El dibuix d’un nen sirià deixa sense paraules a la policia alemanya i commou a la xarxa

El petit refugiat retrata dos mons contraposats: en un costat, la crua i destrossada Síria i, en l’altre, l’esperançadora Alemanya.

dibuix nen siri a alemanya

La policia alemanya reconeix haver-se quedat “sense paraules” amb el dibuix que els ha regalat un nen sirià mentre esperava en un centre de recepció a la ciutat de Passau, al costat de la frontera amb Àustria, segons publica la policia de Bayern al seu compte de Twitter sota l’etiqueta #sprachlos (sense paraules). A la impactant imatge, que està commovent la xarxa del microblogging, es veuen dos mons contraposats: la destrossada Síria, a un costat, i l’esperançadora Alemanya, a l’altre.

A la part de l’esquerra del dibuix, sota la bandera siriana, es pot veure una casa destrossada, membres d’un cos humà esquarterat, i persones ferides o mortes. A la banda de la dreta, sota la bandera alemanya, hi ha una gran casa amb un llarg camí d’accés i persones amb maletes que el recorren.

Segons relata la policia, un nen desconegut -encara per les inicials de la signatura (MHMD) podria dir Mohammed- va fer el dibuix fa uns dies mentre esperava el seu torn (o el de la seva família) per fer els papers del registre de sol·licitant d’asil , i, en acabar, el va penjar a la paret de la comissaria. “És molt impressionant com el nen veu els dos mons”, va comentar a l’agència dpa el portaveu de la policia de la localitat bavaresa de Freyung, Thomas Schweikl.

“El fet que el nen pintés la paraula policia dins d’un cor vermell ha commogut els agents i els ha donat una nova motivació per dur a terme el seu treball”, va afegir el protavoz.

Centenars d’agents de tota Alemanya donen suport des de fa mesos als seus companys bavaresos en el registre dels milers de refugiats que arriben al país des de la frontera amb Àustria. “Molts estan setmanes sense veure els seus propis fills i una imatge així, que mostra dràsticament el destí dels refugiats, no deixa ningú indiferent”, ha afegit el portaveu de la policia de Munic, Fabian Hüppe.

LA VANGUARDIA

Revés de l’OCDE a Espanya per la pobra formació dels universitaris

L’organisme revela que només el 12% dels titulats superiors tenen elevada comprensió lectora. També assenyala que hi ha un excés de graduats en disciplines sense sortida en el mercat laboral.

Estratègia de competències OCDE 2015 p1

El toc d’atenció és important: de poc li val a Espanya tenir una taxa de titulats universitaris tan alta (de gairebé el 40% de les persones d’entre 25 i 34 anys), si després resulta que el que aprenen aquests graduats no els serveix a l’hora de treballar. Ho apunta el document Estratègia de competències, l’últim dels informes que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha dedicat a Espanya i en el qual realitza un diagnòstic sobre la preparació i les habilitats que haurien de tenir els treballadors espanyols per assegurar el creixement econòmic del país. L’estudiSkills (pel seu nom en anglès), és fruit del creuament de dades d’altres informes anteriors de la mateixa OCDE, en particular PISA (que analitza el nivell dels estudiants de 15 anys) i PIAC­C (sobre la formació dels adults).

Des d’una perspectiva sempre economicista, l’OCDE atribueix el desajust entre la preparació dels treballadors i el que realment demanda el mercat laboral a diversos orígens, encara que apunta directament al sistema universitari. «En aquests moments, molt pocs dels graduats superiors espanyols tenen les competències i les habilitats necessàries per incorporar-se amb èxit al mercat laboral», recull l’informe. Una prova d’això, afegeix l’estudi, és que tan sols «un 12% dels adults amb titulacions superiors tenen un nivell alt en competència lectora, la meitat de la mitjana de l’OCDE». A això s’hi suma el fet que «molts estudiants es graduen en disciplines que no estan alineades amb les necessitats del mercat laboral».

ESCASSA COL·LABORACIÓ

Encara que no ho diuen d’una manera explícita, els autors de l’Skills donen a entendre que, si realment vol donar una resposta al teixit productiu, la universitat espanyola hauria de començar a revisar la seva actual oferta de títols i el contingut d’aquests, com estan plantejant també associacions i grups d’opinió locals, entre ells la Barcelona Global Challenge. «Espanya necessita millorar la formació dels seus treballadors pel que fa a les seves competències», insisteix l’informe. «L’escassa col·laboració que hi ha entre la universitat i el sector privat -avisen- és la causa de la pobra correlació que hi ha entre les competències que es desenvolupen en educació i les competències que realment necessita l’economia».

Una altra de les assignatures pendents és que Espanya «no està pressionant prou» els seus centres d’educació superior perquè afavoreixin la innovació i la transferència de coneixement al sector privat. La universitat no tan sols ha de treballar per obtenir fons de les empreses privades (que també), sinó que ha de fer-les partícips del contingut dels estudis que s’hi imparteixen, ha d’animar-les a definir els perfils dels estudiants i oferir unes pràctiques més ajustades a aquests perfils.

És cert, no obstant, que l’informe Skills no parla únicament de la universitat. També incideix en els cicles formatius de grau superior, una àrea en la qual encara queda molt camí per recórrer, i en la formació d’adults. «L’abandonament escolar abans d’hora, la repetició de curs i el graduat escolar tardà segueixen sent alts i costosos a Espanya, a pesar de les millores registrades en els últims anys», adverteix l’OCDE.

Una quarta part dels estudiants espanyols deixen l’escola de forma prematura (sense acabar l’ESO o, havent-se graduat, sense cursar estudis postobligatoris), un terç dels alumnes que es troben en l’ensenyament obligatori han repetit alguna vegada curs i gairebé un 25% acaba la secundària amb un retard de dos anys sobre l’edat prevista. «Només la repetició de curs suposa un cost equivalent al 8% de la despesa total destinada a primària i secundària», sentencia l’informe.

¿En què es tradueix això? La conseqüència d’aquestes circums­tàncies és que, malgrat els progressos fets en els últims anys, els estudiants espanyols segueixen per sota de la mitjana de l’OCDE en lectura, matemàtiques i ciències, torna a avisar l’informe.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ –  EL PERIÓDICO

Spain_Diagnostic_Report_Español (pdf)

Estratègia de competències OCDE 2015 p2

%d bloggers like this: