden l’atenció no només per la rigidesa del traç, que provoca que no hi hagi cap de les variacions d’intensitat tan habituals en escriure ràpid, sinó també per la irreal semblança entre totes les representacions de la mateixa lletra i la distància de separació entre una i altra. De fet, les correccions més habituals es refereixen a aquestes dues últimes característiques: en un assaig, per exemple, s’assenyala una “a” perquè, segons sembla, està mal escrita (encara que al nostre ull sembla perfectament normal), i en un altre, el professor titlla diverses línies ja que les lletres -i aquesta vegada és evident- estan massa enganxades.

Aquest és el model que els estudiants han d'imitar.

Aquest és el model que els estudiants han d’imitar.

“Ni una línia més, ni una línia menys”, és un dels comentaris del professor en una de les proves. No només la cal·ligrafia és bella, sinó que s’ha de ser obedient: el desafortunat alumne que escriu les “g” amb un únic traç veu com totes elles apareixen ratllades. Cadascú ha de decidir si, més enllà de la bellesa estètica dels documents (que resulta indubtable), és preferible afavorir la comoditat i el pragmatisme o una correcta cal·ligrafia.

Xina cada vegada està més preocupada per l’ensenyament de l’anglès, cosa que l’ha portat a oferir moltes places per a estudiants estrangers que coneixen l’idioma. Com explica ‘Around the World in 80 jobs’, la major part de llocs són coberts amb professores, ja que es considera que són més amigables i entenen millor als nens. En general, les aules orientals són molt més grans que a Occident (poden arribar als 80 alumnes), encara que depèn de la zona del país. S’afavoreix abans de res l’ensenyament de l’anglès oral, especialment després que en 2008 es replantegés completament l’ensenyament d’aquesta llengua introduint programes voluntaris de 9 anys que adopten el sistema internacional.

El que està clar és que aquest no és un col·legi xinès qualsevol. Es tracta d’un dels instituts més famosos de tot el país, fins al punt que fins i tot té una entrada en Wikipedia. Segons assenyala aquesta, és “un col·legi semi-militar, el que vol dir que els estudiants han d’obeir un estricte conjunt de regles i normes”. La taxa d’abandonament del centre és molt alta, ja que s’exigeix ​​als estudiants dedicar 15 hores al dia a la seva formació, els 7 dies de la setmana, com assegurava un article publicat a ‘Business Insider’, en què alguns acusaven el col·legi de produir robots.

El poder de la bona lletra

Es tracta d’una discussió molt més vigent del que podem pensar, pel fet que estem vivint un canvi cultural i educatiu sense precedents gràcies a mòbils, ordinadors i tablets en què, per primera vegada des de la invenció de la impremta, amenaci de mort la escriptura a mà. El passat mes de desembre, Finlàndia va prendre la decisió de posar fi a la cal·ligrafia en cursiva, mantenint la de lletra d’impremta, per potenciar l’ús del teclat, molt més utilitzat en el present. Per contra, aquestes escoles semblen estar afavorint l’escriptura a mà, però hi ha una bona raó cultural per a això.

Un dels problemes més freqüents als quals han hagut d’enfrontar els joves xinesos és la seva incapacitat per escriure a mà els caràcters xinesos que conformen la seva llengua tradicional. La disgrafia, com explica un article publicat a ‘The Atlantic‘, és a dir, la incapacitat d’escriure, té el seu origen en la manca de concentració que provoquen els dispositius electrònics. Això ha provocat que avui dia gran part d’estudiants escriguin en pinyin, la transcripció fonètica del xinès mandarí acceptada oficialment, i per al qual s’utilitza l’escriptura llatina. En definitiva, es prescindeix de la complexitat del sistema tradicional, compost per milers de hanzis, per abraçar la senzillesa del pinyin.

Es tracta d’un canvi substancial respecte al que ha passat durant dècades. Com explica el cal·lígraf Ma Tianku, els més grans de 40 anys no tenen cap problema amb l’escriptura manual, ja que la cal·ligrafia va ser obligatòria fins als anys vuitanta. S’hi insistia en la pràctica de l’escriptura de hanzis, el que ha provocat que, fins i tot en el cas que no la utilitzin freqüentment, siguin capaços de recordar-la si cal. Per contra, els que tenen 30 anys o menys tot just han practicat aquest sistema, el que els més apocalíptics consideren que pot ser el primer pas per a la desaparició d’un sistema d’escriptura mil·lenari (i especialment fomentat a partir del segle XIX) que, no obstant això, no s’adapta a les necessitats del món modern.

Brutal 03 així és com ensenyen l'anglès en els instituts xinesos d elit

Resulta curiós, per tant, el que va passar a la Xina de Mao en els anys cinquanta i seixanta. A causa del analfabetisme de gran part de la població, durant la primera meitat de segle es va promoure la utilització del pinyin des de cercles reformistes causa de la seva facilitat perquè la major part possible de la població aprengués a escriure. L’alfabetització de la llengua xinesa semblava inevitable. No obstant això, el Partit Comunista xinès va acabar rebutjant aquest sistema, considerat com una conseqüència de la contaminació estrangera i optant per una via intermèdia: la simplificació dels caràcters tradicionals.

EL CONFIDENCIAL

Nou de cada deu pares volen que els seus fills aprenguin programació o robòtica

semana europea de la programacion vimeo

La robòtica acaba de desembarcar al sistema educatiu espanyol. Sobretot en aquest curs nombrosos centres educatius compten amb classes extraescolars de robòtica. Durant la Codeweek 2015, la Setmana Europea de la programació, promoguda per la Comissió Europea, es realitzaran nombroses activitats en centres educatius, empreses i institucions del nostre país, per tal de inculcar el gust per la programació en noves tecnologies als més petits. Però sabem el protagonisme que li donem a les noves tecnologies en l’educació dels nostres fills? Doncs per al 60% dels pares espanyols és una de les tres matèries bàsiques per al futur dels seus fills, al costat de les matemàtiques i l’anglès.

Coneixement més enllà d’ordinadors, tablets o mòbils

Javier Ildefons, CEO de Ildesoft, diu que “els objectes de la nostra vida quotidiana són programables. Un aparell quirúrgic, una persiana, un cotxe … Cada vegada més elements faran servir llenguatge de programació per a funcionar, i estaran interconnectats, és el que s’anomena l’internet de les coses. És important que s’ensenyi als nens a desenvolupar-se en aquests llenguatges ja utilitzar-los en tots els àmbits de la vida”. Ildefons representa a Espanya a Wonder Workshop, una empresa americana el primer projecte va ser crear uns robots, Dash i Dot, que nens a partir de 5 anys poden programar usant els elements que més atrauen els petits: tablets i mòbils.

Ildefons assegura que “la programació com a suport a l’educació, ens permet que grans problemes es divideixin en múltiples de petits, que és en el que està basada la programació. Això no només serveix per programar xips i aparells, sinó també és una forma de pensar, que li pot servir a metges, a arquitectes, a advocats en el futur”. Segons el mateix estudi realitzat per l’empresa Connecta, el 88% dels pares considera molt important que els seus fills aprenguin coneixements de robòtica i programació però, no obstant això, al nostre país, fins a l’últim curs 2014-2015 tan sols el rebien un 24 % dels mateixos.

robotica_014

Una setmana plena d’activitats

“La Setmana Europea de la Programació és una oportunitat de col·laboració per a tothom relacionat amb l’educació, la formació o el món digital”, comenta Andrus Ansip, vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Mercat Únic Digital, en una carta als gairebé 90 ambaixadors que organitzen la Codeweek. La passada edició de la Setmana Europea de la programació va comptar amb la participació de 37 països europeus i es van celebrar al voltant de 4.000 esdeveniments. La Codeweek 2015 aspira a superar les xifres de l’any passat. Les activitats de la Setmana Europea de la Programació estan dirigides a tots els públics: docents, escolars de tots els nivells educatius, famílies, empreses i organismes. La seva temàtica té una gran varietat: tallers en què aprendre a programar el teu propi videojoc, aprendre a programar sense ordinadors, xerrades de motivació, intercanvi de experiencisas entre docents, creació de app per a mòbils, robòtica per a famílies, etc.

A Andalusia, la Codeweek porta diverses activitats interessants. Així, el 16 d’octubre, l’associació Programem, ambaixadors de la Codeweek, presentarà el llenguatge Scratch a alumnes de 1r de primària a la avinguda de Ramón i Cajal a Sevilla. En Còrdova, l’esdeveniment Hackathon, el 17 d’octubre a l’Aula de Programari Lliure de la Universitat de Còrdova, permetrà crear bots fent servir l’app Telegram. El mateix dia, també a la capital cordovesa, l’aula de B-Wit introduirà als més petits en els diferents llenguatges de programació. L’Oficina de Programari Lliure de la Universitat de Granada està en plena celebració de la Setmana del Codi destinat a tot tipus de públic, i el HackLab d’Almeria organitza diferents tallers de programació fins al 18 d’octubre.

Diario de Sevilla

robotica-Cognobotics

%d bloggers like this: