Un nen de dotze anys a segon de Exactes a Perpinyà

Maximilian Janisch és l’universitari més jove de França

Maximilian-Janisch

Un nen de dotze anys va ingressar dimarts com a alumne de la facultat de Matemàtiques de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD). I no al primer, sinó al segon curs. És l’universitari més jove de França. Preguntat per una ràdio si es considera intel·ligent, la resposta del nen no va poder ser més clara: “Sí”.

Es diu Maximilian Janisch i la seva llengua materna ni tan sols no és el francès o el català, sinó l’alemany. El francès l’està perfeccionant. “Quan vam rebre la seva sol·licitud d’ingrés, vam creure que era una broma -confessa Fabrice Lorente, rector de l’UPDV-, però atesa l’evidència de les seves capacitats excepcionals, vam acabar acceptant que en Maximilian pogués seguir els cursos i passar els exàmens”.

Tot i això no tindrà diploma. El sistema no preveu que un infant a qui tocaria fer primer d’ESO vagi gairebé nou anys avançat i s’assegui als bancs de classe amb companys d’uns vint anys. Però el títol no li discuteix ningú: l’universitari més jove de França… i de Suïssa.

És a Suïssa on resideixen els seus pares. Ell, professor de matemàtiques de 69 anys, ja jubilat i ella, economista de 50, els dos alemanys instal·lats a Zuric, on en Maximilian ja va ingressar a la facultat d’Exactes fa dos anys, amb un estatut especial. No s’hi va poder matricular, però calia fer alguna cosa: amb nou anys s’havia presentat a la prova final de matemàtiques del batxillerat “per divertir-se” i va obtenir la millor nota possible. La universitat no el va poder acceptar perquè no havia passat les altres proves del batxillerat, però va decidir obrir-li la porta perquè continués un curs especial amb un professor que el rebia dues vegades per setmana i li recomanava bibliografia.

En una entrevista amb el dominical suís Sonntags Zeitung, en Maximilian es queixava de no tenir gaires amics de la seva edat. “No trobo ningú per parlar d’Arquimedes, i la majoria ni tan sols saben qui és Gauss”, deia, en referència a Carl Friedrich Gauss (1777-1855), un conegut matemàtic, astrònom i físic alemany, també nen prodigi i fill únic, que va desenvolupar l’anàlisi matemàtica i la teoria de nombres.

A diferència de Gauss, fill de camperols pobres, en Maximilian té un pare que li fa gairebé diàriament classes particulars en la matèria i amb qui ha escrit un llibre a quatre mans: Jo, un fenomen?, es titula. En Max i el seu pare apareixen a la tele, “calculant diferencials per a funcions multifuncionals”, explica el nen. “És la prova de final de carrera”, aclareix el pare. A l’escola s’avorreix, “no té cap sentit, per a ell, és com una presó mental”, explica. Pare i fill defensen la causa dels superdotats. “Hi ha milers de nens com ell, i cal donar-los el marc apropiat”.

Camillo de Llellis, el seu professor a la Universitat de Zuric, diu que les capacitats d’en Maximilian són excepcionals. “No conec ningú que a la seva edat comprengui tan bé les matemàtiques superiors”, diu.

El nen ha arribat a Perpinyà perquè els seus pares tenen una segona residència a la regió. Passarà un semestre perfeccionant el francès i anirà al segon curs d’Exactes per no rovellar-se.

“Els nostres equips pedagògics han estat reactivats per poder integrar-lo a les classes de la millor manera possible”, diu el rector Lorente. “Ho fem amb els estudiants esportius d’alt nivell i amb els discapacitats, per què no amb els superdotats?”, explica el rector a la pàgina de la universitat. “Per als deu mil estudiants del campus rossellonès, en Max s’ha convertit en una atracció”, es llegeix al diari local L’Indépendant .

RAFAEL POCH – LA VANGUARDIA

El dibuix d’un nen sirià deixa sense paraules a la policia alemanya i commou a la xarxa

El petit refugiat retrata dos mons contraposats: en un costat, la crua i destrossada Síria i, en l’altre, l’esperançadora Alemanya.

dibuix nen siri a alemanya

La policia alemanya reconeix haver-se quedat “sense paraules” amb el dibuix que els ha regalat un nen sirià mentre esperava en un centre de recepció a la ciutat de Passau, al costat de la frontera amb Àustria, segons publica la policia de Bayern al seu compte de Twitter sota l’etiqueta #sprachlos (sense paraules). A la impactant imatge, que està commovent la xarxa del microblogging, es veuen dos mons contraposats: la destrossada Síria, a un costat, i l’esperançadora Alemanya, a l’altre.

A la part de l’esquerra del dibuix, sota la bandera siriana, es pot veure una casa destrossada, membres d’un cos humà esquarterat, i persones ferides o mortes. A la banda de la dreta, sota la bandera alemanya, hi ha una gran casa amb un llarg camí d’accés i persones amb maletes que el recorren.

Segons relata la policia, un nen desconegut -encara per les inicials de la signatura (MHMD) podria dir Mohammed- va fer el dibuix fa uns dies mentre esperava el seu torn (o el de la seva família) per fer els papers del registre de sol·licitant d’asil , i, en acabar, el va penjar a la paret de la comissaria. “És molt impressionant com el nen veu els dos mons”, va comentar a l’agència dpa el portaveu de la policia de la localitat bavaresa de Freyung, Thomas Schweikl.

“El fet que el nen pintés la paraula policia dins d’un cor vermell ha commogut els agents i els ha donat una nova motivació per dur a terme el seu treball”, va afegir el protavoz.

Centenars d’agents de tota Alemanya donen suport des de fa mesos als seus companys bavaresos en el registre dels milers de refugiats que arriben al país des de la frontera amb Àustria. “Molts estan setmanes sense veure els seus propis fills i una imatge així, que mostra dràsticament el destí dels refugiats, no deixa ningú indiferent”, ha afegit el portaveu de la policia de Munic, Fabian Hüppe.

LA VANGUARDIA

Revés de l’OCDE a Espanya per la pobra formació dels universitaris

L’organisme revela que només el 12% dels titulats superiors tenen elevada comprensió lectora. També assenyala que hi ha un excés de graduats en disciplines sense sortida en el mercat laboral.

Estratègia de competències OCDE 2015 p1

El toc d’atenció és important: de poc li val a Espanya tenir una taxa de titulats universitaris tan alta (de gairebé el 40% de les persones d’entre 25 i 34 anys), si després resulta que el que aprenen aquests graduats no els serveix a l’hora de treballar. Ho apunta el document Estratègia de competències, l’últim dels informes que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha dedicat a Espanya i en el qual realitza un diagnòstic sobre la preparació i les habilitats que haurien de tenir els treballadors espanyols per assegurar el creixement econòmic del país. L’estudiSkills (pel seu nom en anglès), és fruit del creuament de dades d’altres informes anteriors de la mateixa OCDE, en particular PISA (que analitza el nivell dels estudiants de 15 anys) i PIAC­C (sobre la formació dels adults).

Des d’una perspectiva sempre economicista, l’OCDE atribueix el desajust entre la preparació dels treballadors i el que realment demanda el mercat laboral a diversos orígens, encara que apunta directament al sistema universitari. «En aquests moments, molt pocs dels graduats superiors espanyols tenen les competències i les habilitats necessàries per incorporar-se amb èxit al mercat laboral», recull l’informe. Una prova d’això, afegeix l’estudi, és que tan sols «un 12% dels adults amb titulacions superiors tenen un nivell alt en competència lectora, la meitat de la mitjana de l’OCDE». A això s’hi suma el fet que «molts estudiants es graduen en disciplines que no estan alineades amb les necessitats del mercat laboral».

ESCASSA COL·LABORACIÓ

Encara que no ho diuen d’una manera explícita, els autors de l’Skills donen a entendre que, si realment vol donar una resposta al teixit productiu, la universitat espanyola hauria de començar a revisar la seva actual oferta de títols i el contingut d’aquests, com estan plantejant també associacions i grups d’opinió locals, entre ells la Barcelona Global Challenge. «Espanya necessita millorar la formació dels seus treballadors pel que fa a les seves competències», insisteix l’informe. «L’escassa col·laboració que hi ha entre la universitat i el sector privat -avisen- és la causa de la pobra correlació que hi ha entre les competències que es desenvolupen en educació i les competències que realment necessita l’economia».

Una altra de les assignatures pendents és que Espanya «no està pressionant prou» els seus centres d’educació superior perquè afavoreixin la innovació i la transferència de coneixement al sector privat. La universitat no tan sols ha de treballar per obtenir fons de les empreses privades (que també), sinó que ha de fer-les partícips del contingut dels estudis que s’hi imparteixen, ha d’animar-les a definir els perfils dels estudiants i oferir unes pràctiques més ajustades a aquests perfils.

És cert, no obstant, que l’informe Skills no parla únicament de la universitat. També incideix en els cicles formatius de grau superior, una àrea en la qual encara queda molt camí per recórrer, i en la formació d’adults. «L’abandonament escolar abans d’hora, la repetició de curs i el graduat escolar tardà segueixen sent alts i costosos a Espanya, a pesar de les millores registrades en els últims anys», adverteix l’OCDE.

Una quarta part dels estudiants espanyols deixen l’escola de forma prematura (sense acabar l’ESO o, havent-se graduat, sense cursar estudis postobligatoris), un terç dels alumnes que es troben en l’ensenyament obligatori han repetit alguna vegada curs i gairebé un 25% acaba la secundària amb un retard de dos anys sobre l’edat prevista. «Només la repetició de curs suposa un cost equivalent al 8% de la despesa total destinada a primària i secundària», sentencia l’informe.

¿En què es tradueix això? La conseqüència d’aquestes circums­tàncies és que, malgrat els progressos fets en els últims anys, els estudiants espanyols segueixen per sota de la mitjana de l’OCDE en lectura, matemàtiques i ciències, torna a avisar l’informe.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ –  EL PERIÓDICO

Spain_Diagnostic_Report_Español (pdf)

Estratègia de competències OCDE 2015 p2

Austràlia començarà a ensenyar programació a les escoles a partir de cinquè de primària

programació nens 02

Ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM, en anglès, de les sigles science, technology, engineering i maths), seran ara prioritat a les escoles d’Austràlia, i de fet ja han anunciat que les bases del codi s’ensenyaran a partir del cinquè grau de primària.

En theaustralian.com.au poden llegir-se els detalls, replicats en Mashable, així com la inversió que s’està fent perquè l’aposta per STEM en l’educació primària tingui efectes reals en els futurs professionals.

Aprovat pel ministre d’Educació Christopher Pyne divendres passat, aquest pla dedicarà 12 milions de dòlars australians tant en el desenvolupament de les matemàtiques ia la introducció de la programació com al finançament d’escoles d’estiu per als estudiants que arriben de grups menys representats, així com en la implantació de centres pilot P-TECH (tecnologia a primària).

Encara que ja ha rebut crítiques de l’oposició amb preguntes com ¿comencen a ensenyar programació tan aviat perquè surtin al mercat de treball als 11 anys?, en general la mesura està sent ben acceptada, tot i que està clar que la formació dels professors ha de ser una prioritat en aquests moments.

Imatge de www.shutterstock.com

LA VANGUARDIA

programació nens 01

Un multimilionari dóna 12 milions de dòlars a 800 professors de matemàtiques de Nova York

James_Simons_2007

James Harris Simons, el multimilionari fundador deRenaissance Technologies, un fons alternatiu, ha posat en marxa una iniciativa que consisteix a donar 15.000 dòlars (13.500 euros) a cada professor de matemàtiques que ensenya en escoles públiques de Nova York perquè pugui millorar la qualitat del seu ensenyament. La intenció és que aquesta donació es repeteixi cada any.

Aquestes donacions s’estan vinculant a través de Math Fort America, una fundació dedicada a promoure l’ensenyament de matemàtiques i ciències que va ser creada fa 20 anys. Simons va crear aquesta fundació juntament amb la seva dona amb la intenció de “fer de la docència una opció viable, gratificant i respectada”.

“Els donem diners extres. 15.000 dòlars a l’any a 800 professors de matemàtiques i ciència a les escoles públiques de Nova York”, va assenyalar Simons. Això suposa una donació de 12 milions de dòlars. La intenció és estendre, l’any que ve, aquesta ajuda a un total de 1.000 professors.

James Harris Simons és conegut com el “matemàtic multimilionari” ja que va fundar la seva companyia de fons d’inversió després d’una carrera acadèmica com a professor de matemàtiques.

EL PERIÓDICO

AMPA IPSE NEWS #069

AMPA IPSE NEWS #069

un espai per a la comunicació i per a la participació

23/09/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Presentació de l’AMPA IPSE als pares del curs 2015-2016 Presentació de l’AMPA IPSE als pares del curs 2015-2016

Aquesta és la presentació de l’AMPA IPSE que fem a la reunió d’inici de curs que l’escola fa amb els pares. Si som + farem + … Continua llegint →…
Ponència de Carles Capdevila a Barcelona: “Educar cada dia és més difícil, però no impossible” Ponència de Carles Capdevila a Barcelona: “Educar cada dia és més difícil, però no impossible”

Carles Capdevila va parlar dels seus 19 anys d’experiència com a pare subratllant la diferència entre adolescents i nens (“si algú té dubtes sobre la diferència entre un nen i un adolescent, que …
Estressats en sortir de l’escola? Estressats en sortir de l’escola?

Els números no quadren quan sumes tot el que se suposa que hauríem d’encabir en l’horari des del moment que surten de l’escola: dormir, conviure i fer activitats en família, els deures, jugar…
Abans de les extraescolars, el teu fill s’ha d’avorrir Abans de les extraescolars, el teu fill s’ha d’avorrir

A partir de primària és un bon moment per introduir les criatures en alguna de les activitats fora de l’horari lectiu. Abans de fer-ho, però, s’han de respectar dues condicions: que els quedi t…
Ahmed Mohamed: el nen arrestat per construir un rellotge que van confondre amb una bomba Ahmed Mohamed: el nen arrestat per construir un rellotge que van confondre amb una bomba

L’obsessió per la seguretat i per les amenaces terroristes porten condueix en moltes ocasions a situacions inversemblants. És el cas del que ha passat a Texas on un estudiant de novè grau (uns 14 a…
El món educatiu català fa els primers gestos per acollir refugiats El món educatiu català fa els primers gestos per acollir refugiats

Les escoles concertades que s’han ofert a escolaritzar menors refugiats. En total són 700 els centres que posen a disposició a través d’aquest acord, a més de facilitar accés a recursos didà…
Plataformes per aprovar assignatures impossibles Plataformes per aprovar assignatures impossibles

Les plataformes en línia de economia col·laborativa han arribat a l’àmbit de l’educació. Hi ha espais com Unybook en què els universitaris poden penjar els seus apunts i rebre diners a canvi, o c…
Carta d’agraïment als bons mestres artesans (Carles Capdevila) Carta d’agraïment als bons mestres artesans (Carles Capdevila)

Gràcies per la vostra vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes. Per entendre que la vostra feina no acaba quan ho heu explicat, sinó quan ho han entès. Per la …
Super Mario avui compleix 30 anys Super Mario avui compleix 30 anys

El famós lampista compleix avui 30 anys convertit en referent cultural de la indústria del videojoc i en esperança viva del futur d’una Nintendo que no passa pel seu millor moment. Fidel a la…
Quan internet es feia a mà… Quan internet es feia a mà…

1895 d.C. i a.G. (després de Crist i abans de Google): en l’apogeu de la revolució industrial, dos juristes belgues amb vocació humanista, Paul Otlet i Henri La Fontaine, es llancen a una empresa…

Ponència de Carles Capdevila a Barcelona: “Educar cada dia és més difícil, però no impossible”

Carles Capdevila va parlar dels seus 19 anys d’experiència com a pare subratllant la diferència entre adolescents i nens (“si algú té dubtes sobre la diferència entre un nen i un adolescent, que vingui a casa perquè tenim dos de cada. Quan arribo a casa, dos m’abraçaran i dos no. Quan faig una gràcia dos riuen i dos no. Quan faig un sermó de pare, dos escolten amb atenció i dos se’n van”), de la reinvenció de la teoria de la relativitat (“fa dinou anys, esterilitzàvem el xumet cada vegada que pensàvem que havia fregat el terra. Amb el segon, si el xumet havia caigut en un lloc molt brut, el passàvem sota l’aixeta. Amb el tercer, si hi havia caigut en un lloc molt molt brut i hi havia almenys tres testimonis, el passàvem una mica per la camisa”) i de com va descobrir quina era la seva missió en la vida conversant amb un paquet de bolquers al que va dir ” T’odio, no et vull en la meva vida” i de compreses al que va dir” No et parlo a tu, et vull veure cada mes”. Així, confessa, va descobrir “quina és la meva missió a la Terra: espavilar els petits i controlar als grans, encara que després, matisa, va perfeccionar aquesta idea: “és espavilar els petits i intentar controlar els grans, perquè l’adolescent és un ésser estrany que et diu que no ha fet res, no ha anat enlloc ni ha quedat amb ningú. Un adolescent no té cap perill perquè és un ésser que es passa el dia enlloc, amb ningú i fent res”.

Carles subratlla la importància de l’humor en l’educació dels nostres fills i insisteix que “els pares supermotivats tenim de vegades certs complexos o angoixes fruit de saber tant i oblidem aquesta missió més simple que és espavilar, controlar i divertir-nos”. Per això, apel·la a cinc sentits molt elementals: el sentit comú, el sentit del ridícul, el sentit de la responsabilitat, el sentit moral i el sentit de l’humor.

El sentit comú (que ens diu que “els nostres fills entenen que el món funciona segons les reaccions que tinguem al que fan. Quan assenyali una piruleta i decidiu que no la compreu, i comenci a plorar i no la compreu, es tiri a terra i no la compreu i es posa morat (per l’enrabiada) i no la compreu i treu la llengua (ofegat) i es quan la compreu, aquest nen als seus amics els hi dirà “M’ha tocat una casa en què cal jugar-se la vida, et compren la piruleta quan estàs al límit”, ens explicava entre rialles).

El segon sentit és el del ridícul, que de vegades perdem, com els pares baixets d’un nen baixet preocupats perquè el seu fill era baixet i que van anar al pediatre a demanar-li vitamines. El sentit del deure el porta a Carles a parlar de les persones que es plantegen tenir fills i li pregunten amb por si això et canvia la vida: “Si no vols fills, no els tinguis, però si els tens cal educar-los. Això de voler ser pares però la resistència al fet que canviï la teva vida em sorprèn, perquè és impossible i perquè canviar està bé. Aquesta obsessió per la pràctic … No tenir fills és molt pràctic. Tenir fills no és pràctic, és apassionant, meravellós, divertit, aventura fantàstica … Els teus amics sense fills el dilluns presumeixen que han anat al cinema i tu has anat a urgències”.

El quart sentit és el sentit moral: “als nostres fills hem d’educar-los en valors, i els valors s’imiten”, ens recorda Carles, tot i que subratlla que “de vegades abandonem algun dels valors i ens despistem perquè el nostre fill no li falti de res“. El cinquè sentit és el sentit de l’humor: “Si practiquem la ironia des de la seguretat que serà que no, ells ho entenen”. Li va dir una vegada al seu fill: “Sí, és clar, anirem a veure el Barça per celebrar el teu 1,9 en Mates”. I ell li va contestar: “D’acord, ja ho he enxampat, em poso a estudiar ara”.

Una de les idees que més va voler subratllar Carles és que “pensar que som millors pares perquè estem tensos i angoixats no ens ajudarà”. A preguntes del públic sobre la seva frenètica activitat (dirigeix ​​un diari, col·labora en ràdio, escriu i sobre és pare de quatre fills, Carles ens va dir que intentava “viure cada cosa com una oportunitat i no com un marró” i que “pares i mares hem de dir-nos coses boniques a nosaltres mateixos en lloc de explicar-nos el malament que ho passem”. Per a aquest periodista, “l’educació dels meus fills és el més transcendent que faré per la Humanitat i cal fer-ho divertint-se i per això necessites la distància que et dóna la ironia, prendre-t’ho molt seriosament però riure’t dels teus fracassos”. Per això ressalta que “educar cada dia és més difícil, però no impossible, i si ho fem amb sentit de l’humor potser ens surtirà bé “.

Gestionando hijos

Carles Capdevila Gestionando Hijos

Estressats en sortir de l’escola?

Cal preguntar-se si mercantilitzem i colonitzem el temps lliure dels infants. Més extraescolars no milloren el rendiment acadèmic del menor, però sí la seva actitud cap a l’aprenentatge, segons diversos estudis.

extraescolars 02

En la nostra societat creiem que el temps és or i el volem rendibilitzar. Fins i tot el temps lliure dels infants i adolescents pateix una competència ferotge. Els números no quadren quan sumes tot el que se suposa que hauríem d’encabir en l’horari des del moment que surten de l’escola: dormir, conviure i fer activitats en família, els deures, jugar, llegir i el temps creixent de connexió a internet. Us sembla excessiu? Encara hi hem d’afegir les moltes activitats d’educació extraescolar. Ja han esdevingut un estàndard per a la majoria dels infants, i les famílies han après a valorar la diversitat i la qualitat de l’oferta existent.

Les motivacions per participar en aquestes activitats són molt diverses. En alguns casos esdevenen un veritable currículum paral·lel a l’escolar d’una gran qualitat pedagògica (activitats de música, informàtica, llengües o art), en d’altres un suport per garantir el rendiment acadèmic (reforç escolar o psicopedagògic) o cultiven la sociabilitat i les aficions dels infants (a la gran xarxa d’esplais, associacionisme juvenil i clubs esportius). També fan una altra funció: gestionar la incompatibilitat típica del nostre país entre els temps laborals, escolars i familiars. Aquest desfasament fa que tinguem tants “infants amb superagenda”, sobrecarregada d’activitats instructives, com els anomenats nens de la clau, els que passen masses hores sols sense supervisió fins que els pares tornen a casa.

El primer repte que tenim com a famílies és preguntar-nos si estem colonitzant i mercantilitzant el temps lliure dels infants amb el nou consumisme de l’oci i la formació. ¿Fins a quin punt tanta oferta proporciona més oportunitats de desenvolupament personal i social? ¿Desconfiem en excés dels temps poc pautats i regulats? ¿Quins espais els deixem per conversar, explorar lectures i experimentar el potencial educatiu d’aprendre a descobrir els propis interessos? Al meu parer, si les activitats van en detriment d’aquestes oportunitats o del temps en família, cal esponjar-les. I molt millor apostar per activitats complementàries a l’escola i les que promouen l’autonomia, la sociabilitat i els interessos de l’infant. De fet, la recerca que s’ha fet en diversos països no aconsegueix demostrar que més extraescolars millorin el rendiment acadèmic, encara que poden millorar les actituds envers l’aprenentatge. Les famílies poden promoure l’èxit escolar de manera més efectiva cultivant bons hàbits, creant un ambient lector a casa, parlant de l’escola i projectant altes expectatives sobre les capacitats dels seus fills.

El segon repte el tenim com a societat. Aquestes activitats estan generant noves desigualtats educatives per la baixa accessibilitat de les famílies amb menys capital econòmic o instructiu. Un de cada quatre infants no participa en cap activitat de lleure educatiu. En molts barris i territoris socialment desafavorits trobem una oferta de lleure feble i poc diversificada que ha sofert les pitjors retallades de pressupost públic perquè encara forma part d’un dret poc reconegut. Haurem de crear noves polítiques que garanteixin la cobertura i l’accessibilitat per a totes les famílies amb beques, suport a les activitats organitzades per les AMPA, promoció d’oferta comunitària o models de tarifació social en funció de la renda. En els darrers anys en molts països s’estan creant programes i polítiques públiques innovadores que integren l’oferta comunitària amb els projectes educatius de les escoles i difuminen les antigues fronteres entre els temps lectius i els educatius.

ISMAEL PALACÍN – ARA

Abans de les extraescolars, el teu fill s’ha d’avorrir

Les activitats fora de l’horari lectiu són aconsellables sempre que els menors tinguin primer temps personal.

extraescolars 01

Tres fills: la Itziar, de 12 anys; la Isolda, de 10, i el Solomon, de només 6. Aquest nou curs tots tres fan activitats extraescolars. La més gran, clarinet i possiblement teatre perquè no li agrada gaire l’esport. Va a una escola de música municipal tres cops a la setmana. Les classes les acaba a dos quarts de nou del vespre. El teatre el faria al migdia, però la decisió d’anar-hi o no dependrà de si surten els números a casa perquè l’activitat es fa a l’escola i, per tant, s’hauria de quedar a dinar un cop a la setmana (tot plegat suposaria una despesa extra de prop de 100 euros al mes).

La Isolda s’ha decantat per l’esport: fa dos dies a la setmana de bàsquet i té partit gairebé cada cap de setmana. També toca un instrument: la guitarra. L’hi ensenya un professor particular. Quan té extraescolars, arriba a casa cap a les vuit del vespre. El Solomon, el més petit, s’estrena aquest any. Ho ha fet amb el bàsquet, també dos cops per setmana, i acaba a les 18.30 h. A l’hora d’escollir les activitats, els seus pares, el David Lienas i l’Anabel Expósito, prioritzen que els agradin als seus fills i que responguin a les necessitats de cadascun d’ells.

Resoldre el trencaclosques dels horaris és complex, sobretot quan el pare plega a les 20 hores de treballar i la mare també, excepte dos cops per setmana, que arriba a casa abans per estar amb els nens. Això, però, li comporta haver d’estar aquests dos dies fins a altes hores de la matinada davant d’un ordinador enllestint el que no ha pogut acabar a la feina. Les altres tres tardes els nens es queden amb la cangur, amb els avis paterns o amb els materns. A part del desgavell d’horaris, però, fer extraescolars també comporta una despesa econòmica que no totes les famílies es poden permetre. En el cas de la dels Lienas-Expósito, són un mínim de 200 euros el mes, més el cost del material: una guitarra, un clarinet (800 euros), vambes (40 euros), equips de bàsquet…

L’encaix que han hagut de fer els pares de la Itziar, la Isolda i el Solomon és similar al que han resolt aquests dies milers de pares. “Seria tot més senzill si acabada l’escola anessin tots cap a casa, però ho fem pensant en ells i intentant, sobretot, no sobrecarregar-los”, reconeix Lienas. Buscar aquest equilibri és segurament el més complicat. On hi ha la barrera entre fer poques extraescolars o moltes? A quina edat s’han de començar? Només estan pensades per a famílies amb una situació econòmica sanejada?

S’ha de partir de la base que no hi ha una recepta única i que “es vengui com es vengui” aquestes activitats també fan la “funció de custòdia dels nens”, explica el catedràtic de la Facultat d’Educació de la UB Jaume Trilla. Tot i així, el que ha de prevaldre és “el sentit comú”, afegeix Màrius Martínez, professor titular del departament de pedagogia aplicada de la UAB. Martínez és partidari que els nens que fan educació infantil (de P-3 a P-5) es mantinguin durant aquesta etapa en el seu “entorn de seguretat” familiar. “Estan en un període de familiarització escolar, que per si sol és un canvi molt important per a ells”, explica.

Han de tenir el seu espai i temps

A partir de primària, doncs, seria un bon moment per introduir les criatures en alguna de les activitats fora de l’horari lectiu. Abans de fer-ho, però, s’han de respectar dues condicions: que els quedi temps per fer els deures i, sobretot, temps personal. “Han de tenir uns estona per jugar sense que ningú els digui què han de fer”, deixa clar Trilla. Martínez va més enllà i assegura que quan un nen està programat s’acaba convertint en un robot. “És clau que aprengui a gestionar el seu espai i temps, que s’adoni que es pot avorrir”, afegeix. Quina durada ha de tenir aquesta parcel·la personal? Aquí tampoc hi ha una única resposta. Dependrà de cada nen. “Quan el menor viu el seu temps d’una manera estressada, indica que té un excés d’extraescolars”, apunta Trilla.

A part de la quantitat d’hores, l’altre dubte que es repeteix entre els pares és quin tipus d’extraescolars han de fer els seus fills. “Els han d’agradar”, recomana Martínez. Els estudis coincideixen que acostumen a ser més reticents a les activitats acadèmiques, sobretot els idiomes. “No cal obsessionar-s’hi”, afegeix el pedagog de la UAB. Per a ell és molt més efectiu seguir el model dels països nòrdics. La seva programació televisiva infantil és tota en anglès, i això fa que quan el nen comença a aprendre aquesta llengua a l’escola -a partir dels 7 o 8 anys- ja tingui assolida la competència comunicativa. “Quan mira els dibuixos sap que per entendre’ls ha de saber anglès. Aquí els nens no troben sentit a fer una classe d’anglès si després no poden aplicar el que han après al seu entorn diari”. A part que li agradi, l’activitat també ha de respondre a les necessitats del menor -mai dels pares-, ja sigui perquè és una cosa en la qual destaqui o per tot el contrari. Per exemple, un nen a qui li costa socialitzar-se no s’hauria d’apuntar a una extraescolar competitiva. Què passa, però, quan es comença l’activitat i no li agrada? “Se l’ha de mantenir fent-la un temps raonable -un trimestre-, perquè n’hi ha que diuen que no volen seguir perquè no volen afrontar situacions noves”, explica Martínez.

El que és indiscutible és que la majoria d’aquestes activitats són de pagament i, per tant, fomenten la desigualtat entre famílies. Els últims anys s’han impulsat el que s’anomena comunitats d’aprenentatge -a Catalunya n’hi ha una trentena- en què gràcies a les aliances entre professors, famílies i exalumnes s’organitzen extraescolars com bàsquet o reforç escolar gratuïts per a nens de famílies desafavorides. “Perquè s’estengui, però, s’han de mantenir les aules obertes més enllà de les cinc de la tarda”, alerta Martínez. Un fet que, malauradament, no sempre passa.

ELISABET ESCRICHE – ARA

Ahmed Mohamed: el nen arrestat per construir un rellotge que van confondre amb una bomba

Ahmed Mohamed 01

Ahmed Mohamed no va seguir el consell que li va donar el seu professor d’enginyeria a l’escola Mc Arthur de la ciutat d’Irving, Texas, Estats Units.

El jove de 14 anys havia construït un rellotge a casa però no va aconseguir impressionar al mestre, qui li va suggerir que no l’hi mostrés a ningú més. Però després que l’alarma de l’aparell es va disparar a la classe d’anglès, Ahmed va decidir ensenyar la seva última invenció a la professora.

“Em va dir ‘Sembla una bomba'”, va relatar l’estudiant de novè grau al diari The Dallas Morning News. “Li vaig respondre,”a mi no em sembla una bomba”.

Més tard, l’alarma de l’aparell es va disparar durant la classe d’anglès i per això el jovenet va mostrar a la professora novament.

Cap al final de la jornada escolar, el director de l’escola i un policia van treure a Mohamed de l’aula.

En una habitació l’esperaven quatre oficials més i d’acord amb el relat del jove, un oficial que mai havia vist abans es va deixar anar a la seva cadira i va dir: “Sí. És qui jo pensava que era”.

Els agents van registrar les seves pertinences durant almenys un parell d’hores i el director de l’escola va amenaçar amb expulsar-lo si no feia una declaració per escrit, va afirmar.

“Em preguntaven ‘Així que estàs intentant fer una bomba?’“, Va dir Mohammad. “Els hi vaig dir que no, que estava tractant de fer un rellotge. Em van dir: ‘A mi em sembla que una bomba com la de les pel·lícules.”

Mohamed va sortir emmanillat de l'escola.

Mohamed va sortir emmanillat de l’escola.

Mohamed va sortir emmanillat de l’escola. La foto que capta aquest instant -vestit amb una samarreta de la NASA i amb la seva mirada de estupefacció- ha circulat àmpliament a internet.

El jove va ser conduït a un centre de detenció juvenil, on es va reunir amb els seus pares després que li van prendre les empremtes. Va ser suspès de l’escola per tres dies.

La policia de Texas va dir dimecres a la tarda que no presentarà càrrecs contra Ahmed.

“Sempre hem tingut una relació excepcional amb la comunitat musulmana”, va declarar el cap del Departament de la Policia de Irving, Larry Boyd, a la BBC. “Incidents com aquest presenten desafiaments. Volem aprendre com podem avançar i convertir això en una cosa positiva”.

Una invitació a la Casa Blanca

La seva detenció ha generat una onada de solidaritat a les xarxes socials, i fins i tot el president Obama s’hi va sumar convidant a Ahmed a la Casa Blanca.

“Quin rellotge tan genial, Ahmed. El vols portar a la Casa Blanca? Hauríem d’ajudar perquè a més nens com tu els agradi la ciència. És el que fa gran a Estats Units”, va escriure al seu compte de Twitter.

El fundador i president executiu de Facebook, Mark Zuckeberg, també va intervenir en el debat.

“Tenir l’habilitat i l’ambició de construir alguna cosa genial hauria de conduir a l’aplaudiment, no a l’arrest. El futur pertany a gent com Ahmed”, va escriure en el seu compte personal.

Anil Dash, blocaire i fundador de Think up, una companyia d’anàlisi de dades, va convocar el públic a proposar idees per donar suport a la educació i creativitat d’Ahmed. I el hashtag #IstandwithAhmed es va convertir en tendència mundial.

La revista Wired va publicar les seves pròpies instruccions sobre “com fer el teu propi rellotge casolà que no és una bomba”.

El jove és un amant de l’electrònica i fabrica els seus propis aparells de ràdio i repara el go-kart de la família.

Ahmed Mohamed 03

Debat i prejudicis

Ahmed és fill de Mohamed Elhassan Mohammad, un reeixit immigrant sudanès que va passar de vendre salsitxes a fundar dues companyies i s’ha presentat com a candidat presidencial en el seu país.

Mohamed tem que el problema està causat per prejudicis contra els musulmans després dels atacs de l’11 de setembre.

Alia Salem, del Consell de Relacions Nord-americana-Islàmiques, està d’acord amb ell. “Això ni tan sols hauria estat un tema de debat si el seu nom no fos Ahmed Mohamed”, va assegurar a la BBC.

L’incident que va protagonitzar el seu fill sense proposar-s’ho també ha posat en relleu les tensions amb la comunitat musulmana a Irving, on l’alcaldessa, Beth Van Duyne recentment es va fer ressò de rumors d’un complot per implantar una llei islàmica o xaria en aquesta localitat de més de 228.000 habitants.

Enmig de les crítiques sobre com l’escola i les autoritats van tractar que ha passat, en una roda de premsa que va oferir el nen al final de la tarda de dimecres aquest va afirmar que el seu pare va decidir canviar-ho a una escola privada.

Mentrestant, el director de l’escola, Daniel Cummigns, qui no s’ha retractat de la mesura de suspensió que afecta Ahmed, va indicar en un comunicat dirigit a la comunitat de pares i representants que “parlessin amb els seus nens sobre el Codi de Conducta dels Estudiants i específicament no portar objectes a l’escola que estiguin prohibits”.

BBC Mundo

%d bloggers like this: