AMPA IPSE NEWS #067

AMPA IPSE NEWS #067

un espai per a la comunicació i per a la participació

30/07/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Les mares mereixen ser respectades …

Perquè la maternitat és tan impredictible que et sorprèn a cada moment, canviant-te els plans i esfondrant les teves expectatives. Per això cada dona viu el seu procés i cadascuna decideix què …
Tirolina, piscina, escalada i el desenvolupament d’una app

Els campus tecnològics se centren en diferents matèries: robòtica, programació, disseny de videojocs, disseny web … o una combinació de tots; i estan per tot el món: en Estats Units, el Regne …
El merescut dia dels avis i la saviesa dels avis resumida en 30 frases

El dia de l’avi o dia dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins la família, complementant al Dia de la Mare i al Dia del Pare. Aquesta jornada se celebra només en alguns països i amb …
I si les dones dels videojocs tinguessin «cossos reals»?

El grup Bulimia.com, que es dedica a donar informació i tractament a les persones que pateixen desordres alimentaris, ha elaborat una campanya impactant. A través del Photoshop, han modificat els pe…
Espanya, medalla d’or europea en vacances escolars i laborals

Associacions de pares advoquen per retallar els tres mesos d’aturada estiuenca a les aules. Estar fins a tres mesos d’estiu sense escola, en el cas dels menors, pot acabar passant factura….
El 90% de les adolescències acaben bé, i tots patim per ser del 10%

“L’adolescència és terrible, terriblement meravellosa”, Eva Bach, mestra, terapeuta i orientadora familiar. El seu últim llibre, ‘La bellesa de sentir: de les emocions a la sensibilitat’, inclou de…

Les mares mereixen ser respectades …

mamas 03

En parlar de maternitat, la paraula respecte s’ha posat de moda: “part respectat” o “criança respectuosa” s’han escoltat molt en els últims dies. Em sembla bé que aquesta paraula tingui tanta importància, perquè el que més necessitem les mares (sobre tot d’altres mares) és ser respectades.

Com que no hi ha un model únic de portar l’embaràs ni el part ni la criança, res del que digui fins i tot el científic més científic és la panacea. I m’atreveixo a dir-ho perquè en tots aquests processos intervenen molts factors que també valen: el nivell socioeconòmic, la cultura, la personalitat dels pares i les condicions emocionals del moment. Per això no podem pregonar el respecte des de cap punt de vista si no sabem respectar els altres. I tampoc dictar càtedra de maternitat sense haver estat mares.

Perquè la maternitat és tan impredictible que et sorprèn a cada moment, canviant-te els plans i esfondrant les teves expectatives. Per això cada dona viu el seu procés i cadascuna decideix què és el millor per al seu fill, encara que la decisió de vegades no sigui la més encertada. Perquè se suposa que les nostres accions com a mares estan guiades per l’amor cap als nostres petits.

mamas 02

LES MARES MEREIXEN SER RESPECTADES …

  • Mereix ser respectada la seva manera de veure la lactància.
  • Mereix ser respectada la seva forma de parir (una mare no és menys mare perquè tingui un part per cesària).
  • Mereix ser respectada la seva elecció de deixar que els seus fills mirin la televisió o no.
  • Mereix ser respectada la seva manera de tractar el plor del seu fill.
  • Mereix ser respectada quan li dóna un dolç quant no toca; o si l’alimenta sense gluten, sense lactis, sense res.
  • Mereix ser respectat el seu dret de voler sortir a treballar o quedar-se a casa amb els seus petits.
  • Mereix ser respectada l’opció de buscar algú que l’ajudi amb el nadó.
  • Mereix que li respectin els seu propi temps, la seva manera de fer les coses i la seva intimitat (perquè ningú sap el que passa dins de casa).

Però sobretot, una mare no podrà, sota cap concepte, dubtar de la seva capacitat de donar amor (encara que el doni de manera diferent al que un creuria que és el correcte), de la seva capacitat de guiar i ensenyar, d’inculcar valors i de impregnar amb la seva personalitat la vida dels seus petits.

El “haver de ser” no hauria de tenir cabuda en la maternitat, perquè l’únic que fa és generar culpes estúpides, massa dubtes i una manera de fer que no té res a veure amb el que la mare és. La maternitat, amb tot i les seves dificultats, és per gaudir-la i requereix flexibilitat … i moltes vegades, “descomplicación”.

Ja n’hi ha prou de tant assenyalament, ocupeu-vos dels vostres propis fills que prou feina donen, i no deixin de ser honestes amb vostès mateixes, que ser mare és una activitat més que arriba a les seves vides, no l’anul·lació de la vida que tenien abans de ser mares.

Una mare ha de sentir-se segura que el que està fent és el millor i no deixar-se arrossegar per tanta càtedra absurda, perquè al final, cada mare és com és.

La mare, que res no pertorbi. Ho estàs fent molt bé.

EL UNIVERSAL – Sonrisas y Vida

mamas 01

Tirolina, piscina, escalada i el desenvolupament d’una app

Alguns campaments d’estiu incorporen la vessant tecnològica per apropar els joves interessats a un sector amb gran potencial.

mSchools TechCamp 01

En Castellnou de Bages la calor apreta fort. Uns ventiladors intenten donar aire fresc dins d’una sala plena de joves d’entre 15 i 18 anys que estan escoltant atents una lliçó pràctica sobre programació d’aplicacions Android. De tant en tant, algun d’ells alça la veu per fer algun comentari. Entre els boscos de pi, alzina i roure d’aquesta petita localitat catalana els guanyadors de la segona edició del mSchools App Awards estan gaudint del seu premi: assistir a un campament especialitzat en el desenvolupament d’aplicacions, una opció per a l’estiu que cada any guanya més adeptes.

Els campus tecnològics se centren en diferents matèries: robòtica, programació, disseny de videojocs, disseny web … o una combinació de tots; i estan per tot el món: en Estats Units, el Regne Unit, Finlàndia i Espanya.

Aquest any, s’ha sumat a tots ells el mSchools TechCamp, un campament que posa l’accent en la tecnologia, de nou dies de durada i impulsat per la Mobile World Capital Barcelona. Va arrencar el cap de setmana amb els set equips guanyadors del mSchools App Awards amb l’objectiu d’apropar als estudiants al sector tecnològic professional.

Joves amb potencial

El potencial d’aquests alumnes parla per si sol. Entre els premiats, es troben projectes com una aplicació que recorda a la gent gran quan ha de prendre la seva medicació, un que permet crear una guia d’activitats culturals personalitzable i una altra que ajuda als alumnes a estudiar història.

“Volem animar-los que descobreixin si realment els agrada això perquè sabem que el sector tecnològic és un sector amb molt potencial”, assegura el director del programa mSchools, Albert Forn.

Desenvolupar una app entre altres activitats

El campament compagina la resolució de reptes per al desenvolupament d’una aplicació mòbil i sessions magistrals amb professionals d’empreses del sector amb altres activitats lúdiques pròpies de qualsevol campament d’estiu, com l’escalada, la piscina o la tirolina.

D’aquesta manera, els 23 alumnes que participen en el programa han de treballar en una aplicació sobre seguretat viària que està en fase de desenvolupament i amb alguns errors. “Representa que l’equip tècnic de l’app està de vacances, així que ara som nosaltres els que hem d’acabar l’aplicació”, comenta Ioana Sopen de 16 anys i alumna de l’Institut Josep Vallverdú.

Les sessions amb professionals del món tecnològic toquen temàtiques com la seguretat a la xarxa, el màrqueting digital o la robòtica. “L’important és que ells vegin de prop com és estar ficats en un procés empresarial de creació d’un producte”, destaca Forn. La estudiant Aina Lloret, de l’Institut Ernest Lluch, ho explica així: “Al matí fem una part teòrica i per la tarda una part pràctica i entre les dues ens ensenyen com és el món professional del futur”.

Tots ells tenen clar, encara que els seus vocacions siguin diverses, que el sector tecnològic és avui cada vegada més important.

LA VANGUARDIA

El merescut dia dels avis i la saviesa dels avis resumida en 30 frases

El dia de l’avi o dia dels avis és un dia commemoratiu dedicat als avis dins la família, complementant al Dia de la Mare i al Dia del Pare. Aquesta jornada se celebra només en alguns països i amb diferències en la denominació, motivació i data entre tots ells. En bastants països llatinoamericans s’ha triat el juliol 26 per a aquesta celebració, per ser el dia en què la litúrgia catòlica commemora a sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu i, per tant, avis de Jesús.

avis dia dels avis

El merescut dia dels avis

26 de juliol, vam celebrar un any més el Dia dels Avis, una ocasió perfecta per reflexionar sobre una figura cada vegada més present en l’organització familiar i absolutament imprescindible, en molts casos, per a aconseguir la tan anhelada conciliació laboral.

La crisi ha accentuat encara més la funció dels avis, una ajuda vital per a molts pares que han hagut de renunciar a la despesa que suposa pagar un campament, una guarderia o a algú perquè tingui cura dels nens mentre nosaltres treballem. Però no hi ha mal que per bé no vingui, perquè amb qui van a estar millor els nostres fills que amb els seus avis?

Al segle passat els avis ocupaven un lloc de saber i autoritat inqüestionable; els néts rebien d’ells la possibilitat de vincular-se amb el passat, amb un món desconegut marcat per la guerra i els desterraments. Els avis d’abans parlaven poc, els néts eren petits per entendre el inenarrable, per aquell temps les pupil·les dels avis traslladaven a abismes muts i incomprensibles on els nens entraven amb permís.

Avui en dia, aquests néts són pares i recorren als seus pares amb proximitat perquè cobreixin activitats del present, que en la criança no tenen temps de cobrir. Els avis en tenen cura, els porten i els van a buscar, els acompanyen per la tarda, ajuden amb els sopars i els banys i fins hi tot s’ocupen de l’educació dels néts.

Assumeixen una infinita gamma de tasques dins d’una agitada agenda d’activitats, ja que els avis també s’entrenen al gimnàs, surten amb amics, van al cinema, es reuneixen i viatgen en grups.

Com poden cobrir-ho tot? Què és el fonamental del seu rol?

Ser avis és gaudir del temps amb un nen amb el qual no es té la responsabilitat de criar, és jugar com no es va poder jugar amb el fill, és sentir-se gran i jove, confident, savi, experimentat, petit i adult, tot en un mateix cos. Però això és difícil si els néts estan més temps amb els avis que amb els pares.

Ser avi hauria d’ocupar el temps just per al gaudi, un espai per compartir, jugar, transmetre; sense traspassar els límits que traslladin als avis el pes de la responsabilitat. Ells ja van criar als pares dels seus néts, i amb esforç, en èpoques difícils.

SAPOS Y PRINCESAS – EL MUNDO

avis i nets 00

La saviesa dels avis resumida en 30 frases

Aquest diumenge se celebra a Espanya el Dia dels Avis. Ara, més que mai, ajuden a les seves famílies a sortir endavant ocupant-se –sis hores al dia segons la Societat Espanyola de Geriatria- dels seus néts. Això sí, els avis sempre seran una font inesgotable de saviesa. Recopilem algunes de les millors frases -i moments- dels nostres avis que tant ens han ajudat.

  • Les àvies saben distingir millor que ningú qui són amigues dels seus néts i qui “amiguetes”.
  • Tots parlen de deixar-li un millor planeta als nostres fills … per que ningú intenta deixar millors fills al planeta?
  • “Hi havia una vegada dos nuvis que no tenien ni Facebook ni Twitter i van viure feliços per sempre”.
  • “M’agradaria poder tornar al passat, no per canviar coses, però si per a reviure l’època en la qual era feliç i no ho sabia”.
  • “Aquesta nena ja està buscant la mitja taronja i ni tan sols en sap pelar una”.
  • “Qui t’estima en una setmana, t’oblida en dos”.
  • “Les dones són tan complicades que quan apareix el príncep blau, no és del to que elles volen”.
  • “El truc està en no prometre, sinó en sorprendre”.
  • “El gran problema de les ments tancades és que gairebé sempre tenen la boca oberta”.
  • “El dolent de dir el que un sent, és que moltes vegades sents haver-ho dit”.
  • “La parella perfecta no és la que mai té problemes, sinó la que tot i els obstacles sempre estan junts”.
  • “M’encanten els rumors, m’assabento de coses … que ni tan sols jo sabia que havia fet”.
  • “Tenir fills no el converteix a un en pare, de la mateixa manera en què tenir un piano no el torna pianista”.
  • “Una dona segura és la inseguretat més gran d’un home”.
  • “No critiquis als teus enemics, que a lo millor aprenen”.
  • “Sigues pacient … A vegades cal passar per el pitjor per aconseguir el millor”.
  • “Un gran problema de la nostra època consisteix en què els homes i dones no volen ser útils sinó importants”.
  • “Valora el que tens, pots perdre diamants per caminar recollint pedres”.
  • “Ofendre a una dona per sentir-se home, és el primer pas per deixar de ser-ho”.
  • “Els meus néts creuen que jo sóc la cosa mes antiga del món. I després d’un parell d’hores amb ells, jo també ho crec”.
  • “En el setè dia Déu va descansar, els seus néts van estar fora de la ciutat”.
  • “Si jo hagués sabut que els néts eren tan divertits, els hauria tingut primer”.
  • “Un dels majors misteris de la vida és com el noi que no era prou bo per casar-se amb la meva filla va poder ser el pare del nét més intel·ligent del món”.
  • “L’infern està ple de bones intencions”.
  • “A qui no li agrada la sopa, ració doble”.
  • “Més sap el diable per vell que per diable”.
  • “Com et veus em vaig veure i com em veus et veuràs”.
  • “A la taula i al llit només al primer crit”.
  • “Moltes vegades són en els pitjors moments, on coneixem a les millors persones”.
  • “L’amor no té data de caducitat”.
  • “Mai pidolis amor, algú que t’estima no ho permetria”.

LA INFORMACIÓN

abuela y nieto

I si les dones dels videojocs tinguessin «cossos reals»?

dones dels videojocs cossos reals 001 - rikku

El grup Bulimia.com, que es dedica a donar informació i tractament a les persones que pateixen desordres alimentaris, ha elaborat una campanya impactant. A través del Photoshop, han modificat els personatges femenins més coneguts del món dels videojocs, de manera que ha donat un “cos real” a les dones virtuals. La iniciativa augmenta la seva cintura i les extremitats, en funció de les estadístiques de les proporcions corporals de les dones de 20 anys.

dones dels videojocs cossos reals 002 - biquini

De fet, molts experts mantenen que les exagerades proporcions corporals d’alguns personatges femenins dels videojocs, poden influir negativament en la ment de moltes joves, provocant trastorns alimentaris.

dones dels videojocs cossos reals 003 - christine

“Els videojocs cada vegada es tornen més realistes. L’atenció als detalls ens fa preguntar: per què no poden representar amb precisió el cos d’una dona? Si els creadors de videojocs s’enorgulleixen de les representacions digitals precises, ha arribat el moment que facin dones reals”, exposa l’entitat.

dones dels videojocs cossos reals 004 - douglas

“Les noies que juguen -especialment les joves- podrien desenvolupar una imatge distorsionada del cos que ha de tenir una dona. Això podria marcar l’inici de pensaments obsessius sobre els seus propis cossos”, han afirmat.

Algunes de les dones representades són Christie Monteiro (Tekken 5), Cortana (Halo 4), Helena Douglas (Dead or Alive 5), Lara Croft (Tomb Rider) i la noia en biquini de les promocions de Grand Theft Auto V.

CanalDigital

dones dels videojocs cossos reals 005 - halo

Espanya, medalla d’or europea en vacances escolars i laborals

Associacions de pares advoquen per retallar els tres mesos d’aturada estiuenca a les aules.

platja vacances

Els treballadors i els estudiants espanyols poden presumir de tenir les vacances més llargues d’Europa al costat de francesos, alemanys i danesos, encara que a canvi de treballar més hores i, en el cas dels més petits, corrent el risc de perdre hàbits d’estudi i ocasionar als seus pares nombrosos maldecaps. És el que afirma el professor Carlos Martínez, director de l’IMF Business School, que cita sengles informes de Xarxa d’informació sobre Educació europea Eurydice i de la companyia Expedia.

Estar fins a tres mesos d’estiu sense escola, en el cas dels menors, pot acabar passant factura. A Alemanya per exemple, compten amb sis setmanes de vacances, segons Martínez. Altres països europeus amb menys vacances d’estiu són Suïssa, Regne Unit, Dinamarca, Països Baixos i Liechtenstein, segons el professor.

En alguns països, l’aturada estival es compensa amb vacances de tardor o primavera i descansos durant la resta de l’any. Passa a França, amb 62 dies festius que suma a les vacances estivals o a Turquia, on només tenen 19 dies festius durant el curs. Itàlia, per contra, compta amb un llarg estiu i un mes més de vacances repartit la resta de l’any.

En aquest sentit, hi ha qui es reafirma en que les vacances dels nens són massa llargues. Martínez esmenta la postura de la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes (Concapa), que creu que els nens perden l’hàbit d’estudi i als pares els resulta molt difícil conciliar horaris, obligant a una despesa en campaments i activitats que hipoteca encara més a les famílies en aquests moments.Aquesta postura coincideix amb la qual ja ha manifestat la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), que defensa la necessitat d’abordar el debat sobre el calendari escolar, retallant les vacances d’estiu i distribuint els dies al llarg del curs.

vacances familiar 01

A Espanya es treballa més hores

Els espanyols són els ciutadans europeus que gaudeixen, de mitjana, d’un període de vacances més llarg. Segons una enquesta realitzada per Expedia, esmentada per Martínez, Espanya arriba als 30 dies de vacances anuals, liderant el rànquing al costat de França, i molt per davant de països com Irlanda (21 dies) o altres fora d’Europa com el Japó (11 dies) . Això sí, segons aquest mateix informe, els espanyols treballen més hores que els seus veïns.

Els països asiàtics, segons el professor de l’IMF, no gaudeixen de tantes vacances ni dies festius. Per exemple, els japonesos tenen de 10 a 20 dies per a les seves vacances mentre que a la Xina tan sols de cinc a 15 dies, en funció de l’antiguitat.

En dies festius oficials, Espanya també està en els primers llocs, afirma Martínez, que cita un informe de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols. Segons el document, Espanya declara l’any 10 festius nacionals, dues de les comunitats autònomes i dos locals. En altres països com Grècia el total de festius són 12, a França 11, Itàlia 11, Alemanya 10, Finlàndia 10, Portugal 09:00, Regne Unit 08:00 i Holanda 07:00.

AITOR BENGOA – EL PAÍS

famila platja parasol

El 90% de les adolescències acaben bé, i tots patim per ser del 10%

“L’adolescència és terrible, terriblement meravellosa”, Eva Bach, mestra, terapeuta i orientadora familiar. El seu últim llibre, ‘La bellesa de sentir: de les emocions a la sensibilitat’, inclou deu drets dels infants per a un creixement emocional sa.

Eva_Bach-Pedagogia-Educacio_emocional_ARAVID20150717_0001_3

Què és educar?

No és posar alguna cosa de fora a dins, sinó ajudar a treure-ho i fer-ho florir i brillar. És orientar, cuidar, fertilitzar, acompanyar… I respectar els temps, les necessitats, les potencialitats, els moments, les limitacions, els sentiments…

I estimar?

És imprescindible, és la clau. L’educador ha d’estimar el que fa, però ha d’estimar encara més les persones que no pas la feina.

Com ens veus als pares?

De vegades hi ha angoixa, els has d’ajudar a tranquil·litzar-se, estan preocupats perquè pensen que no ho fan prou bé. Hi ha moltes consignes contradictòries. Què has de fer amb el nen quan plora? Te l’has de posar a dormir amb tu o deixar que plori? Tenim representants de les dues tendències, i els pares es pregunten per on han de tirar.

I per on han de tirar?

Han de mirar què els diuen la intuïció i el sentit comú, i al mateix temps mirar què li va bé a la criatura.

Ven-me l’educació emocional.

Ha de tenir tres objectius: el primer és ajudar a sentir-me bé amb mi mateix, el segons és veure com estan els altres amb mi i el tercer és l’empremta que la meva manera de ser i de gestionar les emocions deixen al meu pas: si deixo harmonia o genero tempestes.

I per què cal inventar l’educació emocional? L’educació a seques no ho és?

Hem tendit a reprimir el que ara es diu món de la interioritat. Tradicionalment se’ns ha educat perquè això ens ho quedem per a nosaltres i ho arreglem com puguem. Però els nens i nenes, si tenen un garbuix d’emocions considerable, no poden concentrar-se en l’aprenentatge, a créixer com a persones, i hem hagut de mirar a dins, i ha aparegut una cosa que se n’ha dit educació emocional.

Proposes uns drets dels infants diferents. El primer és el dret a ser educat i considerat com una persona que pensa i sent, i a ser estimat pel que és.

Si tenim expectatives que no s’ajusten a la seva realitat i només els estimem si s’ajusten a les expectatives, els frustrarem moltíssim, els generarem inseguretat i desconfiança i els malmetrem l’autoestima.

Dret a ser considerat emocionalment capaç.

Neixen amb un wifi emocionalment potent. Si els ensenyem a processar les dificultats, pèrdues i caigudes, tindran recursos per, quan caiguin, aixecar-se.

Dret a expressar el que sent, i també a no expressar-ho.

Sempre poso l’exemple d’una mestra que em deia que no havia aconseguit que un alumne plorés la mort del seu pare. I jo li deia que el que havia d’aconseguir és que sabés que si volia, podia plorar. Cadascú que plori quan vulgui, quan en tingui ganes i com li sembli adequat.

L’últim és el dret a ser consolat i rescatat de l’adversitat amb paraules balsàmiques i carícies físiques i de l’ànima.

Un dels malentesos de l’educació emocional, entre molts, és el “No ploris, nen”, o el “Plora tant com vulguis, si necessites plorar, plora”. No es tracta ni d’una cosa ni de l’altra. L’adult ha de mirar que no es plori de qualsevol manera, que no es plori fins a les últimes conseqüències, amb segons quina intensitat i durada… Ha de ser allà per consolar, fer costat i acaronar amb la mirada.

¿És possible tenir autoritat sent afectuosos sempre?

Afecte, sentit de l’humor i serietat són una combinació ideal. Pots cridar a un fill i dir: “Estic molt enfadada però sàpigues que t’estimo un munt”. I quan se’n va a l’habitació i tanca la porta, anar-hi i dir: “Només vinc per recordar-te que et segueixo estimant, encara que ara no ens puguem ni veure. Però, tot i això, saps que t’adoro”. Això també és educar des de l’afecte.

¿Continues creient que l’adolescència és meravellosa?

El 90% de les adolescències acaben bé, i en algun moment tots els pares temem que els nostres fills siguin del 10% restant. No ho hem de veure com si estiguessin passant una malaltia que haurien de passar com més aviat millor, sinó com una etapa de la vida de la qual s’han d’endur coses a la butxaca que els faran falta per a la vida adulta. La passió, la creativitat, l’esperit crític, l’agudesa perceptiva…

Eduquem millor que abans?

Tinc els meus dubtes si no som una societat tan multifuncional que estem cada cop més dispersos i perdem de vista l’essencial.

¿Els adults, com estem d’emocions i sensibilitat?

Més aviat malament. Quan vivim una cosa que ens toca a dins, fixa’t que les coses que diem són “que heavy”, “que fort”, “al·lucino”, “flipa”, “brutal”… Ens falta un llenguatge més ampli, ric, depurat, més bell i amb més sensibilitat… Tenim ànima de bomber o de jutge i poca ànima de poeta.

Entrevista per CARLES CAPDEVILA

Eva_Bach-Carles_Capdevila-Educacio-Sentiments_ARAVID20150713_0003_7

AMPA IPSE NEWS #066

AMPA IPSE NEWS #066

un espai per a la comunicació i per a la participació

16/07/15

Cliqueu aquí per descargar-vos l’aplicació APP pel mòbil de l’AMPA IPSE.
Estiu amb llibres de text i el dret a la segona oportunitat a l’escola

La reimplantació dels exàmens del setembre ha contribuït a reduir en 4 punts el fracàs escolar. Els experts aconsellen que els deures d’estiu s’adaptin a l’alumne i que les famílies s’impliquin. …
Estiu perillós? … Els adolescents augmenten la seva activitat sexual

No només és el sexe. Durant l’estiu vénen les pràctiques i els riscos col·laterals, com l’abús de l’alcohol i les drogues. Sabem que en aquesta època hi ha més accidents derivats d’això i com…
Les deu webs més inútils on perdre el temps

Menteix qui digui que mai ha perdut el temps o que no ha tingut ganes de perdre’l almenys una vegada al dia. Per a això, la millor eina és internet, que, a més d’ajudar a difondre i universalit…
L’escola es reinventa

Els alumnes ja no s’asseuen sols o en parella; ho fan en grup. Han deixat d’observar una pissarra per mirar els ulls dels seus companys. Han passat d’escoltar classes magistrals a convertir-se e…
El principal risc de les vacunes és no posar-les #vacunarésprotegir

#vacunarésprotegir és la primera campanya que llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure entre la població la va…

Estiu amb llibres de text i el dret a la segona oportunitat a l’escola

La reimplantació dels exàmens del setembre ha contribuït a reduir en 4 punts el fracàs escolar. Els experts aconsellen que els deures d’estiu s’adaptin a l’alumne i que les famílies s’impliquin.

La decisió de la Generalitat de traslladar al setembre els exàmens de recuperació dels estudiants de secundària, una mesura presentada en el seu moment com a estratègica per combatre el fracàs escolar, fa uns anys que deixa centenars d’estudiants -i les seves famílies- amb unes vacances d’estiu a compaginar amb l’estudi. L’esforç dels xavals està donant, no obstant, els seus fruits i ha permès millorar en gairebé quatre punts percentuals la taxa de graduats a l’ESO, que ha passat del 82,3% del curs 2010-2011 al 86,5% del passat.

«En la majoria dels casos, aquesta segona oportunitat és gairebé una qüestió de justícia. Especialment per als estudiants als quals al juny els ha faltat molt poc per aprovar», sosté Joaquín Gairín, cap del departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En tot cas, afegeix Josep Maria Puig, catedràtic de Teoria de l’Educació a la Universitat de Barcelona (UB), «aquests mesos d’estiu de reforç escolar serveixen a molts nanos per acabar de madurar els coneixements adquirits durant l’any». «I de passada -afegeix- alguns reflexionen i opten per canviar l’actitud a classe el curs següent».

El que és clar, ha afirmat en diverses ocasions la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau (gran partidària d’aquesta repesca del mes de setembre), és que no es podia seguir com fins fa un parell d’anys, quan les recuperacions es feien al juny. «S’havien donat casos d’alumnes que el dia 15 d’aquell mes tenien assignatures suspeses i que, de cop i volta, cinc dies després, quan el col·legi els entregava les notes, aquelles matèries estaven aprovades, simplement perquè el noi havia entregat un treball… És el que alguns anomenàvem el miracle de Sant Joan», ha denunciat Rigau. «Si parlem de crear una cultura de l’esforç, no s’ha de fer de manera retòrica», ha defensat repetidament.

estudiar a la platja 01

DEURES ADAPTATS

L’ideal seria que a l’estiu els xavals juguessin, practiquessin esport, aprenguessin coses noves viatjant, llegint o investigant a través d’internet i, sobretot, que passessin moltes hores a l’aire lliure, amb els amics. «Que no hi hagués deures, ni classes de reforç escolar… Això seria l’ideal, per descomptat, però lamentablement encara ens falta molt per viure en aquest hipotètic món ideal», constata Josep Maria Puig.

Però com que l’estiu sense treballs escolars i exàmens de setembre encara no existeix, «no queda cap més remei que plantejar les tasques de repàs com a treballs tan adaptats com sigui possible al perfil de l’alumne i a les seves necessitats», indica el professor de la UB. «Les vacances d’estiu escolars són prou llargues perquè els estudiants s’organitzin el temps i el distribueixin entre l’oci i la feina», conclou Gairín.

Els dos experts coincideixen que el paper de les famílies és determinant. «Els pares no poden castigar els fills imposant-los tasques d’estudi per a tot l’estiu, com tampoc han de tolerar que deixin l’estudi per a l’última setmana», diu el pedagog de la UAB. «La seva implicació és clau», subratlla Puig.

En opinió de Gairín, una recuperació de setembre a primària «no tindria gaire sentit», ja que els alumnes, en aquesta etapa educativa, aprenen d’una manera contínua «i l’avaluació ha de ser, per tant, més global». L’ESO, en canvi, és una altra cosa. Allà, l’actual sistema d’exàmens i controls fa que la segona oportunitat tingui raó de ser», afegeix el catedràtic.

A diferència de països com ara França, on les lleis educatives dediquen un capítol específic a la feina que els alumnes han de fer a casa, pel seu compte o en grup, però sempre fora de l’horari escolar, a Espanya l’assumpte queda en mans de cada centre. En alguns casos, fins i tot de cada professor.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

estudiar a la platja 00

Estiu perillós? … Els adolescents augmenten la seva activitat sexual

Els experts asseguren que en aquesta època els nois tendeixen a sentir-se alliberats perquè les regles es relaxen; a més, el clima modifica els ritmes hormonals.

adolescencia verano 01

D’acord amb experts en psicologia, l’estiu és l’estació de l’any en què l’activitat sexual entre adolescents augmenta considerablement, i segons els professionals això es deu al fet que les regles es relaxen.

Els pares exerceixen menys pressió als seus fills perquè no han de complir amb un horari, ni tasques escolars i, per tant, els joves se senten alliberats perquè tenen més temps lliure per estar amb els amics.

A més, el clima té forta influència en l’activitat sexual dels nois, perquè hi ha més llum solar, calor i humitat, elements que modifiquen els ritmes hormonals i produeixen una major estimulació sexual, així ho explica la doctora Claudia Sotelo Arias, directora del Centre d’Especialització d’Estudis Psicològics a la Infància.

“En aquesta època s’intensifiquen les activitats grupals entre els adolescents; el més important són els amics i això els porta a realitzar coses que no farien en una altra temporada de l’any. D’una banda hi ha diversió i, per què no ?, aprenentatge de vida, però de la mateixa manera molts riscos i el sexe no és l’excepció”, comenta.

Sotelo assegura que és a l’estiu quan els adolescents se senten més deshinibidos i, per tant, volen satisfer tots els seus sentits. “No només és el sexe. Aquí vénen les pràctiques i els riscos col·laterals, com l’abús de l’alcohol i l’ús de les drogues. Sabem que en aquesta època hi ha més accidents derivats d’això. El que comporta a riscos que van des d’embarassos no desitjats, abús d’anticonceptius (com la píndola del dia després), malalties de transmissió sexual i fins i tot violacions o abús sexual”, explica.

adolescencia verano 02

Tot sembla indicar que aquest comportament té els seus orígens en la poca comunicació que hi ha entre l’adolescent i els seus pares, i no només en l’etapa de l’adolescència, sinó que és un problema que s’arrossega des de la infància, és per això que els nois busquen els amics amb les satisfaccions immediates que puguin obtenir.

Tot i que el panorama no és gens encoratjador, la psicòloga també dóna algunes recomanacions als pares que s’enfronten a tenir adolescents a casa aquest estiu.

El primer, i encara que soni a “aguafiestas”, és que, encara que són vacances, hi ha d’haver regles i s’han de respectar.

És indispensable que s’estableixin horaris, perquè la llar no és un hotel.Encara que de vegades costi treball, és un fet que els pares han d’aprendre a dir no, quan se sap que hi ha un risc i, a més, han de sostenir la seva dit perquè s’estableixi on està l’autoritat.

També és important dur a terme activitats familiars en les que de veritat existeixi la convivència i fins i tot és convenient convidar els amics dels seus fills, perquè és indispensable el conèixer amb qui s’ajunten per saber en què es poden involucrar.

Finalment, l’experta recomana primordialment parlar de sexe amb els nois, comentar amb ells els riscos i responsabilitats que implica això, escoltar el que hagin de dir, així com resoldre els seus dubtes de la manera més senzilla.

Eva Díaz Moreno – EXCELSIOR via Sonrisas y Vida

RECOMANACIONS

Aquestes vacances, els pares han d’observar el següent:

  • Encara que són vacances, hi ha d’haver regles i s’han de respectar.
  • És indispensable que s’estableixin horaris per als fills, perquè la llar no és un hotel.
  • Dur a terme activitats familiars en què hi hagi convivència i fins i tot és convenient convidar els amics dels seus fills.
  • Parlar de sexe amb els nois, comentar amb ells els riscos i responsabilitats que implica això, escoltar el que hagin de dir, així com resoldre els seus dubtes.

1038060.012.jpg

%d bloggers like this: