Beques: poques i ineficaces segons #AlterBeques


AlterBeques

MODELS ALTERNATIUS DE FINANÇAMENT DE L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ 

Mesures de finançament de la formació

beques poques i ineficaces 01

El sistema públic de beques és insuficient, dolent i ineficaç. No és només que el percentatge de despesa en educació que Espanya i Catalunya dediquen a beques (3,5% i 3,8%, respectivament) sigui la meitat que la mitjana europea (7,5%), un terç del que destina Alemanya i una quarta part del que dediquen Dinamarca i Noruega. És que a més, per la seva estructura i requisits, exclou de les ajudes al 32% dels estudiants més vulnerables i concentra les beques en l’etapa universitària, a la qual ja no accedeix la majoria d’alumnes de famílies més desfavorides.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe Les beques a examen. Repensar el sistema d’Ajudes a l’estudi que Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), ha elaborat per a la Fundació Jaume Bofill, en el marc del projecte #AlterBeques, amb el qual aquesta institució vol promoure la reforma del sistema de beques a Catalunya.

alterbeques 01

“La insuficiència de la despesa en beques és molt significativa en un país amb una taxa de pobresa infantil i familiar per sobre de la mitjana europea; però el més greu és que a més de poques són beques mal dissenyades, que no arriben als estudiants de primària ni secundària perquè invertim sobretot en l’educació superior, i és en l’educació més bàsica on poden servir de trampolí i d’ascensor social per als alumnes amb menys oportunitats”, resumeix el director de la Fundació, Ismael Palacín.

Referent a això, l’informe de Martínez-Celorrio posa de manifest que l’actual sistema de beques no contribueix a evitar el fracàs ni l’abandonament escolar prematur i deixa fora a gairebé un terç dels estudiants entre 12 i 24 anys. “Els mateixos requisits formals de les beques exclouen els repetidors, i entre els fills de famílies desfavorides, el 53% ha repetit; i els ajuts tampoc tenen en compte als que abandonen en les etapes postobligatòries, però vuit de cada deu dels que deixen els estudis entre els 18 i els 24 anys viuen en llars que tenen dificultats per arribar a final de mes”, explica Martínez-Celorrio.

alterbeques 02

Segons les dades que ha pogut recopilar, només el 26% dels alumnes d’entre 12 i 24 anys gaudeix d’alguna beca. Adverteix, però, que “no ha estat fàcil avaluar el sistema perquè no existeix cap registre de becaris, les diferents bases de dades del ministeri no coincideixen entre si, no són coherents amb les dades de la Conferència de rectors universitaris (CRUE), ni amb les dades que Espanya envia a Eurostat, i la Generalitat de Catalunya, al seu torn, no comunica al ministeri la despesa de les beques-menjador i de transport”.L’estudi, presentat ahir, també evidencia que la despesa pública en beques té un impacte redistributiu molt modest perquè se centra en els joves universitaris, és a dir, un cop produïda la selecció d’accés als estudis superiors. Segons l’Enquesta de la Joventut de Catalunya 2012, només el 8% dels joves ha tingut una beca durant els seus estudis secundaris -la etapa considerada determinant per a la trajectòria educativa-, mentre que el 30% dels universitaris ha gaudit alguna.

Amb tot, el sociòleg de la UB deixa clar que les beques funcionen com a ascensor social i contribueixen a superar una baixa herència social i cultural. “El 21% dels joves catalans entre 28 i 34 anys que han gaudit de dues o més etapes amb beca han aconseguit fins a un 53% de taxa d’ascens social, molt per sobre de la mitjana d’ascens social d’aquest grup d’edat, que és del 32%”, assenyala l’informe.

alterbeques 03

Per això, Martínez-Celorrio emfatitza la necessitat de desenvolupar beques de reforç, ajudes específiques per retenir els estudiants més vulnerables i evitar que abandonin els estudis. “L’objectiu del sistema de beques ha de ser acabar amb el cercle tancat de la desigualtat, lluitar contra l’herència social, aconseguir que els fills d’obrers de la construcció no aspirin només a ser obrers de la construcció, i això s’aconsegueix no només amb més diners, sinó amb un altre model d’ajudes que comportin un seguiment i tutorització, amb un projecte de serveis per al becat que permeti canviar actituds, augmentar aspiracions i tenir altres horitzons que trenquin amb l’herència”, explica el sociòleg.

Entre les propostes amb les que la Fundació Bofill vol obrir el debat per a la reforma del model de beques figura també el duplicar la inversió per equiparar-se amb la mitjana europea en l’horitzó del 2020. “Per això Espanya hauria d’invertir 1.925.000 d’euros més i Catalunya 300 milions només en ajudes directes als estudiants “, quantifica Martínez-Celorrio. Referent a això, l’informe assenyala que entre 2009 i 2015, en plena crisi, Espanya ha retallat en 575 milions (el 29%) la despesa en beques i ajudes escolars, mentre que la retallada general en educació ha estat del 13,6%. A Catalunya s’ha reduït la inversió en ensenyaments no universitaris en 49,6 milions d’euros però es augmentat la despesa en beques universitàries en 50 milions.

Martínez-Celorrio reivindica la creació d’un comissionat interdepartamental de promoció educativa que revisi i centralitzi totes les polítiques de beques a Catalunya, així com l’aprovació d’una renda mínima garantida per a les famílies pobres amb menors que integri tots els ajuts disperses que ara puguin rebre , com les beques menjador. Respecte a aquestes últimes, el sociòleg defensa la seva universalitat i obligatorietat. I a més de noves beques per a batxillerat i FP, proposa obrir el debat a noves ajudes retornables per a universitaris.En el seu informe recull alguns exemples regionals i internacionals que poden servir de referència i inspiració per a la reforma, entre els quals figuren els que es detallen en la informació adjunta.

Mayte Rius – LA VANGUARDIA

AlterBeques-preguntes

Una resposta to “Beques: poques i ineficaces segons #AlterBeques”

  1. Beques de misèria, poques, ineficaces, escasses i mal plantejades | Observatori del Sistema UniversitariObservatori del Sistema Universitari Says:

    […] Poques i ineficaces (AMPA IPSE). […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: