La policia espanyola llança un decàleg per a l’ús segur d’internet en el nou curs

El cos de seguretat proposa una senzilla “check list” perquè la tornada de vacances dels nostres fills sigui segura.

El Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional Espanyola ha elaborat una senzilla llista per a una tornada segura de vacances dels nostres fills amb una sèrie de comprovacions que els pares haurien de fer per assegurar-se que els fills menors de 14 anys comencen el nou curs amb les millors condicions de seguretat i privacitat en l’ús d’Internet, xarxes socials, el mòbil i altres aparells electrònics. A més, recorden la possibilitat d’establir un «contracte» d’ús de tecnologia amb els més petits, per al seu ús responsable i segur que ofereixen per a que pugui ser descarregat.

1. Comprovar quines fotos s’han pujat a les xarxes socials i si podrien ser perjudicials per a la seva imatge, ara o en un futur, o incomodar algun dels protagonistes. En cas de dubte, el millor és evitar problemes i esborrar aquesta foto.

2. Demanar-los que comprovin quines fotos o comentaris referits a altres persones han pujat als seus perfils o als dels seus contactes, i demanar-los que comptin amb la seva autorització per compartir-los. SEMPRE vetllar per la intimitat i bona imatge dels altres. Explicar als fills el greu que és el ciberassetjament, que no ho faci ni ho consenti a altres.

3. Comprovar quines fotos o vídeos s’han fet amb el mòbil i guardat en aquest dispositiu, o altres, i / o compartit a través del WhatsApp. Explicar-los la importància de protegir la seva imatge i privacitat i respectar SEMPRE la de la resta per evitar problemes a tots.

4. Explicar i racionalitzar amb ells l’adequat ús dels aparellselectrònics, evitar la hiperconnexió al mòbil i Internet i marcar unes pautes pel que fa al temps, l’ocasió i el cost. Ajuda els teus fills a evitar les addiccions digitals.

5. Explicar-los que tant en xarxes socials com a Whatsapp o jocs en xarxa s’ha de fer un ús racional dels mateixos. Que sàpiguen dir NO a afegir a desconeguts en els seus espais personals així com a posar fi a una ciberrelació molesta o sortir d’un grup ocasional d’estiu creat a Whatsapp.

6. Comprovar amb ells que tenen ben configurats els seus perfils, tancats al seu cercle personal, i que han sortit de la sessió en correu i xarxes socials si han compartit el dispositiu. També recordar qüestions bàsiques de seguretat com instal·lar un codi d’accés al mòbil, canviar les contrasenyes amb relativa freqüència i instal·lar un antivirus.

7. Si els nens són encara petits, s’han d’acompanyar des del principi en el bon ús de la tecnologia i han d’entendre que tu tinguis accés als seus dispositius, fins donar-los més autonomia segons vagin creixent. Instal·la els programes, filtres o apps de gestió parental i seguretat oportuns. Que entenguin que en cas de necessitat poden recórrer a tu, als professors i, si és greu, a la policia.

8. Explicar als fills la importància de protegir la seva intimitat i imatge, a més d’evitar explicar detalls que posin en risc la seva seguretat o la de les seves pertinences (presumir de determinats béns pot ser una temptació o donar males idees per als amics de l’aliè). Els pares han de recordar també les edats mínimes d’accés a plataformes online.

9. explica’ls la importància de saber comprar o consumir bé la tecnologia, tant els aparells i terminals com els jocs, arxius o programes. Que distingeixin la seva fiabilitat i legalitat,  que siguin conscients dels possibles costos, etc.

10. A la tornada a la normalitat, és important fixar amb ells per escrit unes normes de bon (segur, privat, respectuós) ús del seu mòbil, tablet, ordinador o dispositiu connectat a Internet, a pactar entre tots quan es vagi a comprar o estrenar un nou gadget per al noi/a. Aquestes normes, pactades de comú acord, es relaxaran o cancel·laran quan tinguin més edat i demostrin que ho saben gestionar de manera autònoma.

ABC

Alcohol i menors: prohibir o educar?

El 33% dels joves de 14 a 18 anys s’emborratxen un cop al mes

Un grup d’estudiants de 3r d’ESO durant una xerrada al centre Vedruna Immaculada sobre els riscos de consumir alcohol abans dels 18 anys. / MARC ROVIRA

“La primera vegada que vaig beure va ser l’any passat, a les festes del poble”, diu la Paula, estudiant de 3r d’ESO a l’institut Vedruna Immaculada, mentre es reuneix amb les seves amigues. “Jo també vaig començar així”, afegeix l’Alícia, de 15 anys. Les dues joves expliquen que ara només beuen alcohol als aniversaris, i que no són gaire d’anar de botellón. “Tenim amics que sí que beuen molt, però jo mai he arribat a casa massa perjudicada”, diu la Paula, que afirma que els seus pares prefereixen saber que ha begut alguna cosa que no pas que els hi amagui.

Durant el curs escolar, a classe els va visitar Mònica Gascón, psicopedagoga i coordinadora de la Fundación Alcohol y Sociedad (FAS) a Catalunya. Aquesta fundació imparteix des del 2001 tallers arreu de l’Estat per conscienciar els joves dels perills del consum excessiu d’alcohol, que es disparen sobretot a l’estiu, quan els barris i els pobles celebren les seves festes majors. “Als tallers desmitifiquem el 90% de les creences que tenen sobre aquesta substància i els expliquem què és i quines conseqüències té per a ells, així com els motius pels quals un menor hauria de tenir un consum zero”, assenyala Gascón.

Durant les dues hores que normalment passa amb grups de 3r d’ESO, els explica, per exemple, que l’alcohol es concentra més en les dones perquè tenen més percentatge de greix al cos o que l’alcoholímetre no es pot enganyar mastegant xiclet o grans de cafè, tal com creuen alguns joves. D’altres ho tenen molt clar: “Jo no he tastat mai l’alcohol. L’oloro i em marejo”, explica el Daniel, un estudiant de 3r d’ESO molt crític amb les borratxeres. “El meu tiet bevia i fumava molt i va morir d’un problema al fetge”, afegeix, i conclou: “Prefereixo jugar a l’ordinador que sortir a beure”. És el mateix que opina un dels seus companys de classe, l’Albert, que prefereix “quedar-se jugant a la PlayStation”. “No surto a emborratxar-me. A més, el més tard que puc tornar a casa són les 20.30 h. Per Nadal brindo amb cava, però ja està”, afegeix el jove.

L’edat de consum s’endarrereix

Tot i això, segons les últimes dades publicades per l’Agència de Salut Pública, el 68% dels joves entre 14 i 18 anys declaren haver begut en l’últim mes, i la majoria, diuen, ho fan per emborratxar-se. Entre aquest grup, la cervesa és la beguda més consumida durant la setmana i els combinats el cap de setmana. Per a la FAS, la prevenció i l’educació són claus per reduir el consum d’alcohol entre menors i augmentar cada vegada més l’edat d’iniciació. “Som contraris a la prohibició, i creiem que l’educació és la clau”, assenyala Rodrigo Gutiérrez, portaveu de la FAS. Segons Bosco Torremocha, director de la fundació, l’edat de consum s’està endarrerint, “tot i que encara és escandalosament baixa”, i se situa per sota dels 14 anys (13,9). De fet, l’edat mitjana d’inici al consum de l’alcohol és de les més baixes, només per darrere del tabac (als 13,5 anys) i seguida de prop pel cànnabis (als 14,7 anys de mitjana).

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el 33% dels joves de 14 a 18 anys han tingut una borratxera en els últims 30 dies, amb cinc o sis begudes alcohòliques, en el que s’anomena binge drinking o consum abusiu (el famós botellón ). D’altra banda, fins a un 2,1% de menors d’edat van consumir el 2013 alcohol de manera diària, segons les últimes dades.

Per a la Fundación Alcohol y Sociedad, la prova que la prevenció és el més eficaç es basa en el seguiment de l’evolució que han fet els més de 2 milions d’alumnes a l’Estat que han passat pel seu programa, 345.000 dels quals a Catalunya. “El 74% dels adolescents afirmen que són més prudents a l’hora de consumir després d’haver rebut la formació, el 22% diuen que beuran menys i el 18% asseguren que han deixat de beure”, assenyalen des de la FAS.

Parlar d’alcohol amb els fills

Segons Torremocha, amb la formació “el botellón perd força”, i la clau és actuar en els grups d’influència dels menors, com els amics, l’escola i les famílies. Per això, dins del programa de la fundació, també eduquen els pares. Torremocha recorda que no haurien de promoure el consum d’alcohol, que “el pare enrotllat és un desastre” i que la família no s’hauria d’emborratxar mai davant dels seus fills -ni tan sols per Nadal-. Per a ell, diu, “educar és parlar, i no parlem prou”. Prohibir, recalca, no és la millor mesura, i opta per l’acompanyament: “Els hem d’explicar per què no haurien de beure alcohol, no només dir-los que no ho facin”. “Els adolescents volen que els seus pares parlin amb ells sobre alcohol”, afegeix Gascón. El més important, recalca Torremocha, és retardar l’edat d’iniciació al consum d’aquesta substància, perquè “cada any que passa la metabolització de l’alcohol fa menys mal”.

Per als més joves, però, la salut no és l’argument que més els convenç per deixar de beure alcohol. Segons l’experiència de Torremocha, el que més pesa per a ells són els valors i el sentit de la responsabilitat: “Es tracta de canviar la percepció perquè el friqui sigui el que beu, no el que no ho fa”, diu.

Per això, a banda dels amics, l’escola i la família, Torremocha demana centrar l’atenció en la quarta pota d’influència dels menors: el municipi. “La majoria de joves s’inicien en l’alcohol a les festes majors del seu poble”, assenyala, i conclou: “Hem de reflexionar sobre quines alternatives d’oci els podem oferir. ¿Fins a quin punt és normal que un noi de 14 anys estigui a les 4 de la matinada voltant pel carrer?”

SELENA SORO – ARA

18 dades a recordar si estimes a algú amb dèficit d’atenció

– … Hola !? M’estàs escoltant? Sempre em fas el mateix! Era una cosa important per a mi i sembla que estàs en un altre planeta …

T’ha passat? Li estàs parlant, sembla que et mira, fins i tot arriba a comentar alguna cosa, i a moure el cap, però a poc a poc, saps que el perds. Què aquesta mirada, aparentment atenta, està mirant a través teu. És inútil barallar-se de nou: tens la batalla perduda. Aquesta persona que tant t’estimes té dèficit d’atenció, i per més que t’enervi, t’estressi, t’enfadi, i et donin ganes de sacsejar-lo de dalt a baix cada vegada que t’ho fa, que es desconnecta i et deixa de fer cas, hauràs d’aprendre a viure amb això, o simplement deixar de barallar-te contra això, perquè si, perquè tens totes les de perdre.

El ADD o trastorn de dèficit d’atenció amb (TDAH) és un trastorn de comportament caracteritzat per la fàcil distracció dels que ho pateixen; una baixa tolerància a la frustració, avorriment, i canvis forts de conducta. Mentre pot ser que algunes activitats les duguin a terme bé sense cap dificultat, altres se’ls hi complicaran més. Pel que fa a l’amor, pot ser difícil enamorar-se d’una persona amb TDAH, o tenir un fill així, ja que és com trobar-se en un terreny minat; mai saps quan esclatarà la bomba d’emocions. Per a algú amb TDAH, tot s’intensifica i magnifica; i per altra banda, la seva ment mai està parada, doncs les seves ments brillants sempre estan buscant solucions, qüestionant-ho tot, creant. Ments que mai deixen de girar.

Des d’explosions emocionals, a personalitats extremes i d’oposats, algunes de les conductes de les persones amb TDAH poden ser perjudicials al moment d’iniciar una relació. Si alguna cosa els hi interessa, els hi pot interessar molt; si no, no els hi interessar gairebé gens, i t’en pots adonar fàcilment. Diuen que l’amor veritable és incondicional, però enamorar-se d’algú amb aquest trastorn posarà a prova els teus límits. Ja sigui la teva parella o fill, el TDAH posarà a prova les teves relacions amb ells. Si saps a que t’estàs enfrontant, coneixes les característiques, i entens com sent una persona amb TDAH, podràs fer d’aquesta muntanya russa d’emocions un trajecte molt més amè, o almenys predictible, mentre aprens a gestionar la teva tolerància, compassió i paciència per tal d’aconseguir relacions tranquil·les i que es puguin gaudir.

Fa uns dies, Lifehack va presentar una sèrie de característiques que defineixen a una persona amb TDAH, les compartim a continuació:

1. Tenen una ment activa.

El seu cervell no para. Mai. No hi ha botó d’encès i apagat. Si entens això, tot serà molt més fàcil.

2. Escolten, però no absorbeixen el que els estàs dient.

Una persona amb TDAH et podrà estar mirant atentament, fins i tot assentint amb el cap o fent comenris sobre la marxa. Però després de 5 minuts, la seva ment ja estarà en un altre lloc. Encara que presencialment segueixin aquí, la realitat és que la seva ment pot estar a anys llum. Mentre que tu esperes que estiguin escoltant amb atenció cadascuna de les teves paraules, és possible que estiguin concentrats en el teu pentinat, o en com es mouen els teus llavis, però no el que surt d’ells.

3. Tenen dificultats per concentrar-se en una tasca

En comptes de concentrar-se en el que té davant dels seus ulls, una persona amb TDAH estarà observant els colors de la paret, la ploma, la persona que acaba d’entrar … Tot és motiu de distracció.

4. Es tornen ansiosos fàcilment

Com que sempre estan sobre-analitzant les coses, es tornen més sensibles a qualsevol factor extern. L’experiència d’estar en un restaurant sorollós, per exemple, pot ser comparable a estar a primera fila d’un concert de Metallica.

 5. No poden concentrar si estan emocionals

Si hi ha alguna cosa en la seva vida que els li està preocupant, o si està trist, algú amb TDAH no podrà pensar en res més, de manera que mantenir una conversa o treballar resultarà gairebé impossible.

6. Es concentren molt intensament

Si les portes de la seva ment estan obertes, el nivell de concentració al que arribaran serà fins hi tot més gran que la teva, i si els interessa el que estan veient o estan fent, res ni ningú els aturarà.

 7. Són incapaços de regular les seves emocions

Per a algú amb TDAH, les emocions es descontrolen: no poden contenir-se. Dins de les seves brillants cervells, els sentiments són difícils de processar, a diferència d’altres pensaments.

8. Se’ls hi va la boca

De la mateixa manera que els costa regular les seves emocions, ja que són veritablement impulsius, diuen el que pensen sense cap filtre, el que fa que moltes vegades s’arribin a penedir de les seves paraules. És impossible per a ells “editar” les paraules abans de deixar-les anar.

 9. Tenen ansietat social

Què vol dir això? Ja que coneixen les seves reaccions extremes, trobar-se en societat els hi pot causar por; tant per dir alguna cosa inadequada com per  tenir una reacció desproporcionada.

 10. Són molt intuïtius

Ells veuen el més enllà de les coses. Aquest tret els facilita que puguin ser increïbles genis creatius, artistes, músics i escriptors.

11. Pensament lateral

Ja que pensen diferent, les seves ments abstractes trobaran solucions a problemes que el pensador concret no pot veure.

12. Són impacients i nerviosos

No tenen paciència per les coses; tot ha de passar immediatament. A més, constantment han de tenir alguna cosa a les mans, estar jugant amb el telèfon, tocant-se el cabell, donant copets amb el peu … Estan en moviment constantment.

13. Físicament, són molt sensibles

Des de sentir que la tela d’una camisa els pica, quan a la majoria de la gent no els hi passa; a que el llit està massa dur o tou; que el menjar té “una certa textura” que mai haguessis percebut … Com el conte de “La Princesa i el Pèsol”, ells poden sentir el pèsol sota 20 matalassos.

 14. Són desorganitzats

Acaben de treballar? Deixen que els papers s’acumulin en una immensa pila a la taula que podrà ser-hi setmanes, mentre segueix creixent. Les persones amb TDAH han de tenir molta cura en no tornar-se acaparadors; mantenir les coses en ordre és tot un desafiament, ja que igual que la seva ment no treballa de manera ordenada, el seu entorn pot caure en el desordre fàcilment.

15. Necessiten espai per moure’s

Mentre parlen per telèfon, o mantenen una conversa, necessiten estar en moviment; això els calma i els brinda claredat de pensament.

16. No poden recordar tasques simples

Una cosa tan simple com recollir la roba de la tintoreria, anar a comprar llet, o recordar una cita, els costarà molta feina. No obstant això, recordaran amb facilitat coses com un comentari, una cita o número de telèfon que van escoltar durant el dia.

17. Són “multitaskers”

A causa de l’activitat mental constant i accelerada, ja que acaben una tasca, poden fer la següent sense problema, o fins i tot fer les dues al mateix temps.

18. Els apassiona tot el que fan

Tot el que passa per les seves ments és emocionant; pensaments, paraules, sensacions. Tot el magnifiquen. Això, ben canalitzat, és una benedicció. Quan una persona amb TDAH fa alguna cosa, li lliura tot el seu cor i ànima. Donen tot el que tenen i més. Són intensos, perceptius i profunds. És per això, que les persones amb TDAH es fan estimar.

Algú amb TDAH té increïbles qualitats que faran que de veritat els vulguis tenir a la teva vida; la passió que li lliuren a les coses es torna contagiosa. Mentre aprenguis a treballar la teva paciència, i entenguis de ser impulsius i accelerats és part de la seva personalitat, podràs diferenciar els problemes reals de les qüestions de personalitat, i entendre que de vegades tu no ets el problema, per la qual cosa has de fer un pas enrere i relaxar-te, i en comptes d’enfadar-te, sentir compassió. Aprèn a veure-ho com una benedicció, i no tenir por per si, per exemple, el teu fill ho pateix; dels millors empresaris, inventors, artistes i músics de la nostra història, han tingut aquest trastorn, així que a la llarga, pot ser un regal de la vida.

FONT: Lifehack via CulturaColectiva