L’obesitat amenaça el desenvolupament de milers de nens


L’excés de pes fa emmalaltir un 30% dels infants i escurça la seva expectativa vital. Amb a penes 4 anys, pateixen hipertensió, colesterol alt, apnea del son i diabetis.

obesitat infantil 00

Els metges denominen ambient obesogen el cúmul de circumstàncies, consubstancial a l’actual moment històric, que expliquen per què la generació d’espanyols que ronda l’adolescència, i els nens i nadons que han nascut després, estan amenaçats per una acumulació de pes i greix corporal que qüestiona la seva salut futura. Un 14% de la població catalana menor de 17 anys, igual que la de la resta d’Espanya amb lleugeres oscil·lacions, pateix una obesitat avançada que els provoca trastorns cardiovasculars greus. A un altre 20% li ha sigut diagnosticat sobrepès, el procés metabòlic que altera l’assimilació dels hidrats de carboni i indueix el cos a emmagatzemar greix i convertir-se en obès.

Els dos fenòmens s’han estabilitzat a Espanya en uns nivells que superen els de la resta d’Europa. Les xifres d’afectats no baixen, encara que sí que s’intensifica el grau d’obesitat amb què els nens són conduïts a l’hospital pel seu pediatre, a la vegada que baixa l’edat en què s’inicien en el trastorn metabòlic. S’ha diagnosticat a nens de 2 anys. «Ens arriben a aquesta edat, ja obesos, i als 4 anys entren en el moment crític que determinarà el seu futur [la formació dels adipòcits, la xifra de cèl·lules grasses de què disposarà el cos]; un any després ja pateixen obesitat severa», explica Diego Yeste, responsable d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Tinc pacients que, amb a penes 5 anys i poc més d’un metre d’altura, pesen 65 quilos: és moltíssim», assegura Marta Ramon, coordinadora de l’àrea d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

obesitat infantil 01

MECÀNICA I MENJAR

La perspectiva que aquesta tendència s’aturi no es percep. L’al·ludit ambient obesogen s’ha barrejat amb la cultura. La tecnologia ajuda a guanyar pes i la indústria de l’alimentació disposa d’aparells publicitaris imbatibles, contra els quals el missatge dietètic xoca i fracassa. «Ascensors i escales mecàniques per tot arreu, menjar barat i hipercalòric, begudes ensucrades que substitueixen l’aigua, tauletes electròniques com a objecte de joc i un sedentarisme infantil alarmant», enumera Yeste, intentant explicar l’origen del problema. «La publicitat enganyosa té una influència determinant -afegeix Marta Ramon-. Anuncien galetes super­ensucrades com si fossin dietètiques; venen croissants integrals que es confonen amb menjar saludable, i begudes energètiques que són bombes de sucre».

LA RESTA DE LA SEVA VIDA

A això afegeixen la dificultat dels nens grassonets per emprendre algun esport, ja que per raons òbvies són propensos a l’esquinç i les lesions. I sumen la predisposició a emmagatzemar greix que provoca la pròpia alteració metabòlica. «Menjant un 10% menys de calories que un altre nen, s’engreixen igual», diu Ramon.

No auguren millores. «El 90% dels nens que arribin a l’adolescència sent obesos ho seran la resta de la seva vida i la seva supervivència serà entre cinc i 10 anys inferior al previst per a la seva generació en un país occidental», adverteix la doctora Ramon, en coincidència amb diverses prospeccions epidemiològiques.

Les conseqüències patològiques de tot això no són una amenaça sinó un fet. El pàncrees de la majoria de nens obesos mostra signes d’esgotament i cada vegada produeix menys insulina, l’hormona imprescindible per metabolitzar la glucosa dels aliments i evitar que el sucre s’acumuli a la sang. Molts, ja són diabètics abans de complir 10 anys. La càrrega de greix els causa hipertensió arterial, excés de colesterol a la sang, retinopatia, apnea obstructiva del son i una baixa autoestima. Per a cada un d’aquests símptomes, prenen medicació.

La influència genètica a penes explica aquesta expansió de l’obesitat, excepte en els col·lectius de nens d’origen llatinoamericà, nascuts o no a Catalunya, amb una tendència a engreixar-se i acumular greix que és una dada coneguda a les consultes mèdiques. «Els nens d’origen llatí tenen uns gens que els fan propensos a engreixar-se ràpidament i patir una obesitat complicada, amb un alt risc de diabetis -assegura la doctora Ramon-. A l’arribar a Catalunya, adopten l’estil de vida sedentari que predomina aquí, i guanyen pes ràpidament». Els passa una cosa semblant als nens procedents de la Xina, el Pakistan i l’Índia, afegeix. «La seva morfologia els indueix a acumular greix, i en poc temps inicien una diabetis, perquè el pàncrees no els respon», prossegueix Ramon.

Algunes de les síndromes cardiovasculars citades -hipertensió i hipercolesterol- es podrien revertir modificant l’estil de vida, segons coincideixen els dos especialistes. Si no és així, en aquesta generació de nens i adolescents abundaran els cardiòpates, alerten.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

obesitat infantil 02

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: