La Fundació Daniela es proposa visibilitzar i normalitzar la realitat que viuen els nens Trans.
Els joves, com la resta de la societat, amb prou feines sap res sobre identitats trans, i d’aquest desconeixement neix el rebuig, la forta discriminació i la construcció d’una vida molt difícil especialment per als nens i les nenes transgènere. Per canviar les mirades, visibilitzar a aquests menors i ajudar-los en tots els camps, la Fundació Daniela va organitzar aquest mes d’abril les I Jornades sobre nens i adolescents Trans.
L’objectiu que planeja sobre els reptes concrets és el de normalitzar la realitat que aquests menors en la seva vida diària, perquè quedi clar davant la societat que la transsexualitat no és cap patologia, sinó una expressió més de la diversitat humana. Es tracta de “donar suport als joves en els seus processos autoafirmatius” entenent el terme transgènere com un concepte “paraigua” que engloba aquelles persones on la identitat i/o expressió de gènere és diferent de les expectatives culturals basades en el sexe que se’ls va assignar en néixer.
Per descórrer aquest vel de silenci, es considera bàsic el paper de l’escola al costat del dels pares, sobretot quan aquests nens i nenes necessiten realitzar una transició, verbalitzar com se senten. Es recomana així als col·legis evitar aquelles situacions en què es divideix una classe en funció del gènere -nois a un costat, noies a un altre- i respectar l’expressió i la identitat de gènere d’aquests menors en els llistats, els banys o els uniformes. S’ha escrit molt sobre el bullying, i cal recordar l’alta discriminació que pateixen els joves i adolescents trans en els entorns educatius.
Daniela és el nom de la filla d’Àfrica Pastor, que en néixer va ser Daniel. És el nom de la fundació i d’un llibre que va escriure la seva mare per denunciar el silenci que envolta als menors transsexuals. Si en el llibre hi ha la seva història, en la fundació estan les eines per fer confluir als actors socials, polítics, l’àmbit de la medicina, de la psicologia i de l’educació.
En aquestes I Jornades es van abordar moltes qüestions però es va fer especial èmfasi en la importància que els menors puguin accedir als tractaments amb inhibidors hormonals per retardar el desenvolupament puberal.
Aquests bloquejadors hormonals -que també es subministren a nens no transsexuals amb algun problema de creixement- són un tractament reversible, s’indica, i permet no haver de passar per la “desagradable experiència” de veure com el seu cos es desenvolupa en una direcció contrària a la seva identitat de gènere. És una forma de “congelar” el desenvolupament, fins que tinguin l’edat per poder prendre legalment una decisió.
Hi ha molt camí per fer en molts àmbits, i des de la Fundació es considera important no només la sensibilització social, sinó la creació d’una xarxa de professionals especialitzats que puguin atendre a aquests menors i adolescents “des d’una perspectiva despatologizant i lliure de prejudicis”.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 