El dia de l’avi o dia dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins la família, complementant al Dia de la Mare i al Dia del Pare. Aquesta jornada se celebra només en alguns països i amb diferències en la denominació, motivació i data entre tots ells. En bastants països llatinoamericans s’ha triat el juliol 26 per a aquesta celebració, per ser el dia en què la litúrgia catòlica commemora a sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu i, per tant, avis de Jesús.
El merescut dia dels avis
26 de juliol, vam celebrar un any més el Dia dels Avis, una ocasió perfecta per reflexionar sobre una figura cada vegada més present en l’organització familiar i absolutament imprescindible, en molts casos, per a aconseguir la tan anhelada conciliació laboral.
La crisi ha accentuat encara més la funció dels avis, una ajuda vital per a molts pares que han hagut de renunciar a la despesa que suposa pagar un campament, una guarderia o a algú perquè tingui cura dels nens mentre nosaltres treballem. Però no hi ha mal que per bé no vingui, perquè amb qui van a estar millor els nostres fills que amb els seus avis?
Al segle passat els avis ocupaven un lloc de saber i autoritat inqüestionable; els néts rebien d’ells la possibilitat de vincular-se amb el passat, amb un món desconegut marcat per la guerra i els desterraments. Els avis d’abans parlaven poc, els néts eren petits per entendre el inenarrable, per aquell temps les pupil·les dels avis traslladaven a abismes muts i incomprensibles on els nens entraven amb permís.
Avui en dia, aquests néts són pares i recorren als seus pares amb proximitat perquè cobreixin activitats del present, que en la criança no tenen temps de cobrir. Els avis en tenen cura, els porten i els van a buscar, els acompanyen per la tarda, ajuden amb els sopars i els banys i fins hi tot s’ocupen de l’educació dels néts.
Assumeixen una infinita gamma de tasques dins d’una agitada agenda d’activitats, ja que els avis també s’entrenen al gimnàs, surten amb amics, van al cinema, es reuneixen i viatgen en grups.
Com poden cobrir-ho tot? Què és el fonamental del seu rol?
Ser avis és gaudir del temps amb un nen amb el qual no es té la responsabilitat de criar, és jugar com no es va poder jugar amb el fill, és sentir-se gran i jove, confident, savi, experimentat, petit i adult, tot en un mateix cos. Però això és difícil si els néts estan més temps amb els avis que amb els pares.
Ser avi hauria d’ocupar el temps just per al gaudi, un espai per compartir, jugar, transmetre; sense traspassar els límits que traslladin als avis el pes de la responsabilitat. Ells ja van criar als pares dels seus néts, i amb esforç, en èpoques difícils.
La saviesa dels avis resumida en 30 frases
Aquest diumenge se celebra a Espanya el Dia dels Avis. Ara, més que mai, ajuden a les seves famílies a sortir endavant ocupant-se –sis hores al dia segons la Societat Espanyola de Geriatria- dels seus néts. Això sí, els avis sempre seran una font inesgotable de saviesa. Recopilem algunes de les millors frases -i moments- dels nostres avis que tant ens han ajudat.
- Les àvies saben distingir millor que ningú qui són amigues dels seus néts i qui “amiguetes”.
- Tots parlen de deixar-li un millor planeta als nostres fills … per que ningú intenta deixar millors fills al planeta?
- “Hi havia una vegada dos nuvis que no tenien ni Facebook ni Twitter i van viure feliços per sempre”.
- “M’agradaria poder tornar al passat, no per canviar coses, però si per a reviure l’època en la qual era feliç i no ho sabia”.
- “Aquesta nena ja està buscant la mitja taronja i ni tan sols en sap pelar una”.
- “Qui t’estima en una setmana, t’oblida en dos”.
- “Les dones són tan complicades que quan apareix el príncep blau, no és del to que elles volen”.
- “El truc està en no prometre, sinó en sorprendre”.
- “El gran problema de les ments tancades és que gairebé sempre tenen la boca oberta”.
- “El dolent de dir el que un sent, és que moltes vegades sents haver-ho dit”.
- “La parella perfecta no és la que mai té problemes, sinó la que tot i els obstacles sempre estan junts”.
- “M’encanten els rumors, m’assabento de coses … que ni tan sols jo sabia que havia fet”.
- “Tenir fills no el converteix a un en pare, de la mateixa manera en què tenir un piano no el torna pianista”.
- “Una dona segura és la inseguretat més gran d’un home”.
- “No critiquis als teus enemics, que a lo millor aprenen”.
- “Sigues pacient … A vegades cal passar per el pitjor per aconseguir el millor”.
- “Un gran problema de la nostra època consisteix en què els homes i dones no volen ser útils sinó importants”.
- “Valora el que tens, pots perdre diamants per caminar recollint pedres”.
- “Ofendre a una dona per sentir-se home, és el primer pas per deixar de ser-ho”.
- “Els meus néts creuen que jo sóc la cosa mes antiga del món. I després d’un parell d’hores amb ells, jo també ho crec”.
- “En el setè dia Déu va descansar, els seus néts van estar fora de la ciutat”.
- “Si jo hagués sabut que els néts eren tan divertits, els hauria tingut primer”.
- “Un dels majors misteris de la vida és com el noi que no era prou bo per casar-se amb la meva filla va poder ser el pare del nét més intel·ligent del món”.
- “L’infern està ple de bones intencions”.
- “A qui no li agrada la sopa, ració doble”.
- “Més sap el diable per vell que per diable”.
- “Com et veus em vaig veure i com em veus et veuràs”.
- “A la taula i al llit només al primer crit”.
- “Moltes vegades són en els pitjors moments, on coneixem a les millors persones”.
- “L’amor no té data de caducitat”.
- “Mai pidolis amor, algú que t’estima no ho permetria”.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 
Deixa un comentari