Les mares mereixen ser respectades …


mamas 03

En parlar de maternitat, la paraula respecte s’ha posat de moda: “part respectat” o “criança respectuosa” s’han escoltat molt en els últims dies. Em sembla bé que aquesta paraula tingui tanta importància, perquè el que més necessitem les mares (sobre tot d’altres mares) és ser respectades.

Com que no hi ha un model únic de portar l’embaràs ni el part ni la criança, res del que digui fins i tot el científic més científic és la panacea. I m’atreveixo a dir-ho perquè en tots aquests processos intervenen molts factors que també valen: el nivell socioeconòmic, la cultura, la personalitat dels pares i les condicions emocionals del moment. Per això no podem pregonar el respecte des de cap punt de vista si no sabem respectar els altres. I tampoc dictar càtedra de maternitat sense haver estat mares.

Perquè la maternitat és tan impredictible que et sorprèn a cada moment, canviant-te els plans i esfondrant les teves expectatives. Per això cada dona viu el seu procés i cadascuna decideix què és el millor per al seu fill, encara que la decisió de vegades no sigui la més encertada. Perquè se suposa que les nostres accions com a mares estan guiades per l’amor cap als nostres petits.

mamas 02

LES MARES MEREIXEN SER RESPECTADES …

  • Mereix ser respectada la seva manera de veure la lactància.
  • Mereix ser respectada la seva forma de parir (una mare no és menys mare perquè tingui un part per cesària).
  • Mereix ser respectada la seva elecció de deixar que els seus fills mirin la televisió o no.
  • Mereix ser respectada la seva manera de tractar el plor del seu fill.
  • Mereix ser respectada quan li dóna un dolç quant no toca; o si l’alimenta sense gluten, sense lactis, sense res.
  • Mereix ser respectat el seu dret de voler sortir a treballar o quedar-se a casa amb els seus petits.
  • Mereix ser respectada l’opció de buscar algú que l’ajudi amb el nadó.
  • Mereix que li respectin els seu propi temps, la seva manera de fer les coses i la seva intimitat (perquè ningú sap el que passa dins de casa).

Però sobretot, una mare no podrà, sota cap concepte, dubtar de la seva capacitat de donar amor (encara que el doni de manera diferent al que un creuria que és el correcte), de la seva capacitat de guiar i ensenyar, d’inculcar valors i de impregnar amb la seva personalitat la vida dels seus petits.

El “haver de ser” no hauria de tenir cabuda en la maternitat, perquè l’únic que fa és generar culpes estúpides, massa dubtes i una manera de fer que no té res a veure amb el que la mare és. La maternitat, amb tot i les seves dificultats, és per gaudir-la i requereix flexibilitat … i moltes vegades, “descomplicación”.

Ja n’hi ha prou de tant assenyalament, ocupeu-vos dels vostres propis fills que prou feina donen, i no deixin de ser honestes amb vostès mateixes, que ser mare és una activitat més que arriba a les seves vides, no l’anul·lació de la vida que tenien abans de ser mares.

Una mare ha de sentir-se segura que el que està fent és el millor i no deixar-se arrossegar per tanta càtedra absurda, perquè al final, cada mare és com és.

La mare, que res no pertorbi. Ho estàs fent molt bé.

EL UNIVERSAL – Sonrisas y Vida

mamas 01

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: