Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …


Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren la seva vida social a internet. La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

Noves addiccions 00

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whasapitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre. “Tot això recorda al que ja va passar en l’època de la colonització”, afirma Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En aquest assumpte hi ha una part de literatura fantàstica i preocupa que des d’alguns ­mitjans s’estigui donant una visió gairebé apocalíptica del tema, com si tots ens anéssim a enganxar a una nova tecno­logia”, indica Facund Fora, ­psiquiatre del Centre Mèdic Teknon. “Som a l’era de l’etiquetatge massiu de síndromes i trastorns. Tot es converteix en patològic i tot és susceptible de ser medicat”, afirma Sara ­Velasco Ortuño, psicòloga de la Universitat de Granada, ex­perta en el tractament d’ad­diccions.

Per a aquests experts és, tot i això, un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”. Arribats a aquest punt Sara Velasco considera “que allò important és recalcar el fet que la mera existència d’aquests avenços, que tant ens afavoreixen, ens faciliten la vida i fan caure barreres, no són sinònim de perill, però sí pot causar problemes en la conducta de les persones si se’n fa un ús inadequat”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.

Aquestes situacions relatades pel catedràtic de Psicobiologia de Múrcia no tenen res a veure amb l’ús natural i quotidià del telèfon mòbil per milions de ciutadans. Encara que aquesta “literatura de fantasia” a què es referia Facund Fora pot arribar a causar preocupació entre els usuaris. Ferran Lalueza ho explica amb un exemple: “Si estic esperant una trucada important i en algun moment, equivocadament, em sembla sentir el timbre del mòbil o fins i tot crec que se sent vibrar a la butxaca de l’americana, d’entrada aquesta percepció errònia no em causa cap preocupació. En canvi, quan algú al·ludeix al PRS (phantom ringing syndrome ) o al PVS (phantom vibration syndrome ), començo a espantar-me, fins i tot sabent que dos terços dels usuaris de mòbil hem experimentat alguna vegada aquesta suggestió sensorial”.

adictes_al_whatsapp

Sara Velasco insisteix que les noves tecnologies “només són nocives si se’n fa un mal ús”. I en aquesta comunitat de la comu­nicació instantània per aquests canals el que més preocupa actualment aquesta psicòloga és “visualitzar un món on tant joves com adults, no es comuniquen cara a cara, on ja no es truca per telèfon, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on amic es comptabilitza a les xarxes socials”.

A Martínez-Selva també el preocupen casos, que ell ha diagnosticat, de persones que pateixen estrès laboral perquè són incapaces, en estar sempre en línia, de desconnectar de la feina. O problemes de son de menors i adolescents que passen hores davant una pantalla. El psiquiatre Facund Fora revela, per la seva banda, que “a les consultes veiem cada cop més joves que estan substituint la vida social real (sortir, passejar, prendre alguna cosa, parlar, practicar alguna activitat…) per una vida vir­tual: es passen hores a les xarxes socials o jugant o veient sèries, en detriment d’una vida familiar i social saludable”. Són els casos més extrems, pels quals sí que cal preocupar-se.

I així ho recalquen aquests experts en psicologia i addiccions. El mal ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació pot generar conductes desadaptatives. “Serien aquelles que limiten la persona quan li impedeixen de relacionar-se de manera funcional i saludable amb el seu medi, quan li resta temps per al que abans era important, quan minva en les seves responsabilitats, quan aquesta nova tecnologia es converteix en una obsessió i ocupa la major part del seu temps”, indica Sara Velasco.

Ferran Lalueza nega, per la seva banda, que “les noves tecnologies estiguin alterant el nostre comportament, ni que sigui pel fet que ens obren possibilitats fins ara inexistents. Modifiquen la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos, de divertir-nos…”. Però considera que “si cada vegada donem més camp a la tecnologia per desenvolupar les activitats que duem a terme deu ser que assumim que els beneficis que ens aporta superen amb escreix els potencials danys col·laterals que puguin causar”. Aquest professor de Comunicació de la UOC no qüestiona, vol deixar clar, “la conveniència de prendre consciència dels riscos as­sociats a certes pràctiques i de potenciar-ne la prevenció”. Però el que no pot compartir, asse­gura, “és caure en l’alarmisme permanent”.

El psiquiatre del Centre Mèdic Teknon Facund Fora recorda que “les obsessions i les addiccions ja existien en temps prehistòrics. Amb les noves tecnologies canvien, simplement, els mitjans i les formes. Per tant, anem veient nous problemes o trastorns en relació amb l’ús de les noves tecnologies que van sorgint però, en el fons, res no ha canviat des de fa milers d’anys, quan algú va descobrir que la ­necessitat d’estar mastegant o fumant fulles li impedia sortir a caçar amb la resta del grup o vigilar la cova en la qual vivien. Amb el temps van canviant les necessitats, però no les persones ni el que som”. Així que eti­quetar immediatament totes les noves conductes que van sorgint no sembla ser la millor recepta per prevenir comportaments fins ara desconeguts.

JAVIER RICOU – LA VANGUARDIA

Noves addiccions 01

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: