Els graduats en Matemàtiques són molt valorats per la seva creativitat, la seva transversalitat i la seva capacitat de “pensar diferent”
Estan a tot arreu. En els equips que estudien el càncer o el cervell i en els que desenvolupen òrgans artificials hi ha matemàtics. Ha estat un matemàtic, Miquel Salicrú, que ha dissenyat els nous horaris de la xarxa d’autobusos de Barcelona i col·legues seus que fan el seguiment de la puntualitat al metro. Eroski, Mercadona o Zara contracten matemàtics per dissenyar les seves rutes de repartiment i decidir on s’ubiquen els seus magatzems. Les grans firmes comercials els fitxen per identificar els patrons de compra dels clients i orientar les seves campanyes de màrqueting. Bancs i asseguradores els confien els seus models de predicció de riscos. I són matemàtics els que creen els algoritmes que hi ha darrere de les aplicacions per al mòbil; els que apliquen matrius per saber com protegir un ecosistema o els que han dissenyat un algoritme per mantenir estable la temperatura dels nadons en les incubadores.
Amb aquesta transversalitat, no és estrany que els matemàtics figurin com els professionals amb menys atur a les estadístiques . I no només a Espanya. A Estats Units encapçalen la llista de les millors professions i amb més futur. “El desenvolupament científic i tecnològic ha donat més rellevància a les matemàtiques perquè són l’instrument que es fa servir per poder avançar en qualsevol àrea del coneixement, formen part de la investigació en qualsevol disciplina, i els seus models són més necessaris que mai”, el que ha disparat la demanda i la valoració dels especialistes en la matèria, assegura Manuel de León, director de l’Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) i investigador del CSIC.
Miquel Salicrú, professor d’Estadística a la Universitat de Barcelona, explica que el fort desenvolupament tecnològic i la societat de la informació han provocat que en tots els àmbits socioeconòmics es manegen milions de dades que requereixen tractaments complexos per poder filtrar i valoritzar la informació que contenen. “En aquest allau de xifres -es refereixin a gens, molècules, trànsit, clients o cotitzacions-, el matemàtic veu tendències, identifica quines són les variables més importants, els patrons que condicionen, etcètera i pot construir marcadors, predictors i desenvolupar programes que permetin diagnosticar i resoldre problemes o optimitzar solucions “, justifica.
Però no és el filtrat i tractament de dades l’única aportació dels matemàtics. Un altre vessant per la que són demandats és la modelització, la creació d’estructures, de models numèrics, que reprodueixin una realitat i permetin anar variant condicions i fent simulacions fins a entendre com funciona. “La modelització és un gran món; davant d’una situació real, el matemàtic analitza quin model pot funcionar, el valida i veu si és consistent amb les dades observades, realitza simulacions i planteja hipòtesis per entendre què està passant i poder atacar el problema o repte de què es tracti”, detalla Salicrú. Aquest tipus de tasques són les que desenvolupa per exemple Marie Trussart al laboratori de disseny de sistemes biològics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. “En termes matemàtics el que faig es denomina simulació molecular, en la pràctica el meu treball consisteixen en traduir a un model tridimensional l’estructura del cromosoma del bacteri Mycoplasma pneumoniae perquè els biòlegs puguin identificar les regions del cromosoma que estan pròximes en l’espai i així resulti més fàcil entendre com funciona i com es regulen els processos de transcripció i traducció en la cèl·lula”, resumeix.
Expliquen els especialistes que en tota realitat científica o quotidiana hi ha avui una part matemàtica. Les recerques de Google són possibles gràcies als algoritmes; els programes d’encriptació funcionen amb nombres primers; les tecnologies mèdiques per al sistema cardiovascular es basen en equacions de fluids; les rutes aèries s’organitzen seguint la teoria de grafs, la protecció dels ecosistemes es dissenya a partir de la teoria de matrius … I els que coneixen millor aquestes matèries són els matemàtics.
No obstant això, els especialistes en recursos humans asseguren que els matemàtics no són apreciats només pels seus coneixements tècnics, sinó que també són molt valorats en els equips multidisciplinaris per les seves habilitats a l’hora d’afrontar reptes i la seva manera de pensar “diferent”.
“Probablement per la forma en què es treballa durant la carrera – havent de idear solucions pròpies a un problema a partir del coneixement previ acumuladors i per la complexitat mateixa dels conceptes matemàtics, ens resulta més fàcil aprendre, abstraure’ns, deduir coses generals a partir de qüestions concretes, tenir idees diferents i plantejar altres maneres de fer les coses”, reflexiona el matemàtic Abel Pau, convençut que una de les seves grans aportacions en els projectes del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), on treballa, és “la manera de pensar, que acostuma a ser diferent de l’altra gent”.
“Quan ens enfrontem a reptes les persones solem tenir idees preconcebudes, però quan analitzes dades, que són freds, moltes d’aquestes idees prèvies cauen i per això els matemàtics sovint veuen coses que els altres membres de l’equip no han vist i aporten valor, tot i que les decisions finals sempre corresponguin als especialistes de cada empresa “, justifica Salicrú. El fet que els matemàtics figurin com els professionals amb menys atur podria obeir al fet que són pocs. No obstant això, el director de l’Institut de Ciències Matemàtiques assegura que el nombre d’alumnes a les facultats de Matemàtiques, que havia caigut molt a finals dels 90, porta anys recuperant-se i en l’última dècada s’han obert més noves titulacions dobles de Matemàtiques i Física i de Matemàtiques i Informàtica, que tenen molta demanda, fins al punt que per poder accedir-hi cal una nota mitjana més alta que per estudiar Medicina. “És cert que les quotes no són molt amplis perquè es busca gent molt preparada i capaç de fer dos graus alhora, però també veiem que hi ha demanda perquè és una professió valorada i atractiva no solament per sou, sinó també pel que aporta de creativitat”, indica De León.
“És un ensenyament molt teòrica però d’aplicació molt pràctica #1; ca, i els de matemàtiques són uns estudis amb els que després et pots acabar posicionant en molts àmbits”, corrobora Salicrú. Fa temps que la docència va deixar de ser la sortida professional majoritària per als matemàtics.
Marie Trussart: “Aportem una altra manera de veure la biologia”
La francesa Marie Trussart tenia clar des de jove que les matemàtiques eren molt més que números i que els matemàtics tenien moltes més sortides professionals que la docència o un banc. Per això va triar cursar els seus estudis a l’escola INSA, de Tolosa i escollir la carrera especialitzada en matemàtiques aplicades i modelització. I en el seu penúltim any d’estudis, després d’una estada a l’Institut Gulbenkian de Lisboa, va descobrir el seu gust pel món de la investigació, i en especial, per el relacionat amb la genètica.
Per això, després de treballar en una farmacèutica i en el ceptre de recerca Idibaps, va buscar fer el seu doctorat en el grup de Disseny de Sistemes Biològics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, on porta cinc anys treballant.
“Des del punt de vista matemàtic meu treball és bastant avançat, perquè estic simulant en l’espai, en 3D, les interaccions entre molècules, però crec que la contribució dels matemàtics i dels físics als equips d’investigació biològica va més enllà, perquè a diferència dels biòlegs nosaltres no coneixem ni tenim prejudicis del que se sap o es pensa sobre aquesta matèria i aportem una nova manera de pensar i de veure la biologia que permet desenvolupar noves teories “, explica Trussart. Diu que, com a Espanya, a França també hi ha molta demanda de matemàtics. “El millor de les matemàtiques és que es poden aplicar a la física, a la construcció, a la química, a la borsa, a les empreses, a la recerca, i a qualsevol sector on es manegen moltes dades, perquè si alguna cosa sabem els matemàtics és com extreure informació de les dades, com filtrar i organitzar-los, com trobar el que és significatiu i sobresurt d’ells”, apunta.
Abel Pau: “Tenim idees felices per als problemes”
Abel Pau sap per experiència que la de matemàtic és una professió amb poc atur. “Vaig acabar la carrera en 2001 i abans d’acabar ja tenia feina: primer com a becari detectant fallades de programa en una empresa d’informàtica i després, en la mateixa companyia, resolent problemes d’un programa que modelizaba xarxes elèctriques; tres anys després vaig passar a una altra empresa que ofereix exercicis de càlcul per internet per a alumnes de secundària i la meva tasca consistia a pensar com passar els càlculs a format gràfic perquè funcionessin millor i més ràpid en pantalla, i ara treball en el projecte Mira Mon del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf)”, resumeix Pau. La seva primera contribució al programa d’informació geogràfica i de teledetecció MiraMon va ser un algoritme que permet rotar els mapes, veure’ls en perspectiva, contreure’ls i expandir-. Explica que, des del punt de vista matemàtic, aporta el seu coneixement sobre matrius, però està convençut que el seu principal aportació al projecte és la seva forma de pensar “diferent”.
Perquè enfront de la idea generalitzada que els matemàtics són persones “de ment quadriculada”, Pau sosté que són molt creatius. “Durant els estudis de matemàtiques el que aprens és a espavilar, a deduir coses del que t’expliquen i a tenir idees felices per resoldre els problemes que et plantegen, i tenir idees felices no és una cosa que es pugui ensenyar i aprendre; les idees et sorgeixen o no et sorgeixen”, relata.
I precisa que va decidir cursar els estudis de matemàtiques per no haver de memoritzar i va ser a la universitat on va descobrir que per ser matemàtic necessitava ser creatiu, que la diferència entre aprovar o no estava en tenir “una idea feliç “.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 